Taula de continguts
16 les relacions: Benet XV, Benito Mussolini, Ciutat del Vaticà, Italià, Lleó XIII, Llei de garanties papals, Pactes del Laterà, Papa, Pius IX, Pius X, Qüestió Romana, Regne d'Itàlia (1861-1946), Roma, Unificació italiana, 1870, 20 de setembre.
- Història del papat
Benet XV
Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Veure Presoner al Vaticà і Benet XV
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Veure Presoner al Vaticà і Benito Mussolini
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Presoner al Vaticà і Ciutat del Vaticà
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Presoner al Vaticà і Italià
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Veure Presoner al Vaticà і Lleó XIII
Llei de garanties papals
La Llei de garanties papals (en italià: Legge delle Guarentigie) va ser una norma legal emesa pel Regne d'Italia, el 13 de maig de 1871, per tal de regular les relacions polítiques entre l'estat italià i la Santa Seu.
Veure Presoner al Vaticà і Llei de garanties papals
Pactes del Laterà
Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).
Veure Presoner al Vaticà і Pactes del Laterà
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Presoner al Vaticà і Papa
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Veure Presoner al Vaticà і Pius IX
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Veure Presoner al Vaticà і Pius X
Qüestió Romana
La Qüestió Romana fou el conjunt de fets que conduïren a l'ocupació i desaparició dels Estats Pontificis en 1870 durant el procés d'unificació italiana.
Veure Presoner al Vaticà і Qüestió Romana
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Presoner al Vaticà і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Presoner al Vaticà і Roma
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Presoner al Vaticà і Unificació italiana
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Presoner al Vaticà і 1870
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Presoner al Vaticà і 20 de setembre
Vegeu també
Història del papat
- Abdicació
- Annata
- Antipapa
- Ausculta fili
- Bisbes de Roma sota Constantí I
- Cadira gestatòria
- Cisma d'Occident
- Concili Cadavèric
- Conclave
- Concordat
- Concordat de Worms
- Convenció de setembre
- Crescenzi
- Donació de Constantí
- Donació de Pipí
- Dues espases
- El papat durant l'era de les Revolucions
- Eleccions papals abans del 1059
- Estats Pontificis
- Història del papat
- Història del papat (1048-1257)
- In nomine Domini
- Intent d'assassinat de Joan Pau II
- Interdicte venecià
- Ius exclusivae
- La Ciutat del Vaticà durant la Segona Guerra Mundial
- Legacions papals
- Liber Pontificalis
- Llei de garanties papals
- Llista d'eleccions papals
- Mehmet Ali Ağca
- Noblesa Negra
- Papat Reformista
- Papat bizantí
- Papat d'Orvieto
- Papat de Perusa
- Papat de Viterbo
- Papat franc
- Papat renaixentista
- Papat tusculà
- Poder temporal
- Presoner al Vaticà
- Primacia del bisbe de Roma
- Profecia de Sant Malaquies
- Qüestió Romana
- Reforma gregoriana
- República Romana (1798-1799)
- Syllabus Errorum
- Vatileaks