Taula de continguts
26 les relacions: Cònsol romà, Còrsega, Claudi Ptolemeu, Elba (illa), Enees, Estrabó, Etrúria, Etruscs, Focea, Fosa (metal·lúrgia), Fufluns, Gregori el Gran, Imperi Romà, Llatí, Luci Corneli Sul·la, Piombino, Plini el Vell, Psicopomp, Publi Corneli Escipió Africà Major, Rutili Claudi Namacià, Sardenya, Servi Maure Honorat, Taula de Peutinger, Tiberi Claudi Neró (cònsol 202 aC), Virgili, Volterra.
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Populònia і Cònsol romà
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Veure Populònia і Còrsega
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Populònia і Claudi Ptolemeu
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Veure Populònia і Elba (illa)
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Veure Populònia і Enees
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Populònia і Estrabó
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Populònia і Etrúria
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Populònia і Etruscs
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Veure Populònia і Focea
Fosa (metal·lúrgia)
Colada d'una fosa de ferro en un motllo de sorra. En aquest cas, el material obtingut s'anomena '''ferro colat''' En metal·lúrgia la fosa és el procés d'abocar un metall líquid a un motlle que conté una cavitat buida de la forma desitjada i llavors deixar-lo refredar i solidificar.
Veure Populònia і Fosa (metal·lúrgia)
Fufluns
Fufluns o Pupluns (en etrusc 𐌐𐌖𐌘𐌋𐌖𐌍𐌔) va ser, a la mitologia etrusca, el déu de les plantes, de la felicitat, de la salut i del creixement en totes i de totes les coses.
Veure Populònia і Fufluns
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Populònia і Gregori el Gran
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Populònia і Imperi Romà
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Populònia і Llatí
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Populònia і Luci Corneli Sul·la
Piombino
Piombino és una comuna de la costa de Toscana, enfront d'Elba, a la regió de Toscana, província de Livorno.
Veure Populònia і Piombino
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Populònia і Plini el Vell
Psicopomp
Un lècit on hi ha pintat Hermes com a psicopomp que condueix el difunt, ''Mirina'', a l'Hades, ca. 430-420 aC (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes) Un psicopomp (del grec antic ψυχοπομπóς / psikhopompós, que significa literalment 'guia de les ànimes') és el guia (conductor o barquer) de les ànimes dels morts.
Veure Populònia і Psicopomp
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Veure Populònia і Publi Corneli Escipió Africà Major
Rutili Claudi Namacià
Rutili Claudi Namacià (Rutilius Claudius Namatianus; fl.) va ser un poeta romà, destacable per la seva obra De Reditu Suo («Sobre el seu retorn») en dístics elegíacs, que descriu un viatge en vaixell per la costa des de Roma a la Gàl·lia l'any 417.
Veure Populònia і Rutili Claudi Namacià
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Populònia і Sardenya
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Veure Populònia і Servi Maure Honorat
Taula de Peutinger
Conrad Peutinger La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) és un pergamí conservat a la Biblioteca imperial de Viena.
Veure Populònia і Taula de Peutinger
Tiberi Claudi Neró (cònsol 202 aC)
Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà.
Veure Populònia і Tiberi Claudi Neró (cònsol 202 aC)
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Populònia і Virgili
Volterra
Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.
Veure Populònia і Volterra
També conegut com Aquae Populonia, Populonium.