Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Akşehir, Alexandre el Gran, Amintes de Galàcia, Anatòlia, Antígon Monoftalm, Antíoc III, Antiga Grècia, Antioquia de Pisídia, Apamea, August, Èumenes de Càrdia, Àsia (província romana), Cabàlia, Capadòcia, Cària, Cilícia, Cilicis, Claudi Ptolemeu, Colònia romana, Dinastia seljúcida, Dioclecià, Estrabó, Etenna, Frígia Major, Frígia Primera, Frígia Segona, Frigis, Galàcia, Gölhisar, Geografia d'Estrabó, Geographia, Grec antic, Hel·lenisme, Hièrocles (geògraf), Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Iris (gènere), Isauris, Isàuria, Joan Cinnamos, Justinià I, Korkuteli, Laodicea Combusta, Lícia, Licaònia, Lirbe, Llatí, Llengües anatòliques, Llengües indoeuropees, Llista d'emperadors romans d'Orient, ..., Mar Mediterrània, Marc Antoni, Milíada, Muntanyes del Taure, Naturalis Historia, Neàpolis de Psídia, Olbasa, Pamfília, Pamphylius Sinus, Pau de Tars, Pednelissos, Perdicas d'Orèstia, Pisidis, Plini el Vell, Protoindoeuropeus, Regió de Frígia, Regne de Capadòcia, Regne de Macedònia, Regne de Pèrgam, Sagalassos, Sàtrapa, Selge, Sinnada, Termessos, Terratrèmol, Tetrarca, Tractat d'Apamea, Xerxes I de Pèrsia, 1071, 1176, 294, 311, 518, 541, 543. Ampliar l'índex (35 més) »
Akşehir
Akşehir és una ciutat de Turquia a Anatòlia Central, cap d'un districte de la província de Konya.
Nou!!: Pisídia і Akşehir · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Pisídia і Alexandre el Gran · Veure més »
Amintes de Galàcia
Amintes o Amintas (en grec antic Ἀμύντας, Amyntas) fou tetrarca de Galàcia i després rei de Galàcia i altres territoris.
Nou!!: Pisídia і Amintes de Galàcia · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Pisídia і Anatòlia · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Pisídia і Antígon Monoftalm · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Pisídia і Antíoc III · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Pisídia і Antiga Grècia · Veure més »
Antioquia de Pisídia
Antioquia de Pisídia (en grec antic Ἀντιόχεια τῇ Πισιδίᾳ) era una ciutat de Pisídia a la part sud de les muntanyes entre Frígia i Pisídia.
Nou!!: Pisídia і Antioquia de Pisídia · Veure més »
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Nou!!: Pisídia і Apamea · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Pisídia і August · Veure més »
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Pisídia і Èumenes de Càrdia · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Pisídia і Àsia (província romana) · Veure més »
Cabàlia
Cabàlia (en llatí Cabalia, en grec antic Καβαλία) va ser un districte o territori de l'Àsia Menor poblat pels Cabalis.
Nou!!: Pisídia і Cabàlia · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Pisídia і Capadòcia · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Pisídia і Cària · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Pisídia і Cilícia · Veure més »
Cilicis
Els cilicis en grec antic Κίλικες) eren un poble que va habitar la regió de Cilícia. Segons Heròdot s'anomenaven hipaquis, en una època molt antiga i després van rebre el nom de cilicis de Cílix, el fill d'Agènor i net de Posidó. Segons aquesta tradició eren d'ètnia fenícia. Els cilicis, segons Estrabó, eren d'origen pelàsgic amb influències de la cultura micènica, i es van hel·lenitzar a partir del, i especialment al sota domini selèucida. Es considera que la regió havia estat poblada pels hitites, (els hipaquis que menciona Heròdot) que en aquella part parlaven la llengua luvita. Eren un poble mariner, i durant la invasió de Grècia per Xerxes I de Pèrsia, van proporcionar 100 naus per a l'atac, comandades pel seu rei Siennesis II. Més tard, es van fer famosos per la seva activitat com a pirates, els famosos pirates cilicis, que van començar la seva activitat després del 140 aC i no es va acabar fins després del 67 aC. Ciceró l'any 50 aC els situa només a les zones muntanyoses del país i diu que la resta s'havia hel·lenitzat. Van desaparèixer a la plana però van sobreviure a les muntanyes occidentals unificant-se amb els isauris.
Nou!!: Pisídia і Cilicis · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Pisídia і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Pisídia і Colònia romana · Veure més »
Dinastia seljúcida
300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.
Nou!!: Pisídia і Dinastia seljúcida · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Pisídia і Dioclecià · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Pisídia і Estrabó · Veure més »
Etenna
Mapa de la zona d'Etenna al 1520. Etenna es troba al turons darrere de Side Etenna (grec antic: Ἔτεννα) fou una antiga ciutat d'Àsia Menor, considerada tradicionalment part de la província romana de Pamfília.
Nou!!: Pisídia і Etenna · Veure més »
Frígia Major
Frígia Major és el nom donat pels grecs a la part principal de la Regió de Frígia a la vall del Sangarios.
Nou!!: Pisídia і Frígia Major · Veure més »
Frígia Primera
Frígia Primera (en llatí Frigia Prima) era una província romana creada cap a l'any 294 per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.
Nou!!: Pisídia і Frígia Primera · Veure més »
Frígia Segona
Frígia Segona o també Frígia Salutaris va ser una província romana creada per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.
Nou!!: Pisídia і Frígia Segona · Veure més »
Frigis
Els frigis en grec antic Φρύγες) eren un poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era ''muskhis''. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des dels Balcans, empesos per altres pobles. A aquest poble el menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam, dirigits per Forcis i per Ascani, un fill del rei Príam. Diu que venien de lluny, i desitjaven entrar en batalla. Segons Hesiqui, el nom de frigis en llengua dels lidis volia dir 'persones lliures' i és molt possible que aquest fos el seu nom. La gorra frígia és símbol de llibertat. Algunes de les divinitats frígies eren Cíbele (també Rea o Agdistis), Sabazios (nom frigi de Dionís), Olimp, Hiagnis, Litierses i Màrsies. La seva llengua, el frigi, s'ha relacionat amb l'antic georgià.
Nou!!: Pisídia і Frigis · Veure més »
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Nou!!: Pisídia і Galàcia · Veure més »
Gölhisar
Gölhisar és una vila i un districte de la província de Burdur a la Regió de la Mediterrània de Turquia.
Nou!!: Pisídia і Gölhisar · Veure més »
Geografia d'Estrabó
La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà.
Nou!!: Pisídia і Geografia d'Estrabó · Veure més »
Geographia
Mapa d'Espanya i Portugal de la ''Geographia'' de Claudi Ptolemeu. La Geographia, també coneguda com a Atles del Món, és una obra de Claudi Ptolemeu, geògraf grec del.
Nou!!: Pisídia і Geographia · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Pisídia і Grec antic · Veure més »
Hel·lenisme
L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.
Nou!!: Pisídia і Hel·lenisme · Veure més »
Hièrocles (geògraf)
Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec medieval), fou un escriptor, geògraf i gramàtic romà d'Orient que és conegut únicament per una sola obra titulada ("El company dels viatges") que era un llibre destinat als viatgers que volien anar a les províncies orientals de l'imperi.
Nou!!: Pisídia і Hièrocles (geògraf) · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Pisídia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Pisídia і Imperi Selèucida · Veure més »
Iris (gènere)
Iris és un gènere de plantes amb flor monocotiledònies de la família de les iridàcies (Iridaceae).
Nou!!: Pisídia і Iris (gènere) · Veure més »
Isauris
Els isauris (en llatí isauri o isaurica gens, en grec antic Ἰσαυρεύς) eren un poble que vivia a la regió d'Isàuria i es creia que eren parents dels pisidis encara que se'ls considerava licaons.
Nou!!: Pisídia і Isauris · Veure més »
Isàuria
Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.
Nou!!: Pisídia і Isàuria · Veure més »
Joan Cinnamos
Joan Cinnamos o Cinnamos o Joannes Cinnamus o Cinamus （en grec Kínamos, Ἰωάννης Κίνναμος, o Κ?ναμος), també esmentat com Sinnamus (Σίνναμος), fou un dels més destacats historiadors romans d'Orient i el principal de la seva època a Europa. Va viure al i era un dels grammatici o notarii de l'emperador Manuel I Comnè (1143-1180). Les funcions dels notaris imperials, manats per un protonotari, eren gairebé les d'un secretari privat que tractava tant els afers privats com els estatals. Tenien una influència considerable en l'administració de l'Imperi. Cinnamos va estar al servei de Manuel I des de molt jove, probablement des de l'any en què l'emperador va pujar al tron, i el va acompanyar a totes les nombroses guerres que van tenir lloc a Àsia i a Europa.
Nou!!: Pisídia і Joan Cinnamos · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Pisídia і Justinià I · Veure més »
Korkuteli
Korkuteli és un districte de la Província d'Antalya a la regió mediterrània de Turquia, 56 km al nord-oest de la ciutat d'Antalya.
Nou!!: Pisídia і Korkuteli · Veure més »
Laodicea Combusta
Laodicea Combusta (Λαοδίκεια κατακεκαυμένη o κεκανμένη Laodicea Katakékaumène) fou una ciutat selèucida a l'Àsia Menor al nord-oest dIconi a la via que portava cap a Melitene, en un territori a cavall entre Licaònia i Psídia (Claudi Ptolemeu l'esmenta com a ciutat de Galàcia).
Nou!!: Pisídia і Laodicea Combusta · Veure més »
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Nou!!: Pisídia і Lícia · Veure més »
Licaònia
Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.
Nou!!: Pisídia і Licaònia · Veure més »
Lirbe
Lirbe (en Lyrbe, en Λύρβη) va ser una ciutat de Psídia esmentada pel poeta Dionisi el Periegeta, Claudi Ptolemeu i el geògraf Hièrocles.
Nou!!: Pisídia і Lirbe · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Pisídia і Llatí · Veure més »
Llengües anatòliques
Les llengües anatòliques formen una branca de les llengües indoeuropees, probablement una de les primeres a separar-se de l'idioma originari.
Nou!!: Pisídia і Llengües anatòliques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Pisídia і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Pisídia і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Pisídia і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Pisídia і Marc Antoni · Veure més »
Milíada
Milíada, (en llatí Milyas, en grec antic Μιλυάς -άδος) era el nom antic i original del que després es va anomenar Lícia segons Heròdot.
Nou!!: Pisídia і Milíada · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Pisídia і Muntanyes del Taure · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Pisídia і Naturalis Historia · Veure més »
Neàpolis de Psídia
Neàpolis (en grec antic Νεάπολις) era una ciutat de Psídia al sud d'Antioquia, segons Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Pisídia і Neàpolis de Psídia · Veure més »
Olbasa
Olbasa (en grec antic Ὄλβασα) era una ciutat de la Cilicia Aspera i després va formar part d'Isàuria.
Nou!!: Pisídia і Olbasa · Veure més »
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Nou!!: Pisídia і Pamfília · Veure més »
Pamphylius Sinus
Pamphylius Sinus, o també Pamphylium Mare (en grec antic Παμφύλιος κόλπος o Παμφύλιον πέλαγος) era i és una gran badia de la costa sud-oest d'Anatòlia que adopta la forma corbada de les costes de Lícia, Cilícia i Pamfília.
Nou!!: Pisídia і Pamphylius Sinus · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Pisídia і Pau de Tars · Veure més »
Pednelissos
Pednelissos (Πεδνηλισσός, llatí Pednelissus) fou una ciutat de Psídia, prop de l'Eurimedon, al nord d'Aspendos.
Nou!!: Pisídia і Pednelissos · Veure més »
Perdicas d'Orèstia
Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.
Nou!!: Pisídia і Perdicas d'Orèstia · Veure més »
Pisidis
El pisidis (en grec antic Πισίδαι) eren un poble probablement indoeuropeu que vivia a la Pisídia, emparentat amb els frigis i de la mateixa branca que els habitants de Pamfília, i barrejats amb els cilicis i els isauris, però menys hel·lenitzats que els pàmfils.
Nou!!: Pisídia і Pisidis · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Pisídia і Plini el Vell · Veure més »
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Nou!!: Pisídia і Protoindoeuropeus · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Pisídia і Regió de Frígia · Veure més »
Regne de Capadòcia
El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.
Nou!!: Pisídia і Regne de Capadòcia · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Pisídia і Regne de Macedònia · Veure més »
Regne de Pèrgam
El Regne de Pèrgam fou un regne de l'Àsia Menor nord-occidental, a l'antiga regió de Mísia.
Nou!!: Pisídia і Regne de Pèrgam · Veure més »
Sagalassos
L'àgora de Sagalassos Sagalassos (en llatí Sagalassus, en grec antic: Σαγαλασσός), era una important ciutat i fortalesa prop de la frontera del nord-oest de Psídia, o segons Estrabó, vora la frontera d'Isàuria.
Nou!!: Pisídia і Sagalassos · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Pisídia і Sàtrapa · Veure més »
Selge
Selge (Σέλγη) fou una ciutat de Psídia al sud de les muntanyes del Taure, prop del Eurimedon.
Nou!!: Pisídia і Selge · Veure més »
Sinnada
Sinnada (en llatí Synnada, en grec antic Σύνναδα) era una ciutat de la Frígia Salutaris situada a l'extrem d'una plana d'uns 60 estadis de longitud plantada d'oliveres.
Nou!!: Pisídia і Sinnada · Veure més »
Termessos
Termessos (Τερμησσός) era una ciutat de Pisídia, famosa per la seva inexpugnabilitat com a fortalesa natural i artificial.
Nou!!: Pisídia і Termessos · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Pisídia і Terratrèmol · Veure més »
Tetrarca
Tetrarca (en llatí Tetrarcha, plural Tetrarches, en grec antic τετράρχης) era una paraula que originalment designava a un governant d'una quarta part d'un país, per exemple a Tessàlia dividida en quatre tetrarquies, restaurades per Filip II de Macedònia, segons Valeri Harpocratió i Estrabó.
Nou!!: Pisídia і Tetrarca · Veure més »
Tractat d'Apamea
El Tractat d'Apamea del 188 aC, va ser un tractat de pau entre la República Romana i Antíoc III (el Gran), governant de l'Imperi Selèucida que va servir per tancar la Guerra Romano-Síria.
Nou!!: Pisídia і Tractat d'Apamea · Veure més »
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Nou!!: Pisídia і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Pisídia і 1071 · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Pisídia і 1176 · Veure més »
294
El 294 (CCXCIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Pisídia і 294 · Veure més »
311
El 311 (CCCXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Pisídia і 311 · Veure més »
518
Sense descripció.
Nou!!: Pisídia і 518 · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Pisídia і 541 · Veure més »
543
El 543 (DXLIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Pisídia і 543 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Frígia Pisídica, Pisidia, Pisidike, Pisídia (província romana), Psidia, Psídia.
