Taula de continguts
41 les relacions: Ametller, Àmfora, Baix Empordà, Baix Llobregat, Barcelona, Califat de Còrdova, Cartago, Ceràmica àtica, Ciutat ibèrica d'Ullastret, Collserola, Corint, Edat del bronze, Edat mitjana, Enric Sanmartí i Grego, Ermita de la Salut (Sant Feliu de Llobregat), Escriptura ibèrica nord-oriental, Fenícia, Garrigar, Garrofer, Ibèric, Ibers, Imperi Carolingi, Jònic, Laietans, Llicorella, Llobregat, Massàlia, Montjuïc (Barcelona), Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona), Olivera, Parc Natural de Collserola, Plana Baixa, Plom, Poblat ibèric de Ca n'Oliver, Puig Madrona, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Silurià, 1972, 2002.
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Ametller
Àmfora
Àmfores exhibides al castell de Bodrum, Turquia. Una àmfora (Amphora) és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Àmfora
Baix Empordà
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Baix Empordà
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Baix Llobregat
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Barcelona
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Califat de Còrdova
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Cartago
Ceràmica àtica
S'anomena ceràmica àtica la producció de ceràmica de la regió de l'Àtica amb centre en l'antiga Atenes.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Ceràmica àtica
Ciutat ibèrica d'Ullastret
La ciutat ibèrica d'Ullastret, establerta al puig de Sant Andreu i, alhora, a l'illa d'En Reixac, dins el municipi d'Ullastret, al Baix Empordà, és el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Ciutat ibèrica d'Ullastret
Collserola
La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Collserola
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Corint
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Edat del bronze
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Edat mitjana
Enric Sanmartí i Grego
Enric Sanmartí i Grego (Barcelona, 1944) és un arqueòleg i conservador d'art català.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Enric Sanmartí i Grego
Ermita de la Salut (Sant Feliu de Llobregat)
La Salut és una ermita i àrea d'esbarjo a la Vall de Sant Feliu, dins del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Ermita de la Salut (Sant Feliu de Llobregat)
Escriptura ibèrica nord-oriental
Un signari ibèric nord-oriental no-dual ss. II-I aC Un signari ibèric nord-oriental dual, s. IV-III aC (adaptat de Ferrer i Jané, 2005) Estela de Badalona (Museu de Badalona) Lescriptura ibèrica nord-oriental, també coneguda com a llevantina o simplement ibèrica per ser, amb diferència, la més freqüent de les escriptures ibèriques, va ser el vehicle principal d'expressió de la llengua ibèrica, llengua que també expressen les inscripcions en escriptura ibèrica sud-oriental, però cal destacar que el valor de la majoria de signes d'aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes és similar.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Escriptura ibèrica nord-oriental
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Fenícia
Garrigar
Castelltallat. A l'esquerra un càdec, al front garrics a la part de dalt roures (Quercus cerrioides) La garriga o garrigar és un agrupament vegetal, on predomina el garric, en geobotànica, inclòs dins l'aliança fitosociològica Rhamno-Quercion cocciferae.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Garrigar
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Garrofer
Ibèric
L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Ibèric
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Ibers
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Penya del Moro (Collserola) і Imperi Carolingi
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Veure Penya del Moro (Collserola) і Jònic
Laietans
Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Laietans
Llicorella
La llicorella o llosa, sovint també anomenada pissarra, és una roca metamòrfica d'origen sedimentari, de textura granular fina i homogènia, formada per la compactació d'argiles.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Llicorella
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Llobregat
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Massàlia
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Montjuïc (Barcelona)
Museu d'Arqueologia de Catalunya
El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) és un museu nacional que té com a objectiu la conservació, investigació i divulgació dels vestigis arqueològics a Catalunya, que il·lustrin els diferents períodes històrics compresos entre la prehistòria i l'època medieval.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)
El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona (MAC Barcelona) és un museu ubicat a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, dins del Parc de Montjuïc.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Olivera
Parc Natural de Collserola
Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Parc Natural de Collserola
Plana Baixa
La Plana Baixa és una comarca del País Valencià, costanera i valencianoparlant del nord del País Valencià, amb capital a Borriana.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Plana Baixa
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Plom
Poblat ibèric de Ca n'Oliver
El poblat ibèric de Ca n'Oliver, al web de l'ajuntament de Cerdanyola.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Poblat ibèric de Ca n'Oliver
Puig Madrona
El Puig Madrona és un cim de 341 msnm ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la serra de Collserola.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Puig Madrona
Sant Feliu de Llobregat
Sant Feliu de Llobregat és un municipi català, capital de la comarca del Baix Llobregat.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Sant Feliu de Llobregat
Sant Just Desvern
Sant Just Desvern és un municipi situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Sant Just Desvern
Silurià
El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.
Veure Penya del Moro (Collserola) і Silurià
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Penya del Moro (Collserola) і 1972
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Penya del Moro (Collserola) і 2002
També conegut com Poblat de la Penya del Moro, Poblat ibèric de la Penya del Moro.