Taula de continguts
27 les relacions: Albert I de Wittelsbach, Baviera-Landshut, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat d'Alsàcia, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Zelanda, Crisòbul, Ducat d'Àustria, Ducat de Baviera, Ducat de l'Alta Baviera, Ducat de la Baixa Baviera, Esteve II de Wittelsbach, Guillem I de Wittelsbach, Landshut, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís V de Wittelsbach, Lluís VI de Wittelsbach, Marcgraviat de Brandenburg, Margarida II d'Hainaut, Otó III de Wittelsbach, Otó V de Wittelsbach, Rodolf IV d'Habsburg, Wittelsbach, 1346, 15 de novembre, 19 de març.
- Electors de Brandenburg
Albert I de Wittelsbach
Albert I de Wittelsbach (alemany Albrecht) (Munic 25 de juliol de 1336 - La Haia 13 de desembre de 1404) va ser un governant feudal dels comtats d'Holanda, Zelanda, i Hainaut, als Països Baixos (en tots conegut com a Albert I) i a més, va ser duc d'una part de Baviera, primer mancomunadament amb els seus cinc germans de tota Baviera, després amb dos germans de Baixa Baviera i finalment sol de Baviera-Straubing.
Veure Otó V de Wittelsbach і Albert I de Wittelsbach
Baviera-Landshut
Baviera-Landshut fou una línia de ducs de Baviera.
Veure Otó V de Wittelsbach і Baviera-Landshut
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Veure Otó V de Wittelsbach і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Comtat d'Alsàcia
Alsàcia fou un comtat de l'edat mitjana, dividit en dues branques, Alta i Baixa Alsàcia.
Veure Otó V de Wittelsbach і Comtat d'Alsàcia
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Veure Otó V de Wittelsbach і Comtat d'Hainaut
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Otó V de Wittelsbach і Comtat d'Holanda
Comtat de Zelanda
Mapa del comtat de Zelanda El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una sèrie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin.
Veure Otó V de Wittelsbach і Comtat de Zelanda
Crisòbul
XIV). Un crisòbul (en llatí: bulla aurea i en grec: Κρυσοβυλλὸς, krissovil·lós, és a dir, 'segell d'or'), és un tipus particular de document oficial utilitzat per la cancelleria imperial de Constantinoble i adoptat posteriorment en l'edat mitjana per les corts d'Occident amb el nom de butlla d'or.
Veure Otó V de Wittelsbach і Crisòbul
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Veure Otó V de Wittelsbach і Ducat d'Àustria
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure Otó V de Wittelsbach і Ducat de Baviera
Ducat de l'Alta Baviera
El Ducat de l'Alta Baviera fou el territori d'una línia ducal de Baviera que va existir del 1255 al 1340 (baixa edat mitjana) que es va restaurar de 1349 al 1363.
Veure Otó V de Wittelsbach і Ducat de l'Alta Baviera
Ducat de la Baixa Baviera
El Ducat de la Baixa Baviera fou un ducat de part de la Baixa Baviera existia des 1255 i 1340.
Veure Otó V de Wittelsbach і Ducat de la Baixa Baviera
Esteve II de Wittelsbach
Esteve II de Baviera (1319 - 13 de maig de 1375 a Landshut) (en alemany: Stephan II mit der Hafte, Herzog von Bayern), fou duc de Baviera després de 1347.
Veure Otó V de Wittelsbach і Esteve II de Wittelsbach
Guillem I de Wittelsbach
Guillem I de Wittelsbach, successivament duc de Baviera, de la Baixa Baviera i de Baviera-Straubing (Frankfurt del Main, 12 de maig de 1330 - 15 d'abril de 1389 a Le Quesnoy), va ser el segon fill de l'emperador Lluís IV de Baviera de la seva segona esposa Margarida d'Holanda i Hainaut.
Veure Otó V de Wittelsbach і Guillem I de Wittelsbach
Landshut
Landshut és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, a la vora del riu Isar.
Veure Otó V de Wittelsbach і Landshut
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Veure Otó V de Wittelsbach і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís V de Wittelsbach
Lluís de Wittelbach, anomenat el Brandenburguès (maig de 1315 - 18 de setembre de 1361) va ser marcgravi de Brandenburg i comte de Tirol com Lluís I de Brandenburg o Lluís I de Tirol, i duc de Baviera (1347-1349) i duc d'Alta Baviera (1349-1361) com Lluís V de Baviera o Lluís V de Wittelsbach.
Veure Otó V de Wittelsbach і Lluís V de Wittelsbach
Lluís VI de Wittelsbach
Lluis VI de Wittelsbach o de Baviera, dit el Romà (en alemany: Ludwig der Römer VI) (7 de maig de 1328 - 17 de maig de 1365) va ser el fill gran de l'emperador Lluís IV de Baviera per la seva segona esposa, Margarida II, comtessa d'Hainaut, i un membre de la casa de Wittelsbach.
Veure Otó V de Wittelsbach і Lluís VI de Wittelsbach
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Veure Otó V de Wittelsbach і Marcgraviat de Brandenburg
Margarida II d'Hainaut
Margarida II d'Hainaut (1311 - Valenciennes, 30 de setembre de 1355) va ser comtessa d'Hainaut, de 1345 a 1355, comtessa d'Holanda i de Zelanda de 1345 a 1354 sota el nom de Margarida I. Era filla de Guillem I, comte d'Holanda i Hainaut, i de Joana de Valois.
Veure Otó V de Wittelsbach і Margarida II d'Hainaut
Otó III de Wittelsbach
Otó III de Wittelsbach, conegut també com a Otó V de Baviera, (11 de febrer de 1261 - 9 de novembre de 1312), membre de la dinastia Wittelsbach, fou duc de la Baixa Baviera (1390-1312) i rei d'Hongria i Croàcia entre 1305 i 1307 com Béla V.
Veure Otó V de Wittelsbach і Otó III de Wittelsbach
Otó V de Wittelsbach
Otó V de Wittelsbach (1346 - 15 de novembre de 1379) fou duc de Baviera (com a Otó VII per ser el setè d'aquest nom al capdavant del Ducat, però també Otó V per ser el cinquè de la dinastia Wittelsbach); també fou marcgravi i elector de Brandenburg com Otó V.
Veure Otó V de Wittelsbach і Otó V de Wittelsbach
Rodolf IV d'Habsburg
Rodolf IV d'Habsburg dit "el Fundador" (der Stifter) (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la casa d'Habsburg duc d'Àustria, d'Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola (i des de 1363 també comte de Tirol).
Veure Otó V de Wittelsbach і Rodolf IV d'Habsburg
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Veure Otó V de Wittelsbach і Wittelsbach
1346
Països Catalans.
Veure Otó V de Wittelsbach і 1346
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Otó V de Wittelsbach і 15 de novembre
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Otó V de Wittelsbach і 19 de març
Vegeu també
Electors de Brandenburg
- Albert III Aquil·les
- Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
- Frederic Guillem I de Prússia
- Frederic Guillem II de Prússia
- Frederic Guillem III de Prússia
- Frederic Guillem de Brandenburg
- Frederic I de Prússia
- Frederic el Gran
- Joan Jordi de Brandenburg
- Joan Segimon
- Joaquim Frederic
- Joaquim I Nèstor de Brandenburg
- Joaquim II
- Jobst de Moràvia
- Jordi Guillem de Brandenburg
- Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
- Lluís VI de Wittelsbach
- Otó V de Wittelsbach
- Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Venceslau IV
També conegut com Otó V, Otó VII de Baviera, Otó VII de Brandenburg.