Taula de continguts
127 les relacions: Agnès de Bohèmia, Agustí de Nidaros, Agustins, Albert de Jerusalem, Albrecht Altdorfer, Almussa, Amarant d'Albi, Arnulf de Vic, Arquebisbat d'Armagh, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquitectura romànica, Assentaments vikings a Groenlàndia, Austind, Bernat d'Aosta, Bernat Tort, Bertran de Comenge, Bisbat de Betlem, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Lombèrs, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Bons homes, Borrell de Vic, Calverstown, Canonge, Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu, Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat, Canonges regulars de la Santa Creu, Canonges Regulars de San Giorgio in Alga, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Canonges Regulars de Sant Antoni, Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista, Castell Comtal de Besalú, Castell d'Escornalbou, Catedral de Bristol, Catedral de Magalona, Catedral de Sant Andreu, Catedral de Southwark, Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja, Climent X, Congregació (Catolicisme), Congregació de la Mare de Déu de Canongesses de Sant Agustí, Cosme Damià Hortolà, Crucífers, Dromore (Down), Eduard Toda i Güell, Ernest de Neresheim, Església de Santo André, Església del Salvador de Freixo de Baixo, Església dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis), ... Ampliar l'índex (77 més) »
Agnès de Bohèmia
Agnès de Bohèmia (Praga, 1211 - ibídem, 2 de març de 1282) va ser una religiosa bohèmia de l'Orde de Santa Clara, fundadora del monestir i hospital de Sant Francesc de Praga i de l'orde religiós dels Canonges Regulars de la Creu amb l'Estrella Roja.
Veure Orde de canonges regulars і Agnès de Bohèmia
Agustí de Nidaros
Agustí de Nidaros o Eysteinn Erlendsson (en noruec modern Øystein Erlendsson, en llatí Augustinus Nidrosiensis; Råsvoll?, sud de Trondheim, 1120-1130 - 26 de gener de 1188) fou arquebisbe de Nidaros de 1161 a 1188.
Veure Orde de canonges regulars і Agustí de Nidaros
Agustins
* Agustins, monjos seguidors de l'Orde de Sant Agustí.
Veure Orde de canonges regulars і Agustins
Albert de Jerusalem
Alberto Avogadro o Albert de Jerusalem o de Vercelli (Castro di Gualteri, prop de Parma, 1149 - Sant Joan d'Acre, Palestina, 14 de setembre de 1214) va ser un religiós italià, patriarca de Jerusalem, que es pot considerar cofundador de l'Orde de la Mare de Déu del Carmel.
Veure Orde de canonges regulars і Albert de Jerusalem
Albrecht Altdorfer
va ser un pintor, gravador i arquitecte del renaixement alemany, contemporani d'Albrecht Dürer.
Veure Orde de canonges regulars і Albrecht Altdorfer
Almussa
Almussa, portada per un prevere catòlic, Fribourg, c. 1900 Una almussa era una capa d'espatlla de pell desgastada portada com a hàbit coral a l'edat mitjana, especialment a Anglaterra.
Veure Orde de canonges regulars і Almussa
Amarant d'Albi
Amarant d'Albi (Albi?, - Albi, ca. 260) va ser un predicador cristià, evangelitzador de l'Albigès.
Veure Orde de canonges regulars і Amarant d'Albi
Arnulf de Vic
Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010.
Veure Orde de canonges regulars і Arnulf de Vic
Arquebisbat d'Armagh
L'arquebisbat d'Armagh (gaèlic: Ard-Deoise Ard Mhacha; anglès: Archdiocese of Armagh; llatí: Archidioecesis Armachana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica del nord d'Irlanda.
Veure Orde de canonges regulars і Arquebisbat d'Armagh
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Veure Orde de canonges regulars і Arquebisbat de Breslau
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Orde de canonges regulars і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Orde de canonges regulars і Arquitectura romànica
Assentaments vikings a Groenlàndia
Els assentaments vikings en l'oest segons les sagues de Vinlàndia. Els assentaments vikings a Groenlàndia va ser un intent dels exploradors vikings per colonitzar Groenlàndia a la fi del (cap a 985), un esdeveniment protagonitzat principalment per colons de la Mancomunitat Islandesa segons les sagues nòrdiques: saga dels Groenlandesos i saga d'Erik el Roig, totes dues escrites en el.
Veure Orde de canonges regulars і Assentaments vikings a Groenlàndia
Austind
en llatí Austindus, va ésser un bisbe d'Auch.
Veure Orde de canonges regulars і Austind
Bernat d'Aosta
Bernat d'Aosta, de Menthon o de Montjoux (Menthon-Saint-Bernard, ca. 1020 - Novara, 1081, o segons la llegenda, segurament incerta, 923-1008) va ser un prevere savoià (el territori va passar el 1861 a França) que l'Església Catòlica venera com a sant.
Veure Orde de canonges regulars і Bernat d'Aosta
Bernat Tort
Bernat Tort (? - Londres, 1163) va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1146 i 1163.
Veure Orde de canonges regulars і Bernat Tort
Bertran de Comenge
Bertran de Comenge o Bertran de l'Illa (Illa Jordà, Gers, ca. 1050 - Lugdunum Convenarum, actual Sant Bertran de Comenge, Alta Garona, 1123) fou bisbe de Comenge.
Veure Orde de canonges regulars і Bertran de Comenge
Bisbat de Betlem
La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.
Veure Orde de canonges regulars і Bisbat de Betlem
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Orde de canonges regulars і Bisbat de Lectoure
Bisbat de Lombèrs
Capella de sant Maià. El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.
Veure Orde de canonges regulars і Bisbat de Lombèrs
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Veure Orde de canonges regulars і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
Bons homes
* Nom popular dels monjos de l'Orde de Grandmont, als segles XI-XVIII.
Veure Orde de canonges regulars і Bons homes
Borrell de Vic
Borrell fou bisbe de Vic entre els anys 1010 i 1017 data en què morí.
Veure Orde de canonges regulars і Borrell de Vic
Calverstown
Calverstown (en gaèlic irlandès Baile an Chalbhaigh) és una petita vila d'Irlanda, al comtat de Kildare, a la província de Leinster.
Veure Orde de canonges regulars і Calverstown
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Orde de canonges regulars і Canonge
Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu
Els Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu, en llatí Canonici Regulares Ordinis Sanctae Crucis, és un institut de vida consagrada masculí, concretament un orde de canonges regulars fundat al.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu
Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat
Els Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat (en llatí Congregatio Sanctorum Nicolai et Bernardi Montis Iovis) són un institut de vida consagrada de l'Església Catòlica, concretament un orde de canonges regulars.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat
Canonges regulars de la Santa Creu
Lorde de canonges regulars de la Santa Creu o Germans de la Creu (en llatí Ordo Canonicorum Regularium Sanctae Crucis) és un orde religiós de canonges regulars.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges regulars de la Santa Creu
Canonges Regulars de San Giorgio in Alga
Els Canonges Regulars de San Giorgio in Alga (Sant Jordi d'Alga) va ser una congregació de canonges regulars fundada a Venècia al final del.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges Regulars de San Giorgio in Alga
Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
Canonges Regulars de Sant Antoni
Els Germans Hospitalers de Sant Antoni o Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat (en llatí Canonici Regulares Sancti Agustini Ordinis Sancti Antonii Abbatis) era un orde de canonges regulars, de tipus monàstic i militar, dedicat a l'assistència hospitalària i la cura dels malalts d'ergotisme, malaltia molt freqüent a l'Edat mitjana i coneguda amb el nom de foc de Sant Antoni.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges Regulars de Sant Antoni
Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista
La Congregació dels Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista, en portuguès Cónegos Seculares de São João Evangelista, era una congregació clerical de canonges seculars, que només feien vots temporals.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista
Castell Comtal de Besalú
Restes del castell de Besalú.
Veure Orde de canonges regulars і Castell Comtal de Besalú
Castell d'Escornalbou
El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.
Veure Orde de canonges regulars і Castell d'Escornalbou
Catedral de Bristol
La catedral de Bristol, coneguda en anglès com Cathedral Church of the Holy and Undivided Trinity, és la catedral anglicana de la ciutat anglesa de Bristol.
Veure Orde de canonges regulars і Catedral de Bristol
Catedral de Magalona
La catedral de Magalona o Saint-Pierre-et-Saint-Paul és una catedral construïda entre els segles XII i XIII a la població de Magalona al terme municipal de Vilanòva de Magalona, al departament francès de l'Erau a la regió francesa d'Occitània.
Veure Orde de canonges regulars і Catedral de Magalona
Catedral de Sant Andreu
La Catedral de Sant Andreu va ser, en el seu moment, la més gran i més esplendorosa de tota Escòcia, encara que en l'actualitat només en quedin ruïnes.
Veure Orde de canonges regulars і Catedral de Sant Andreu
Catedral de Southwark
La catedral de Southwark a Southwark, Londres, és una església anglicana situada a la vora sud del riu Tàmesi a prop del pont de Londres.
Veure Orde de canonges regulars і Catedral de Southwark
Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja
Els Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja o Orde Militar dels Croats de l'Estrella Roja o Canonges Regulars de la Santíssima Creu de l'Estrella Roja, en llatí Ordo Militaris Crucigerorum cum Rubea Stella o Canonici Regulares Sanctissimae Crucis a Stella Rubea, coneguts també com a Crucífers de l'Estrella Roja (en llatí Crucigeri a Stella Rubea o Stellaferi) són un orde religiós, nascut com a fraternitat laica i convertit en orde de canonges regulars, originari de Bohèmia i dedicat a l'assistència als malalts.
Veure Orde de canonges regulars і Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja
Climent X
Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.
Veure Orde de canonges regulars і Climent X
Congregació (Catolicisme)
El terme congregació a l'Església Catòlica es fa servir per anomenar les juntes administratives de la Cúria Pontifícia, alguns instituts religiosos que comparteixen un mateix superior i el conjunt de tots els fidels catòlics o congregació de tots els fidels.
Veure Orde de canonges regulars і Congregació (Catolicisme)
Congregació de la Mare de Déu de Canongesses de Sant Agustí
Les Canongesses de Sant Agustí de la Congregació de la Mare de Déu o Congregatio Beatae Mariae Virginis, són un institut religiós femení, una congregació religiosa femenina.
Veure Orde de canonges regulars і Congregació de la Mare de Déu de Canongesses de Sant Agustí
Cosme Damià Hortolà
Cosme Damià Hortolà (Perpinyà, 1493 - Vilabertran, 3 de febrer de 1568) fou un destacat teòleg i hebraista, assistent al Concili de Trento, que exercí els càrrecs d'abat de Vilabertran - al bisbat de Girona - i rector de l'Estudi General de Barcelona.
Veure Orde de canonges regulars і Cosme Damià Hortolà
Crucífers
N'hi hagué diversos ordes religiosos amb el nom de crucífers o "portadors de la creu"; els més coneguts foren.
Veure Orde de canonges regulars і Crucífers
Dromore (Down)
Dromore (en gaèlic irlandès Droim Mór que vol dir "cresta gran") és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Down, a la província de l'Ulster.
Veure Orde de canonges regulars і Dromore (Down)
Eduard Toda i Güell
Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.
Veure Orde de canonges regulars і Eduard Toda i Güell
Ernest de Neresheim
Ernest de Neresheim és un sant llegendari, que no correspon a cap persona real, suposat primer abat de l'abadia benedictina de Neresheim (Suàbia, Alemanya, en l'actual Baden-Württemberg).
Veure Orde de canonges regulars і Ernest de Neresheim
Església de Santo André
Santo André és una església romànica a Vila Boa de Quires, al municipi de Marco de Canaveses, a Portugal.
Veure Orde de canonges regulars і Església de Santo André
Església del Salvador de Freixo de Baixo
L'Església del Salvador de Freixo de Baixo és una església que es troba integrada en un monestir romànic situat a Freixo de Baixo, al municipi d'Amarante, a Portugal.
Veure Orde de canonges regulars і Església del Salvador de Freixo de Baixo
Església dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis)
Els Sants Metges és una església romànica amb modificacions dels segles i al terme municipal de Sant Julià de Ramis a la comarca del Gironès protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Orde de canonges regulars і Església dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis)
Església parroquial de Grinzing
Espai interior L'església parroquial catòlica romana de Grinzing es troba a la Himmelstraße 25, a la barriada de Grinzing, al XIXè districte de Viena, Döbling.
Veure Orde de canonges regulars і Església parroquial de Grinzing
Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara) són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.
Veure Orde de canonges regulars і Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Família augustiniana
La família augustiniana, anomenada així per Sant Agustí d'Hipona (354 – 430) és el conjunt de comunitats i ordes religiosos cristians, masculins i femenins, que viuen d'acord amb l'anomenada Regla de Sant Agustí.
Veure Orde de canonges regulars і Família augustiniana
Frares Crucífers
Els Pares Crucífers o Fratres Cruciferi formaren un orde religiós de frares mendicants que es difongué a Itàlia al i, potser, a Anglaterra poc després, tot i que aquest orde podria haver estat un altre, de canonges regulars, del mateix nom.
Veure Orde de canonges regulars і Frares Crucífers
Gauqueri d'Aurèlh
Gauqueri d'Aurèlh, Galteri o Gualter (Meulan-en-Yvelines, Vexin, Illa de França, ca. 1060 - camí de Llemotges a Aurèlh, 9 d'abril de 1140) fou un eremita, fundador d'una canònica de canonges regulars al Llemosí.
Veure Orde de canonges regulars і Gauqueri d'Aurèlh
Gerard de Salas
Gerard de Salas (Salas de Cadohn, Perigord, actual Lo Boisson de Cadonh, Dordonya, ca. 1055 - Abadia de Châtelliers, Chantecorps, Poitou-Charentes, 20 d'abril de 1120) fou un eremita i monjo benedictí, reformador de l'orde i fundador dels ordes de Cadonh i Dalon.
Veure Orde de canonges regulars і Gerard de Salas
Germanes de l'Esperit Sant
Les Germanes Hospitalàries de l'Esperit Sant (a França), Canongesses de l'Esperit Sant (a Polònia) o, a Espanya, Comanadores de l'Esperit Sant són un orde monàstic femení format per una federació de comunitats independents, amb noms diferents en cada lloc.
Veure Orde de canonges regulars і Germanes de l'Esperit Sant
Gilbert de Sempringham
Gilbert de Sempringham (Sempringham, prop de Bourne, ca. 1083 - 4 de febrer de 1189) va ser un sacerdot anglès, fundador de l'orde monàstic dels gilbertins, l'únic orde religiós nascut a la Gran Bretanya.
Veure Orde de canonges regulars і Gilbert de Sempringham
Gimer de Carcassona
Gimer de Carcassona (Carcassona, Aude, s. IX - 931) fou un bisbe de Carcassona.
Veure Orde de canonges regulars і Gimer de Carcassona
Guerau de Besiers
Guerau de Besiers (Puèg-ericon, Erau, 1070 – Besiers, 1123) fou un bisbe de Besiers.
Veure Orde de canonges regulars і Guerau de Besiers
Guillem d'Eskilsø
Guillem d'Eskil, d'Æbelholt, de París o Guillem del Paràclit (París, 1105 - 1202) va ésser un canonge regular francès, reformador d'alguns priorats augustinians de Dinamarca.
Veure Orde de canonges regulars і Guillem d'Eskilsø
Guillem de Peñacorada
Guillem de Peñacorada (mort ca. 1175) va ésser un canonge regular de Sant Agustí i eremita.
Veure Orde de canonges regulars і Guillem de Peñacorada
Guiu de Vicogne
Guiu de Vicogne (Bretanya o Anglaterra, final del - Joigny, Borgonya, 31 de març de 1147) fou un eremita, fundador de l'abadia premonstratenca de Vicogne, a Raismes, prop d'Arràs (Nord-Pas de Calais).
Veure Orde de canonges regulars і Guiu de Vicogne
Hug de Sant Víctor
Hug de Sant Víctor (Saxònia, ca. 1096 - París, 11 de febrer de 1141) fou un cardenal i teòleg cristià de l'edat mitjana, una de les principals figures intel·lectuals del seu moment.
Veure Orde de canonges regulars і Hug de Sant Víctor
Institut religiós
A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.
Veure Orde de canonges regulars і Institut religiós
Instituts de perfecció hospitalers
Els instituts de perfecció o ordes hospitalers són comunitats religioses i instituts de perfecció catòlics que tenen com a objectiu principal, guiats per un ideal religiós de servei desinteressat al proïsme, l'atenció a malalts, especialment els que no tenen recursos, i a persones en perill, com necessitats, viatgers, pelegrins, etc.
Veure Orde de canonges regulars і Instituts de perfecció hospitalers
Joan de Meda
Joan de Meda o Giovanni Oldrati (Meda, c. 1100 - Rondineto, 26 de setembre de 1159) fou un prevere i monjo benedictí, reformador i fundador de l'Orde dels Humiliats.
Veure Orde de canonges regulars і Joan de Meda
Joan de Ruusbroec
Jan van Ruusbroec o Ruysbroeck (Ruisbroek, Ducat de Brabant, 1293 - Groenendael, Hoeilaart, Brabant, 1381) fou un clergue brabançó, místic i teòleg.
Veure Orde de canonges regulars і Joan de Ruusbroec
Josep Martí (abat)
Josep Martí (Barcelona, 19 de setembre de 1732 - Bellpuig de les Avellanes, 3 d'agost de 1806) fou un frare premonstratenc que fou abat del reial monestir de Bellpuig de les Avellanes en dues ocasions (1795 i 1804), tot i que és recordat per la seva contribució en l'estudi de la història que junt a Caresmar i Pasqual, companys coetanis d'aquesta abadia.
Veure Orde de canonges regulars і Josep Martí (abat)
Maria d'Oignies
Marie d'Oignies (Nivelles, Bèlgica, 1177 - Oignies, 23 de juny de 1213) fou una beguina, una mística del Brabant Való.
Veure Orde de canonges regulars і Maria d'Oignies
Martí de Lleó
Martí de Lleó o San Martino (Tierras de León, ca. 1130 – Lleó, 12 de gener de 1203) va ésser un sacerdot i canonge regular de Sant Agustí.
Veure Orde de canonges regulars і Martí de Lleó
Martí de Soure
Martí de Soure o Martinho Árias (Auranca, Portugal començament del - Còrdova, 31 de gener de 1146) fou un canonge portuguès, mort captiu a Còrdova.
Veure Orde de canonges regulars і Martí de Soure
Miquel Amengual
Miquel Amengual (Mallorca) fou un canonge i compositor.
Veure Orde de canonges regulars і Miquel Amengual
Miró de Tagamanent
Miró de Tagamanent (Tagamanent, 1131 - Sant Joan de les Abadesses, 1161) fou un canonge agustí.
Veure Orde de canonges regulars і Miró de Tagamanent
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Orde de canonges regulars і Monestir
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).
Veure Orde de canonges regulars і Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Monestir de Sant Volusià
Monestir de Sant Volusià El monestir de Sant Volusià o del Màrtir Sant Volusià fou un establiment religiós situat a la vila de Foix.
Veure Orde de canonges regulars і Monestir de Sant Volusià
Monestir de Santa Maria de Cárquere
El Monestir de Santa Maria de Cárquere es troba a Cárquere, Resende, Viseu, no Sistema de Informação para o Património Arqueológico.
Veure Orde de canonges regulars і Monestir de Santa Maria de Cárquere
Musseta
El bisbe Wim Eijk i diversos canonges portant mussetes La musseta és una capa que cobreix des de les espatlles i fins als colzes i que està botonada sobre el pit.
Veure Orde de canonges regulars і Musseta
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Orde de canonges regulars і Oleguer de Barcelona
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Veure Orde de canonges regulars і Orde (religió)
Orde d'Aubrac
L'Orde d'Aubrac fou un orde militar hospitaler fundat a Sanch Èli d'Aubrac (Avairon, diòcesi de Rodés) cap a mitjan. Desaparegué durant la Revolució francesa, entre 1793 i 1797.
Veure Orde de canonges regulars і Orde d'Aubrac
Orde de canonges regulars
Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.
Veure Orde de canonges regulars і Orde de canonges regulars
Orde de Grandmont
LOrde de Grandmont o dels grandmontans o grandmontesos, va ésser un orde monàstic de vida semieremítica, fundat a la regió de Llemotges a partir de la inspiració de sant Esteve de Muret cap al final del.
Veure Orde de canonges regulars і Orde de Grandmont
Orde de Roncesvalls
LOrde de Roncesvalls fou un orde de canonges regulars de tipus hospitaler constituïda al vinculat a l'hospital de pelegrins de Roncesvalls i a la seva col·legiata.
Veure Orde de canonges regulars і Orde de Roncesvalls
Orde de Sant Jeroni
LOrde de sant Jeroni (Ordo Sancti Hieronymi) és un orde religiós de tipus monàstic fundat el 1373 a San Bartolomé de Lupiana, a partir d'una comunitat d'anacoretes castellans.
Veure Orde de canonges regulars і Orde de Sant Jeroni
Orde de Santa Cristina de Somport
L'Orde de Santa Cristina de Somport fou un orde de canonges regulars de tipus hospitaler vinculat a l'hospital de Santa Cristina de Somport.
Veure Orde de canonges regulars і Orde de Santa Cristina de Somport
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Orde de canonges regulars і Orde del Cister
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Veure Orde de canonges regulars і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
Orde del Santíssim Salvador
LOrde del Santíssim Salvador de Santa Brígida (en llatí Ordo Sanctissimi Salvatoris Sanctae Brigittae) és un institut religiós femení de dret pontifici. Les germanes d'aquesta congregació religiosa, anomenades popularment brigidines, fan servir les sigles O.SS.S.
Veure Orde de canonges regulars і Orde del Santíssim Salvador
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Orde de canonges regulars і Orde del Temple
Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant
L'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, en llatí Ordo Sancti Spiritus, és un orde religiós catòlic, de tipus militar hospitaler, fundat per Guiu de Montpeller al final del per a l'atenció als pobres, malalts i nens abandonats.
Veure Orde de canonges regulars і Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Orde de canonges regulars і Orde dels Predicadors
Orde Gilbertí
L'Orde Gilbertí va ser un orde religiós doble, compost per comunitats monàstiques femenines sota la regla cistercenca i comunitats de canonges regulars, sota la Regla de Sant Agustí, que dirigien espiritualment les comunitats femenines; a més, hi havia germans i germanes llecs.
Veure Orde de canonges regulars і Orde Gilbertí
Orde mendicant
Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.
Veure Orde de canonges regulars і Orde mendicant
Pedro Arbués
Pedro Arbués (Épila, Saragossa, ca. 1441 - Saragossa, 17 de setembre de 1485) va ser un eclesiàstic, inquisidor d'Aragó, assassinat a Saragossa i considerat com a màrtir.
Veure Orde de canonges regulars і Pedro Arbués
Pere de Barco
Pedro del Barco (El Barco de Ávila, província d'Àvila, ca. 1080 - 1 de novembre de 1155) fou un eremita i eclesiàstic d'Àvila.
Veure Orde de canonges regulars і Pere de Barco
Pere de Chavanon
Pere de Chavanon (Lanjac, Alt Loira, Alvèrnia, ca. 1007/1009 - Pébrac, 8 de setembre de 1080) fou un canonge regular, sacerdot i fundador d'una comunitat canònica, futura abadia de Pébrac.
Veure Orde de canonges regulars і Pere de Chavanon
Pere Rigald
Pere Rigald, també anomenat Rigall o Rigau (en llatí Petrus Rigaldi) (?-1104) fou un eclesiàstic català, fundador i primer abat de la canònica de Santa Maria de Vilabertran, situada en aquest poble de l'Alt Empordà.
Veure Orde de canonges regulars і Pere Rigald
Pierre Fourier
Pierre Fourier (Mirecourt, Ducat de Lorena, 30 de novembre de 1565 - Gray, Franc Comtat, llavors de la Corona Espanyola, 9 de desembre de 1640) fou un sacerdot i canonge, reformadors dels canonges regulars de Sant Agustí al ducat de la Lorena i fundador de les Canongesses de Sant Agustí de la Congregació de la Mare de Déu.
Veure Orde de canonges regulars і Pierre Fourier
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Veure Orde de canonges regulars і Premonstratesos
Raül de La Futaie
Raül de La Futaie (Bretanya, segona meitat del s. XI - Abadia de Notre-Dame du Nid-au-Merle, Saint-Sulpice-la-Forêt, Bretanya, 16 d'agost de 1129) fou un monjo i eremita, fundador de l'Orde de Sant Sulpici, orde monàstic de la família benedictina.
Veure Orde de canonges regulars і Raül de La Futaie
Ramon de Fitero
Ramon de Fitero o Ramon de Calatrava (Tarassona, Sent Gaudenç o Barcelona, s. XII - Ciruelos, 1163) va ser un monjo i abat, fundador de l'Orde de Calatrava.
Veure Orde de canonges regulars і Ramon de Fitero
Ramon de Roda
Ramon de Roda, de Ribagorça, de Barbastre o Ramon del Monte (Durban, Gascunya, 1067 - Osca, 1126) va ser bisbe de Roda-Barbastre.
Veure Orde de canonges regulars і Ramon de Roda
Ramon de Tàrrega
Ramon o Raimon de Tàrrega (principis del, Tàrrega, l'Urgell, llavors bisbat de Vic i ara de Solsona - Barcelona, 20 de setembre de 1371) anomenat per alguns el “Ramon Llull de Tàrrega”, fou un rabí, jueu convers, frare dominic i teòleg acusat d'heretgia.
Veure Orde de canonges regulars і Ramon de Tàrrega
Robert d'Arbrissel
Robert d'Arbrissel (Arbrissel, Illa i Vilaine, 1047 - Orsan, Berry, 1116) fou un religiós bretó, predicador i anacoreta.
Veure Orde de canonges regulars і Robert d'Arbrissel
Roquet
bisbe de Bruges, amb roquet de puntes. El roquet és una vestimenta eclesiàstica, a manera de túnica, de lli blanc o batista, similar a l'alba però més curta, arribant fins a sota del genoll (en la tradició anglicana és més llarg i arriba fins a la volta de la sotana), i sense cenyir al cos, o com el sobrepellís però amb les mànigues més estretes.
Veure Orde de canonges regulars і Roquet
Ruf d'Avinyó
Ruf d'Avinyó (mort a Avinyó, Provença, s. IV) va ser un cristià d'Avienno (actual Avinyó), probablement sacerdot i primer dirigent de la comunitat cristiana: la tradició l'ha convertit en el primer bisbe de la ciutat, però en aquell moment encara no s'hi havia establert una diòcesi.
Veure Orde de canonges regulars і Ruf d'Avinyó
San Martiño de Mondoñedo
San Martiño de Mondoñedo o San Martín de Mondoñedo és una basílica al municipi de Foz (Lugo, Galícia); és considerada com la catedral més antiga d'Espanya, ja que al va ser seu de dos bisbats del regne de Galícia: un traslladat des de la bisbat de Dume, en el districte de Braga (Portugal), i un altre traslladat des de Bretoña, a la província de Lugo.
Veure Orde de canonges regulars і San Martiño de Mondoñedo
San Pietro in Vincoli
La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.
Veure Orde de canonges regulars і San Pietro in Vincoli
Sant Genís i Sant Miquel de Besalú
Sant Genís i Sant Miquel de Besalú, o Sant Miquel de Besalú, fou una antiga església de la vila de Besalú (Garrotxa), a la part de llevant de la població, sota les muralles; dins de la muralla i sota el castell.
Veure Orde de canonges regulars і Sant Genís i Sant Miquel de Besalú
Sant Marc de Roma
Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.
Veure Orde de canonges regulars і Sant Marc de Roma
Sant Ramon de Tolosa
Raimon de Tolosa o Raimon Gairard (Tolosa de Llenguadoc, primera meitat del - 3 de juliol de 1118) fou un laic que va dedicar la seva fortuna a la beneficència.
Veure Orde de canonges regulars і Sant Ramon de Tolosa
Sant Tomàs de Riudeperes
Portal exterior del convent de Sant Tomàs de Riudeperes. Sant Tomàs és un convent franciscà a uns quatre quilòmetres al nord-est de la ciutat de Vic, aïllat al suau pendent dels turons de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta, bé que en el districte municipal de Riudeperes.
Veure Orde de canonges regulars і Sant Tomàs de Riudeperes
Sant Vicenç de les Roquetes
Sant Vicenç de les Roquetes és una capella romànica protegida com a bé cultural d'interès local al terme municipal de Sant Julià de Ramis (el Gironès).
Veure Orde de canonges regulars і Sant Vicenç de les Roquetes
Santa Eulàlia del Camp
Santa Eulàlia del Camp fou un convent, desaparegut, a prop del Portal Nou de Barcelona a l'actual Passeig de Lluís Companys.
Veure Orde de canonges regulars і Santa Eulàlia del Camp
Santa Maria d'Espirà de l'Aglí
Santa Maria d'Espirà de l'Aglí és l'església parroquial, antiga col·legiata canònica augustiniana, de la comuna rossellonesa d'Espirà de l'Aglí, a la Catalunya del Nord.
Veure Orde de canonges regulars і Santa Maria d'Espirà de l'Aglí
Santa Maria del Camp
Santa Maria del Camp, o Monestir del Camp (Monastir del Camp, oficialment en francès), és un antic establiment religiós fundat el 1090 a la comuna rossellonesa de Paçà, a la Catalunya del Nord.
Veure Orde de canonges regulars і Santa Maria del Camp
Silvestrins
LOrde dels Silvestrins (actualment congregació dins l'Orde de Sant Benet com a Congregació Benedictina Silvestrina) o Orde de Montefano és una congregació religiosa benedictina, nascuda com a orde monàstic que seguia la Regla de Sant Benet.
Veure Orde de canonges regulars і Silvestrins
Teodor de Celles
Teodor de Celles (Castell de Vêves a Celles, prop de Dinant, principat de Lieja, avui a Bèlgica, ca. 1166 - Clairlieu, prop d'Huy, 18 d'agost de 1236) fou un canonge de Lieja, fundador de l'orde dels Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu.
Veure Orde de canonges regulars і Teodor de Celles
Teotoni de Coïmbra
Teotoni de Coïmbra (Tartinhade, Ganfei, 1082 - Coïmbra, 1162) fou un religiós portuguès, prior de Viseu i fundador dels Canonges Regulars de la Santa Creu.
Veure Orde de canonges regulars і Teotoni de Coïmbra
Thomasschule
La Thomasschule o Escola de Tomàs, en llatí Schola Thomana és un institut d'ensenyament secundari amb una tradició d'ensenyament musical que remunta cap a l'any 1212.
Veure Orde de canonges regulars і Thomasschule
Tomàs de Kempis
Tomàs de Kempis o de Kempen, o Thomas Haemerken (Kempen, avui a la Renània del Nord-Westfàlia, ca. 1380 - Zwolle, Països Baixos, 25 de juliol de 1471) va ser un canonge agustí, escriptor místic, a qui s'ha atribuït l'autoria de De imitatione Christi (De la imitació de Crist), un dels tractats devocionals més influents de la història del cristianisme.
Veure Orde de canonges regulars і Tomàs de Kempis
Vida consagrada
L'estat vida consagrada o vida de consagració és aquell que l'Església Catòlica reconeix a qui viu en una comunitat que professa i practica els consells evangèlics (castedat, pobresa i obediència).
Veure Orde de canonges regulars і Vida consagrada
Vidal de Savigny
Vidal de Savigny, de Mortain o de Tierceville (Tierceville, Normandia, ca. 1050 - Savigny, 1119 o 1122) va ésser un religiós normand, fundador de l'Orde de Savigny, orde monàstic de la família benedictina.
Veure Orde de canonges regulars і Vidal de Savigny
Ynys Enlli
Ynys Enlli (Nom d'origen gal·lès, Ynis illa, Enlli del gran corrent o de les marees, Bardsey Island en anglès) és una illa davant de l'extrem sud de la península de Llŷn, en el comtat de Gwynedd, al nord de Gal·les.
Veure Orde de canonges regulars і Ynys Enlli
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Orde de canonges regulars і 25 de juliol
També conegut com Canonesses, Canonge agustí, Canonge regular, Canonge regular de Sant Agustí, Canonges Regulars de Sant Agustí, Canonges agustinians, Canonges agustins, Canonges augustinians, Canonges regulars, Canonges regulars agustinians, Canonges regulars agustins, Canonges regulars augustinians, Canongesses, Canongesses regulars, Comunitat canònica, Comunitats canonicals, Comunitats canòniques, Ordes canonicals, Regla aquisgranesa.