Obrir a Google MapsTaula de continguts
153 les relacions: Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica, Anticlericalisme, Antisemitisme, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Gènova, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica de Santa Maria del Popolo, Bisbat d'Imola, Bisbat de Brescia, Bisbat de Pavia, Cardenal, Cúria Pontifícia, Charles de Gaulle, Clergues Regulars de Sant Pau, Congregació per a les Causes dels Sants, Congregació per al Clergat, Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques, Església catòlica a França, Esteban Gabriel Merino, Fortunato Baldelli, França, Giovanni Salviati, Govern de Vichy, Joan XXIII, Laïcisme, Lluís XIV de França, Mario Tagliaferri, Niccolò Albergati, Nunci apostòlic, París, Patriarcat de Venècia, Pius X, Primera Guerra Mundial, Regne de França, Rodolfo Pio da Carpi, San Pietro in Vincoli, Santa Seu, Secretaria d'Estat de la Santa Seu, Segle XVII, Segona Guerra Mundial, Stefano Nardini, Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, Urbà VIII, 1422, 1423, 1467, 1468, 1503, 1510, ... Ampliar l'índex (103 més) »
- Catolicisme a França
- Nunciatures apostòliques
Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica
LAdministració del patrimoni de la Seu Apostòlica (A.P.S.A.) (llatí: Administratio Patrimonii Sedis Apostolicae) és l'organisme de la Santa Seu a càrrec de la gestió del seu patrimoni econòmic.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica
Anticlericalisme
S'entén per anticlericalisme aquelles actituds o idees que van des de la crítica a les institucions eclesiàstiques o persones concretes del clergat fins a atacs contra la religió en si mateix, tot i que no necessàriament han d'anar unides.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Anticlericalisme
Antisemitisme
L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Antisemitisme
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Arquebisbat de Bolonya
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Arquebisbat de Gènova
Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Arquebisbat de Gènova
Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Basílica de Santa Maria del Popolo
Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Basílica de Santa Maria del Popolo
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Bisbat d'Imola
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Bisbat de Brescia
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Bisbat de Pavia
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Nunciatura apostòlica a França і Cardenal
Cúria Pontifícia
La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Cúria Pontifícia
Charles de Gaulle
Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Charles de Gaulle
Clergues Regulars de Sant Pau
La Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau (Clerici Regulares Sancti Pauli) és un orde religiós de clergues regulars fundat per Sant Antoni Maria Zaccaria, el Venerable Bartolomeo Ferrari i el Venerable Giacomo Antonio Morigia, i aprovat per Climent VII al breu Vota per quae vos de 1533.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Clergues Regulars de Sant Pau
Congregació per a les Causes dels Sants
La Congregació per a les Causes dels Sants (italià: Congregazione delle cause dei santi; llatí: Congregatio de Causis Sanctorum) és una de les nou juntes d'autoritats eclesiàstiques per tractar assumptes específics que té l'Església Catòlica.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Congregació per a les Causes dels Sants
Congregació per al Clergat
La Sagrada Congregació per al Clergat és una Congregació de la Cúria Romana responsable de supervisar els assumptes relatius als diaques que no pertanyen a ordes religiosos.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Congregació per al Clergat
Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques
La Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques és un tractat internacional obert a la signatura dels estats a Viena el 18 d'abril de 1961, després de la cloenda de la Conferència de les Nacions Unides en aquesta matèria.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Església catòlica a França
Esteban Gabriel Merino
Esteban Gabriel Merino, Santisteban del Puerto, 1492 - Roma, 4 d'agost de 1535.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Esteban Gabriel Merino
Fortunato Baldelli
Fortunato Baldelli (Valfabbrica, 6 d'agost de 1935 - Roma, 20 de setembre de 2012) va ser un sacerdot, arquebisbe i cardenal italià catòlic.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Fortunato Baldelli
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Nunciatura apostòlica a França і França
Giovanni Salviati
Giovanni Salviati (Florència, 24 de març de 1490 -28 d'octubre de 1553, Ravenna) va ser un cardenal italià.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Giovanni Salviati
Govern de Vichy
El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Govern de Vichy
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Joan XXIII
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Laïcisme
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Lluís XIV de França
Mario Tagliaferri
Mario Tagliaferri (Alatri, província de Frosinone, Laci. Itàlia, 1 de juny de 1927 - París, 21 de maig de 1999) va ser un arquebisbe catòlic, nunci apostòlic a França en el moment de la seva mort.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Mario Tagliaferri
Niccolò Albergati
Niccolò Albergati (Bolonya, 1373 – Siena, 9 de maig de 1443) va ser un religiós cartoixà, proclamat cardenal de l'Església Catòlica Romana en 1426 per Martí V. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Niccolò Albergati
Nunci apostòlic
Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Nunci apostòlic
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Nunciatura apostòlica a França і París
Patriarcat de Venècia
El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Patriarcat de Venècia
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Pius X
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Primera Guerra Mundial
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Regne de França
Rodolfo Pio da Carpi
Rodolfo Pio da Carpi (Carpi, Emilia Romagna 22 de febrer de 1500 † Roma, 2 de maig de 1564) va ser un cardenal italià del.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Rodolfo Pio da Carpi
San Pietro in Vincoli
La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.
Veure Nunciatura apostòlica a França і San Pietro in Vincoli
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Santa Seu
Secretaria d'Estat de la Santa Seu
La Secretaria d'Estat és el dicasteri més antic de la Cúria Romana, el govern de l'Església Catòlica Romana.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Secretaria d'Estat de la Santa Seu
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Segle XVII
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Segona Guerra Mundial
Stefano Nardini
Stefano Nardini, anomenat el cardenal de Milà, (Forlì, Emília-Romanya, Itàlia, 1420 - Roma, 22 d'octubre de 1484) va ser un cardenal italià de l'Església catòlica.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Stefano Nardini
Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica
La Sagrada Penitenciaria Apostòlica té la seu al Palau de la Cancelleria, al Vaticà.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica
Urbà VIII
Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.
Veure Nunciatura apostòlica a França і Urbà VIII
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1422
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1423
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1467
1468
; Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1468
1503
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1503
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1510
1514
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1514
1521
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1521
1522
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1522
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1523
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1526
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1527
1535
Barba-roja.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1535
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1540
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1541
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1543
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1544
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1547
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1552
1556
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1556
1557
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1557
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1561
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1565
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1566
1568
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1568
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1572
1583
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1583
1586
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1586
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1587
1589
122x122px.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1589
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1591
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1594
1596
Països Catalans Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1596
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1599
1616
Nicolau Copèrnic.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1616
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1623
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1627
1630
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1630
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1634
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1639
1641
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1641
1643
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1643
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1656
1671
Stenka Razin.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1671
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1673
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1678
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1679
1688
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1688
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1695
1696
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1696
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1698
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1700
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1701
1702
;Món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1702
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1705
1706
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1706
1711
;Països catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1711
1712
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1712
1715
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1715
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1722
1730
;Països catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1730
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1731
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1738
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1744
1753
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1753
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1754
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1759
1760
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1760
1766
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1766
1785
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1785
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1791
1800
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1800
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1816
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1819
1826
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1826
1830
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1830
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1831
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1842
1843
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1843
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1850
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1851
1853
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1853
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1861
1873
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1873
1874
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1874
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1879
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1882
1887
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1887
1888
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1888
1891
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1891
1896
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1896
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1899
1904
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1904
1921
Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1921
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1925
1926
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1926
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1936
1938
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1938
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1944
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1953
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1959
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1960
1961
;Països Catalans.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1961
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1969
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1979
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1988
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1995
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 1999
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Nunciatura apostòlica a França і 2009
Vegeu també
Catolicisme a França
- Aparicions de Lorda
- Basílica de Nostra Senyora del Rosari (Lorda)
- Bleun Brug
- Comunitat de l'Anyell
- Domeria d'Aubrac
- Escola francesa d'espiritualitat
- Església catòlica a França
- Jornada Mundial de la Joventut 1997
- Lorda
- Mare de Déu de Lorda
- Mare de Déu de la Saleta
- Nunciatura apostòlica a França
- Petite Église
- Pontmain
- Santa Cecília de Cos
Nunciatures apostòliques
- Nunciatura Apostòlica a Alemanya
- Nunciatura Apostòlica a Espanya
- Nunciatura apostòlica
- Nunciatura apostòlica a França
- Nunciatura apostòlica a Irlanda
- Nunciatura apostòlica a Veneçuela
També conegut com Nunci apostòlic a França.