Accés més ràpid que el navegador!
19 les relacions: Amèrica, Bad Ragaz, Ballarí, Berlín, Cantó de Sankt Gallen, Coreografia, Dansa, Enciclopèdia Espasa, Europa, Franz Schubert, Johann Sebastian Bach, Ludwig van Beethoven, Robert Schumann, Suïssa, 1904, 1918, 2 de novembre, 20 de novembre, 2002.
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Niddy Impekoven і Amèrica · Veure més »
Bad Ragaz
Bad Ragaz és un municipi del cantó de Sankt Gallen (Suïssa), situat al districte de Sarganserland.
Nou!!: Niddy Impekoven і Bad Ragaz · Veure més »
Ballarí
Ballarins de dansa moderna. El ballarí o la ballarina és la persona que es dedica a l'art de ballar no només professionalment, sinó també com a afició.
Nou!!: Niddy Impekoven і Ballarí · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Niddy Impekoven і Berlín · Veure més »
Cantó de Sankt Gallen
Sankt-Gallen (en alemany), Saint-Gall (en francès) o San Gallo (en italià) és un dels cantons de Suïssa.
Nou!!: Niddy Impekoven і Cantó de Sankt Gallen · Veure més »
Coreografia
''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' ''El llac dels cignes'' La coreografia és el disseny de moviments i estructures enmig d'una dansa, de forma que es creïn figures, patrons i transicions d'elles amb un efecte estètic més enllà de seguir uns passos prefixats o un ritme concret.
Nou!!: Niddy Impekoven і Coreografia · Veure més »
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Nou!!: Niddy Impekoven і Dansa · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Niddy Impekoven і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Niddy Impekoven і Europa · Veure més »
Franz Schubert
Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.
Nou!!: Niddy Impekoven і Franz Schubert · Veure més »
Johann Sebastian Bach
fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.
Nou!!: Niddy Impekoven і Johann Sebastian Bach · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Niddy Impekoven і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Robert Schumann
Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor i pianista romàntic alemany i també escriptor que fundà una revista musical.
Nou!!: Niddy Impekoven і Robert Schumann · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Niddy Impekoven і Suïssa · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Niddy Impekoven і 1904 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Niddy Impekoven і 1918 · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Niddy Impekoven і 2 de novembre · Veure més »
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Niddy Impekoven і 20 de novembre · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Niddy Impekoven і 2002 · Veure més »
