Taula de continguts
32 les relacions: Actuació artística, Anàstasi, Aqueront, Ítaca, Àmfora, Catàbasi, Ceràmica àtica, Ceràmica de figures negres, Circe, Dante Alighieri, Dictus Cretenc, Endevinació a l'antiga Grècia, Enees, Grècia, Grec, Hades, Inframón grec, Jaciment arqueològic, La Divina Comèdia, Literatura grega, Mitologia grega, Nigromància, Odissea, Odisseu, Orfeu, Persèfone, Projecte Perseus, Sísif, Teseu, Tirèsias, Viquitexts, Virgili.
Actuació artística
nu és una característica de les accions artístiques que busquen ser provocatives. Acció artística al carrer Lart d'acció o acció artística (performance és un anglicisme) és una representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple.
Veure Nekyia і Actuació artística
Anàstasi
Anàstasi de Sant Salvador de Cora, Constantinoble (1305-1320) Anàstasi (del grec "aναστασις") és un calc de la paraula grega que designa la Resurrecció de Crist.
Veure Nekyia і Anàstasi
Aqueront
LAqueront (Αχέροντας, Akherondas; en Ἀχέρων) és un riu de Grècia que neix a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, davant l'illa de Gaios.
Veure Nekyia і Aqueront
Ítaca
Ítaca p. 69 (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic, i hi va contraure matrimoni amb Penèlope.
Veure Nekyia і Ítaca
Àmfora
Àmfores exhibides al castell de Bodrum, Turquia. Una àmfora (Amphora) és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.
Veure Nekyia і Àmfora
Catàbasi
La catàbasi o descens a l'inframón (κατάβασις, del κατὰ "sota" i βαίνω "anar") és un episodi recurrent en la mitologia, l'èpica i la biografia dels herois.
Veure Nekyia і Catàbasi
Ceràmica àtica
S'anomena ceràmica àtica la producció de ceràmica de la regió de l'Àtica amb centre en l'antiga Atenes.
Veure Nekyia і Ceràmica àtica
Ceràmica de figures negres
Recipient de ceràmica grega pertanyent a l'estil de figures negres. Al vestit d'Atena s'aprecien les incisions característiques d'aquest estil per a dibuixar els detalls, que queden en color clar sobre la pintura negra. La ceràmica de figures negres o ceràmica melanogràficaLèxic d'art, de Rosina Lajo, pàgs 77-78.
Veure Nekyia і Ceràmica de figures negres
Circe
Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una maga mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.
Veure Nekyia і Circe
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Nekyia і Dante Alighieri
Dictus Cretenc
Dictus Cretenc o Dictus de Creta (Dictys Cretensis) també Dictus de Cnossos fou un suposat escriptor grec considerat una de les fonts d'Homer.
Veure Nekyia і Dictus Cretenc
Endevinació a l'antiga Grècia
temple d'Apol·lo de Delfos Lendevinació a l'antiga Grècia és la intervenció en el desig de les persones tant a l'antiga Grècia com als altres llocs de l'antiguitat, que desitjaven conèixer la voluntat dels déus en el present i en el futur, saber anticipadament el que succeiria sobretot en el futur.
Veure Nekyia і Endevinació a l'antiga Grècia
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Veure Nekyia і Enees
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Nekyia і Grècia
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Nekyia і Grec
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Veure Nekyia і Hades
Inframón grec
C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.
Veure Nekyia і Inframón grec
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic a Saqqara (Egipte) Un jaciment arqueològic és una concentració de restes arqueològiques.
Veure Nekyia і Jaciment arqueològic
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Veure Nekyia і La Divina Comèdia
Literatura grega
La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.
Veure Nekyia і Literatura grega
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Nekyia і Mitologia grega
Nigromància
Samuel per a complaure la petició del rei Saül. La nigromància o necromància (del grec nekromanteía, ciència o evocació dels morts) és una branca de la màgia, considerada generalment negra, que consisteix en l'endevinació mitjançant la consulta als morts i als seus esperits o cadàvers.
Veure Nekyia і Nigromància
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Veure Nekyia і Odissea
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Veure Nekyia і Odisseu
Orfeu
Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.
Veure Nekyia і Orfeu
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Veure Nekyia і Persèfone
Projecte Perseus
El Projecte Perseus en anglès: Perseus Project, és un projecte de biblioteca digital de la Universitat Tufts que reuneix una col·lecció digital de fonts de les Humanitats, presentada pel Departament de Clàssiques.
Veure Nekyia і Projecte Perseus
Sísif
En la mitologia grega, Sísif (Σίσυφος) fou fundador i rei d'Efira (nom antic de Corint).
Veure Nekyia і Sísif
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Veure Nekyia і Teseu
Tirèsias
Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.
Veure Nekyia і Tirèsias
Viquitexts
Viquitexts (Wikisource originalment en anglès) és una biblioteca digital en un wiki de texts originals lliures mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Veure Nekyia і Viquitexts
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Nekyia і Virgili