Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Alemanda, Ars nova, Balada, Barra de compàs, Barzelletta, Blanca (música), Cançó, Canzona, Cànon (música), Cònjuge, Chanson, Concili de Trento, Contrapunt, Corxera, Dansa, Dissonància, Edat mitjana, Escola borgonyona, Europa, Figura (música), Flauta dolça, Franchino Gaffurius, Frottola, Gioseffo Zarlino, Giovanni Pierluigi da Palestrina, Guillaume Dufay, Guitarra, Homofonia, Impremta, Instrument de corda, Intermedi, Interpretació musical, Isorrítmia, Jacob Obrecht, Johannes Ockeghem, Johannes Tinctoris, Josquin Des Prés, Laude, Madrigal, Massimo Troiano, Música, Música medieval, Música sacra, Missa, Mode (música), Monodia, Motet, Musicologia, Negra, Nicola Vicentino, ..., Paper, Particel·la, Pavana, Pergamí, Pierre Lauverjat, Pietro Cerone, Polifonia, Preludi (música), Quadrada, Renaixement, Ricercare, Ritme, Rodona, Rondó, Tabulatura, Tercera, Textura musical, Tomás de Santa María, Tonalitat (música), Treset, Velocitat angular, Veu (polifonia), Vilancet, Villanella, Vincenzo Galilei, Viola, Virolai. Ampliar l'índex (27 més) »
Alemanda
Guillaume: ''Almanach dansant pour 1770''. L'alemanda, o allemande com s'anomena en francès, a vegades també alemanya en català, és una peça de música i un ball que va tenir un lloc important en el repertori musical i coreogràfic, principalment al.
Nou!!: Música del Renaixement і Alemanda · Veure més »
Ars nova
Lars nova és el període de producció polifònica musical, tant francesa com italiana, posterior a lars antiqua i anterior a l'obra musical de l'escola francoflamenca.
Nou!!: Música del Renaixement і Ars nova · Veure més »
Balada
Maria Wiik, "Balada" (1898) La balada és un gènere trobadoresc.
Nou!!: Música del Renaixement і Balada · Veure més »
Barra de compàs
Fragment de la partitura de les Vespres de la Mare de Déu, de l'any 1610, de Monteverdi, sense barres de compàs Fragment de la partitura de l'Orfeo, de Monteverdi, editada l'any 1609, on es poden veure les barres de compàs Una barra de compàs o línia divisòria és una línia vertical que travessa tot el pentagrama o el conjunt de pentagrames que integren una partitura, i que indica la separació entre dos compassos.
Nou!!: Música del Renaixement і Barra de compàs · Veure més »
Barzelletta
Barzelletta (italià per "broma") era una forma de vers popular utilitzada pels compositors de frottola a Itàlia en els segles XV i XVI.
Nou!!: Música del Renaixement і Barzelletta · Veure més »
Blanca (música)
Exemples de dues blanques i un silenci de blanca Una blanca és una figura musical simbolitzada per un oval de contorn negre i interior blanc, d'aquí el seu nom, de la qual surt una línia recta vertical (a la dreta si s'encara cap amunt i a l'esquerra si s'encara cap avall), sense cap adorn o plica, utilitzat per indicar la duració de temps a l'hora d'interpretar la nota en una partitura.
Nou!!: Música del Renaixement і Blanca (música) · Veure més »
Cançó
Jaume Sisa interpretant una cançó Una cançó és una composició musical que conté, a vegades, una part amb veu o melodia vocal, és a dir, amb text, cantada, però també pot ser simplement un conjunt de notes tocades sistemàticament, formant un ritme.
Nou!!: Música del Renaixement і Cançó · Veure més »
Canzona
Una canzona és una peça instrumental italiana molt característica dels segles i, constituïda per diverses seccions de ritme, tempo, compàs i melodia força contrastades.
Nou!!: Música del Renaixement і Canzona · Veure més »
Cànon (música)
Un cànon és una composició polifònica que utilitza una tècnica contrapuntística consistent a fer que les diferents veus o parts que van entrant successivament, interpretin la mateixa melodia que la primera veu que ha iniciat la composició o, en alguns tipus més complexos de cànons, una modificació d'aquesta melodia.
Nou!!: Música del Renaixement і Cànon (música) · Veure més »
Cònjuge
Cònjuges el dia de llur matrimoni, voltats de parents. En dret, s'anomena cònjuge qualsevol de les persones físiques que formen un matrimoni.
Nou!!: Música del Renaixement і Cònjuge · Veure més »
Chanson
El terme Chanson —Cançó— designa des de començaments del un gènere musical que s'utilitza per atorgar l'enaltiment de la llengua francesa, amb referències a mestres i models heretats de la literatura poètica francesa, i per oposició o per diferenciació a les formes dominants anglosaxones de la indústria musical.
Nou!!: Música del Renaixement і Chanson · Veure més »
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Nou!!: Música del Renaixement і Concili de Trento · Veure més »
Contrapunt
El contrapunt és la disciplina musical que regula la combinació de línies musicals simultànies.
Nou!!: Música del Renaixement і Contrapunt · Veure més »
Corxera
Dues corxeres i un silenci de corxera. Una corxera (del francès crochée per la mitjanceria del castellà corchea, si bé en francès actual rep el nom de croche, derivat de l'adjectiu, que significa corbat en forma de croc o ganxo, per la forma de cueta que té) és, en música, una figura que equival a 1/8 del valor de la figura rodona, o a la meitat (1/2) del valor de la figura negra.
Nou!!: Música del Renaixement і Corxera · Veure més »
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Nou!!: Música del Renaixement і Dansa · Veure més »
Dissonància
La dissonància és la sensació poc agradable o directament desagradable que, segons l'harmonia i el contrapunt tradicionals, produeix la simultaneïtat de determinats sons que es troben a una determinada distància.
Nou!!: Música del Renaixement і Dissonància · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Música del Renaixement і Edat mitjana · Veure més »
Escola borgonyona
El compositor Guillaume Dufay a l'esquerra i Gilles Binchois L'Escola borgonyona fou un grup de compositors actius al en el que actualment és el nord i nord-est de França, Bèlgica, i els Països Baixos, centrats a la cort dels Ducs de Borgonya.
Nou!!: Música del Renaixement і Escola borgonyona · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Música del Renaixement і Europa · Veure més »
Figura (música)
Esquema d'equivalències entre les diferents figures musicals, des de la rodona a la fusa Esquema abreujat d'equivalències entre les diferents figures musicals amb puntet, des de la rodona a la fusa Una figura en música és cada una de les formes gràfiques o figuracions que s'utilitzen per anotar la durada d'una nota.
Nou!!: Música del Renaixement і Figura (música) · Veure més »
Flauta dolça
Diversos tipus de '''flautes dolces'''. La flauta dolça o flauta de bec és un instrument de vent d'origen molt antic, que tradicionalment sempre s'havia fet de fusta fins al en què es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàstic per a la seva fabricació.
Nou!!: Música del Renaixement і Flauta dolça · Veure més »
Franchino Gaffurius
''Retrat d'un músic'', de Leonardo da Vinci (probablement és '''Gaffurius''') Franchino Gaffurius (o Gaffurio) (14 de gener de 1451 - 25 de juny de 1522) va ser un teòric de la música i compositor italià del Renaixement.
Nou!!: Música del Renaixement і Franchino Gaffurius · Veure més »
Frottola
La frottola fou el tipus de música vocal italiana principal de finals del segle XV i principis del.
Nou!!: Música del Renaixement і Frottola · Veure més »
Gioseffo Zarlino
Gioseffo Zarlino (Chioggia, 31 de gener o el 22 de març de 1517 - Venècia, 4 de febrer de 1590) va ser un compositor i, sobretot, un teòric de la música del Renaixement, el més important des d'Aristoxen de Tàrent fins a Rameau.
Nou!!: Música del Renaixement і Gioseffo Zarlino · Veure més »
Giovanni Pierluigi da Palestrina
Giovanni Pierluigi da Palestrina (2 de febrer de 1525 o 1526 – 2 de febrer de 1594)The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2a edició, s.v. "Palestrina, Giovanni Pierluigi da", de Lewis Lockwood, Noel O'Regan i Jessie Ann Owens va ser un compositor italià renaixentista, conegut com un dels màxims representants de l'escola romana del.
Nou!!: Música del Renaixement і Giovanni Pierluigi da Palestrina · Veure més »
Guillaume Dufay
Guillaume Dufay (o també Du Fay, Du Fayt) (c. 1397 - 27 de novembre de 1474), va ser el compositor més famós del a Europa.
Nou!!: Música del Renaixement і Guillaume Dufay · Veure més »
Guitarra
La guitarra o guiterra (en mallorquí, menorquí i alguerès) és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts.
Nou!!: Música del Renaixement і Guitarra · Veure més »
Homofonia
En música, homofonia, del grec "homófonos", en què ομοιο.
Nou!!: Música del Renaixement і Homofonia · Veure més »
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Nou!!: Música del Renaixement і Impremta · Veure més »
Instrument de corda
Detall d'un cello Els instruments de corda o instruments cordòfons són, de la Classificació de Sachs-Hornbostel, instruments musicals que produeixen el so quan l'instrumentista fa vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats en l'instrument, les quals cordes transmeten aquesta vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta (o bé, en el cas dels instruments de corda elèctricament amplificats, a unes pastilles electromagnètiques connectades a un amplificador i uns altaveus).
Nou!!: Música del Renaixement і Instrument de corda · Veure més »
Intermedi
Intermedi durant una presentació de ''El llac dels cignes'' Un intermedi és una interrupció breu entre dues parts o actes en un espectacle d'arts escèniques.
Nou!!: Música del Renaixement і Intermedi · Veure més »
Interpretació musical
Franz Liszt en una interpretació privada, en la visió idealitzada de Joseph Danhuaser (1840) La interpretació musical és el procés o acció de fer música, de produir-la amb la veu, instrument(s) o altres objectes capaços de produir sons musicals.
Nou!!: Música del Renaixement і Interpretació musical · Veure més »
Isorrítmia
La isorrítmia (del grec ἴσος que significa 'semblant' i ῥυθμός que vol dir 'cadència, ritme') fa referència a una tècnica de composició musical que segueix un esquema fix d'altures i repeteix un ritme característic en una peça musical, tot i que les notes cantades siguen diferents.
Nou!!: Música del Renaixement і Isorrítmia · Veure més »
Jacob Obrecht
Jacob Obrecht (Gant, 1457 - Ferrara, juliol de 1505, morí a causa de la pesta), fou un compositor flamenc del Renaixement.
Nou!!: Música del Renaixement і Jacob Obrecht · Veure més »
Johannes Ockeghem
Johannes Ockeghem (c. 1410 - 6 de febrer de 1497).
Nou!!: Música del Renaixement і Johannes Ockeghem · Veure més »
Johannes Tinctoris
Johannes Tinctoris (c. 1435-1511) va ser un compositor brabançó i un teòric de la música del Renaixement.
Nou!!: Música del Renaixement і Johannes Tinctoris · Veure més »
Josquin Des Prés
Josquin Des Prés, Josquin Desprez, o simplement Josquin (Beaurevoir (Picardia) cap al 1450 - Condé-sur-l'Escaut, 27 d'agost de 1521) va ser un compositor francès del Renaixement.
Nou!!: Música del Renaixement і Josquin Des Prés · Veure més »
Laude
Laude o sentència arbitral és la resolució que dicta un àrbitre i que serveix per a dirimir un conflicte entre dues o més parts.
Nou!!: Música del Renaixement і Laude · Veure més »
Madrigal
El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc.
Nou!!: Música del Renaixement і Madrigal · Veure més »
Massimo Troiano
va ser un compositor, poeta italià del Renaixement i un breu però viu cronista de la vida a la cort del governant de Baviera, el duc Albert V de Baviera a finals de la dècada de 1560, l'únic període en què es coneix Troiano.
Nou!!: Música del Renaixement і Massimo Troiano · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Música del Renaixement і Música · Veure més »
Música medieval
La música medieval és la música escrita durant l'edat mitjana.
Nou!!: Música del Renaixement і Música medieval · Veure més »
Música sacra
La música religiosa, o música sacra, és aquella que té com a finalitat principal servir a una pràctica religiosa.
Nou!!: Música del Renaixement і Música sacra · Veure més »
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Música del Renaixement і Missa · Veure més »
Mode (música)
En l'aspecte músical, el terme mode o modo es refereix a.
Nou!!: Música del Renaixement і Mode (música) · Veure més »
Monodia
En música, el terme monodia té dos significats: música a l'uníson, o melodia vocal amb acompanyament.
Nou!!: Música del Renaixement і Monodia · Veure més »
Motet
Inici del motet ''De profundis'' de Nicolas Champion. El motet és una composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d'instruments o sense.
Nou!!: Música del Renaixement і Motet · Veure més »
Musicologia
orgue de tubs. La musicologia és la disciplina científica que estudia els fenòmens relacionats amb la música, amb la seva evolució i amb la seva relació amb l'ésser humà i la societat.
Nou!!: Música del Renaixement і Musicologia · Veure més »
Negra
Pentagrama amb tres símbols: dues notes negres i un silenci de negra Una negra és el símbol utilitzat per indicar un so amb una duració de temps.
Nou!!: Música del Renaixement і Negra · Veure més »
Nicola Vicentino
Nicola Vicentino (Vicenza, 1511 - Roni, 1572) fou un teòric musical, madrigalista i compositor italìa del Renaixement.
Nou!!: Música del Renaixement і Nicola Vicentino · Veure més »
Paper
Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.
Nou!!: Música del Renaixement і Paper · Veure més »
Particel·la
Una particel·la és una partitura en la qual només hi ha escrit allò que ha d'interpretar un sol intèrpret o un grup d'intèrprets que toquen o canten exactament el mateix, a diferència de la partitura general en la qual hi ha, escrits simultàniament, tots els sons que han d'interpretar tots els intèrprets que conjuntament interpreten una composició.
Nou!!: Música del Renaixement і Particel·la · Veure més »
Pavana
Partitura de la melodia de la Pavana d'Espanya de Thoinot Arbeau (1588) i que es troba a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. La pavana és una dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, originària possiblement de Pàdua i que va estar de moda en molts països durant tot el.
Nou!!: Música del Renaixement і Pavana · Veure més »
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Nou!!: Música del Renaixement і Pergamí · Veure més »
Pierre Lauverjat
Pierre Lauverjat (Bourges, Departament del Cher, Regne de França, 1575 - 1626) fou un compositor francès del Renaixement.
Nou!!: Música del Renaixement і Pierre Lauverjat · Veure més »
Pietro Cerone
Pietro Cerone (1566-1625) va ser un teòric de la música i cantant italià de finals del Renaixement.
Nou!!: Música del Renaixement і Pietro Cerone · Veure més »
Polifonia
veus La polifonia (del grec antic πολύ, poly, «molt» i φωνή, phonè, «veu») és una composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat.
Nou!!: Música del Renaixement і Polifonia · Veure més »
Preludi (música)
El mot preludi serveix per designar tipus molt diversos d'estructures de la música instrumental que tenen orígens comuns o semblants però que acaben tenint notables diferències.
Nou!!: Música del Renaixement і Preludi (música) · Veure més »
Quadrada
La quadrada o breu és una figura musical amb una durada de vuit pulsacions de negra, equivalent a dos rodones lligades.
Nou!!: Música del Renaixement і Quadrada · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Música del Renaixement і Renaixement · Veure més »
Ricercare
Ricercare (pronunciat, en plural ricercari), o també ricercar, és un gènere musical instrumental que pertany al renaixement tardà i sobretot al barroc primerenc, entre els segles XVI i XVII.
Nou!!: Música del Renaixement і Ricercare · Veure més »
Ritme
El ritme, com un recurs fonamental en la visualitat (del grec ῥυθμός rhythmós, 'qualsevol moviment regular i recurrent', 'simetria'),Liddell, Henry George & Scott, Robert:.
Nou!!: Música del Renaixement і Ritme · Veure més »
Rodona
silenci. La rodona és el símbol utilitzat per indicar en escriptura musical una nota so amb una duració de temps que equival a dues blanques.
Nou!!: Música del Renaixement і Rodona · Veure més »
Rondó
Rondó núm. 3 en la menor, Köchel 511, de Wolfgang Amadeus Mozart. Un rondó és una forma musical que es basa en l'alternança entre un fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit.
Nou!!: Música del Renaixement і Rondó · Veure més »
Tabulatura
vihuela, del llibre "Orphenica Lyra" de Miguel de Fuenllana (1554). Les xifres en vermell (ja a l'original) senyalen la part vocal. Les sis línies indiquen les sis cordes de l'instrument i les xifres en negre, el trast que cal prémer en cada cas, seguint el ritme indicat a dalt. La tabulatura és una forma notació musical que indica a l'intèrpret on ha de posar els dits i no pas les notes que ha d'interpretar, tal com succeeix en la notació musical habitual al pentagrama.
Nou!!: Música del Renaixement і Tabulatura · Veure més »
Tercera
La tercera és l'interval entre dues notes de l'escala separades per dos graus.
Nou!!: Música del Renaixement і Tercera · Veure més »
Textura musical
En música, la textura és la qualitat global del so d'una peça, i habitualment és el resultat del nombre de veus existents i de la relació que s'estableix entre aquestes veus.
Nou!!: Música del Renaixement і Textura musical · Veure més »
Tomás de Santa María
Tomás de Santa María (Madrid, c. 1510 - Ribadavia, 1570), va ser un organista i teòric de la música espanyol.
Nou!!: Música del Renaixement і Tomás de Santa María · Veure més »
Tonalitat (música)
Fragment modulant (en el qual canvia la tonalitat de la música), del ''Rèquiem K. 626'' de Wolfgang Amadeus Mozart. En música, la tonalitat o sistema tonal és un sistema jeràrquic de relacions harmòniques i melòdiques que s'estableix entre les notes musicals, el qual s'utilitza a la música occidental des del fins a l'actualitat.
Nou!!: Música del Renaixement і Tonalitat (música) · Veure més »
Treset
Treset En música, un treset és un grup de tres notes que s'interpreten en el temps que caldria interpretar-ne només dues.
Nou!!: Música del Renaixement і Treset · Veure més »
Velocitat angular
La velocitat angular es representa per la lletra grega \omega \. El seu mòdul indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotació. Per facilitar els càlculs normalment es treballa a escala, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotació, i es representa amb una fletxa giratòria. La velocitat angular, també anomenada velocitat de rotació, i de vegades pulsació o freqüència angular, està compresa en el concepte general de velocitat o variació d'una magnitud, en aquest cas la mesura d'un angle, amb el temps.
Nou!!: Música del Renaixement і Velocitat angular · Veure més »
Veu (polifonia)
En la música occidental, i més precisament en l'àmbit de la polifonia o de l'harmonia, una veu (o part musical) designa una de les parts melòdiques que constitueixen una composició musical.
Nou!!: Música del Renaixement і Veu (polifonia) · Veure més »
Vilancet
XVIII Un vilancet (denominat sovint, de manera inexacta, villancet) és una cançó de caràcter popular, basada en la forma poètica del mateix nom.
Nou!!: Música del Renaixement і Vilancet · Veure més »
Villanella
En música una villanella (plural villanelle — no s'ha de confondre amb la forma poètica francesa villanelle) és un gènere lleuger de la música vocal italiana del Renaixement que es va originar en aquell país a finals de la primera meitat del.
Nou!!: Música del Renaixement і Villanella · Veure més »
Vincenzo Galilei
''Della musica antica et della moderna'', 1581 Vincenzo Galilei (Santa Maria a Monte, 1520 - 2 de juliol de 1591) va ser un llaütista italià, compositor i teòric de la música.
Nou!!: Música del Renaixement і Vincenzo Galilei · Veure més »
Viola
La viola és un instrument de corda.
Nou!!: Música del Renaixement і Viola · Veure més »
Virolai
Mare de Déu de Montserrat Un virolai és, en català, una composició poètica per a ser cantada, usualment composta per diverses estrofes amb tornada.
Nou!!: Música del Renaixement і Virolai · Veure més »
Redirigeix aquí:
Música renaixentista, Renaixement (Música), Renaixement (música), Renaixement musical, Tradicions renaixentistes.
