Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Índex Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.

49 les relacions: Ahlat, Al-Mústadhhir (abbàssida), Alamut, Ani, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Armènia, Arran (regió), Azerbaidjan, Àhmad Sanjar, Bagdad, Barkyaruq, Batiha, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Diyarbakır, Gandja, Geòrgia, Gran Khorasan, Hijaz, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Seljúcida, Iraq, Isfahan, Ismaïlisme, Jibal, Kerbogha, Khuzestan, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Mar Càspia, Mazyàdides, Màlik-Xah II, Mossul, Nidham-al-Mulk, Ortúkides, Pèrsia, Província de Fars, Rawwàdides, Rayy, Síria, Sultà, Tabaristan, Trípoli (Líban), Xabanqara, Xuixtar, 1082, 1104, 1105, 1107, 1118.

Ahlat

Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Ahlat · Veure més »

Al-Mústadhhir (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mústadhhir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústadhhir (abril/maig 1078-1118), fou califa abbàssida de Bagdad (1094-1118).

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Al-Mústadhhir (abbàssida) · Veure més »

Alamut

Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Alamut · Veure més »

Ani

Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Ani · Veure més »

Aq-Súnqur al-Bursuqí

Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Aq-Súnqur al-Bursuqí · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Armènia · Veure més »

Arran (regió)

Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Arran (regió) · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Azerbaidjan · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Àhmad Sanjar · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Bagdad · Veure més »

Barkyaruq

Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Barkyaruq · Veure més »

Batiha

La Batiha o al-Batiha (literalment ‘la Maresma’) és una depressió ocupada per praderes humides, inundades regularment.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Batiha · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Buwàyhides · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Califat Abbàssida · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Diyarbakır · Veure més »

Gandja

Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Gandja · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Geòrgia · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Gran Khorasan · Veure més »

Hijaz

El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Hijaz · Veure més »

Imad-ad-Din Zengi I

Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Imperi Seljúcida · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Iraq · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Isfahan · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Ismaïlisme · Veure més »

Jibal

Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Jibal · Veure més »

Kerbogha

Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Haran.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Kerbogha · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Khuzestan · Veure més »

Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Mar Càspia · Veure més »

Mazyàdides

Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Mazyàdides · Veure més »

Màlik-Xah II

Muïzz-ad-Din Màlik-Xah II ibn Barkyaruq fou un efímer sultà seljúcida, fill del sultà Barkyaruq.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Màlik-Xah II · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Mossul · Veure més »

Nidham-al-Mulk

Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Nidham-al-Mulk · Veure més »

Ortúkides

Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Ortúkides · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Pèrsia · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Província de Fars · Veure més »

Rawwàdides

miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Rawwàdides · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Rayy · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Síria · Veure més »

Sultà

Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Sultà · Veure més »

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Tabaristan · Veure més »

Trípoli (Líban)

Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Trípoli (Líban) · Veure més »

Xabanqara

Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Xabanqara · Veure més »

Xuixtar

Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і Xuixtar · Veure més »

1082

;Països Catalans.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1082 · Veure més »

1104

Sense descripció.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1104 · Veure més »

1105

Sense descripció.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1105 · Veure més »

1107

Sense descripció.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1107 · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Muhàmmad ibn Màlik-Xah і 1118 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Muhammad I Tapar, Muhammad I ibn Malik Shah, Muhammad Tapar, Muhammad ibn Malik Shah, Muhammad ibn Màlik-Xah.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »