Taula de continguts
122 les relacions: Acanthus (gènere), Al-Àndalus, Alcaraz, Alcàsser (arquitectura), Alfons X de Castella, Alhama de Múrcia, Alhambra, Almeria, Arabesc, Arc (arquitectura), Arqueologia, Arquitectura, Arquitectura barroca, Arquitectura gòtica, Arquitectura islàmica, Arrabà, Art, Art almohade, Art islàmic, Art nassarita, Baldaquí, Barroc, Bisbe, Cajamurcia, Canal hidràulic, Capitell, Castell de Monteagudo, Castellà, Cúpula, Cehegín, Clara d'Assís, Clau de volta, Claustre, Convent, Convent de Santa Anna d'Alcover, Cor (arquitectura), Corona de Castella i Lleó, Creu, Creuer (arquitectura), Crist, Cristianisme, Dècada del 1960, Dírham, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dot, Dovella, Emirat de Múrsiya, Església (arquitectura), Espanya, ... Ampliar l'índex (72 més) »
Acanthus (gènere)
Ala d'àngel (''Acanthus mollis'') a Roma. Aquesta és l'espècie que predomina a Catalunya. Capitell corinti amb fulles d'acant Acanthus és un gènere de plantes amb flors de la família Acanthaceae.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Acanthus (gènere)
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Al-Àndalus
Alcaraz
Alcaraz és una ciutat de la província d'Albacete, situada a la Serra d'Alcaraz), a la qual dona nom. Inclou les pedanies de Canaleja, El Cepillo, Escondite, Escorial, El Horcajo, La Hoz, El Jardín, La Mesta, Sabinas de Pinilla y Solanilla. És el cap del partit judicial nº 2 de la província d'Albacete, que inclou les localitats d'Alcaraz, El Ballestero, Bienservida, Bogarra, Casas de Lázaro, Cotillas, Masegoso, Paterna del Madera, Peñascosa, Povedilla, Riópar, Robledo, Salobre, Vianos, Villapalacios, Villaverde de Guadalimar i Viveros.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Alcaraz
Alcàsser (arquitectura)
Pati de l'alcàsser de Sevilla Un alcàsser —de l'àrab andalusí alqáṣr, aquest de l'àrab clàssic القصر, al-qaṣr, ‘fortalesa’, ‘palau’, i aquest del llatí castrum, ‘campament’, ‘castell'— és un palau reial fortificat d'una ciutat islàmica que normalment es trobava fora les muralles de la vila.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Alcàsser (arquitectura)
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Alfons X de Castella
Alhama de Múrcia
Alhama de Múrcia (antigament en català Alfama, en castellà i oficialment Alhama de Murcia) és un municipi de la Regió de Múrcia.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Alhama de Múrcia
Alhambra
LAlhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya).
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Alhambra
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Almeria
Arabesc
Granada Un arabesc és un motiu artístic ornamental molt desenvolupat en l'art islàmic que es fa servir normalment en els edificis.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Arabesc
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Arc (arquitectura)
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Arqueologia
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Arquitectura
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Arquitectura barroca
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Arquitectura gòtica
Arquitectura islàmica
La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Arquitectura islàmica
Arrabà
Lleó) Un arrabà és una motllura ornamental, generalment de forma rectangular, que emmarca els arcs de les portes i de les finestres.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Arrabà
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Art
Art almohade
Lart almohade és l'art que va sorgir en l'àrea d'influència dels almohades, entre 1130 i 1269.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Art almohade
Art islàmic
''Dos amants'', 1630, de Riza Abbassí. Art persa del període safàvida Lart islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles i, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Art islàmic
Art nassarita
Pati dels Lleons de l'Alhambra Lart nassarita és un estil d'art islàmic sorgit a l'època tardana de l'Àndalus, al Regne nassarita de Granada.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Art nassarita
Baldaquí
'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Baldaquí
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Barroc
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Bisbe
Cajamurcia
Cajamurcia és una caixa d'estalvis murciana.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Cajamurcia
Canal hidràulic
Canal a la ciutat d'Horten, Noruega. Séquia En enginyeria, un canal hidràulic és una construcció destinada al transport de fluids —generalment utilitzada per dur aigua— i que, a diferència de les canonades, és oberta a l'atmosfera.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Canal hidràulic
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Capitell
Castell de Monteagudo
El Castell de Monteagudo és una fortificació que està situada a uns 5 quilòmetres al nord-est de la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya) i a uns 10 quilòmetres al sud-oest d'Oriola.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Castell de Monteagudo
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Castellà
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Cúpula
Cehegín
Cehegín és un municipi del nord-est de Múrcia, amb 293 km² de superfície i 15.250 habitants el 2005.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Cehegín
Clara d'Assís
Clara d'Assís (Assís, 1193-1253) va ser una religiosa italiana que va col·laborar amb sant Francesc d'Assís i fou la fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o Clarisses.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Clara d'Assís
Clau de volta
Clau de volta La clau de volta és la pedra central d'una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Clau de volta
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Claustre
Convent
Convento Concepción, Agreda El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Convent
Convent de Santa Anna d'Alcover
El Convent de Santa Anna és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional als afores de la vila d'Alcover (Alt Camp).
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Convent de Santa Anna d'Alcover
Cor (arquitectura)
Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Cor (arquitectura)
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Corona de Castella i Lleó
Creu
Creu llatina o cristiana Creu grega La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Creu
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Creuer (arquitectura)
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Crist
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Cristianisme
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Dècada del 1960
Dírham
El dírham (pl.) fou una antiga moneda d'argent musulmana que valia la desena part del dinar d'or.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Dírham
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Dinastia almohade
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Dinastia almoràvit
Dot
Un antic ''Aussteuerschrank'' alemany amb l'aixovar de la núvia El dot, mot usat des de l'edat mitjana i que prové del llatí, és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, i està en molts casos en proporció amb l'estatus social del futur marit.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Dot
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Dovella
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Emirat de Múrsiya
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Església (arquitectura)
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Espanya
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Família franciscana
Francisco Salzillo
Francisco Salzillo i Alcaraz (Ciutat de Múrcia, 12 de maig de 1707 - 2 de març de 1783) fou un escultor barroc murcià especialitzat en la producció d'imatgeria religiosa en fusta policromada.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Francisco Salzillo
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Fris
Gòtic flamíger
Façana de la capella de Sant Jordi, dins del palau de la Generalitat de Catalunya, obra de Marc Safont (1434) El gòtic flamíger va ser una etapa de l'art gòtic francès i altres països europeus, que es va desenvolupar des de l'última part del i els principis del.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Gòtic flamíger
Gelosia (arquitectura)
església de Santa Maria. Una gelosia és un element arquitectònic decoratiu consistent en un tauler calat per tancar vànols, com finestres i balcons, que impedeix ser vist però permet veure i deixa penetrar la llum i l'aire.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Gelosia (arquitectura)
Giralda
La Giralda és una torre que forma part de la catedral de Sevilla, una de les més grans del món i veritable joia del gòtic i barroc.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Giralda
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Granada
Guarnició (tropes)
Guarnició de Malta el 1565 i la força d'invasió otomana Guarnició (derivat del verb francès: garnir "'guarnir", "equipar") és el terme col·lectiu per a designar el cos de tropes estacionades (aquarterades) en una localitat particular, originàriament per a defensar-la, però actualment sovint simplement per a fer-la servir de base central.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Guarnició (tropes)
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Guerra Civil espanyola
Guix
Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Guix
Ibn Hud
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Ibn Hud
Immaculada Concepció
La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Immaculada Concepció
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Itàlia
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Jaume el Conqueridor
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Jesús de Natzaret
Joan Evangelista
Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Joan Evangelista
Josep de Natzaret
Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Josep de Natzaret
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Maó
Marràqueix
Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Marràqueix
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Múrcia
Mecenatge
dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Mecenatge
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Medina
Mocàrab
Mocàrabs a l'Alhambra de Granada Un mocàrab (també denominat almocàrab) és un element arquitectònic decoratiu a base de prismes juxtaposats (l'un al costat de l'altre) i penjants, que semblen estalactites soltes o arraïmades.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Mocàrab
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Monestir
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Mudèjar
Muhàmmad ibn Mardanix
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Muhàmmad ibn Mardanix
Museu de l'església de Sant Joan de Déu
El museu de l'Església de Sant Joan de Déu de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya) és una de les seus del Museu de Belles arts de Múrcia que acull una important col·lecció d'imagineria religiosa des del xv al xx.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Museu de l'església de Sant Joan de Déu
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Musulmà
Nord
El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Nord
Orde de Santa Clara
Les monges de lOrde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines) (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Orde de Santa Clara
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Palau (arquitectura)
Parterre
Versalles. En el costat esquerre de la imatge un parterre completament simètric en Waddesdon Manor, Anglaterra. Un parterre és un disseny de ''jardí formal'', un jardí a nivell de la superfície del terreny que consisteix a plantar jaços de flors o d'herbes delimitats per parterres de plantes perennes o per pedres afilades acoblades fermament formant una tanca de protecció dels jaços florals interiors, i passejos o sendes de grava disposades amb un disseny generalment simètric.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Parterre
Pati
Un pati, era (del llatí pac a través de l'occità pàtu) o cortil en alguerés és una zona sense ensostrar a l'interior d'un edifici.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Pati
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Península Ibèrica
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Pere I de Castella
Predel·la
Pere Joan La predel·la (de l'italià predella) o bancal és la part inferior d'un retaule, que li fa de sòcol o basament.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Predel·la
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Presbiteri
Protectorat
El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Protectorat
Qubba
Petra, Jordània Una qubba (‘cúpula’) designa en general un edifici islàmic, sovint aïllat, de planta quadrangular i coronat per una cúpula, usat com a tomba d'un sant.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Qubba
Raval (urbanisme)
s on es veu un centre emmurallat envoltat del que havia estat un raval i posteriorment ha estat emmurallat també. Raval és un arabisme que vol dir un suburbi o un barri extramurs.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Raval (urbanisme)
Reales Alcázares de Sevilla
Los Reales Alcázares de Sevilla, són un conjunt d'edificis palatins, situats en la ciutat de Sevilla, la construcció dels quals es va iniciar a l'alta edat mitjana, on se superposen múltiples estils, des de l'art islàmic dels seus primers habitants, el mudèjar i gòtic del període posterior, a la conquesta de la ciutat per les tropes castellanes fins al renaixentista i barroc de posteriors reformes.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Reales Alcázares de Sevilla
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Regió de Múrcia
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Regne de Múrcia
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Reis Catòlics
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Retaule
Rococó
Palau del Marqués de Dosaigües, a València, reformat a estil rococó en el segle XVIII El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Rococó
Safareig (llavador)
Safareig públic de Bonnat Golfes restaurades (casa Batlló) Safareig és el lloc, espai o construcció on es renta la roba.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Safareig (llavador)
Santa Cena
La Santa Cena o Última Cena és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Santa Cena
Séquia
Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Séquia
Segle XII
El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Segle XII
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Segle XIII
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Segle XIV
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Segle XV
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Segle XVI
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Segle XVII
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Segle XVIII
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Segle XX
Torre
La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Torre
Violant d'Aragó i d'Hongria
Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Violant d'Aragó i d'Hongria
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і Volta
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і 1147
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і 1172
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і 1238
1264
;Països Catalans.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і 1264
1730
;Països catalans.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і 1730
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і 1733
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і 1755
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і 1770
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і 1980
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і 1981
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і 1995
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Monestir de Santa Clara la Real і 30 d'octubre