Taula de continguts
32 les relacions: Acròpoli, Acusilau d'Argos, Alexandre el Gran, Antiga Grècia, Apol·loni de Rodes, Cabirs, Demèter, Esparta, Filip II de Macedònia, Hades, Hefest, Heròdot, Hermes, Imbros, Júpiter (mitologia), Juno, Károly Kerényi, Lacedemoni, Lemnos, Mercuri (mitologia), Minerva, Misteris d'Eleusis, Pèrgam, Persèfone, Plutarc de Queronea, Regne de Macedònia, Religió de l'antiga Grècia, Religió mistèrica, Samotràcia, Tasos, Tràcia, Zeus.
Acròpoli
L'Acròpoli d'Atenes La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del ἀκρόπολις ('akrópolis') (formada per ἄκρος ('akros'), 'situat a dalt de tot', i πόλις ('pólis'), 'ciutat').
Veure Misteri de Samotràcia і Acròpoli
Acusilau d'Argos
Acusilau (Acusilaus), fill de Cabes o Escabres, fou un logògraf grec del natural d'Argos.
Veure Misteri de Samotràcia і Acusilau d'Argos
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Misteri de Samotràcia і Alexandre el Gran
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Misteri de Samotràcia і Antiga Grècia
Apol·loni de Rodes
Apol·loni de Rodes (Ἀπολλώνιος ὁ Ῥόδιος; Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) va ser un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.
Veure Misteri de Samotràcia і Apol·loni de Rodes
Cabirs
Els Cabirs (en grec antic Κάβειροι) van ser unes divinitats del foc, fills d'Hefest i de Cabiro.
Veure Misteri de Samotràcia і Cabirs
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Veure Misteri de Samotràcia і Demèter
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Misteri de Samotràcia і Esparta
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Veure Misteri de Samotràcia і Filip II de Macedònia
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Veure Misteri de Samotràcia і Hades
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Veure Misteri de Samotràcia і Hefest
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Misteri de Samotràcia і Heròdot
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Veure Misteri de Samotràcia і Hermes
Imbros
Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.
Veure Misteri de Samotràcia і Imbros
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Misteri de Samotràcia і Júpiter (mitologia)
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Veure Misteri de Samotràcia і Juno
Károly Kerényi
Károly Kerényi (Temesvár, Imperi Austrohongarès, 19 de gener de 1897 – Kilchberg, 14 d'abril de 1973) fou un erudit hongarès en filologia clàssica, un dels fundadors dels estudis moderns sobre mitologia grega.
Veure Misteri de Samotràcia і Károly Kerényi
Lacedemoni
Lacedemoni (en llatí Lacedaemonius, en grec antic) fill de Cimó, fou un militar atenenc.
Veure Misteri de Samotràcia і Lacedemoni
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Veure Misteri de Samotràcia і Lemnos
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Veure Misteri de Samotràcia і Mercuri (mitologia)
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Veure Misteri de Samotràcia і Minerva
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Veure Misteri de Samotràcia і Misteris d'Eleusis
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Veure Misteri de Samotràcia і Pèrgam
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Veure Misteri de Samotràcia і Persèfone
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Misteri de Samotràcia і Plutarc de Queronea
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure Misteri de Samotràcia і Regne de Macedònia
Religió de l'antiga Grècia
Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.
Veure Misteri de Samotràcia і Religió de l'antiga Grècia
Religió mistèrica
Una religió mistèrica o religió de misteri és aquella religió que presenta misteris que no es planteja explicar.
Veure Misteri de Samotràcia і Religió mistèrica
Samotràcia
Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).
Veure Misteri de Samotràcia і Samotràcia
Tasos
Tasos (Θάσος, Thassos; en català medieval: el Taix; en turc: Tashoz) és una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tràcia, de 394 km².
Veure Misteri de Samotràcia і Tasos
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Misteri de Samotràcia і Tràcia
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Misteri de Samotràcia і Zeus