Taula de continguts
41 les relacions: Ahmet III, Azov (Rostov), Bakhtxissarai, Bílhorod-Dnistrovski, Bender, Bessaràbia, Calmucs, Circassians, Constantinoble, Devlet II Giray, Dnièster, Feodòssia, Illa de Rodes, Ismaïl, Kanat de Crimea, Kuban, La Porta, Mar d'Azov, Moldàvia, Nogais, Pèrsia, Perekop, Prut, Qaplan I Giray, Selâmet II Giray, Selim I Giray, Simferòpol, Sivaix, Tractat de Belgrad, Ucraïna, Valàquia, Xirin, 1678, 1724, 1729, 1730, 1737, 1738, 1740, 2 d'octubre, 26 d'abril.
Ahmet III
Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.
Veure Meñli II Giray і Ahmet III
Azov (Rostov)
Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Veure Meñli II Giray і Azov (Rostov)
Bakhtxissarai
El Hansarai o Palau del Khan a Bakhtxissarai. El Hansarai i pont d'entrada. Bakhtxissarai o Bakhtxé Sarai (literalment ‘el Palau dels Jardins' o ‘la Ciutat Jardí’) és una ciutat de Crimea.
Veure Meñli II Giray і Bakhtxissarai
Bílhorod-Dnistrovski
Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s.
Veure Meñli II Giray і Bílhorod-Dnistrovski
Bender
Fortalesa de Bendery. Cementiri a Bendery. Bender o Bendery,, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no.
Veure Meñli II Giray і Bender
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Veure Meñli II Giray і Bessaràbia
Calmucs
Els calmucs (alternativament, kalmucks, kalmuks, o kalmyki) són els descendents dels oirats, identitat històrica i col·lectiva dels pobles mongols occidentals.
Veure Meñli II Giray і Calmucs
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Veure Meñli II Giray і Circassians
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Meñli II Giray і Constantinoble
Devlet II Giray
Devlet II Giray (1648-1718) fou kan de Crimea (1699-1702 i 1709-1713).
Veure Meñli II Giray і Devlet II Giray
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Veure Meñli II Giray і Dnièster
Feodòssia
Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.
Veure Meñli II Giray і Feodòssia
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Veure Meñli II Giray і Illa de Rodes
Ismaïl
Ismaïl forma part del nom de molts personatges.
Veure Meñli II Giray і Ismaïl
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Veure Meñli II Giray і Kanat de Crimea
Kuban
* Riu Kuban, riu del Caucas.
Veure Meñli II Giray і Kuban
La Porta
La Porta (en cors A Porta) és un municipi francès, situat a la regió de Còrsega, al departament d'Alta Còrsega.
Veure Meñli II Giray і La Porta
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Veure Meñli II Giray і Mar d'Azov
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Meñli II Giray і Moldàvia
Nogais
Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.
Veure Meñli II Giray і Nogais
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Meñli II Giray і Pèrsia
Perekop
Istme de Perekop. Perekop (tàtar Or-kapi, Orkapi, Or Kapi o Or Qapı; ucraïnès i rus: Перекоп) és una població ucraïnesa dominant l'istme de Perekop, que connecta República Autònoma de Crimea a la resta Ucraïna.
Veure Meñli II Giray і Perekop
Prut
El riu Prut (ucraïnès: Прут, Prut; romanès: Prut; noms en l'antiguitat, en grec antic: Pyretos, Porata, Piuret), amb una llargada de 953 km, neix als Carpats, a la serralada dels Txornohora d'Ucraïna, prop de la seva muntanya més alta, Hoverla o Horà (Muntanya, Mont) Hoverla (entre els óblasts d'Ivano-Frankivsk i Transcarpàcia), des d'on flueix cap a l'est, i des d'ací fa la majoria del recorregut següent cap al sud-est.
Veure Meñli II Giray і Prut
Qaplan I Giray
Qaplan o Kaplan I Giray (Rodes juliol de 1680- Quios novembre de 1638) fou tres vegades kan de Crimea, fill (tercer) de Selim I Giray.
Veure Meñli II Giray і Qaplan I Giray
Selâmet II Giray
Selâmet II Giray (1691-1751) fou kan de Crimea (1740-1743).
Veure Meñli II Giray і Selâmet II Giray
Selim I Giray
Selim I Giray (1631 - 1704) fou quatre vegades kan de Crimea (1671-78, 1684- 91, 1692- 99 i 1702-04).
Veure Meñli II Giray і Selim I Giray
Simferòpol
Simferòpol (Сімферополь, en rus: Симферополь, en grec antic Συμφερόπολις, 'Simferópolis', que vol dir ciutat del bé comú) és la capital de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, ocupada per Rússia.
Veure Meñli II Giray і Simferòpol
Sivaix
El Sivaix (en ucraïnès: Сива́ш, Sivaix; i en rus: Сиваш, Sivaix; en tàtar de Crimea: Sıvaş) és un sistema de maresmes i albuferes o llacunes poc profundes localitzades vora la costa occidental del mar d'Azov, al litoral nord-est de Crimea (Ucraïna).
Veure Meñli II Giray і Sivaix
Tractat de Belgrad
El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.
Veure Meñli II Giray і Tractat de Belgrad
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Meñli II Giray і Ucraïna
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Veure Meñli II Giray і Valàquia
Xirin
Xirin fou una de les cinc tribus principals del Kanat de Crimea.
Veure Meñli II Giray і Xirin
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Meñli II Giray і 1678
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Meñli II Giray і 1724
1729
;Països Catalans.
Veure Meñli II Giray і 1729
1730
;Països catalans.
Veure Meñli II Giray і 1730
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Meñli II Giray і 1737
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Meñli II Giray і 1738
1740
;Països Catalans.
Veure Meñli II Giray і 1740
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Meñli II Giray і 2 d'octubre
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Meñli II Giray і 26 d'abril
També conegut com Mengli II Giray.