Taula de continguts
32 les relacions: Élie Cartan, Base (àlgebra), Camp vectorial, Cercle, Conjunt, Connexió de Cartan, Corba, Esfera, Espai tangent, Espai vectorial, Espaitemps, Fibrat principal, Fibrat tangent, Fibrat vectorial, Geometria riemanniana, Hendrik Lorentz, Independència lineal, Latitud, Longitud, Matemàtiques, Observador, Ortogonal, Relativitat especial, Relativitat general, Teoria de la relativitat, Topologia, Tor (geometria), Torsió (mecànica), Varietat diferenciable, Veïnat (matemàtiques), Vector (matemàtiques), Vector normal.
Élie Cartan
va ser un matemàtic francès que va fer treballs fonamentals en la teoria dels grups de Lie i les seves aplicacions geomètriques.
Veure Marc mòbil і Élie Cartan
Base (àlgebra)
Dos vectors escrits com a combinació lineal de la base estàndard A àlgebra lineal, es diu que un conjunt ordenat B és base d'un espai vectorial V si es compleixen les condicions següents.
Veure Marc mòbil і Base (àlgebra)
Camp vectorial
conservatiu el rotacional no s'anul·la En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma \varphi:\R^n\to\R^m.
Veure Marc mòbil і Camp vectorial
Cercle
Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Veure Marc mòbil і Cercle
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Veure Marc mòbil і Conjunt
Connexió de Cartan
desenvolupament. En el camp matemàtic de la geometria diferencial, una connexió de Cartan és una generalització flexible de la noció d'una connexió afí.
Veure Marc mòbil і Connexió de Cartan
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Veure Marc mòbil і Corba
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Marc mòbil і Esfera
Espai tangent
En matemàtiques, lespai tangent d'una varietat és un concepte que facilita la generalització de vectors des d'espais afins a varietats generals, ja que en l'últim cas no es pot simplement restar dos punts per obtenir un vector que apunti de l'un a l'altre.
Veure Marc mòbil і Espai tangent
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Marc mòbil і Espai vectorial
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Veure Marc mòbil і Espaitemps
Fibrat principal
Diagrama que mostra com es pot considerar la forma de connexió del fibrat principal com un operador de projecció a l'espai tangent del fibratprincipal. En matemàtiques, un fibrat principal és un objecte matemàtic que formalitza algunes de les característiques essencials del producte cartesià X \times G d'un espai X amb un grup G.
Veure Marc mòbil і Fibrat principal
Fibrat tangent
En matemàtiques, el fibrat tangent d'una varietat és la unió disjunta de tots els espais tangents en cada punt de la varietat.
Veure Marc mòbil і Fibrat tangent
Fibrat vectorial
En matemàtiques, un fibrat vectorial és una construcció geomètrica on cada punt d'un espai topològic (o una varietat, o una varietat algebraica) li associem un espai vectorial de manera compatible, de manera que tots aquests espais vectorials, "enganxats junts", formen un altre espai topològic (o varietat diferenciable).
Veure Marc mòbil і Fibrat vectorial
Geometria riemanniana
En geometria diferencial, la geometria riemanniana és l'estudi de les varietats diferencials amb mètrica de Riemann, és a dir, d'una aplicació que a cada punt de la varietat li assigna una forma quadràtica definida positiva al seu espai tangent, una aplicació que varia lleugerament d'un punt a un altre.
Veure Marc mòbil і Geometria riemanniana
Hendrik Lorentz
Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Veure Marc mòbil і Hendrik Lorentz
Independència lineal
En àlgebra lineal, un conjunt de vectors és linealment independent (l.i.) si cap d'ells es pot escriure com a combinació lineal dels altres.
Veure Marc mòbil і Independència lineal
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Marc mòbil і Latitud
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure Marc mòbil і Longitud
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Marc mòbil і Matemàtiques
Observador
En física, un observador és qualsevol ens capaç de realitzar mesuraments de magnituds físiques d'un sistema físic per obtenir informació sobre l'estat físic d'aquest sistema.
Veure Marc mòbil і Observador
Ortogonal
En matemàtiques, el terme ortogonal, és una generalització del concepte geomètric perpendicular.
Veure Marc mòbil і Ortogonal
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Veure Marc mòbil і Relativitat especial
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Marc mòbil і Relativitat general
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Veure Marc mòbil і Teoria de la relativitat
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Veure Marc mòbil і Topologia
Tor (geometria)
Un tor En geometria, un tor és una superfície de revolució generada per un cercle que gira al voltant d'un eix coplanar a ell.
Veure Marc mòbil і Tor (geometria)
Torsió (mecànica)
Barra de secció no circular sotmesa a torsió, en no ser la secció transversal circular necessàriament es produeix alabeo seccional. Biga circular sota torsió A l'entorn de l'enginyeria, torsió és la sol·licitació que es presenta quan s'aplica un moment sobre l'eix longitudinal d'un element constructiu o prisma mecànic, com poden ser eixos o, en general, elements on una dimensió predomina sobre les altres dues, encara que és possible trobar-la en situacions diverses.
Veure Marc mòbil і Torsió (mecànica)
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Veure Marc mòbil і Varietat diferenciable
Veïnat (matemàtiques)
obert prou petit ''B'' que conté ''p'' i és contingut dins ''V''. Un rectangle no és un veïnat de cap dels seus vèrtexs. En topologia i àrees relacionades de la matemàtica, un veïnat o entorn és un dels conceptes bàsics en un espai topològic.
Veure Marc mòbil і Veïnat (matemàtiques)
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Veure Marc mòbil і Vector (matemàtiques)
Vector normal
Un pla i dos vectors normals En geometria, un vector normal a una entitat geomètrica (línia, corba, superfície, etc.) és un vector d'un espai de producte escalar que conté tant a l'entitat geomètrica com al vector normal, que té la propietat de ser ortogonal a tots els vectors tangents a l'entitat geomètrica.
Veure Marc mòbil і Vector normal