Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Agripa, Agripina la Major, Antiga Corint, Apol·lònia d'Il·líria, Aqüeducte, Aqüeductes de Roma, Aqua Appia, Aquitània, August, Baies (Campània), Batalla d'Àccium, Batalla de Carres, Batalla de Filipos, Batalla de Mutina, Beirut, Campània, Cats (Germània), Càntabres, Cònsol romà, Clàudia Marcel·la la Major, Cloaca Maxima, Dalmàcia, Edil romà, Escribònia (esposa d'August), Exèrcit romà, Gai Agripa, Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gàl·lia, General, Gens Júlia, Germània (regió), Germànic Cèsar, Gneu Pompeu Magne, Governador romà, Guerra de Perusa, Hispània, Il·líria (província romana), Imperi Romà, Jònia, Júlia (filla d'August), Júlia (neta d'August), Jerusalem, Juli Cèsar, Lèucada, Legat (antiga Roma), Lesbos, Llac Lucrí, Luci Agripa, Luci Antoni, Luci Emili Paulus (cònsol any 1), ..., Marc Antoni, Marc Claudi Marcel (nebot d'August), Marina romana, Mausoleu d'August, Mitilene, Modó, Museu del Louvre, Museu Puixkin, Naulocus, Nimes, Octàvia Menor, Pannònia, Panteó de Roma, Patres, Pòstum Agripa, Peloponès, Polemó I, Pompònia Àtica, Portus Iulius, Pretor, Procònsol, Província romana de Síria, Regne del Bòsfor, Regne del Pont, Rin, Roma, Segona Guerra Civil romana, Sext Pompeu Pius, Sipont, Tarquini Prisc, Tercera Guerra Civil Romana, Tiberi, Tit Pomponi Àtic, Triomf, Ubis, Via Agripa, Vipsània Agripina. Ampliar l'índex (37 més) »
Agripa
Agripa (en llatí Agrippa) era un nom romà molt antic, que inicialment es va usar com a nomen i després com a cognomen, cosa que era bastant freqüent a l'inici de l'imperi, però que no havia passat abans amb la república.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Agripa · Veure més »
Agripina la Major
Agripina la Major, dita també Vipsània Agripina (Vipsania Agrippina o Agrippina Major; Atenes, 23 d'octubre de 14 aC - 18 d'octubre de 33 dC) va ser la filla més jove de Marc Vipsani Agripa i de Júlia (filla d'August).
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Agripina la Major · Veure més »
Antiga Corint
Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Antiga Corint · Veure més »
Apol·lònia d'Il·líria
Apol·lònia (Apollonia) era una ciutat d'Il·líria, a uns 20 km de la costa i a menys de 5 km de la riba dreta del riu Aous (actual Viosa).
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Apol·lònia d'Il·líria · Veure més »
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Aqüeducte · Veure més »
Aqüeductes de Roma
Roma, via Apia, '' Parco degli Acquedotti ''. Els romans van construir nombrosos aqüeductes (llatí aquaeductus, és a dir «conduccions d'aiga») per a proporcionar l'aigua necessària per al consum de les persones que habitaven les ciutats i per les seves feines.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Aqüeductes de Roma · Veure més »
Aqua Appia
El recorregut a la ciutat (en vermell). «Vista de les restes d'edificis antics, als peus de l'Aventí en la carretera anomenada Marmorata.» (1756). Gravat de Giovanni Battista Piranesi en ''Li antichità Romane'' (1784). A. Restes d'antigues mines de sal. B. Sortida de conducte del Acqua Appia. C. Fontanella provegnente moderna de d.o cova. D. Costa abans conegut com el Clivus Publicio. I. Avanzi de les subestructures de la 'Aventino. LAqua Appia va ser el primer aqüeducte de Roma.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Aqua Appia · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Aquitània · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і August · Veure més »
Baies (Campània)
Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Baies (Campània) · Veure més »
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Batalla d'Àccium · Veure més »
Batalla de Carres
La Batalla de Carres va ser una important batalla que succeí l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments, i l'exèrcit part del general Surenes. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Batalla de Carres · Veure més »
Batalla de Filipos
La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Batalla de Filipos · Veure més »
Batalla de Mutina
La Batalla de Mutina es va lliurar l'any 193 aC, prop de la ciutat de Mutina, entre la República Romana i la tribu dels bois.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Batalla de Mutina · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Beirut · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Campània · Veure més »
Cats (Germània)
Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Cats (Germània) · Veure més »
Càntabres
Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Càntabres · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Cònsol romà · Veure més »
Clàudia Marcel·la la Major
Marcel·la la Major o Marcela (en Claudia Marcella Major) va ser la filla de Gai Claudi Marcel i d'Octàvia (germana d'August).
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Clàudia Marcel·la la Major · Veure més »
Cloaca Maxima
La Cloaca Maxima (terme llatí que significa 'la claveguera més gran') de la Roma antiga era una gran construcció per evacuar les aigües residuals de la ciutat de Roma.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Cloaca Maxima · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Dalmàcia · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Edil romà · Veure més »
Escribònia (esposa d'August)
Escribònia (en Scribonia Libo) va ser una dama romana, casada amb Octavi, que després va ser l'emperador August.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Escribònia (esposa d'August) · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Exèrcit romà · Veure més »
Gai Agripa
'''Gai Agripa''' Gai Agripa (en llatí Caius Agripa) era fill de Marc Vipsani Agripa i de Júlia la filla d'August.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Gai Agripa · Veure més »
Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)
Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Gàl·lia · Veure més »
General
General és un oficial d'alt grau militar.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і General · Veure més »
Gens Júlia
La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Gens Júlia · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Germània (regió) · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Germànic Cèsar · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Governador romà · Veure més »
Guerra de Perusa
La Guerra de Perusa –Bellum Perusinum – fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la República Romana.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Guerra de Perusa · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Hispània · Veure més »
Il·líria (província romana)
La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Il·líria (província romana) · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Imperi Romà · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Jònia · Veure més »
Júlia (filla d'August)
Júlia (en llatí Julia Augusti filia; Roma, 30 octubre 39 aC - Reggio de Calábria, 14 dC) va ser filla d'August i Escribònia.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Júlia (filla d'August) · Veure més »
Júlia (neta d'August)
Júlia fou filla de Júlia i neta d'August.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Júlia (neta d'August) · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Jerusalem · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Juli Cèsar · Veure més »
Lèucada
Lèucada (Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag que pertany a Grècia.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Lèucada · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Lesbos · Veure més »
Llac Lucrí
El Llac Lucrí (en llatí Lucrinus Lacus), actualment conegut en italià com a Lago Lucrino, era un llac d'aigua salada proper a Baiae a la costa de Campània.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Llac Lucrí · Veure més »
Luci Agripa
Luci Agripa (en llatí Lucius Agripa) era fill de Marc Vipsani Agripa i de Júlia la filla d'August.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Luci Agripa · Veure més »
Luci Antoni
Luci Antoni (en Lucius Antonius M. F.), anomenat Pietas, va ser fill de Marc Antoni Crètic i germà petit del triumvir Marc Antoni.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Luci Antoni · Veure més »
Luci Emili Paulus (cònsol any 1)
Luci Emili Paulus (en Lucius Aemilius Paul.) va ser un magistrat romà dels segles I aC i I dC.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Luci Emili Paulus (cònsol any 1) · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Marc Antoni · Veure més »
Marc Claudi Marcel (nebot d'August)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius C. F. C. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Marc Claudi Marcel (nebot d'August) · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Marina romana · Veure més »
Mausoleu d'August
Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma. El mausoleu d'August és un monument funerari del, de planta circular, situat a Roma.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Mausoleu d'August · Veure més »
Mitilene
Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Mitilene · Veure més »
Modó
Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Modó · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Museu del Louvre · Veure més »
Museu Puixkin
El Museu Puixkin de Moscou (en el seu nom oficial, Museu Estatal d'Arts Plàstiques) és el segon gran museu de Rússia dedicat a l'art europeu, només superat per l'Hermitage de Sant Petersburg.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Museu Puixkin · Veure més »
Naulocus
Nauloc o Naulocus (Naulochus o Naulocha Ναύλοχα) va ser una petita ciutat de la costa nord de Sicília entre Miles (Mylae) i el cap Peloros, segons la situa Apià.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Naulocus · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Nimes · Veure més »
Octàvia Menor
Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) va ser la filla petita de Gai Octavi i de la seva segona dona Àcia.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Octàvia Menor · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Pannònia · Veure més »
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Panteó de Roma · Veure més »
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Patres · Veure més »
Pòstum Agripa
Pòstum Agripa (en llatí Marcus Vipsanius Agrippa Postumus), va ser el fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Pòstum Agripa · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Peloponès · Veure més »
Polemó I
Polemó I (en llatí Polemon, en grec antic Πολέμων) fou rei del Pont i del Bòsfor.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Polemó I · Veure més »
Pompònia Àtica
Pompònia Àtica (en llatí Pomponia Attica), també anomenada Cecília (Caecilia), perquè el seu pare va ser adoptat per Quint Cecili, o Cecília Pompònia Àtica.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Pompònia Àtica · Veure més »
Portus Iulius
Portus Iulius rep el nom del nom complet de l'emperador August, que abans del 27 ae es deia Gai Juli Cèsar Octavià en virtut de la seua adopció pel seu oncle Juli Cèsar.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Portus Iulius · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Pretor · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Procònsol · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Província romana de Síria · Veure més »
Regne del Bòsfor
El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polis gregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Regne del Bòsfor · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Regne del Pont · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Rin · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Roma · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Sext Pompeu Pius
Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Sext Pompeu Pius · Veure més »
Sipont
Sipont (Sipontum) o Sipunt (en Σιποῦς) va ser una ciutat de la Pulla situada a la costa de la mar Adriàtica, al sud del cap Gargano, al golf de Manfredonia, entre els rius Cèrbal i Candelaro, que desaigüen al sud, i formen la llacuna del Pantano Saldo.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Sipont · Veure més »
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Tarquini Prisc · Veure més »
Tercera Guerra Civil Romana
La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Tiberi · Veure més »
Tit Pomponi Àtic
Tit Pomponi Àtic (Titus Pomponius Atticus) va ser un filòsof de l'escola epicúria.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Tit Pomponi Àtic · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Triomf · Veure més »
Ubis
Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Ubis · Veure més »
Via Agripa
La via Agripa (en llatí via Agrippa) és un conjunt de vies romanes de la Gàl·lia que va construir Marc Vipsani Agripa, a qui August havia confiat la reorganització d'aquell país.
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Via Agripa · Veure més »
Vipsània Agripina
Vipsània Agripina (en llatí Vipsania Agripina) va ser la filla de Marc Vipsani Agripa i de Pompònia (filla de Tit Pomponi Àtic, l'amic de Ciceró).
Nou!!: Marc Vipsani Agripa і Vipsània Agripina · Veure més »
Redirigeix aquí:
Marc Vispani Agripa, Vipsani Agripa.
