Taula de continguts
57 les relacions: Alps, Anni Gal, Aquitània, Aulus Cecina Aliè, Àfrica (província romana), Betriacum, Bibracte, Britànnia, Colònia (Alemanya), Cremona, Dalmàcia, Egipte, Fabi Valent, Ferentinum, Gai Suetoni Paulí, Galba, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Narbonesa, Germània (regió), Germània Inferior, Helvecis, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Hispània Ulterior, Lió, Luci Calpurni Pisó Licinià, Luci Salvi Otó, Luci Salvi Otó Titià, Mèsia, Milà, Neró, Numídia (província romana), Palestina (província romana), Pannònia, Pavia, Piacenza, Popea Sabina, Primera batalla de Bedriacum, Província romana de Síria, Publi Mari Cels, Rècia, Riu Po, Toul, Ventimiglia, Vercelli, Vespasià, Viena, Vitel·li, ... Ampliar l'índex (7 més) »
- Cònsols romans morts durant el consolat
- Persones de la província de Viterbo
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Marc Salvi Otó і Alps
Anni Gal
Anni Gal (en llatí Annius Gallus) va ser un general romà.
Veure Marc Salvi Otó і Anni Gal
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Marc Salvi Otó і Aquitània
Aulus Cecina Aliè
Aulus Cecina Aliè (Aulus Caecina Alienus, i esmentat als Fastos com a Aulus Licinius Caecina) va ser un magistrat romà.
Veure Marc Salvi Otó і Aulus Cecina Aliè
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Marc Salvi Otó і Àfrica (província romana)
Betriacum
Betriacum o Bedriacum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona.
Veure Marc Salvi Otó і Betriacum
Bibracte
Mapa de l'''oppidum'' de Bibracte. Bibracte (en llatí Bibracte) va ser la capital dels hedus segons Juli Cèsar.
Veure Marc Salvi Otó і Bibracte
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Veure Marc Salvi Otó і Britànnia
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Veure Marc Salvi Otó і Colònia (Alemanya)
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Veure Marc Salvi Otó і Cremona
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Marc Salvi Otó і Dalmàcia
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Marc Salvi Otó і Egipte
Fabi Valent
Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà.
Veure Marc Salvi Otó і Fabi Valent
Ferentinum
Ferentinum o Ferentinus (Φερέντινον) va ser una ciutat dels hèrnics, però que com altres ciutats d'aquest poble es va incloure a efectes administratius al Latium.
Veure Marc Salvi Otó і Ferentinum
Gai Suetoni Paulí
Gai Suetoni Paulí (en llatí Caius Suetonius Paulinus) va ser un magistrat romà.
Veure Marc Salvi Otó і Gai Suetoni Paulí
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Veure Marc Salvi Otó і Galba
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Veure Marc Salvi Otó і Gàl·lia Belga
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Veure Marc Salvi Otó і Gàl·lia Celta
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Marc Salvi Otó і Gàl·lia Narbonesa
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Veure Marc Salvi Otó і Germània (regió)
Germània Inferior
La Germània Inferior és una província romana que inclou aproximadament els territoris actuals dels Països Baixos, part de Bèlgica i la zona d'Alemanya tocant al Rin.
Veure Marc Salvi Otó і Germània Inferior
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Veure Marc Salvi Otó і Helvecis
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Marc Salvi Otó і Hispània
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Veure Marc Salvi Otó і Hispània Citerior
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Veure Marc Salvi Otó і Hispània Tarraconense
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Veure Marc Salvi Otó і Hispània Ulterior
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Marc Salvi Otó і Lió
Luci Calpurni Pisó Licinià
Luci Calpurni Pisó Licinià (Lucius Calpurnius Piso Licinianus) va ser un magistrat romà, fill de Marc Licini Cras Frugi (cònsol any 27) i d'Escribònia, una filla de Luci Escriboni Libó.
Veure Marc Salvi Otó і Luci Calpurni Pisó Licinià
Luci Salvi Otó
Luci Salvi Otó (en llatí Lucius Salvius Otho) va ser un magistrat romà fill de Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otó) i pare de l'emperador Otó.
Veure Marc Salvi Otó і Luci Salvi Otó
Luci Salvi Otó Titià
Luci Salvi Otó Titià o Ticià (Lucius Salvius Otho Titianus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho), cònsol l'any 33 i germà gran de l'emperador Otó.
Veure Marc Salvi Otó і Luci Salvi Otó Titià
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Veure Marc Salvi Otó і Mèsia
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Marc Salvi Otó і Milà
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Marc Salvi Otó і Neró
Numídia (província romana)
Província de Numídia La província romana de Numídia va ser una província establerta per l'annexió del Regne de Numídia l'any 46 aC, quan a la mort del rei Juba I Juli Cèsar el va posar sota un govern romà.
Veure Marc Salvi Otó і Numídia (província romana)
Palestina (província romana)
Palestina o Síria-Palestina, per bé que el primer nom és el més comunament usat, fou una província romana establerta probablement després de la revolta jueva de Bar Kokhebà aplacada l'any 135.
Veure Marc Salvi Otó і Palestina (província romana)
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Marc Salvi Otó і Pannònia
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Marc Salvi Otó і Pavia
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Veure Marc Salvi Otó і Piacenza
Popea Sabina
Bust de Popea Sabina (Museu del Louvre). Popea Sabina (?-65), (en llatí Poppaea Sabina), va ser l'amant i després esposa de Neró.
Veure Marc Salvi Otó і Popea Sabina
Primera batalla de Bedriacum
La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.
Veure Marc Salvi Otó і Primera batalla de Bedriacum
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Marc Salvi Otó і Província romana de Síria
Publi Mari Cels
Publi Mari Cels (en llatí Publius Marius Celsus) va ser un magistrat romà del.
Veure Marc Salvi Otó і Publi Mari Cels
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Veure Marc Salvi Otó і Rècia
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Veure Marc Salvi Otó і Riu Po
Toul
Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Marc Salvi Otó і Toul
Ventimiglia
Ventimiglia és un municipi italià situat a la regió de Ligúria i a la província d'Imperia.
Veure Marc Salvi Otó і Ventimiglia
Vercelli
Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.
Veure Marc Salvi Otó і Vercelli
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Marc Salvi Otó і Vespasià
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Marc Salvi Otó і Viena
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Veure Marc Salvi Otó і Vitel·li
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Marc Salvi Otó і 10 de gener
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Marc Salvi Otó і 15 de gener
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Veure Marc Salvi Otó і 16 d'abril
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Marc Salvi Otó і 25 d'abril
3 de gener
El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Marc Salvi Otó і 3 de gener
68
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Marc Salvi Otó і 68
69
; Països Catalans.
Veure Marc Salvi Otó і 69
Vegeu també
Cònsols romans morts durant el consolat
- Aulus Hirci
- Fabi Valent
- Gai Atili Règul
- Gai Flamini (cònsol)
- Gai Vibi Pansa
- Galba
- Gneu Octavi (cònsol 87 aC)
- Luci Cassi Longí (cònsol 107 aC)
- Luci Cecili Metel (pretor)
- Luci Ebuci Helva
- Luci Emili Paulus (cònsol 219 i 216 aC)
- Luci Postumi Albí (cònsol 154 aC)
- Manli Valent
- Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)
- Marc Salvi Otó
- Marc Vergilià Pedó
- Publi Deci Mus (cònsol 312 aC)
- Publi Deci Mus (cònsol 340 aC)
- Publi Rutili Llop (cònsol)
- Publi Servili Prisc (cònsol 463 aC)
- Quint Fabi
- Quint Fabi Màxim (cònsol 45 aC)
- Sext Eruci Clar
- Tit Flavi Climent (cònsol)
- Tit Vini (cònsol)
- Valent
- Virgini Rufus
Persones de la província de Viterbo
- Alexandre Farnese (cardenal)
- Armida Parsi-Pettinella
- Bonaventura de Bagnoregio
- Ercole Bernabei
- Francesco Soriano
- Giovanni Francesco Romanelli
- Giulia Farnese
- Marc Salvi Otó
- Margarida Aldobrandini
- Octavi I de Parma
- Paolo Agostini
- Paolo Ruffini
- Papa Sabinià
- Pau III
- Ranuccio Farnese (cardenal)
- Victor Brecheret
També conegut com Albi Otó.