Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Maramureș

Índex Maramureș

Mapa de Romania amb la regió de Maramureș ressaltada Maramureș septentrional com a part de l'òblast de Zakarpattia d'Ucraïna Maramureș (en i prounciat ;, Marmaroshchyna) és una regió geogràfica, històrica i cultural al nord de Romania i a l'oest d'Ucraïna.

Taula de continguts

  1. 56 les relacions: Àvars de Pannònia, Baia Mare, Baia Sprie, Bisó europeu, Burebista, Carpats, Celtes, Cementiri alegre, Dacis, Dàcia, Edat mitjana, Esglésies de fusta de Maramureş, Flor de neu, Galítsia, Gall fer comú, Gèpides, Germànics, Gitanos, Hongarès, Huns, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Habsburg, Imperi Otomà, Isard pirinenc, Jueus, Larix, Linx, Magiars, Marca (territori), Marmota alpina, Monestir de Bârsana, Parc Nacional Rodna, Pi cembra, Primera Guerra Mundial, Principat de Transsilvània, Província de Maramureș, Regne d'Hongria, Regne d'Hongria (1920–1946), Romanès, Romanesos, Romania, Rus de Kíev, Rutè, Sàrmates, Săpânța, Segona Guerra Mundial, Sighetu Marmației, Târgu Lăpuș, Teix, ... Ampliar l'índex (6 més) »

Àvars de Pannònia

En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.

Veure Maramureș і Àvars de Pannònia

Baia Mare

Torre Ştefan Baia Mare (en romanès significa Mina Gran; en hongarès:Nagybánya; en alemany: Frauenbach o Neustadt) és una ciutat important de Romania, capital de la província de Maramureș.

Veure Maramureș і Baia Mare

Baia Sprie

Baia Sprie (pronunciació en romanès:  (en, en) és una ciutat del comtat de Maramureș, al nord de Romania. Baia Sprie es troba a una distància de 9 km de Baia Mare. La ciutat administra tres pobles: Chiuzbaia (Kisbánya), Satu Nou de Sus (Felsőújfalu) i Tăuții de Sus (Giródtótfalu).

Veure Maramureș і Baia Sprie

Bisó europeu

El bisó europeu (Bison bonasus) és el mamífer més gros d'Europa, una especie del clade d'artiodàctils de la família Bovidae.

Veure Maramureș і Bisó europeu

Burebista

Burebista fou rei de la Dàcia (70 aC – 44 aC), actual Romania.

Veure Maramureș і Burebista

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Veure Maramureș і Carpats

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Veure Maramureș і Celtes

Cementiri alegre

Cementiri Alegre (vídeo) Làpides alegres del cementiri El cementiri alegre (en romanès, Cimitirul vesel i pronunciat com a) és un cementiri al poble de Săpânța, a Romania.

Veure Maramureș і Cementiri alegre

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Veure Maramureș і Dacis

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Veure Maramureș і Dàcia

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Maramureș і Edat mitjana

Esglésies de fusta de Maramureş

Les esglésies de fusta de Maramureş són un conjunt de vuit esglésies situades a la Província de Maramureș, al nord de Transsilvània (Romania).

Veure Maramureș і Esglésies de fusta de Maramureş

Flor de neu

La flor de neu (Leontopodium alpinum), també coneguda per la paraula alemanya Edelweiss (o Edelweiß, que significa 'blanc pur'), és una planta de la família de les asteràcies.

Veure Maramureș і Flor de neu

Galítsia

200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.

Veure Maramureș і Galítsia

Gall fer comú

El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge (Tetrao urogallus), és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans.

Veure Maramureș і Gall fer comú

Gèpides

539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.

Veure Maramureș і Gèpides

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Veure Maramureș і Germànics

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Veure Maramureș і Gitanos

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones.

Veure Maramureș і Hongarès

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Veure Maramureș і Huns

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Veure Maramureș і Imperi Austríac

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.

Veure Maramureș і Imperi Austrohongarès

Imperi Habsburg

La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.

Veure Maramureș і Imperi Habsburg

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Maramureș і Imperi Otomà

Isard pirinenc

Isard (conegut com a sarrio a l'Aragó). Jacetània. Pirineu d'Osca Lisard (Rupicapra pyrenaica) (en aragonés: sarrio, chizardo, ixarzo o ixarso, en asturià: robecu, robezu, en castellà: rebeco, en èuscar: Pirinioetako sarrio, en occità aranès i occità general: isard, sarri, craba per la femella, en francès: chamois des Pyrénées, isard, i en italià: camoscio, camoscio pirenaico o camoscio dei Pirenei), de vegades anomenat isard pirinenc per distingir-lo de l'isard alpí (R. rupicapra), és un bòvid freqüent als Pirineus.

Veure Maramureș і Isard pirinenc

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Veure Maramureș і Jueus

Larix

Làrix de Sibèria Flors de làrix japonès Larix és un gènere de coníferes de la família Pinaceae.

Veure Maramureș і Larix

Linx

El linx (Lynx) és un gènere de felins del qual formen part quatre espècies vivents i una d'extinta.

Veure Maramureș і Linx

Magiars

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Veure Maramureș і Magiars

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Veure Maramureș і Marca (territori)

Marmota alpina

La marmota alpina (Marmota marmota) és un mamífer de la família dels esciúrids.

Veure Maramureș і Marmota alpina

Monestir de Bârsana

El monestir de Bârsana és un monestir ortodox romanès situat a la comuna de Bârsana al comtat de Maramureș.

Veure Maramureș і Monestir de Bârsana

Parc Nacional Rodna

El Parc Nacional Rodna és una zona protegida d'interès nacional que correspon a la UICN de segona categoria (parc nacional) situat al nord de Romania, als territoris dels comtats de Bistrița-Năsăud i Maramureș, a la zona central de les muntanyes de Rodna.

Veure Maramureș і Parc Nacional Rodna

Pi cembra

El pi cembra (Pinus cembra) és una espècie de conífera de la família Pinaceae pròpia dels Alps i els Carpats d'Europa Central, a Polònia (Tatra), Alps suïssos, França, Itàlia, Àustria, Alemanya, Eslovènia, Eslovàquia, Ucraïna i Romania.

Veure Maramureș і Pi cembra

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Maramureș і Primera Guerra Mundial

Principat de Transsilvània

El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.

Veure Maramureș і Principat de Transsilvània

Província de Maramureș

La província de Maramureș (hongarès: Máramaros) és un județ, una divisió administrativa de Romania, a la regió de Transsilvània.

Veure Maramureș і Província de Maramureș

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Veure Maramureș і Regne d'Hongria

Regne d'Hongria (1920–1946)

El Regne d'Hongria (també conegut com la Regència) existí de 1920 a 1946 i va ser un país de facto sota el poder del regent Miklós Horthy.

Veure Maramureș і Regne d'Hongria (1920–1946)

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Veure Maramureș і Romanès

Romanesos

Els romanesos (români; antigament i dialectalment, rumâni; exònim arcaic: valacs) són un grup ètnic valac majoritari a Romania, que parla romanès.

Veure Maramureș і Romanesos

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.

Veure Maramureș і Romania

Rus de Kíev

XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.

Veure Maramureș і Rus de Kíev

Rutè

El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.

Veure Maramureș і Rutè

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Veure Maramureș і Sàrmates

Săpânța

Săpânța (pronunciació en romanès: ; en hongarès: Szaplonca; en eslovac: Sapunka; en yiddish: Spinka o Shpinka) és una comuna al comtat de Maramureș, Romania, a 15 quilòmetres al nord-oest de Sighetu Marmației i just al sud del riu Tisza.

Veure Maramureș і Săpânța

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Maramureș і Segona Guerra Mundial

Sighetu Marmației

Sighetu Marmației (pronunciat en romanès: , també lletrejat Sighetul Marmației; o Siget;, pronunciat en hongarès: ), és des del 1960 una ciutat (municipi) del comtat de Maramureş prop del riu Tisza, al nord-oest de Romania.

Veure Maramureș і Sighetu Marmației

Târgu Lăpuș

Târgu Lăpuș (pronunciat en romanès: ; en hongarès: Magyarlápos) és una ciutat al costat del riu Lăpuș que es troba del comtat de Maramureș, al nord de Transsilvània (Romania).

Veure Maramureș і Târgu Lăpuș

Teix

Llavors El teix (Taxus baccata) és una espècie de conífera de la família Taxaceae nadiua del paleàrtic occidental (Europa occidental, central i meridional, nord-oest d'Àfrica, nord de l'Iran i el sud-est asiàtic).

Veure Maramureș і Teix

Tisza

On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.

Veure Maramureș і Tisza

Transcarpàcia

Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.

Veure Maramureș і Transcarpàcia

Transleitània

Transleitània, també conegudes com Terres de la Corona de Sant Esteve, fou el nom de l'estat dual dins l'Imperi Austrohongarès que corresponia als territoris més enllà del riu Leitha (per contraposició a Cisleitània, que eren els territoris abans del riu Leitha).

Veure Maramureș і Transleitània

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Veure Maramureș і Txecoslovàquia

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Veure Maramureș і Ucraïna

Ucraïnesos

Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.

Veure Maramureș і Ucraïnesos

, Tisza, Transcarpàcia, Transleitània, Txecoslovàquia, Ucraïna, Ucraïnesos.