Taula de continguts
20 les relacions: Alps, Alta muntanya, Àguila daurada, Barcelona, Bosc, Cua (anatomia), Dècada del 1970, Esciúrids, Gran Enciclopèdia Catalana, Herbassar, Isard pirinenc, Mamífers, Marmota, Països Catalans, Pirineus, Principat de Catalunya, Puigmal, Rosegadors, Tartera, 1948.
- Marmotes
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Marmota alpina і Alps
Alta muntanya
L'alta muntanya és un terreny muntanyenc, relativament elevat però d'altitud no específica que té condicions geogràfiques particulars de neu, gel, clima, radiació ultraviolada, etc., i en què existeixen riscos associats per a les persones si s'hi exposen.
Veure Marmota alpina і Alta muntanya
Àguila daurada
Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.
Veure Marmota alpina і Àguila daurada
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Marmota alpina і Barcelona
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Veure Marmota alpina і Bosc
Cua (anatomia)
La cua, coa o, col·loquialment, rabo és la part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un apèndix si fa o no fa més llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de l'espinada o columna vertebral, anomenades vèrtebres caudals.
Veure Marmota alpina і Cua (anatomia)
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Marmota alpina і Dècada del 1970
Esciúrids
Els esciúrids (Sciuridae) són una gran família de mamífers rosegadors.
Veure Marmota alpina і Esciúrids
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Marmota alpina і Gran Enciclopèdia Catalana
Herbassar
Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae).
Veure Marmota alpina і Herbassar
Isard pirinenc
Isard (conegut com a sarrio a l'Aragó). Jacetània. Pirineu d'Osca Lisard (Rupicapra pyrenaica) (en aragonés: sarrio, chizardo, ixarzo o ixarso, en asturià: robecu, robezu, en castellà: rebeco, en èuscar: Pirinioetako sarrio, en occità aranès i occità general: isard, sarri, craba per la femella, en francès: chamois des Pyrénées, isard, i en italià: camoscio, camoscio pirenaico o camoscio dei Pirenei), de vegades anomenat isard pirinenc per distingir-lo de l'isard alpí (R. rupicapra), és un bòvid freqüent als Pirineus.
Veure Marmota alpina і Isard pirinenc
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Marmota alpina і Mamífers
Marmota
Les marmotes (Marmota) són un gènere de mamífers de la família dels esciúrids.
Veure Marmota alpina і Marmota
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Marmota alpina і Països Catalans
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Marmota alpina і Pirineus
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Marmota alpina і Principat de Catalunya
Puigmal
El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er per contraposició al Puigmal de Llo i al Puigmal de Segre) és una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,8 msnm) situada entre la comuna d'Er, a l'Alta Cerdanya, i el municipi de Queralbs, al Ripollès.
Veure Marmota alpina і Puigmal
Rosegadors
Els rosegadors (Rodentia) són un ordre de mamífers que es caracteritzen per tenir un únic parell de dents incisives de creixement continu a cada maxil·lar.
Veure Marmota alpina і Rosegadors
Tartera
Rosseguera del Puig Tomir, a Mallorca. Tartera a prop del Salt del Fitó, al municipi de la Jonquera Una tartera, rosseguera o xaragall és una extensió de terreny, situada normalment al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.
Veure Marmota alpina і Tartera
1948
;Països Catalans.
Veure Marmota alpina і 1948
Vegeu també
Marmotes
- Marmota
- Marmota alpina
- Marmota argentada
- Marmota bobac
- Marmota cuallarga
- Marmota d'Alaska
- Marmota d'Olympic
- Marmota d'estepa
- Marmota de Kamtxatka
- Marmota de Ménzbir
- Marmota de l'Himàlaia
- Marmota de l'illa de Vancouver
- Marmota de panxa groga
- Marmota monax
- Marmota siberiana
També conegut com Marmota marmota.