Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Profeta Zacaries

Índex Profeta Zacaries

Zacaries (en hebreu זְכַרְיָה Zekjar·yáh), és l'onzè del profetes Menors, segons la Bíblia i autor del Llibre de Zacaries.

40 les relacions: Ageu, Amós, Anglicanisme, Bíblia, Cir II el Gran, Darios el Gran, Enciclopèdia Espasa, Escatologia jueva, Esdres, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Evangelis sinòptics, Exegesi, Fenícia, Hebreu, Isaïes (profeta), Islam, Jahvè (nom propi de Déu), Jeremies (profeta), Jeroni d'Estridó, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joaix, Joel, Judaisme, Jueus, Llibre de Zacaries, Messies, Nou Testament, Osees, Palestina, Profetes menors, Regne d'Israel, Samaritans, Síria, Summe Sacerdot d'Israel, Temple de Jerusalem, Teocràcia, Zorobabel, 6 de setembre.

Ageu

Segons la Bíblia, Ageu (en hebreu חַגַּי) va ser un profeta jueu, que va viure al en els anys de la dominació persa, que criticà durament el pessimisme del grup.

Nou!!: Profeta Zacaries і Ageu · Veure més »

Amós

Amós fou el primer profeta del que s'han conservat oracles a l'Antic Testament.

Nou!!: Profeta Zacaries і Amós · Veure més »

Anglicanisme

Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.

Nou!!: Profeta Zacaries і Anglicanisme · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Profeta Zacaries і Bíblia · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Profeta Zacaries і Cir II el Gran · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Profeta Zacaries і Darios el Gran · Veure més »

Enciclopèdia Espasa

Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.

Nou!!: Profeta Zacaries і Enciclopèdia Espasa · Veure més »

Escatologia jueva

Reconstrucció del Temple de Jerusalem. Lescatologia jueva se centra en l'estudi del Messies i de lOlam ha-ba (en hebreu "el món per venir").

Nou!!: Profeta Zacaries і Escatologia jueva · Veure més »

Esdres

Esdres o Eszra (עֶזְרָא,;fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας). Segons la Bíblia hebrea, era descendent de Sraya, l'últim Summe sacerdot que va servir al temple de Salomó, i un parent proper de Josuè, el primer gran sacerdot del Segon Temple. Va tornar de l'exili babilònic i va reintroduir la Torà a Jerusalem. Segons el Primer llibre d'Esdres, una traducció grega del llibre d'Esdres encara en ús a l'Església ortodoxa oriental, també era un gran sacerdot. La tradició rabínica sosté que era un membre ordinari del sacerdoci. Sobre el seu lloc d'enterrament s'han desenvolupat diverses tradicions. Una tradició diu que és enterrat a al-Uzayr prop de Bàssora (Iraq), mentre que una altra tradició al·lega que és enterrat a Tadif prop d'Alep, al nord de Síria. Segons Flavi Josep, Esdres va morir i va ser enterrat « d'una manera magnífica a Jerusalem ». El seu nom pot ser una abreviatura de עזריהו Azaryahu, "Jah ajuda". A la Septuaginta grega el nom es tradueix Ésdrās (Ἔσδρας), d'on prové el nom llatí Esdras. El Llibre d'Esdres descriu com va dirigir un grup d'exiliats de Judea que vivien a Babilònia a la seva ciutat natal de Jerusalem on es diu que va obligar a respectar la Torà. Es va descriure com exhortant el poble israelita a assegurar-se de seguir la Llei de la Torà per no casar-se amb persones de religions diferents, un conjunt de manaments descrits al Pentateuc.Liwak, Rüdiger; Schwemer, Anna Maria. "Ezra". Brill's New Pauly."Ezra". Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online Esdres, conegut com "Esdra l'escriba" en la literatura chazàlica, és una figura molt respectada en el judaisme. Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.

Nou!!: Profeta Zacaries і Esdres · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Profeta Zacaries і Església Catòlica Romana · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Profeta Zacaries і Església Ortodoxa · Veure més »

Evangelis sinòptics

Lluc en columnes paral·leles per tal de facilitar-ne la comparació, va donar peu a la denominació «evangelis sinòptics». Els evangelis sinòptics són tres dels evangelis canònics, en concret els de Mateu, Marc i Lluc.

Nou!!: Profeta Zacaries і Evangelis sinòptics · Veure més »

Exegesi

Lexegesi és una disciplina teològica que estudia objectivament la Bíblia i altres llibres sagrats com l'Alcorà (on aquesta disciplina s'anomena tafsir).

Nou!!: Profeta Zacaries і Exegesi · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Nou!!: Profeta Zacaries і Fenícia · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Profeta Zacaries і Hebreu · Veure més »

Isaïes (profeta)

Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.

Nou!!: Profeta Zacaries і Isaïes (profeta) · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Profeta Zacaries і Islam · Veure més »

Jahvè (nom propi de Déu)

tetragrama en els manuscrits del Mar Mort en hebreu antic Jahvè és una transliteració de la paraula hebrea יהוה, formada per quatre lletres.

Nou!!: Profeta Zacaries і Jahvè (nom propi de Déu) · Veure més »

Jeremies (profeta)

Jeremies o Jeremias (de vegades יִרְמִיָהוּ, ‘Jahvè exalta’;;; en llatí: Jērĕmīās) és un dels profetes majors de la Bíblia hebrea.

Nou!!: Profeta Zacaries і Jeremies (profeta) · Veure més »

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.

Nou!!: Profeta Zacaries і Jeroni d'Estridó · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Profeta Zacaries і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Profeta Zacaries і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joaix

Segons la Bíblia, Joaix o Jehoaix (en hebreu יהואש בן-אחזיהו Yehoash ben Ahazyahu) fou el vuitè rei de Judà.

Nou!!: Profeta Zacaries і Joaix · Veure més »

Joel

Joel (en llatí Joel, en grec) fou un historiador romà d'Orient que va viure al final del i començaments del i va escriure, que és una història de diversos fets notables històrics sobretot bizantins.

Nou!!: Profeta Zacaries і Joel · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Profeta Zacaries і Judaisme · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Profeta Zacaries і Jueus · Veure més »

Llibre de Zacaries

El Llibre de Zacaries és un llibre profètic de l'Antic Testament, probablement escrit pel Profeta Zacaries al.

Nou!!: Profeta Zacaries і Llibre de Zacaries · Veure més »

Messies

En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.

Nou!!: Profeta Zacaries і Messies · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Profeta Zacaries і Nou Testament · Veure més »

Osees

''El profeta Osees'', pintat per Duccio di Buoninsegna a la Catedral de Siena (c. 1309-1311) A la Bíblia Hebrea, Osees (en hebreu הוֹשֵׁעַ) fill de Beeri, era un profeta del a Israel i autor del Llibre d'Osees que inclou les seves profecies.

Nou!!: Profeta Zacaries і Osees · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Profeta Zacaries і Palestina · Veure més »

Profetes menors

Els profetes menors o els dotze profetes són dotze llibres individuals de l'Antic Testament, un per a cadascun dels profetes.

Nou!!: Profeta Zacaries і Profetes menors · Veure més »

Regne d'Israel

Segons la Bíblia i les religions abrahàmiques, el Regne d'Israel (en hebreu, מַמְלֶכֶת יִשְׂרָאֵל, Mamlékhet Yisra'el) va ser el regne proclamat pels israelites quan les tribus van demanar al jutge Samuel que designés un rei.

Nou!!: Profeta Zacaries і Regne d'Israel · Veure més »

Samaritans

Els samaritans (etnònim: Xomronim, que significa "l'observador" o "el que vigila") són els membres d'una comunitat etnico-religiosa originada de la barreja entre la població autòctona israelita de Samaria i els colons introduïts pels assiris després de la destrucció de la ciutat (722 aC) provinents de Babilònia, Cut, Avà, Hemat i Sefarvaim.

Nou!!: Profeta Zacaries і Samaritans · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Profeta Zacaries і Síria · Veure més »

Summe Sacerdot d'Israel

200x200px El Summe Sacerdot d'Israel (en hebreu: כהן גדול) (transliterat: Cohen Gadol) era un levita escollit cap de tots els jueus, responsable principal del Temple de Jerusalem, administrador, president del Sanedrí i Gran Conseller des de l'arribada dels jueus a Canaan fins a la destrucció del Temple de Jerusalem i la posterior deportació a Babilònia.

Nou!!: Profeta Zacaries і Summe Sacerdot d'Israel · Veure més »

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.

Nou!!: Profeta Zacaries і Temple de Jerusalem · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.

Nou!!: Profeta Zacaries і Teocràcia · Veure més »

Zorobabel

Zorobabel mostra un pla de Jerusalem a Cir II el Gran Segons la Bíblia, Zorobabel (en hebreu זְרֻבָּבֶל בן-שְׁאַלְתִּיאֵל Zərubbāvel ben Shə’altî’ēl) va ser el cap del poble jueu que va retornar a Jerusalem després de la deportació a Babilònia per part de Nabucodonosor II.

Nou!!: Profeta Zacaries і Zorobabel · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Profeta Zacaries і 6 de setembre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »