Taula de continguts
36 les relacions: Apià, Asculum, Àfrica (província romana), Campània, Cèsar, Cònsol romà, Censor romà, Cursus honorum, Esèrnia, Escató, Gai Flavi Fímbria (militar), Gai Mari, Gai Papi Mútil, Gai Papiri Carbó Arvina, Gals, Gens Júlia, Guerra civil, Guerra social, Julia de civitate italis danda, Legat (antiga Roma), Llatí, Llatins, Luci Corneli Sul·la, Marc Plauci Silvà (tribú), Mari Egnaci, Mitridates VI Eupàtor, Númides, Plautia Papiria, Publi Corneli Lèntul Sura, Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC), Publi Licini Cras Dives (polític), Publi Rutili Llop (cònsol), Roma, Samnites, Setge, William Smith (lexicògraf).
- Governadors romans de Macedònia
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Apià
Asculum
Asculum (en llatí Asculum, Ausclum i Osculum en osc, i en grec antic Ἄσκλον, segons Plutarc) va ser una ciutat de la Pulla a uns 15 km al sud d'Herdònia i uns 50 al sud-oest de Canusium.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Asculum
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Àfrica (província romana)
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Campània
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Cèsar
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Cònsol romà
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Censor romà
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Cursus honorum
Esèrnia
Esèrnia (Aesernia Αἰσερνία) va ser una ciutat del Samni, dins el territori de la tribu dels Pentri, a la vall del Vulturnus, vora un petit rierol que desemboca en aquell riu i a uns 20 km de Venafrum.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Esèrnia
Escató
Veti Escató o Veti Cató (en Vettius Scato o Vettius Cato) va ser un general dels aliats italians revoltats a la guerra social (90 aC).
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Escató
Gai Flavi Fímbria (militar)
Gai Flavi Fímbria - Caius Flavius Fimbria - (segle II aC) va ser un militar romà, probablement fill de Gai Flavi Fímbria, que va ser cònsol l'any 105 aC.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Gai Flavi Fímbria (militar)
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Gai Mari
Gai Papi Mútil
Gai Papi Mútil (Gaius Papius Mutĭlus) fou un dels principals generals samnites de la guerra social o guerra dels marsis (90 aC-88 aC).
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Gai Papi Mútil
Gai Papiri Carbó Arvina
Gai Papiri Carbó Arvina (en Gaius Papirius C. f. Carbo Arvina) va ser un magistrat romà.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Gai Papiri Carbó Arvina
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Gals
Gens Júlia
La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Gens Júlia
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Guerra civil
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Guerra social
Julia de civitate italis danda
Julia de civitate italis danda va ser una llei romana aprovada durant la guerra social (any 90 aC) pels cònsols Luci Juli Cèsar i Publi Rutili Llop, que donava la ciutadania romana a tots els pobles d'Itàlia que s'havien mantingut fidels al govern de Roma, i també als que encara que haguessin mostrat una actitud hostil, tornessin a l'amistat amb Roma.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Julia de civitate italis danda
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Legat (antiga Roma)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Llatí
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Llatins
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Luci Corneli Sul·la
Marc Plauci Silvà (tribú)
Marc Plauci Silvà (en llatí Marcus Plautius Silvanus) va ser un magistrat romà del segle I aC.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Marc Plauci Silvà (tribú)
Mari Egnaci
Mari Egnaci (Marius Egnatius) va ser un dels principals dirigents dels aliats italians a la guerra social o guerra dels mars que va esclatar l'any 90 aC, on els pobles itàlics es van revoltar contra Roma, per no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Mari Egnaci
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Mitridates VI Eupàtor
Númides
Mapa de Numidia cap al 220 a. C., que mostra els regnes de Sifax i Gaia (pare de Masinissa). Els númides eren unes tribus seminòmades amazigues que vivien a Numídia, a Algèria a l'est de Constantina i a part de Tunísia i Marroc.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Númides
Plautia Papiria
La lex Plautia Papiria o també anomenada Silvanis et Carbonis i Silvania Carbonia, va ser una llei romana proposada l'any 89 aC pels tribuns de la plebs Marc Plauci Silvà i Gai Papiri Carbó quan eren cònsols Gneu Pompeu Estrabó i Luci Porci Cató Salonià.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Plautia Papiria
Publi Corneli Lèntul Sura
Publi Corneli Lèntul Sura (Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus) va ser un magistrat romà.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Publi Corneli Lèntul Sura
Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC)
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives) va ser germà del pretor Marc Licini Cras (Marcus Licinius Crassus) i pare del triumvir Cras.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC)
Publi Licini Cras Dives (polític)
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius Crassus Dives) va ser fill de Publi Licini Cras Dives II (Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives) i de Venuleia.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Publi Licini Cras Dives (polític)
Publi Rutili Llop (cònsol)
Publi Rutili Llop (Publius Rutilius L. f. L. n. Lupus) va ser un magistrat romà.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Publi Rutili Llop (cònsol)
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Roma
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Samnites
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і Setge
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Veure Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) і William Smith (lexicògraf)
Vegeu també
Governadors romans de Macedònia
- Api Claudi Pulcre (cònsol 79 aC)
- Gai Antoni Híbrida
- Gai Escriboni Curió (cònsol)
- Gai Memmi (tribú 111 aC)
- Gai Octavi (pretor 61 aC)
- Gneu Corneli Dolabel·la (cònsol 81 aC)
- Luci Antoni Saturní
- Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58 aC)
- Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC)
- Luci Manli Torquat (cònsol)
- Luci Tari Rufus
- Marc Anci Crescent Calpurnià
- Marc Favoni
- Marc Licini Cras Dives (cònsol 30 aC)
- Marc Veti Bolà
- Publi Memmi Règul
- Publi Vinici
- Quint Ancari (tribú de la plebs)
- Quint Cecili Metel Macedònic
- Quint Minuci Rufus (cònsol 110 aC)
- Tit Antisti
També conegut com Lucius Julius Caesar III.