Taula de continguts
58 les relacions: Amaltea (satèl·lit), Ariel (satèl·lit), Cal·listo (satèl·lit), Caront (satèl·lit), Cassini-Huygens, Ceres (planeta nan), Cràter d'impacte, Deimos (satèl·lit), Densitat, Diàmetre, Dione (satèl·lit), Eó, Encèlad (satèl·lit), Epònim, Epimeteu (satèl·lit), Esponja de bany, Europa (satèl·lit), Febe (satèl·lit), Fobos (satèl·lit), Ganimedes (satèl·lit), George Phillips Bond, Hèlios, Hiperíon (satèl·lit), Janus (satèl·lit), Jàpet (satèl·lit), Lluna, Mart (planeta), Mercuri (planeta), Mimas (satèl·lit), Miranda (satèl·lit), Oberó (satèl·lit), Plutó (planeta nan), Proteu (satèl·lit), Puck (satèl·lit), Rea (satèl·lit), Satèl·lit natural, Satèl·lits de Saturn, Saturn (planeta), Sistema solar, Sol, Tebe (satèl·lit), Terra, Tetis (satèl·lit), Tità (satèl·lit), Tritó (satèl·lit), Umbriel (satèl·lit), Unió Astronòmica Internacional, Venus (planeta), William Cranch Bond, William Lassell, ... Ampliar l'índex (8 més) »
Amaltea (satèl·lit)
Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Amaltea (satèl·lit)
Ariel (satèl·lit)
Ariel és el satèl·lit més brillant d'Urà i el quart quant a mida.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Ariel (satèl·lit)
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Cal·listo (satèl·lit)
Caront (satèl·lit)
Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Caront (satèl·lit)
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Cassini-Huygens
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Ceres (planeta nan)
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Cràter d'impacte
Deimos (satèl·lit)
Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Deimos (satèl·lit)
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Densitat
Diàmetre
Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Diàmetre
Dione (satèl·lit)
Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Dione (satèl·lit)
Eó
Un eó (del mot grec αἰών, aiṓn 'eternitat') és un període definit pels geòlegs per facilitar la comprensió del temps geològic.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Eó
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Encèlad (satèl·lit)
Epònim
Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Epònim
Epimeteu (satèl·lit)
Epimeteu és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn XI, rep el seu nom del déu Epimeteu.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Epimeteu (satèl·lit)
Esponja de bany
Esponja de bany feta d'un animal porífer Les esponges de bany serveixen per a la higiene personal i poden estar fetes de materials naturals (animals o vegetals) o de materials sintètics.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Esponja de bany
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Europa (satèl·lit)
Febe (satèl·lit)
Febe (Saturn IX) és un satèl·lit de Saturn.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Febe (satèl·lit)
Fobos (satèl·lit)
Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Fobos (satèl·lit)
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Ganimedes (satèl·lit)
George Phillips Bond
George Phillips Bond (20 de maig de 1825 - 17 de febrer de 1865), fou un astrònom estatunidenc, fill de William Cranch Bond.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і George Phillips Bond
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Hèlios
Hiperíon (satèl·lit)
Hiperió és un satèl·lit de Saturn, el setè en ordre de distància des del planeta.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Hiperíon (satèl·lit)
Janus (satèl·lit)
Imatge del satèl·lit Janus Janus és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn X; rep el seu nom del déu Janus.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Janus (satèl·lit)
Jàpet (satèl·lit)
Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Jàpet (satèl·lit)
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Lluna
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Mart (planeta)
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Mercuri (planeta)
Mimas (satèl·lit)
Mimas és una lluna de Saturn que exerceix de satèl·lit pastor de la divisió Cassini.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Mimas (satèl·lit)
Miranda (satèl·lit)
Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Miranda (satèl·lit)
Oberó (satèl·lit)
Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Oberó (satèl·lit)
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Plutó (planeta nan)
Proteu (satèl·lit)
Proteu, també anomenat Neptú VIII, és un satèl·lit natural del vuitè planeta del sistema solar.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Proteu (satèl·lit)
Puck (satèl·lit)
Puck és un satèl·lit relativament petit d'Urà, també anomenat Urà XV, és el més gran dels satèl·lits interiors d'Urà, sense tenir en compte el satèl·lit Miranda.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Puck (satèl·lit)
Rea (satèl·lit)
Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Rea (satèl·lit)
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Satèl·lit natural
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Satèl·lits de Saturn
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Saturn (planeta)
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Sol
Tebe (satèl·lit)
Tebe (Júpiter XIV) és una lluna de Júpiter, el quart més pròxim del planeta i el més excèntric del grup d'Amaltea.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Tebe (satèl·lit)
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Terra
Tetis (satèl·lit)
Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Tetis (satèl·lit)
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Tità (satèl·lit)
Tritó (satèl·lit)
Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Tritó (satèl·lit)
Umbriel (satèl·lit)
Umbriel és el tercer satèl·lit més gran d'Urà i el més fosc dels seus satèl·lits majors.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Umbriel (satèl·lit)
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Unió Astronòmica Internacional
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і Venus (planeta)
William Cranch Bond
William Cranch Bond (Falmouth, Maine, 9 de setembre, 1789 – 29 de gener, 1859), fou un astrònom estatunidenc i el primer director del Harvard College Observatory.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і William Cranch Bond
William Lassell
William Lassell FRS (Bolton, 18 de juny del 1799 - Maidenhead, 5 d'octubre del 1880), va ser un mercant i astrònom anglès.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і William Lassell
(21) Lutècia
(21) Lutècia és l'asteroide número 21 de la sèrie, descobert a París el 15 de novembre de 1852 per Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-1866).
Veure Llista de cràters d'Hiperió і (21) Lutècia
(243) Ida
Ida (designació de planeta menor: 243 Ida) és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і (243) Ida
(25143) Itokawa
(25143) Itokawa és un asteroide Apol·lo que, a més, també creua l'òrbita de Mart.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і (25143) Itokawa
(253) Mathilde
(253) Mathilde és un asteroide, situat en el cinturó d'asteroides, que va ser descobert per Johann Palisa en 1885.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і (253) Mathilde
(2867) Šteins
2867 Šteins és un petit asteroide del cinturó principal d'asteroides, que va ser descobert el 4 de novembre de 1969 per N.S. Txernikh.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і (2867) Šteins
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і (4) Vesta
(433) Eros
(433) Eros és un asteroide anomenat així en memòria del déu grec de l'amor Eros.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і (433) Eros
(951) Gaspra
(951) Gaspra és un asteroide del cinturó principal del tipus S descobert per l'astrònom Grigori Neúimin en 1916 des de l'observatori de Simeiz, Simeiz, Rússia.
Veure Llista de cràters d'Hiperió і (951) Gaspra