Taula de continguts
31 les relacions: Alfabet fonètic internacional, Apartheid, Àfrica Austral, Cap Occidental, Cap Oriental, Ciutat del Cap, Clic (fonètica), Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant ejectiva, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant implosiva, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant sonora, Consonant velar, Dialecte, Johannesburg, Llengües bantus, Llengües khoisànides, Llengües nguni, Llengües nigerocongoleses, Sud-àfrica, Xoses, Zulu.
- Llengües de Sud-àfrica
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Xosa і Alfabet fonètic internacional
Apartheid
Cartell a una platja de Durban, Sud-àfrica l'any 1989. "Segons la secció 37 de les lleis de platges de Durban aquesta àrea de bany està reservada per a l'ús exclusiu dels membres del grup racial blanc". Lapartheid (pronunciat ɐˈpartɦɛit en afrikaans) va ser una política que esdevingué un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana).
Veure Xosa і Apartheid
Àfrica Austral
Mapa dels estats que integren l'Àfrica Austral L'Àfrica Austral és la part sud de l'Àfrica.
Veure Xosa і Àfrica Austral
Cap Occidental
El Cap Occidental és una de les noves províncies de Sud-àfrica.
Veure Xosa і Cap Occidental
Cap Oriental
El Cap Oriental és una de les actuals províncies de Sud-àfrica, formada amb part de l'antiga província del Cap i tot el territori dels bantustans de Transkei i Ciskei.
Veure Xosa і Cap Oriental
Ciutat del Cap
Ciutat del Cap —afrikaans: Kaapstad; xosa: Ikapa; anglès: Cape Town— és la segona ciutat més poblada de Sud-àfrica.
Veure Xosa і Ciutat del Cap
Clic (fonètica)
Un clic és un tipus de so no pneumàtic, és a dir, produït sense fer servir el corrent d'aire provinent de l'expiració (ni tampoc el corrent d'aire inspirat de l'exterior).
Veure Xosa і Clic (fonètica)
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Xosa і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Xosa і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Xosa і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Xosa і Consonant bilabial
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Xosa і Consonant dental
Consonant ejectiva
Una consonant ejectiva (o simplement ejectiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant sorda que s'articula amb una oclusió simultània de la glotis.
Veure Xosa і Consonant ejectiva
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Xosa і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Xosa і Consonant glotal
Consonant implosiva
Les consonants implosives són consonants oclusives (i possiblement africades amb un flux de l'aire amb una barreja de so ingressiu glotàlic i pulmonar.Phonetics for communication disorders. Martin J. Ball and Nicole Müller. Routledge, 2005. En altres paraules, el flux d'aire es controla movent la glotis cap avall a més d'expel·lir l'aire dels pulmons.
Veure Xosa і Consonant implosiva
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Xosa і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Xosa і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Xosa і Consonant palatal
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Veure Xosa і Consonant postalveolar
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Veure Xosa і Consonant sonora
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Xosa і Consonant velar
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Xosa і Dialecte
Johannesburg
El centre de Johannesburg amb els seus gratacels. Johannesburg (en isiZulu iGoli, el lloc de l'or, iRhawutini en isiXhosa) és la ciutat més gran i poblada de Sud-àfrica.
Veure Xosa і Johannesburg
Llengües bantus
Les llengües bantu són un subgrup de llengües que pertanyen a la família de llengües nigerocongoleses, per bé que en el món acadèmic també s'han considerat com una família lingüística pròpia.
Veure Xosa і Llengües bantus
Llengües khoisànides
Les llengües khoisànides són uns 30 idiomes, molts d'aquests en perill d'extinció, que es parlen a l'Àfrica, al sud-est i a l'est.
Veure Xosa і Llengües khoisànides
Llengües nguni
Les llengües nguni són un grup de llengües bantus parlades a l'Àfrica meridional pels pobles ngunis.
Veure Xosa і Llengües nguni
Llengües nigerocongoleses
Les llengües nigerocongoleses són la família lingüística la que agrupa més idiomes del món (més de 1.500), un 85% dels parlants de l'Àfrica.
Veure Xosa і Llengües nigerocongoleses
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Veure Xosa і Sud-àfrica
Xoses
Els xoses (IPA) són un poble de parla xosa, una llengua nigerocongolesa i que viu al sud-est de l'actual Sud-àfrica.
Veure Xosa і Xoses
Zulu
El zulú o zulu (en zulu: isiZulu) és una llengua africana de la divisió nguni del grup bantu, parlada pels membres del poble zulu.
Veure Xosa і Zulu
Vegeu també
Llengües de Sud-àfrica
- Afrikaans
- Gujarati
- IsiNgqumo
- Kxoe
- Llengües de Sud-àfrica
- Llengües frànciques
- Llengües khoe
- Llengües nguni
- Llengües tuu
- Llengua Nǁng
- Manyika
- Nama
- Pedi (llengua)
- Romaní
- Swati
- Tàmil
- Telugu
- Tshivenḓa
- Tsonga
- Tswana
- Xona
- Xosa
- Zulu
També conegut com Idioma xhosa, IsiXhosa, Xhosa.