Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llengua hittita

Índex Llengua hittita

La llengua hittita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvita, el palaic, el lidi i el lici.

94 les relacions: Accadi, Al-Amārna, Alalakh, Anatòlia, Ankara, Assíria, Balcans, Bedřich Hrozný, Bustrofedon, Capadòcia, Cas ablatiu, Cas acusatiu, Cas al·latiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Caucas, Conjugació, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant labiovelar, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant velar, Cuneïforme hittita, Declinació gramatical, Egipte, Escriba, Escriptura cuneïforme, Etimologia, Ferdinand de Saussure, Flexió, Fonema, Gènere (gramàtica), Grècia, Grec, Hattusa, Hittites, Hugo Winckler, Infinitiu, Jorgen Alexander Knudtzon, Kayseri, ..., Kültepe, Lici, Lidi, Lituà, Llatí, Llengües anatòliques, Llengües cèltiques, Llengües indoeuropees, Luvi, Mesopotàmia, Mil·lenni II aC, Mil·lenni III aC, Mode, Morfologia (lingüística), Nombre (gramàtica), Orient Mitjà, Palaic, Participi, Pictograma, Primera Guerra Mundial, Protoindoeuropeu, Sànscrit, Segell, Segle XVI, Segle XVI aC, Segle XVII aC, Segle XVIII aC, Segle XX, Segle XX aC, So, Sumer, Sumeri, Sumeris, Temps verbal, Turquia, Veda, Verb, Vocal, Vocal anterior, Vocal central, Vocal posterior, 1879, 1902, 1915. Ampliar l'índex (44 més) »

Accadi

Laccadi (en cuneiforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u2); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Nou!!: Llengua hittita і Accadi · Veure més »

Al-Amārna

Al-Amārna, també conegut com a Tell al-Amarna, Till el-Amarna o simplement Amarna, és el lloc on el faraó Akhenaten va construir la seva nova capital al sisè any de regnat, quan va optar per l'adoració d'un déu únic, el déu-sol Aten o Aton.

Nou!!: Llengua hittita і Al-Amārna · Veure més »

Alalakh

Alalakh (hittita: Alalaḫ) és el nom d'una antiga ciutat estat prop de la moderna Antakya, a la vall d'Amuq, a la província turca d'Hatay.

Nou!!: Llengua hittita і Alalakh · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Llengua hittita і Anatòlia · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Llengua hittita і Ankara · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Llengua hittita і Assíria · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Llengua hittita і Balcans · Veure més »

Bedřich Hrozný

va ser un lingüista i orientalista Txec.

Nou!!: Llengua hittita і Bedřich Hrozný · Veure més »

Bustrofedon

''Lleis de Gortina'' (Creta), escrit en '''bustrofedon''' Bustrofedon (del grec βουστροφηδόν, boustrophedon, 'volta dels bous') o escriptura bustrofèdica és una modalitat d'escriptura bidireccional en què cada línia comença al mateix costat que ha acabat l'anterior; així, les línies s'alternen de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta, en direccions oposades, implicant també la inversió de les lletres.

Nou!!: Llengua hittita і Bustrofedon · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Llengua hittita і Capadòcia · Veure més »

Cas ablatiu

El cas ablatiu està present a algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.

Nou!!: Llengua hittita і Cas ablatiu · Veure més »

Cas acusatiu

El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.

Nou!!: Llengua hittita і Cas acusatiu · Veure més »

Cas al·latiu

El cas al·latiu (del llatí allāt-, afferre "portar a") és un tipus de cas locatiu emprat en diverses llengües.

Nou!!: Llengua hittita і Cas al·latiu · Veure més »

Cas datiu

En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.

Nou!!: Llengua hittita і Cas datiu · Veure més »

Cas genitiu

El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.

Nou!!: Llengua hittita і Cas genitiu · Veure més »

Cas instrumental

El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.

Nou!!: Llengua hittita і Cas instrumental · Veure més »

Cas locatiu

El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.

Nou!!: Llengua hittita і Cas locatiu · Veure més »

Cas nominatiu

El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.

Nou!!: Llengua hittita і Cas nominatiu · Veure més »

Cas vocatiu

El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.

Nou!!: Llengua hittita і Cas vocatiu · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Llengua hittita і Caucas · Veure més »

Conjugació

Conjugar és l'acte de comparar diverses coses entre si.

Nou!!: Llengua hittita і Conjugació · Veure més »

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Nou!!: Llengua hittita і Consonant · Veure més »

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Nou!!: Llengua hittita і Consonant africada · Veure més »

Consonant alveolar

Una consonant alveolar (o simplement alveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.

Nou!!: Llengua hittita і Consonant alveolar · Veure més »

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Nou!!: Llengua hittita і Consonant aproximant · Veure més »

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Nou!!: Llengua hittita і Consonant bilabial · Veure més »

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Nou!!: Llengua hittita і Consonant fricativa · Veure més »

Consonant labiovelar

Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.

Nou!!: Llengua hittita і Consonant labiovelar · Veure més »

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o una vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Llengua hittita і Consonant nasal · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Llengua hittita і Consonant oclusiva · Veure més »

Consonant palatal

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.

Nou!!: Llengua hittita і Consonant palatal · Veure més »

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Nou!!: Llengua hittita і Consonant velar · Veure més »

Cuneïforme hittita

El cuneïforme hittita és l'ús d'escriptura cuneïforme amb el llenguatge hittita.

Nou!!: Llengua hittita і Cuneïforme hittita · Veure més »

Declinació gramatical

En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...

Nou!!: Llengua hittita і Declinació gramatical · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Llengua hittita і Egipte · Veure més »

Escriba

Escriba jueu L'escriba (en llatí: scriba) era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història universal en diverses cultures.

Nou!!: Llengua hittita і Escriba · Veure més »

Escriptura cuneïforme

Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.

Nou!!: Llengua hittita і Escriptura cuneïforme · Veure més »

Etimologia

L'etimologia és la ciència de la lingüística que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què llur forma i llur significat ha canviat, de manera que el sentit actual pot ser diferent a l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).

Nou!!: Llengua hittita і Etimologia · Veure més »

Ferdinand de Saussure

Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre del 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrer del 1913) fou un lingüista suís.

Nou!!: Llengua hittita і Ferdinand de Saussure · Veure més »

Flexió

1.

Nou!!: Llengua hittita і Flexió · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Llengua hittita і Fonema · Veure més »

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Nou!!: Llengua hittita і Gènere (gramàtica) · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Llengua hittita і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Llengua hittita і Grec · Veure més »

Hattusa

Hattusa (o Hattuša) fou l'antiga capital de l'Imperi hittita des del regnat d'Hattusil I. Estava situada al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Llengua hittita і Hattusa · Veure més »

Hittites

Els hittites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Llengua hittita і Hittites · Veure més »

Hugo Winckler

Hugo Winckler (4 de juliol de 1863, Gräfenhainchen, Saxònia - 19 d'abril 1913, Berlín) va ser un arqueòleg i historiador alemany que va descobrir la capital de l'imperi hitita (Hattusa) al Boğazkale, Turquia.

Nou!!: Llengua hittita і Hugo Winckler · Veure més »

Infinitiu

L'infinitiu és una de les formes no personals del verb en moltes llengües (juntament amb el gerundi i el participi).

Nou!!: Llengua hittita і Infinitiu · Veure més »

Jorgen Alexander Knudtzon

va ser un lingüista i historiador noruec.

Nou!!: Llengua hittita і Jorgen Alexander Knudtzon · Veure més »

Kayseri

Kayseri (turc otomà: قیصریه; grec: Καισάρεια/Kaisareia; llatí: Caesarea Mazaca; antiga Mazaca o Mazaka i després Eusebia, Caesarea Mazaca, Caesarea Cappadociae, i Kaisariyya o Kaisariyah) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Nou!!: Llengua hittita і Kayseri · Veure més »

Kültepe

Kültepe és un poble de Turquia prop de la ciutat antiga de Kanesh, Kanes, Kaneš, Kanish, Kanis o Kaniš (en llengua hittita: Nesa o Neša, ocasionalment Anisa o Aniša), situat a la Província de Kayseri a la regió d'Anatòlia Central de Turquia a la conca del Kizil Irmak.

Nou!!: Llengua hittita і Kültepe · Veure més »

Lici

El lici és una de les llengües indoeuropees de la branca anatòlica, parlat allà on ara hi ha l'actual Turquia.

Nou!!: Llengua hittita і Lici · Veure més »

Lidi

El lidi és una de les llengües indoeuropees de la branca anatòlica, parlat a l'antiga Lídia a la costa occidental de l'actual Turquia.

Nou!!: Llengua hittita і Lidi · Veure més »

Lituà

El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns quatre milions de persones, tres milions dels quals a Lituània.

Nou!!: Llengua hittita і Lituà · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Llengua hittita і Llatí · Veure més »

Llengües anatòliques

Les llengües anatòliques formen una branca de les llengües indoeuropees, probablement una de les primeres a separar-se de l'idioma originari.

Nou!!: Llengua hittita і Llengües anatòliques · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Llengua hittita і Llengües cèltiques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Llengua hittita і Llengües indoeuropees · Veure més »

Luvi

El luvi era un idioma indoeuropeu, dins el grup de les llengües anatòliques.

Nou!!: Llengua hittita і Luvi · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Llengua hittita і Mesopotàmia · Veure més »

Mil·lenni II aC

Sense descripció.

Nou!!: Llengua hittita і Mil·lenni II aC · Veure més »

Mil·lenni III aC

Sense descripció.

Nou!!: Llengua hittita і Mil·lenni III aC · Veure més »

Mode

El mode és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa.

Nou!!: Llengua hittita і Mode · Veure més »

Morfologia (lingüística)

En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.

Nou!!: Llengua hittita і Morfologia (lingüística) · Veure més »

Nombre (gramàtica)

El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.

Nou!!: Llengua hittita і Nombre (gramàtica) · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Llengua hittita і Orient Mitjà · Veure més »

Palaic

El palaic és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de llengües anatòloiques parlada antigament a la regió de Pala (Àsia Menor).

Nou!!: Llengua hittita і Palaic · Veure més »

Participi

El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.

Nou!!: Llengua hittita і Participi · Veure més »

Pictograma

Pictograma d'una dona. Pictograma d'un home. Un pictograma és un símbol que comunica un missatge o descriu objectes sense referir-se a la seva forma lingüística.

Nou!!: Llengua hittita і Pictograma · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Llengua hittita і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Protoindoeuropeu

El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees, reconstruïda mitjançant el mètode comparatiu, sobretot a partir de les semblances entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí i, posteriorment, a més, amb les reconstruccions de les altres llengües del grup, com l'antic germànic, o llengües força arcaiques que encara es parlen, com el lituà.

Nou!!: Llengua hittita і Protoindoeuropeu · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-1767-2 (en anglès) El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pànini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Llengua hittita і Sànscrit · Veure més »

Segell

Segell de les illes Fèroe Un segell (anomenat també segell de correus o segell postal) és un comprovant del pagament previ dels enviaments efectuats per correu en forma d'etiqueta, generalment engomada, o directament imprès.

Nou!!: Llengua hittita і Segell · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Llengua hittita і Segle XVI · Veure més »

Segle XVI aC

El segle XVI aC comprèn els anys inclosos entre el 1600 aC i el 1501 aC i està marcat pel declivi temporal de Babilònia i la recuperació del poder per part d'Egipte després de l'expulsió dels hikses per part d'Amosis.

Nou!!: Llengua hittita і Segle XVI aC · Veure més »

Segle XVII aC

El segle XVII aC és un període que comprèn els anys inclosos entre el 1700 aC i el 1601 aC.

Nou!!: Llengua hittita і Segle XVII aC · Veure més »

Segle XVIII aC

El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.

Nou!!: Llengua hittita і Segle XVIII aC · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Llengua hittita і Segle XX · Veure més »

Segle XX aC

El segle XX aC és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona.

Nou!!: Llengua hittita і Segle XX aC · Veure més »

So

timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.

Nou!!: Llengua hittita і So · Veure més »

Sumer

Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) fou una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.

Nou!!: Llengua hittita і Sumer · Veure més »

Sumeri

El sumeri (EME.GIR15 "llengua nadiua") va ésser parlat pels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.

Nou!!: Llengua hittita і Sumeri · Veure més »

Sumeris

Els sumeris van ser el poble que va donar origen a la civilització sumèria cap al 5000 aC i que va acabar barrejat, de fet gairebé absorbit, amb els accadis semites cap al 1900 aC.

Nou!!: Llengua hittita і Sumeris · Veure més »

Temps verbal

El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.

Nou!!: Llengua hittita і Temps verbal · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Llengua hittita і Turquia · Veure més »

Veda

Els Veda (en devanagari: वेद, que en sànscrit vol dir "coneixement", "que ha estat vist") són un conjunt d'antics texts hindús que formen part de la sruti ("revelació") que són a l'origen del vedisme, religió mare de l'hinduisme.

Nou!!: Llengua hittita і Veda · Veure més »

Verb

Un verb és una categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d'un subjecte o sintagma nominal.

Nou!!: Llengua hittita і Verb · Veure més »

Vocal

Vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Nou!!: Llengua hittita і Vocal · Veure més »

Vocal anterior

Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.

Nou!!: Llengua hittita і Vocal anterior · Veure més »

Vocal central

Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Llengua hittita і Vocal central · Veure més »

Vocal posterior

a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.

Nou!!: Llengua hittita і Vocal posterior · Veure més »

1879

;Països Catalans.

Nou!!: Llengua hittita і 1879 · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Llengua hittita і 1902 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Llengua hittita і 1915 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Escriptura hitita, Hitita cuneïforme, Hitita jeroglífic, Idioma hitita, Llengua hitita, Nasili.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »