Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Alfabet llatí, Baix Imperi, Basolecte, acrolecte i mesolecte, Carlemany, Castellà, Català, Ciceró, Clergat, Comèdia, Concili de Tours, Crioll, Dàcia, Dàlmata, Déu, Dret romà, Egèria (escriptora), Església Catòlica Romana, Filologia, Francès, Gàl·lia, Gregori de Tours, Illes Balears, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Italià, Juraments d'Estrasburg, Justinià I, Línia Massa-Senigallia, Legionari, Lingüística diacrònica, Llatí, Llatí clàssic, Llatí medieval, Llatí tardà, Llengües indoeuropees, Llengües romàniques, Mètode comparatiu, Occità, Palatalització, Península Ibèrica, Petroni, Plaute, Plebs, Pompeia, Portuguès, Romanès, Sard, Satíricon, Segle, Terenci, ..., Text, Vides de sants rosselloneses, 813, 842. Ampliar l'índex (4 més) »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Llatí vulgar і Alfabet llatí · Veure més »
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Nou!!: Llatí vulgar і Baix Imperi · Veure més »
Basolecte, acrolecte i mesolecte
Els termes basolecte, acrolecte i mesolecte van ser utilitzats per William Stewart el 1965 per primera vegada quan va analitzar les formes que prenia el llenguatge crioll i les grans diferències que tenien amb la llengua original a causa de la forma en què derivava aquesta.
Nou!!: Llatí vulgar і Basolecte, acrolecte i mesolecte · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Llatí vulgar і Carlemany · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Llatí vulgar і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Llatí vulgar і Català · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Llatí vulgar і Ciceró · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Llatí vulgar і Clergat · Veure més »
Comèdia
La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.
Nou!!: Llatí vulgar і Comèdia · Veure més »
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Nou!!: Llatí vulgar і Concili de Tours · Veure més »
Crioll
Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.
Nou!!: Llatí vulgar і Crioll · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Llatí vulgar і Dàcia · Veure més »
Dàlmata
El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa).
Nou!!: Llatí vulgar і Dàlmata · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Llatí vulgar і Déu · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Llatí vulgar і Dret romà · Veure més »
Egèria (escriptora)
Coberta d'una traducció a l'anglès del ''Pelegrinatge'' d'Egèria publicada el 1919 Egèria, també coneguda com a Eteria, Ætheria o Etheria i fins i tot Arteria o Geria, fou una escriptora i viatgera que visqué al.
Nou!!: Llatí vulgar і Egèria (escriptora) · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Llatí vulgar і Església Catòlica Romana · Veure més »
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Nou!!: Llatí vulgar і Filologia · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Llatí vulgar і Francès · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Llatí vulgar і Gàl·lia · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Llatí vulgar і Gregori de Tours · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Llatí vulgar і Illes Balears · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Llatí vulgar і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Llatí vulgar і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Llatí vulgar і Italià · Veure més »
Juraments d'Estrasburg
Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.
Nou!!: Llatí vulgar і Juraments d'Estrasburg · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Llatí vulgar і Justinià I · Veure més »
Línia Massa-Senigallia
Històricament, la '''línia La Spezia-Rimini''' han marcat una sèrie d'isoglosses que distingien els parlars norditalians dels de la Toscana, bressol de l'estàndard italià. Romània oriental i occidental En la lingüística de les llengües romàniques, la línia Massa-Senigallia (altrament coneguda com a línia La Spezia-Rimini) és una línia imaginària que fa referència a un nombre important d'isoglosses de les quals n'origina la distinció entre les llengües romàniques occidentals i les orientals.
Nou!!: Llatí vulgar і Línia Massa-Senigallia · Veure més »
Legionari
III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Llatí vulgar і Legionari · Veure més »
Lingüística diacrònica
La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes.
Nou!!: Llatí vulgar і Lingüística diacrònica · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Llatí vulgar і Llatí · Veure més »
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Nou!!: Llatí vulgar і Llatí clàssic · Veure més »
Llatí medieval
El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'edat mitjana, primerament com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració.
Nou!!: Llatí vulgar і Llatí medieval · Veure més »
Llatí tardà
Llatí tardà és el nom utilitzat per referir-se al llatí escrit durant els segles III i VI.
Nou!!: Llatí vulgar і Llatí tardà · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Llatí vulgar і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Llatí vulgar і Llengües romàniques · Veure més »
Mètode comparatiu
El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.
Nou!!: Llatí vulgar і Mètode comparatiu · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Llatí vulgar і Occità · Veure més »
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Nou!!: Llatí vulgar і Palatalització · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Llatí vulgar і Península Ibèrica · Veure més »
Petroni
Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.
Nou!!: Llatí vulgar і Petroni · Veure més »
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Nou!!: Llatí vulgar і Plaute · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Llatí vulgar і Plebs · Veure més »
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Nou!!: Llatí vulgar і Pompeia · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Llatí vulgar і Portuguès · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Llatí vulgar і Romanès · Veure més »
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Nou!!: Llatí vulgar і Sard · Veure més »
Satíricon
El Satíricon o Satiricó (Satyricon o Satyrica) és una obra clàssica de ficció, amb una barreja de prosa i poesia, escrita en llatí a finals del dC.
Nou!!: Llatí vulgar і Satíricon · Veure més »
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Nou!!: Llatí vulgar і Segle · Veure més »
Terenci
Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.
Nou!!: Llatí vulgar і Terenci · Veure més »
Text
Un text és un conjunt de paraules articulades que formen un discurs unitari, és una composició lingüística amb intenció de comunicar un missatge.
Nou!!: Llatí vulgar і Text · Veure més »
Vides de sants rosselloneses
Les Vides de sants rosselloneses és un text en català del.
Nou!!: Llatí vulgar і Vides de sants rosselloneses · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Llatí vulgar і 813 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Llatí vulgar і 842 · Veure més »
