Taula de continguts
25 les relacions: Antic Règim, Bèlgica, Ducat de Brabant, Edat del bronze, Edat mitjana, Felip IV de Castella, Geer, Haspengouw, Hollogne-sur-Geer, Innocenci II, Jean Haust, Jeker, Llatí, Maastricht, Primera Guerra Mundial, Principat de Lieja, Província de Lieja, Servaci de Tongeren, Valònia, Való, 1139, 1626, 1977, 31 de març, 4 d'agost.
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Lens-Saint-Servais і Antic Règim
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Lens-Saint-Servais і Bèlgica
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Lens-Saint-Servais і Ducat de Brabant
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Lens-Saint-Servais і Edat del bronze
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Lens-Saint-Servais і Edat mitjana
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Lens-Saint-Servais і Felip IV de Castella
Geer
Sant HubertGeer (en való Djer) és un municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Veure Lens-Saint-Servais і Geer
Haspengouw
Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.
Veure Lens-Saint-Servais і Haspengouw
Hollogne-sur-Geer
Hollogne-sur-Geer (en való Hologne) és una entitat del municipi de Geer, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.
Veure Lens-Saint-Servais і Hollogne-sur-Geer
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Veure Lens-Saint-Servais і Innocenci II
Jean Haust
Jean Haust (Verviers, 10 de febrer de 1868 — 24 de novembre de 1946) fou un lingüista belga i militant del moviment való.
Veure Lens-Saint-Servais і Jean Haust
Jeker
El Jeker (en való Djèr o Jaer, en francès Geer) és un riu de 54 km que neix a Lens-Saint-Servais una entitat del municipi de Geer, travessa Waremme, Remicourt, Oreye, Tongeren, Bassenge, creua la frontera belgo-neerlandesa a Kanne, un nucli de Riemst abans de desembocar-se al Mosa a Maastricht.
Veure Lens-Saint-Servais і Jeker
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Lens-Saint-Servais і Llatí
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Veure Lens-Saint-Servais і Maastricht
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Lens-Saint-Servais і Primera Guerra Mundial
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Lens-Saint-Servais і Principat de Lieja
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Veure Lens-Saint-Servais і Província de Lieja
Servaci de Tongeren
Servaci de Tongeren, en neerlandès Servaas van Maastricht, en llatí Servatius, en francès Servais de Tongres (Armènia, s. IV - Maastricht, Països Baixos, ca. 384, o segle V) hauria estat el darrere bisbe de Tongeren que va residir a Tongeren abans que la seu es traslladés a Maastricht.
Veure Lens-Saint-Servais і Servaci de Tongeren
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Veure Lens-Saint-Servais і Valònia
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Veure Lens-Saint-Servais і Való
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Lens-Saint-Servais і 1139
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Lens-Saint-Servais і 1626
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Lens-Saint-Servais і 1977
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Lens-Saint-Servais і 31 de març
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Lens-Saint-Servais і 4 d'agost