Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Legió I Minervia

Índex Legió I Minervia

Denari de Septimi Sever de 193, que homenatja la I ''Minervia''. Al revers es pot llegir LEG I MIN i hi ha l'àguila de la legió entre dos estendards. La Legió I Minervia va ser una legió romana reclutada per l'emperador Domicià l'any 82, per a les campanyes contra els chatti segons l'historiador Cassi Dió.

Taula de continguts

  1. 35 les relacions: Bonn, Cassi Dió, Castra Vetera, Cats (Germània), Caucs, Columna de Trajà, Didi Julià, Domicià, Francs, Gàl·lia Belga, Germània Inferior, Germània Superior, Hadrià, Imperi de les Gàl·lies, Imperi Part, Legió romana, Legió XXX Ulpia Victrix, Lió, Luci Ver, Lugdúnum, Marc Aureli, Marcomans, Minerva, Rin, Roma, Septimi Sever, Trajà, Vexillatio, Xanten, 166, 175, 180, 211, 82, 89.

Bonn

Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.

Veure Legió I Minervia і Bonn

Cassi Dió

Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.

Veure Legió I Minervia і Cassi Dió

Castra Vetera

Castra Vetera o també Vetera Castra, o només Vetera era un campament romà al Rin, a la província de Germània Inferior, fundat en temps d'August per Germànic (any 14).

Veure Legió I Minervia і Castra Vetera

Cats (Germània)

Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.

Veure Legió I Minervia і Cats (Germània)

Caucs

Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover.

Veure Legió I Minervia і Caucs

Columna de Trajà

La Columna Trajana o Columna de Trajà és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà.

Veure Legió I Minervia і Columna de Trajà

Didi Julià

Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.

Veure Legió I Minervia і Didi Julià

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Veure Legió I Minervia і Domicià

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Veure Legió I Minervia і Francs

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Veure Legió I Minervia і Gàl·lia Belga

Germània Inferior

La Germània Inferior és una província romana que inclou aproximadament els territoris actuals dels Països Baixos, part de Bèlgica i la zona d'Alemanya tocant al Rin.

Veure Legió I Minervia і Germània Inferior

Germània Superior

La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.

Veure Legió I Minervia і Germània Superior

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Veure Legió I Minervia і Hadrià

Imperi de les Gàl·lies

LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.

Veure Legió I Minervia і Imperi de les Gàl·lies

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Veure Legió I Minervia і Imperi Part

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Veure Legió I Minervia і Legió romana

Legió XXX Ulpia Victrix

Mapa de l'Imperi Romà sota l'emperador Adrià, mostrant la '''Legió XXX Ulpia Victrix''' estacionada al riu Rin, a Castra Vetera (Xanten, Alemanya), a la província de Germània Inferior. XXX ''Ulpia Victrix'' va donar suport al comandant de Pannònia, Septimi Sever, en la seva lluita pel tron imperial.

Veure Legió I Minervia і Legió XXX Ulpia Victrix

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.

Veure Legió I Minervia і Lió

Luci Ver

Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.

Veure Legió I Minervia і Luci Ver

Lugdúnum

Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Veure Legió I Minervia і Lugdúnum

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Veure Legió I Minervia і Marc Aureli

Marcomans

Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.

Veure Legió I Minervia і Marcomans

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Veure Legió I Minervia і Minerva

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Veure Legió I Minervia і Rin

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Legió I Minervia і Roma

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Veure Legió I Minervia і Septimi Sever

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Veure Legió I Minervia і Trajà

Vexillatio

Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà.

Veure Legió I Minervia і Vexillatio

Xanten

Xanten és una ciutat del nord-oest de Renània del Nord-Westfàlia a Alemanya.

Veure Legió I Minervia і Xanten

166

El 166 (CLXVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Legió I Minervia і 166

175

El 175 (CLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Legió I Minervia і 175

180

El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.

Veure Legió I Minervia і 180

211

El 211 (CCXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Legió I Minervia і 211

82

El 82, conegut també a Roma com 835 Ab urbe condita, és un any corresponent a l'edat antiga.

Veure Legió I Minervia і 82

89

El 89 (LXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Legió I Minervia і 89