Taula de continguts
24 les relacions: Ària (música), Baix (veu), Carlo Goldoni, Christoph Willibald Gluck, Commedia dell'arte, Cremona, Dramma giocoso, Gioachino Rossini, Italià, Johann Adolph Hasse, La finta semplice, Leopold Mozart, Lorenzo Da Ponte, Obertura (música), Pasqua de Resurrecció, Pentecosta, Pietro Metastasio, Salzburg, Soprano, Tenor, Viena, Wolfgang Amadeus Mozart, 1 de maig, 1769.
- Òperes bufes italianes
- Òperes de Wolfgang Amadeus Mozart
Ària (música)
Händel. Primera edició, Londres, 1719. Una ària (italià:; plural: ari, o àries en l'ús comú, forma diminutiva arietta, plural ariette, o en anglès simplement air) és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).
Veure La finta semplice і Ària (música)
Baix (veu)
Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.
Veure La finta semplice і Baix (veu)
Carlo Goldoni
Carlo Goldoni (Venècia, 25 de febrer de 1707 - París, 6 de febrer de 1793) va ser un dramaturg venecià de gran èxit.
Veure La finta semplice і Carlo Goldoni
Christoph Willibald Gluck
fou un compositor alemany de l'època clàssica.
Veure La finta semplice і Christoph Willibald Gluck
Commedia dell'arte
Espectacle de comèdia de l'art Il·lustració de la comèdia de l'art, segle XIX Commedia dell'arte va ser el nom que va rebre un tipus d'espectacle improvisat de carrer que va ser especialment popular al renaixement italià i que tenia uns personatges característics, com la Colombina, l'Arlequí, el Pedrolino —que esdevindria el Pierrot francès— i el pantalone.
Veure La finta semplice і Commedia dell'arte
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Veure La finta semplice і Cremona
Dramma giocoso
Dramma giocoso (literalment: drama jocós o drama divertit; drammi giocosi en plural) és el nom d'un gènere d'òpera amb els seus orígens a mitjans del.
Veure La finta semplice і Dramma giocoso
Gioachino Rossini
fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.
Veure La finta semplice і Gioachino Rossini
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure La finta semplice і Italià
Johann Adolph Hasse
Johann Adolph Hasse (Bergedorf, 25 de març de 1699 – Venècia, 16 de desembre de 1783) fou un compositor alemany.
Veure La finta semplice і Johann Adolph Hasse
La finta semplice
La finta semplice (La ingènua fingida), K. 51, és una òpera en tres actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret italià de Marco Coltellini, basat en un llibret anterior de Carlo Goldoni.
Veure La finta semplice і La finta semplice
Leopold Mozart
Johann Georg Leopold Mozart (Augsburg, 14 de novembre de 1719 – Salzburg, 28 de maig de 1787) fou un violinista al servei del comte de Thurr i a l'orquestra del príncep Firmian de Salzburg.
Veure La finta semplice і Leopold Mozart
Lorenzo Da Ponte
Lorenzo Da Ponte (Cèneda, Vittorio Veneto, Treviso, 10 de març de 1749 - Nova York, 17 d'agost de 1838) fou un poeta i llibretista italià conegut sobretot per haver estat l'autor dels llibrets de tres grans òperes de Mozart.
Veure La finta semplice і Lorenzo Da Ponte
Obertura (música)
Esborrany de l'obertura de les Hèbrides de Felix Mendelssohn Esborrany de l'escenografia per a la posada en escena de la mateixa obertura, any 1829Una obertura en la música és una peça per a orquestra que precedeix o prepara una òpera, oratori, ballet, o alguna altra obra de caràcter teatral.
Veure La finta semplice і Obertura (música)
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Veure La finta semplice і Pasqua de Resurrecció
Pentecosta
Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.
Veure La finta semplice і Pentecosta
Pietro Metastasio
Pietro Antonio Domenico Trapassi, més conegut pel seu pseudònim Pietro Metastasio o simplement Metastasio (3 de gener de 1698 – 12 d'abril de 1782), fou un escriptor i poeta italià molt conegut pel gran nombre de llibrets que va escriure per a les òperes del seu temps.
Veure La finta semplice і Pietro Metastasio
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Veure La finta semplice і Salzburg
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Veure La finta semplice і Soprano
Tenor
En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.
Veure La finta semplice і Tenor
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure La finta semplice і Viena
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Veure La finta semplice і Wolfgang Amadeus Mozart
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure La finta semplice і 1 de maig
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure La finta semplice і 1769
Vegeu també
Òperes bufes italianes
- Così fan tutte
- Crispino e la comare
- Don Pasquale
- Don Procopio
- Gianni Schicchi
- Il barbiere di Siviglia
- Il matrimonio segreto
- Il ratto della sposa
- Il ritorno di Don Calandrino
- Il turco in Italia
- L'Heure espagnole
- L'elisir d'amore
- L'italiana in Londra
- L'oca del Cairo
- La buona figliuola
- La canterina
- La contadina in corte
- La finta parigina
- La finta semplice
- La gazzetta
- La serva padrona
- La sposa fedele
- La vedova scaltra
- Le astuzie femminili
- Le cantatrici villane
- Le convenienze ed inconvenienze teatrali
- Les noces de Fígaro
- Lo frate 'nnamorato
- Lo speziale
- Lo sposo deluso
- Mavra
- Opera buffa
- The Old Maid and the Thief
Òperes de Wolfgang Amadeus Mozart
- Ascanio in Alba
- Bastien und Bastienne
- Così fan tutte
- Der Schauspieldirektor
- Der Stein der Weisen
- Die Entführung aus dem Serail
- Die Zauberflöte
- Don Giovanni
- Idomeneo
- Il re pastore
- Il sogno di Scipione
- L'oca del Cairo
- La clemenza di Tito
- La finta giardiniera
- La finta semplice
- Les noces de Fígaro
- Llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart
- Lo sposo deluso
- Lucio Silla
- Mitridate, re di Ponto
- Zaide
També conegut com K. 51.