Taula de continguts
21 les relacions: An-Nàssir (abbàssida), Arran (regió), Azerbaidjan, Gandja, Hamadan, Ildegízida, Isfahan, Jibal, Khwarizm, Kizil Arslan Uthman, Muhàmmad Pahlawan, Nakhtxivan, Qazvín, Tamara de Geòrgia, Toghrul III, Xirvanxah, 1186, 1192, 1193, 1194, 1195.
An-Nàssir (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).
Veure Kutlug Inandj і An-Nàssir (abbàssida)
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Veure Kutlug Inandj і Arran (regió)
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Kutlug Inandj і Azerbaidjan
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Veure Kutlug Inandj і Gandja
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Kutlug Inandj і Hamadan
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Veure Kutlug Inandj і Ildegízida
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Kutlug Inandj і Isfahan
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Veure Kutlug Inandj і Jibal
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Kutlug Inandj і Khwarizm
Kizil Arslan Uthman
Kizil Arslan Utham Muzaffar al-Din fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1186-1191), fill d'Ildegiz i successor del seu germà gran Muhammad Pahlawan.
Veure Kutlug Inandj і Kizil Arslan Uthman
Muhàmmad Pahlawan
Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.
Veure Kutlug Inandj і Muhàmmad Pahlawan
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Veure Kutlug Inandj і Nakhtxivan
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Kutlug Inandj і Qazvín
Tamara de Geòrgia
Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.
Veure Kutlug Inandj і Tamara de Geòrgia
Toghrul III
Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.
Veure Kutlug Inandj і Toghrul III
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Veure Kutlug Inandj і Xirvanxah
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Kutlug Inandj і 1186
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Kutlug Inandj і 1192
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Kutlug Inandj і 1193
1194
;Països Catalans:;Món.
Veure Kutlug Inandj і 1194
1195
Països Catalans.
Veure Kutlug Inandj і 1195
També conegut com Kutlugh Inanj.