Taula de continguts
41 les relacions: Alans, Albània del Caucas, Araxes, Armeni, Arsàcides, Artaxata, Arzanene, Bassèn, Beznuní, Beznunik, Catolicós, Caucas, Constanci II, Doğubayazıt, Dvin, Edjmiatsín, Epítet, Església Apostòlica Armènia, Gregori l'Il·luminador, Imperi Sassànida, Kamsarakan, Llac Van, Manavazian, Manazkert, Nakharar, Nisibis, Osakan, Província d'Aragatsotn, Província de Siunia, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne d'Ibèria, Riu Kura, Sapor II, Sofene, Tigranes VII d'Armènia, Tiridates III d'Armènia, Varasdat d'Armènia, Vatshé Mamikonian, Zoroastrisme, 330, 339.
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Khosrov III d'Armènia і Alans
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Khosrov III d'Armènia і Albània del Caucas
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Veure Khosrov III d'Armènia і Araxes
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Khosrov III d'Armènia і Armeni
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Veure Khosrov III d'Armènia і Arsàcides
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Veure Khosrov III d'Armènia і Artaxata
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Veure Khosrov III d'Armènia і Arzanene
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Veure Khosrov III d'Armènia і Bassèn
Beznuní
Els Beznuní (en armeni: Բզնունիներ, Beznuniner) van ser nakharark (nobles) d'Armènia, que va governar el Beznunik, i a la meitat del es van extingir en la seva branca principal quan el príncep Datab Beznuní va ser executat per ordre del rei Khosrov II d'Armènia per haver-se passat del bàndol del Gran Rei persa en la guerra entre Roma i Pèrsia del 337-363.
Veure Khosrov III d'Armènia і Beznuní
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Veure Khosrov III d'Armènia і Beznunik
Catolicós
Catolicós (del grec) és el títol de la màxima autoritat en algunes Esglésies orientals.
Veure Khosrov III d'Armènia і Catolicós
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Khosrov III d'Armènia і Caucas
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Khosrov III d'Armènia і Constanci II
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Veure Khosrov III d'Armènia і Doğubayazıt
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure Khosrov III d'Armènia і Dvin
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Veure Khosrov III d'Armènia і Edjmiatsín
Epítet
Un epítet (del grec ἐπίθετον, 'adjectiu') és un adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada del substantiu.
Veure Khosrov III d'Armènia і Epítet
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Veure Khosrov III d'Armènia і Església Apostòlica Armènia
Gregori l'Il·luminador
Gregori l'Il·luminador - en armeni Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής - (257-325), va ser el primer patriarca d'Armènia (298-325).
Veure Khosrov III d'Armènia і Gregori l'Il·luminador
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Khosrov III d'Armènia і Imperi Sassànida
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Veure Khosrov III d'Armènia і Kamsarakan
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Veure Khosrov III d'Armènia і Llac Van
Manavazian
Els Manavazian o Manavaz (en armeni Մանավազյան) van ser una família de nakharark d'Armènia que va governar a Malazgird, una ciutat fortalesa també coneguda com a Manazkert o Manawazkert, a l'alta vall de l'Arsànies al nord dels dominis dels Bznuni i a l'est dels dominis dels Apahuni.
Veure Khosrov III d'Armènia і Manavazian
Manazkert
Manazkert, oficialment Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert), és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.
Veure Khosrov III d'Armènia і Manazkert
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Veure Khosrov III d'Armènia і Nakharar
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Veure Khosrov III d'Armènia і Nisibis
Osakan
Osakan (o Olakan o Oshakan) és una ciutat d'Armènia a uns 15 km a l'oest d'Erevan i uns 10 km al nord de Valarshapat.
Veure Khosrov III d'Armènia і Osakan
Província d'Aragatsotn
La província d'Aragatsotn (Արագածոտնի մարզ, Aragatsotní marz) és una província d'Armènia.
Veure Khosrov III d'Armènia і Província d'Aragatsotn
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Veure Khosrov III d'Armènia і Província de Siunia
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Veure Khosrov III d'Armènia і Regne d'Armènia (antiguitat)
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Khosrov III d'Armènia і Regne d'Ibèria
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Veure Khosrov III d'Armènia і Riu Kura
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Veure Khosrov III d'Armènia і Sapor II
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Veure Khosrov III d'Armènia і Sofene
Tigranes VII d'Armènia
Tigranes VII (en armeni: Տիրան) va ser rei d'Armènia de l'any 339 al 350 (o potser el 363).
Veure Khosrov III d'Armènia і Tigranes VII d'Armènia
Tiridates III d'Armènia
Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.
Veure Khosrov III d'Armènia і Tiridates III d'Armènia
Varasdat d'Armènia
Varasdat (en armeni Վարազդատ, en llatí Varasdates, en grec antic Βαρασδάτης) va ser un rei arsàcida d'Armènia de l'any 374 al 378.
Veure Khosrov III d'Armènia і Varasdat d'Armènia
Vatshé Mamikonian
Vatshé o Vatshe Mamikonian (armeni Վաչե Մամիկոնյան) fou sparapet d'Armènia en temps del rei Khosrov II d'Armènia (s. IV).
Veure Khosrov III d'Armènia і Vatshé Mamikonian
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Khosrov III d'Armènia і Zoroastrisme
330
El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Khosrov III d'Armènia і 330
339
El 339 (CCCXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Khosrov III d'Armènia і 339
També conegut com Khosrov III.