Taula de continguts
131 les relacions: Alger, Anatòlia, Arsenal (marina de guerra), Öküz Kara Mehmed Paixà, Baltadji Mehmed Paixà, Beglerbegi, Cataldjali Hasan Paixà, Cığalazade Yusuf Sinan Paixà, Damat Halil Paixà, Damat Melek Mehmed Paixà, Deli Husayn Paixà, Derwix Mehmed Paixà, Derwix Paixà, Derya-Begi, Djezairli Ghazi Paixà, Eubea, Gal·lípoli, Güzeldje Ali Paixà, Gedik Ahmad Paixà, Gran Visir, Hadjdji Husayn I Paixà, Hersekli Ahmed Paixà, Istanbul, Itàlia, Kara Mustafa Paixà, Karli-Ili, Kasım Bey, Küçük Hüseyin Paixà, Khair ed-Din Barba-rossa, Koca Mehmet Hüsrev Paixà, Mahmut Paixà Angelović, Müezzinzade Ali Paixà, Mesih Paixà, Mitilene, Naupacte, Pialí Baixà, Quios, Rami Mehmed Paixà, Rumèlia, Sanjaq, Sinan Paixà (almirall), Sokollu Mehmed Paixà, Topal Recep Paixà, Uluj Ali, Visir de la Cúpula, Xipre, 10 de novembre, 11 de març, 1401, 1412, ... Ampliar l'índex (81 més) »
- Grans almiralls otomans
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Veure Kapudan paixà і Alger
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Kapudan paixà і Anatòlia
Arsenal (marina de guerra)
''Vista de l'entrada'' de l'Arsenal de Venècia, de Canaletto, 1732 Un arsenal és un establiment marítim-industrial, emplaçat dins d'un paratge amb directa o fàcil comunicació amb el mar, en el qual es construeixen, conserven, habiliten, reparen i s'aprovisionen vaixells de guerra.
Veure Kapudan paixà і Arsenal (marina de guerra)
Öküz Kara Mehmed Paixà
Damad Öküz Kara Mehmed Pasha (Istanbul, 1557-1620) fou dues vegades gran visir otomà (1614-1616 i 1619).
Veure Kapudan paixà і Öküz Kara Mehmed Paixà
Baltadji Mehmed Paixà
Baltacı Mehmed Paixà Teberdar fou un gran visir otomà (1704-1706 i 1710-1711).
Veure Kapudan paixà і Baltadji Mehmed Paixà
Beglerbegi
Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.
Veure Kapudan paixà і Beglerbegi
Cataldjali Hasan Paixà
Cataldjali Hasan Paixà fou un militar otomà, que va arribar a kapudan paixà.
Veure Kapudan paixà і Cataldjali Hasan Paixà
Cığalazade Yusuf Sinan Paixà
Cığalazade Yusuf Sinan Paşa (Messina, 1545-1605) fou un militar i polític otomà d'origen genovès, de la família genovesa dels Cicala, i que de naixement va portar el nom d'Escipió Cicala.
Veure Kapudan paixà і Cığalazade Yusuf Sinan Paixà
Damat Halil Paixà
Damat Halil Paixà (Kaysariyyeli Khalid Paixà) (vers 1570-1629) fou kapudan paixà i gran visir otomà.
Veure Kapudan paixà і Damat Halil Paixà
Damat Melek Mehmed Paixà
Damat Melek Mehmed Paşa (Istanbul, 1719-1802) fou Gran Visir otomà de 1792 a 1794 a més de kapudan paixà i de governador de diverses províncies.
Veure Kapudan paixà і Damat Melek Mehmed Paixà
Deli Husayn Paixà
Deli Husayn Paixà o Deli Hüseyin Paşa fou un general i governador otomà.
Veure Kapudan paixà і Deli Husayn Paixà
Derwix Mehmed Paixà
Derwix Mehmed Paixà (o Derviş Mehmet Paşa, segons la grafia moderna en turc) (1585-1655) fou un gran visir otomà, d'origen circassià.
Veure Kapudan paixà і Derwix Mehmed Paixà
Derwix Paixà
Derwix Paixà - Derviş Paşa en la grafia turca moderna - (? - 1606) fou un gran visir otomà d'origen bosnià.
Veure Kapudan paixà і Derwix Paixà
Derya-Begi
Derya-Begi, Darya-Begi o Deryabeyi (senyor de la mar) fou un títol de l'Imperi Otomà atribuït a alguns oficials de la flota.
Veure Kapudan paixà і Derya-Begi
Djezairli Ghazi Paixà
Djezairli Ghazi Paixà o Cezayirli Gazi Hasan Paixà (1713-1790) fou un dels principals kapudan paixà (almirall en cap) otomans i gran visir otomà originari de Rodostó (Tekirdağ) a la mar de Màrmara, on de jove fou esclau d'un comerciant, sent alliberat després per esdevenir genísser.
Veure Kapudan paixà і Djezairli Ghazi Paixà
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Veure Kapudan paixà і Eubea
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Veure Kapudan paixà і Gal·lípoli
Güzeldje Ali Paixà
Ali Paixà Güzeldje (mort el 1621) fou un gran visir otomà.
Veure Kapudan paixà і Güzeldje Ali Paixà
Gedik Ahmad Paixà
Ahmad Pasha Gedik (Sèrbia, ? - Edirne, 18 de novembre de 1482) fou gran visir otomà.
Veure Kapudan paixà і Gedik Ahmad Paixà
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Veure Kapudan paixà і Gran Visir
Hadjdji Husayn I Paixà
Hadjdji Husayn I Paixà conegut com a Mezzomorto o Mezemorta ("Mezzomorto" és un mot italià que vol dir "mig mort" - en turc modern Mezomorto Hüseyin Paşa - fou un corsari i governador otomà d'Algèria. Generalment se'l considera català de Mallorca on hauria nascut abans de la meitat del.
Veure Kapudan paixà і Hadjdji Husayn I Paixà
Hersekli Ahmed Paixà
Hersekli Ahmed Paixà o Herzekzade Ahmed Paixà, de nom Stjepan Hercegović (Castel Nuovo o Herceg-Novi, maig de 1456 o juliol de 1459 - El Caire, 21 de juliol de 1517), fou un gran visir otomà croata, fill petit del duc Esteve Vukčik Kosača (1405-1466), herceg (duc) de Sant Sava, voivoda de Bòsnia i senyor del sud-est de Bòsnia (del seu títol el país fou anomenat Hercegovina i els seus descendents Hercegovic).
Veure Kapudan paixà і Hersekli Ahmed Paixà
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Kapudan paixà і Istanbul
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Kapudan paixà і Itàlia
Kara Mustafa Paixà
Kara Mustafa Paşa (Merzifon, 1634/1635- 25 de desembre de 1683) fou un gran visir otomà al servei de Mehmet IV.
Veure Kapudan paixà і Kara Mustafa Paixà
Karli-Ili
Karleli (Κάρλελι) o Karli-Ili (Karlıeli, 'el País de Carles', referit a Carles Tocco) fou un territori otomà que va existir al i que correspon amb les regions d'Etòlia i Acarnània, en cert moment posseïdes per Carles I Tocco (1381-1430).
Veure Kapudan paixà і Karli-Ili
Kasım Bey
Kasım Bey (Kasim Beg) fou amir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Veure Kapudan paixà і Kasım Bey
Küçük Hüseyin Paixà
Küçük Hüseyin Paixà -antiga transcripció Kučuk Husayn Pasha- (1758 -1803) fou un militar otomà d'ètnia georgiana.
Veure Kapudan paixà і Küçük Hüseyin Paixà
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Veure Kapudan paixà і Khair ed-Din Barba-rossa
Koca Mehmet Hüsrev Paixà
Koca Mehmed Hüsrev Paşa, antigament Kodja Mehmed Khosrew Paixà, (1765 - 3 de març de 1855) fou gran visir otomà.
Veure Kapudan paixà і Koca Mehmet Hüsrev Paixà
Mahmut Paixà Angelović
Mahmut Paixà Angelović (? - 18 de juliol de 1474) fou un poeta i gran visir otomà.
Veure Kapudan paixà і Mahmut Paixà Angelović
Müezzinzade Ali Paixà
Müezzinzade Ali Paixà, o Müezzinzade Ali Paşa, va ser un marí otomà, gran almirall de la flota imperial entre 1569 i 1571.
Veure Kapudan paixà і Müezzinzade Ali Paixà
Mesih Paixà
Mesih Paixà fou gran visir otomà el 1501.
Veure Kapudan paixà і Mesih Paixà
Mitilene
Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Veure Kapudan paixà і Mitilene
Naupacte
Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.
Veure Kapudan paixà і Naupacte
Pialí Baixà
Pialí Baixà, Piyale Pasha o Pialí Paixà (voltants de 1515- 20 o 21 de gener de 1578, fou un almirall (Kapudan paixà, l'equivalent a comandant de la flota) otomà entre 1553 i 1567 i un Visir otomà després de 1568. Era originari de Tolna (Hongria) i d'origen croata.
Veure Kapudan paixà і Pialí Baixà
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Veure Kapudan paixà і Quios
Rami Mehmed Paixà
Rami Mehmed Paixà (Istanbul, 1655/1656 - Rodes, març de 1707) fou un poeta i gran visir otomà (1703).
Veure Kapudan paixà і Rami Mehmed Paixà
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Veure Kapudan paixà і Rumèlia
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Veure Kapudan paixà і Sanjaq
Sinan Paixà (almirall)
Sinanüddin Yusuf Paixà o escurçat com a Sinan Paixà (+ 21 de desembre de 1553) fou un almirall otomà durant prop de 4 anys (1550-1553).
Veure Kapudan paixà і Sinan Paixà (almirall)
Sokollu Mehmed Paixà
Sokollu Mehmed Paixà dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.
Veure Kapudan paixà і Sokollu Mehmed Paixà
Topal Recep Paixà
Topal Recep Paşa fou un gran visir otomà del 10 de febrer de 1632 al 18 de maig de 1632.
Veure Kapudan paixà і Topal Recep Paixà
Uluj Ali
Uluj Ali, el-Euldj Ali o Otxalí, de malnom «l'Apòstata» (1520-1587), fou un corsari i paixà de la Mediterrània i alt funcionari otomà.
Veure Kapudan paixà і Uluj Ali
Visir de la Cúpula
Visir de la Cúpula fou el nom donat pels otomans als membres del diwan imperial que es reunien diversos matins a la setmana a la sala de la Cúpula (així anomenada per ser una sala coberta amb cúpula) del palau de Topkapı a Istanbul.
Veure Kapudan paixà і Visir de la Cúpula
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Kapudan paixà і Xipre
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Veure Kapudan paixà і 10 de novembre
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Kapudan paixà і 11 de març
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Kapudan paixà і 1401
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Kapudan paixà і 1412
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1451
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1453
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1456
1459
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1459
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1460
1461
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1461
1462
; Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1462
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Kapudan paixà і 1463
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1466
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1478
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1480
1485
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1485
1491
Països Catalans Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1491
1492
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1492
1503
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1503
1506
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1506
1511
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1511
1514
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1514
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1516
1522
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1522
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Kapudan paixà і 1534
1571
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1571
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Kapudan paixà і 1587
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Veure Kapudan paixà і 1591
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Veure Kapudan paixà і 1599
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Kapudan paixà і 16 de febrer
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Kapudan paixà і 1609
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Kapudan paixà і 1611
1613
Miquel III Romànov.
Veure Kapudan paixà і 1613
1616
Nicolau Copèrnic.
Veure Kapudan paixà і 1616
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Veure Kapudan paixà і 1617
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1623
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Kapudan paixà і 1626
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Kapudan paixà і 1631
1635
; Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1635
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1639
1641
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1641
1647
*.
Veure Kapudan paixà і 1647
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Kapudan paixà і 1648
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Kapudan paixà і 1652
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1655
1666
196x196px.
Veure Kapudan paixà і 1666
1684
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1684
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1695
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Kapudan paixà і 1701
1704
miniatura.
Veure Kapudan paixà і 1704
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Kapudan paixà і 1721
1730
;Països catalans.
Veure Kapudan paixà і 1730
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Veure Kapudan paixà і 1733
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1743
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1744
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Veure Kapudan paixà і 1750
1753
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1753
1760
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1760
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1769
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1770
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1774
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Kapudan paixà і 1789
1792
;Països catalans.
Veure Kapudan paixà і 1792
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Kapudan paixà і 1803
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1804
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1805
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Kapudan paixà і 1806
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Kapudan paixà і 1808
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Veure Kapudan paixà і 1811
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1818
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kapudan paixà і 1819
1821
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1821
1827
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1827
1832
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1832
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1836
1839
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1839
1840
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1840
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1848
1853
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1853
1863
;Països Catalans.
Veure Kapudan paixà і 1863
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Kapudan paixà і 1867
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Kapudan paixà і 19 de desembre
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Kapudan paixà і 21 de novembre
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Kapudan paixà і 23 de desembre
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Kapudan paixà і 7 de desembre
Vegeu també
Grans almiralls otomans
- Baltadji Mehmed Paixà
- Cığalazade Yusuf Sinan Paixà
- Damat Halil Paixà
- Deli Husayn Paixà
- Derwix Mehmed Paixà
- Djezairli Ghazi Paixà
- Güzeldje Ali Paixà
- Gedik Ahmad Paixà
- Hadjdji Husayn I Paixà
- Hersekli Ahmed Paixà
- Küçük Hüseyin Paixà
- Kapudan paixà
- Kara Dawud Paixà
- Kara Mustafa Paixà
- Khair ed-Din Barba-rossa
- Koca Mehmet Hüsrev Paixà
- Müezzinzade Ali Paixà
- Mahmut Paixà Angelović
- Pialí Baixà
- Sinan Paixà (almirall)
- Sokollu Mehmed Paixà
- Uluj Ali
- Zaganos Paixà
També conegut com Kapudan Pasha.