Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Anzitene, Armènia, Astianene, Bassèn, Commagena, Diyarbakır, Eufrates, Guerra romano-sassànida del 602-628, Imperi Romà d'Orient, Ingilene, Juny, Kamsarakan, Khorkhoruní, Llac Sevan, Llac Van, Martiriòpolis, Rebel·lió d'Ankl, Suhma, Taron, Tigris, 25 de febrer, 449, 454, 543, 591, 605, 606, 625, 628.
Anzitene
Anzitene (Khanzit) és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de Kharpurt, situada entre l'Eufrates (a la regió de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del Taure armeni al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, Angl o Àngel) anomenada també Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est.
Nou!!: Ankl і Anzitene · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Ankl і Armènia · Veure més »
Astianene
Astianene, en armeni Hashteanq era una regió de l'oest d'Armènia, al sud-est de la Khorzene i a l'est de la Balabitene.
Nou!!: Ankl і Astianene · Veure més »
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Nou!!: Ankl і Bassèn · Veure més »
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Nou!!: Ankl і Commagena · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Ankl і Diyarbakır · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Ankl і Eufrates · Veure més »
Guerra romano-sassànida del 602-628
La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí». L'anterior conflicte entre les dues potències havia arribat a la seva fi el 591 després que l'emperador Maurici ajudés el rei sassànida Cosroes II a recuperar el tron. El 602, Cosroes feu servir l'assassinat de Maurici per un rival polític, Focas, com a casus belli per envair l'Imperi Romà d'Orient. Els combats es prolongaren durant més de dues dècades i es disputaren a gran part de l'Orient Pròxim, des de Mesopotàmia fins a les portes de Constantinoble, passant pel Caucas, Armènia, el Llevant, Egipte, Anatòlia i el mar Egeu. Els perses es mostraren superiors durant gairebé tot el conflicte, des del 602 fins al 622, quan arrabassaren als romans la major part del Llevant, Egipte, algunes illes de l'Egeu i parts d'Anatòlia. Tanmateix, en la recta final de la guerra, Heracli, proclamat emperador el 610, es refeu dels seus fracassos inicials i fou capaç de restaurar lstatu quo ante bellum. Els romans posaren els perses contra les cordes i recuperaren la iniciativa atacant les terres iranianes entre el 622 i el 626, mentre que els perses feren causa comuna amb els àvars i els eslaus en un intent fallit de prendre Constantinoble. El 627, Heracli envaí el cor de l'Imperi Sassànida alhora que els seus aliats turcs saquejaven els dominis perses a Transcaucàsia. Això fou el detonant d'una guerra civil a Pèrsia, en el transcurs de la qual Cosroes fou derrocat i executat i els perses es rendiren. El 628 se signà una pau que posava fi a les hostilitats amb condicions força indulgents per als perses derrotats. Tanmateix, tants anys de guerra havien esgotat el capital econòmic i militar dels dos imperis i els deixaren afeblits davant de les invasions musulmanes, que acabarien duent a la caiguda de l'Imperi Sassànida i el fort declivi territorial de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Ankl і Guerra romano-sassànida del 602-628 · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Ankl і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Ingilene
Ingilene fou el nom donat pels romans (Epiphanius, Haeres. LX. vol. i. p. 505, ed Valesius; comp. St. Martin, Mém. sur l'Armenie, vol. i. pp. 23, 97.) a una regió del sud d'Armènia al sud-est de l'Anzitene que fou cedida per Pèrsia a Roma, essent emperador Galeri, el 297.
Nou!!: Ankl і Ingilene · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Ankl і Juny · Veure més »
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Nou!!: Ankl і Kamsarakan · Veure més »
Khorkhoruní
Els Khorkhoruní (en armeni: Խորխոռունի) van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari al Khorkhorunik a Vaspurakan.
Nou!!: Ankl і Khorkhoruní · Veure més »
Llac Sevan
El llac Sevan (en armeni Սևանա լիճ, Sewvank.
Nou!!: Ankl і Llac Sevan · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Ankl і Llac Van · Veure més »
Martiriòpolis
Martiriòpolis (armeni: Nepret o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene a la vora del riu Nimphaeus (Batman Su, armeni Kalirt, àrab Šitma que vol dir "sed de sang").
Nou!!: Ankl і Martiriòpolis · Veure més »
Rebel·lió d'Ankl
La rebel·lió d'Ankl és el nom donat a la revolta de la noblesa i la població armènia contra el decret que obligava a la seva conversió al mazdeisme.
Nou!!: Ankl і Rebel·lió d'Ankl · Veure més »
Suhma
Suhma, de vegades apareix com Suhmi o Suhme, fou un regne a la regió d'Erzincan que va pertànyer a Urartu el segle VIII aC.
Nou!!: Ankl і Suhma · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Ankl і Taron · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Ankl і Tigris · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ankl і 25 de febrer · Veure més »
449
Sense descripció.
Nou!!: Ankl і 449 · Veure més »
454
El 454 (CDLIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ankl і 454 · Veure més »
543
El 543 (DXLIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Ankl і 543 · Veure més »
591
Sense descripció.
Nou!!: Ankl і 591 · Veure més »
605
El 605 (DCV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ankl і 605 · Veure més »
606
El 606 (DCVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ankl і 606 · Veure més »
625
El 625 (DCXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ankl і 625 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Ankl і 628 · Veure més »
