Taula de continguts
52 les relacions: Alexandria, Ammià Marcel·lí, Ankara, Antioquia de l'Orontes, Armènia, Arzanene, Bahçesaray (Van), Bitínia, Cambridge University Press, Cònsol romà, Concili ecumènic, Constanci II, Constantinoble, Corduena, Edessa (Mesopotàmia), Emperador romà, Encyclopædia Iranica, Eutropi (historiador), Filostorgi, Galàcia, Gàl·lia, Gegant gasós, General, Itàlia romana, Júpiter (planeta), Joví, Julià l'Apòstata, Làbarum, Llatí, Lucil·lià, Mesopotàmia, Nisibis, Nobilíssim, Rehimene, República Romana, Sant Atanasi d'Alexandria, Sapor II, Sírmium, Singidunum, Sinjar, Suïdas, Tars (Turquia), Tíana, Teodoret de Cir, Tiana, Tigris, Zabdicene, 1 de gener, 17 de febrer, 26 de juny, ... Ampliar l'índex (2 més) »
- Cònsols romans del segle IV
- Morts per intoxicació per monòxid de carboni
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Jovià і Alexandria
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Veure Jovià і Ammià Marcel·lí
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Veure Jovià і Ankara
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Jovià і Antioquia de l'Orontes
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Jovià і Armènia
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Veure Jovià і Arzanene
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Veure Jovià і Bahçesaray (Van)
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Veure Jovià і Bitínia
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Jovià і Cambridge University Press
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Jovià і Cònsol romà
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Veure Jovià і Concili ecumènic
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Jovià і Constanci II
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Jovià і Constantinoble
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Veure Jovià і Corduena
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Veure Jovià і Edessa (Mesopotàmia)
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Jovià і Emperador romà
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Jovià і Encyclopædia Iranica
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Veure Jovià і Eutropi (historiador)
Filostorgi
Filostorgi (en llatí Philostorgius, en grec antic φιλοστόργιος) va ser un historiador eclesiàstic grec nadiu de Borissos a Capadòcia, fill de Carteri i Eulàmpia.
Veure Jovià і Filostorgi
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Jovià і Galàcia
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Jovià і Gàl·lia
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Veure Jovià і Gegant gasós
General
General és un oficial d'alt grau militar.
Veure Jovià і General
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Veure Jovià і Itàlia romana
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Jovià і Júpiter (planeta)
Joví
Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.
Veure Jovià і Joví
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Jovià і Julià l'Apòstata
Làbarum
Làbarum de Constantí I coronat pel crismóLàbarum (.
Veure Jovià і Làbarum
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Jovià і Llatí
Lucil·lià
Lucil·lià, en llatí Lucillianus, mort l'any 363, va ser un militar de l'exèrcit romà probablement originari de Pannònia.
Veure Jovià і Lucil·lià
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Jovià і Mesopotàmia
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Veure Jovià і Nisibis
Nobilíssim
Nobilíssim, en llatí Nobilissimus, en grec medieval νωβελίσσιμος, nōbelissimos, era un dels més alts títols imperials del Baix Imperi romà i de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Jovià і Nobilíssim
Rehimene
Rehimene fou una regió a la confluència entre el Bohtan Su i el Tigris.
Veure Jovià і Rehimene
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Jovià і República Romana
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Veure Jovià і Sant Atanasi d'Alexandria
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Veure Jovià і Sapor II
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Veure Jovià і Sírmium
Singidunum
Singidunum (en grec antic Σιγγί(ν)δουνον, o Σιγίνδουνον) va ser una ciutat celta a la Moesia Superior, allà on el Savus s'uneix al Danubi, a l'altre costat de la ciutat de Taurunum a Pannònia.
Veure Jovià і Singidunum
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Veure Jovià і Sinjar
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Veure Jovià і Suïdas
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Veure Jovià і Tars (Turquia)
Tíana
Tíana (en llatí Tyana, en grec antic Τύανα) era una ciutat de Capadòcia anomenada anteriorment Toana, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tràcia que es deia que havia perseguit Orestes i Pílades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arrià.
Veure Jovià і Tíana
Teodoret de Cir
Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Veure Jovià і Teodoret de Cir
Tiana
Tiana és un municipi de la comarca del Maresme, limitant amb el Barcelonès i pertanyent al que es coneix per Barcelonès Nord.
Veure Jovià і Tiana
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Jovià і Tigris
Zabdicene
Zabdicene o Zabdikene o regió de Finik fou un territori a la frontera sud d'Armènia al sud-oest de la Corduena centrada en la ciutat de Finik (Phinik) i amb les ciutats de Bzabde i Sappa, totes a la vall del riu Salnoi Djur a prop de la confluència amb el Tigris.
Veure Jovià і Zabdicene
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Jovià і 1 de gener
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Jovià і 17 de febrer
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Jovià і 26 de juny
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Jovià і 27 de juny
364
El 364 (CCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Jovià і 364
Vegeu també
Cònsols romans del segle IV
- Acili Sever
- Arcadi
- Aureli Valeri Símmac Tul·lià
- Claudi Mamercí
- Constanci I Clor
- Constanci II
- Constantí I el Gran
- Dècim Magne Ausoni
- Estilicó
- Eugeni (emperador)
- Eutropi (historiador)
- Flavi Ablavi
- Flavi Claudi Constantí
- Flavi Dalmaci
- Flavi Eusebi (cònsol l'any 347)
- Flavi Eusebi (cònsol l'any 359)
- Flavi Gracià
- Flavi Honori
- Flavi Juli Constant
- Flavi Juli Crisp
- Flavi Sàlia
- Flavi Timasi
- Florenci (prefecte del pretori)
- Galeri
- Hipaci
- Jovià
- Juli Constantí
- Julià l'Apòstata
- Juni Anni Bas
- Licini I
- Licini II
- Magne Màxim
- Magnenci
- Maxenci
- Maximí Daia
- Mecili Hilarià
- Quint Aureli Símmac
- Rufí (ministre)
- Sal·lusti (cònsol)
- Sever II
- Teodor Mal·li
- Teodosi I el Gran
- Tit Fabi Ticià
- Valent
- Valentinià I
- Valentinià II
- Varronià
- Viri Nicòmac Flavià