Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: Anacoreta, Anastasi I Dicor, Antic Testament, Antioquia de l'Orontes, Apamea, Apol·linarisme, Arianisme, Ascetisme, Èutiques de Constantinoble, Calcedònia, Cartago, Càntic dels Càntics, Ciril d'Alexandria, Cirrèstica, Concili d'Efes, Concili de Calcedònia, Constantinoble, Daniel, Diaca, Diòscor d'Alexandria, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Diodor de Tars, Encarnació de Crist, Epístoles Paulines, Eufrates, Ezequiel, Flavià de Constantinoble, Foci I de Constantinoble, Hegumen, Isaïes (profeta), Jeremies (profeta), Joan I d'Antioquia, Lector (orde), Lleó III (papa), Llibre de les lamentacions, Llibre dels Salms, Marcià, Marció, Mari Mercator, Nestori, Nicèfor Cal·list Xantòpul, Nicea, Profetes menors, Pulquèria, Teòdot d'Antioquia, Teodor de Mopsuèstia, Teodosi II el Jove, Vàndals, 393, 423, ..., 430, 431, 435, 444, 448, 449, 451, 457, 458, 499, 512. Ampliar l'índex (11 més) »
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Nou!!: Teodoret de Cir і Anacoreta · Veure més »
Anastasi I Dicor
Anastasi I (en llatí: (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses. Fou un administrador molt eficaç que emprengué una sèrie de reformes per consolidar la base fiscal de l'Imperi Romà d'Orient. A la seva mort el 518, el tresor imperial contenia 320.000 lliures (145.150 kg) d'or. Les seves creences monofisites van acabar per enemistar-lo amb el papat. Va morir sense fills i li va succeir un excubitor.
Nou!!: Teodoret de Cir і Anastasi I Dicor · Veure més »
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Nou!!: Teodoret de Cir і Antic Testament · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Teodoret de Cir і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Nou!!: Teodoret de Cir і Apamea · Veure més »
Apol·linarisme
Lapol·linarisme va ser una doctrina i una secta considerada herètica per l'ortodòxia cristiana.
Nou!!: Teodoret de Cir і Apol·linarisme · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Teodoret de Cir і Arianisme · Veure més »
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Nou!!: Teodoret de Cir і Ascetisme · Veure més »
Èutiques de Constantinoble
Èutiques (Eutyches) fou un prevere i abat de Constantinoble del que va encapçalar el patit oposat a Nestori.
Nou!!: Teodoret de Cir і Èutiques de Constantinoble · Veure més »
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Teodoret de Cir і Calcedònia · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Teodoret de Cir і Cartago · Veure més »
Càntic dels Càntics
Il·lustració del primer vers, del segle XV El Càntic dels càntics (en hebreu, שִׁיר הַשִּׁירִים, Shir Hashirim), conegut també com el Càntic de Salomó o el Càntic dels càntics de Salomó, és un llibre de poemes d'amor que forma part de la Bíblia i del Tanakh.
Nou!!: Teodoret de Cir і Càntic dels Càntics · Veure més »
Ciril d'Alexandria
Ciril d'Alexandria (vers 380-444) va ser el patriarca d'Alexandria del 412 al 444.
Nou!!: Teodoret de Cir і Ciril d'Alexandria · Veure més »
Cirrèstica
La Cirrèstica (en Cyrrhestica) era un districte de Síria, que va rebre aquest nom durant el domini macedoni.
Nou!!: Teodoret de Cir і Cirrèstica · Veure més »
Concili d'Efes
El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia.
Nou!!: Teodoret de Cir і Concili d'Efes · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Teodoret de Cir і Concili de Calcedònia · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Teodoret de Cir і Constantinoble · Veure més »
Daniel
Daniel (‘Déu jutja’, ‘Déu és el meu jutge’) és el personatge principal del Llibre de Daniel.
Nou!!: Teodoret de Cir і Daniel · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Teodoret de Cir і Diaca · Veure més »
Diòscor d'Alexandria
Diòscor d'Alexandria (Διόσκορος) nascut en època desconeguda, va ser patriarca d'Alexandria del 444 al 451.
Nou!!: Teodoret de Cir і Diòscor d'Alexandria · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Nou!!: Teodoret de Cir і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »
Diodor de Tars
Diodor de Tars (en llatí Diodorus, en grec Διόδωρος ο Ταρσεύς) va ser un escriptor grec mencionat per Ateneu, natural de la ciutat de Tars a Cilícia.
Nou!!: Teodoret de Cir і Diodor de Tars · Veure més »
Encarnació de Crist
XIX LEncarnació és la creença cristiana que Jesucrist, la segona persona de la Santíssima Trinitat, també conegut com el Fill de Déu o con el Verb esdevingué carn en ser concebut a les entranyes d'una dona, la Verge Maria, també anomenada la Teotokos.
Nou!!: Teodoret de Cir і Encarnació de Crist · Veure més »
Epístoles Paulines
''Sant Pau escrivint les seves epístoles'', pintura del caravagisme francès (s. XVI) Les epístoles paulines, o cartes de sant Pau, són el cos epistolar format per les tretze cartes tradicionalment atribuïdes a l'apòstol Pau de Tars.
Nou!!: Teodoret de Cir і Epístoles Paulines · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Teodoret de Cir і Eufrates · Veure més »
Ezequiel
Segons la Bíblia Ezequiel (en hebreu modern, ‘Déu enfortirà’) va ser un sacerdot i profeta jueu exiliat a Babilònia.
Nou!!: Teodoret de Cir і Ezequiel · Veure més »
Flavià de Constantinoble
Flavià de Constantinoble (en Flavianus, en Φλαβιανός) (Constantinoble?, final del s. IV - Lídia, 17 de febrer de 449) va ser un patriarca romà d'Orient, successor de Procle com a bisbe de Constantinoble l'any 446.
Nou!!: Teodoret de Cir і Flavià de Constantinoble · Veure més »
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Nou!!: Teodoret de Cir і Foci I de Constantinoble · Veure més »
Hegumen
Un hegumen o higumen és el superior d'un monestir ortodox.
Nou!!: Teodoret de Cir і Hegumen · Veure més »
Isaïes (profeta)
Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.
Nou!!: Teodoret de Cir і Isaïes (profeta) · Veure més »
Jeremies (profeta)
Jeremies o Jeremias (de vegades יִרְמִיָהוּ, ‘Jahvè exalta’;;; en llatí: Jērĕmīās) és un dels profetes majors de la Bíblia hebrea.
Nou!!: Teodoret de Cir і Jeremies (profeta) · Veure més »
Joan I d'Antioquia
Joan d'Antioquia —Joannes Antiochenus— (? - 442) fou patriarca d'Antioquia a la primera meitat del (428-442).
Nou!!: Teodoret de Cir і Joan I d'Antioquia · Veure més »
Lector (orde)
El lector en l'església catòlica és un dels ordes menors de l'orde sacramental que pot atorgar-se tant a laics com a futurs preveres.
Nou!!: Teodoret de Cir і Lector (orde) · Veure més »
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Nou!!: Teodoret de Cir і Lleó III (papa) · Veure més »
Llibre de les lamentacions
El llibre de les Lamentacions (איכה, ʾēḫā(h), Eikha) és un llibre bíblic de l'Antic Testament i del Tanakh hebreu on el profeta lamenta la destrucció de Jerusalem i el Temple al segle sisè abans de Crist.
Nou!!: Teodoret de Cir і Llibre de les lamentacions · Veure més »
Llibre dels Salms
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.
Nou!!: Teodoret de Cir і Llibre dels Salms · Veure més »
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Nou!!: Teodoret de Cir і Marcià · Veure més »
Marció
Marció (en Marcion, en Μαρκίων) va ser un famós heretge del, nascut al Pont, ben segur a Sinope.
Nou!!: Teodoret de Cir і Marció · Veure més »
Mari Mercator
Mari Mercator - Marius Mercator - fou un escriptor eclesiàstic que va viure al segle V, distingit per la seva oposició als pelagians i nestorians.
Nou!!: Teodoret de Cir і Mari Mercator · Veure més »
Nestori
Nestori fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del, fundador del nestorianisme.
Nou!!: Teodoret de Cir і Nestori · Veure més »
Nicèfor Cal·list Xantòpul
Nicèfor Cal·list Xantòpul (en Nicephorus Callistus Xanthopulus, en Νικηφόρος Κάλλιστος Ξανθόπουλος) va ser un escriptor romà d'Orient autor d'una important història eclesiàstica.
Nou!!: Teodoret de Cir і Nicèfor Cal·list Xantòpul · Veure més »
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Nou!!: Teodoret de Cir і Nicea · Veure més »
Profetes menors
Els profetes menors o els dotze profetes són dotze llibres individuals de l'Antic Testament, un per a cadascun dels profetes.
Nou!!: Teodoret de Cir і Profetes menors · Veure més »
Pulquèria
Pulquèria, en llatí Pulcheria, en grec antic, (399-453) fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient del 414 al 453.
Nou!!: Teodoret de Cir і Pulquèria · Veure més »
Teòdot d'Antioquia
Teòdot (Theodotus) fou Patriarca d'Antioquia del 423 al 427.
Nou!!: Teodoret de Cir і Teòdot d'Antioquia · Veure més »
Teodor de Mopsuèstia
Teodor de Mopsuèstia va ser un eclesiàstic romà d'Orient, bisbe de Mopsuèstia.
Nou!!: Teodoret de Cir і Teodor de Mopsuèstia · Veure més »
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Nou!!: Teodoret de Cir і Teodosi II el Jove · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Teodoret de Cir і Vàndals · Veure més »
393
Sense descripció.
Nou!!: Teodoret de Cir і 393 · Veure més »
423
Sense descripció.
Nou!!: Teodoret de Cir і 423 · Veure més »
430
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teodoret de Cir і 430 · Veure més »
431
Sense descripció.
Nou!!: Teodoret de Cir і 431 · Veure més »
435
El 435 (CDXXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Teodoret de Cir і 435 · Veure més »
444
444 (CDXLIV) va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià, en vigor en aquella data.
Nou!!: Teodoret de Cir і 444 · Veure més »
448
Sense descripció.
Nou!!: Teodoret de Cir і 448 · Veure més »
449
Sense descripció.
Nou!!: Teodoret de Cir і 449 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Teodoret de Cir і 451 · Veure més »
457
Sense descripció.
Nou!!: Teodoret de Cir і 457 · Veure més »
458
Sense descripció.
Nou!!: Teodoret de Cir і 458 · Veure més »
499
Sense descripció.
Nou!!: Teodoret de Cir і 499 · Veure més »
512
El 512 (DXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Teodoret de Cir і 512 · Veure més »
