Taula de continguts
41 les relacions: Alemanya, Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg, Arxiduc d'Àustria, Bohèmia, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Companyia de Jesús, Dresden, Elionor del Palatinat-Neuburg, Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt, Eugeni de Savoia, Felip Guillem I del Palatinat, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Flandes, Frederic August II de Saxònia (elector), Guerra de Successió Espanyola, Hongria, Itàlia, Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg, John Churchill (1r duc de Marlborough), Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Llei Sàlica, Llista de reis d'Hongria, Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera), Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Maria Josepa d'Àustria, Múnic, Pragmàtica sanció, Sacre Imperi Romanogermànic, Viena, 1678, 1687, 1699, 17 d'abril, 1700, 1701, 1705, 1711, 1756, 1757, 26 de juliol.
- Morts de verola
- Morts el 1711
- Naixements del 1678
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Alemanya
Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg
Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg (Braunschweig, 21 d'abril de 1673 - Viena, 1742) era princesa de Brunsvic-Lüneburg amb el tractament d'altesa que es maridà amb l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic esdevingué l'emperadriu consort.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Arxiduc d'Àustria
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Bohèmia
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Companyia de Jesús
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Dresden
Elionor del Palatinat-Neuburg
Elionor del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 6 de gener de 1655 - Viena, 19 de gener de 1720) fou Princesa del Palatinat a Neuburg que es maridà en el si de la casa reial austríaca esdevenint emperadriu del Sacre Imperi.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Elionor del Palatinat-Neuburg
Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Kurpfalz, 20 de març de 1635 - Neuburg del Danubi, 4 d'agost de 1709).
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Eugeni de Savoia
Felip Guillem I del Palatinat
Felip Guillem I del Palatinat (Neuburg an der Donau 1615 - Viena 1690) va ser príncep-elector del Palatinat des de 1685 i fins a 1690, any de la seva mort.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip Guillem I del Palatinat
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Flandes
Frederic August II de Saxònia (elector)
L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic August II de Saxònia (elector)
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Hongria
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia
Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg
Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Johann Friedrich von Braunschweig-Calenberg) va néixer al palau de Herzberg el 25 d'abril de 1625 i va morir a Augsburg el 18 de desembre de 1679.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg
John Churchill (1r duc de Marlborough)
John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles i.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і John Churchill (1r duc de Marlborough)
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Llei Sàlica
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis d'Hongria
Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera)
Maria Amàlia d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 22 d'octubre de 1701 - Múnic, 11 de desembre de 1756) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera)
Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Josepa d'Àustria
Maria Josepa d'Àustria (Viena, 1699 - Dresden, 1757) fou Arxiduquessa d'Àustria amb el tractament d'altesa imperial i Princesa d'Hongria i Bohèmia.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Josepa d'Àustria
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Múnic
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Pragmàtica sanció
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1678
1687
; Països Catalans.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1687
1699
;Països catalans;Resta del món.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1699
17 d'abril
El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і 17 d'abril
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1700
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1701
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1705
1711
;Països catalans.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1711
1756
;Països Catalans.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1756
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і 1757
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і 26 de juliol
Vegeu també
Morts de verola
- As-Saffah
- Baltasar Carles d'Àustria
- Carl Gustav Jacob Jacobi
- Cristià Carles de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön
- Cuauhtlàhuac
- David II d'Imerètia
- Edward Augustus Freeman
- Emperador Shunzhi
- Felip Antoni de Borbó
- Ferran IV d'Hongria
- Francesc Xavier de Borbó i de Saxònia
- Frederic Cristià I de Saxònia
- Gabriel de Borbó
- Girvan Yuddha Bikram Shah Dev
- Guillem II d'Orange-Nassau
- Guru Harkrishan Sahib Ji
- Hostilià
- Huayna Cápac
- Isabel Lluïsa de Bragança
- Isabel de Borbó-Parma
- Jonathan Edwards
- Josep Ferran de Baviera
- Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Leopold d'Anhalt-Köthen
- Lluís I d'Espanya
- Maria Anna Victòria de Bragança
- Maria Enriqueta Stuard
- Maria Josepa d'Habsburg-Lorena
- Maria Josepa de Baviera
- Maximilià III Josep de Baviera
- Nadejda Rímskaia-Kórsakova
- Pere Carles de Borbó i de Bragança
- Pere II de Rússia
- Ramsès V
- Salim ibn Thuwaini
- Túpac Hualpa
- Teresa Benedicta de Baviera
- Tongzhi
- Ulrica Elionor I de Suècia
- Wildcat
Morts el 1711
- Çorlulu Damat Ali Paixà
- Élisabeth Chéron
- Amàlia Kettler de Curlàndia
- Date Tsunamune
- Enric X de Reuss-Ebersdorf
- Felip Guillem de Brandenburg-Schwedt
- Ferdinand Tobias Richter
- Francesc Maria de Mèdici
- Francisca de Fuentes del Castillo
- Francisco José Artiga
- Frederic Guillem Kettler
- Gérard de Lairesse
- Joan Guillem d'Orange-Nassau
- José Vaz
- José de Vaquedano
- Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Juan Conchillos Falcó
- Kai Khusrau de Kartli
- Katharyne Lescailje
- Lluís de França (gran delfí)
- Louis Carré
- Louis François de Boufflers
- Luis Francisco de la Cerda y Aragón
- Neòfit V
- Nicolas Boileau-Despréaux
- Pieter Nicolaes Spierinckx
- Vitale Giordano
Naixements del 1678
- Abraham Darby I
- Adrien Maurice de Noailles
- Amaro Rodríguez Felipe
- Anna Waser
- Antoni Viladomat i Manalt
- Antonio Vivaldi
- Charles Hayes
- Coenraet Roepel
- Cristina Juliana de Baden-Durlach
- Dorothea Maria Graff
- Filippo Juvara
- Francesc I de Parma
- Henry St John
- Jakob Hermann
- Joan Baptista Ravanals
- Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Lluís Alexandre de Borbó
- Margaretha Wulfraet
- Meñli II Giray
- Nicola Francesco Haym
- Peter Lacy
- Pierre Guarin
- Pierre Rémond de Montmort
- William Croft
- Yongzheng
També conegut com Josep I, emperador romanogermànic.