Taula de continguts
79 les relacions: Ajuntament de València, Alexandre VI, Antic Testament, Antonio Palomino, Archivo Español de Arte, Última Comunió de la Magdalena, Barcelona, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Catedral de València, Cocentaina, Constantí, Contrareforma, Convent de la Mercè de València, Convent de Sant Doménec (València), Dalmàtica, Desamortitzacions espanyoles, El miracle del Crist del Rescat, Església de Sant Andreu, Església de Sant Esteve (València), Església de Sant Joan de la Creu (València), Església de Sant Nicolau (València), Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri, Esteve March, Faura, Francesc Ribalta, Francisco de Zurbarán, Gaspar de la Huerta, Hernando Yáñez de la Almedina, Iacopo da Varazze, Immaculada Concepció, Joan de Joanes, Joan Ribalta, Joan Sarinyena, Llíria, Llegenda àuria, Llotja de la Seda, Lluís Bertran, Manierisme, Massamagrell, Màrtir, Miquel Joan Porta, Morella, Museu de Belles Arts de Bilbao, Museu de Belles Arts de Castelló, Museu de Belles Arts de València, Museu del Prado, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Oliva (Safor), Orde de la Mercè, Orde dels Frares Menors Caputxins, ... Ampliar l'índex (29 més) »
- Morts el 1667
- Naixements del 1600
- Pintors espanyols del Barroc
- Pintors valencians
Ajuntament de València
L'Ajuntament de València és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de València.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Ajuntament de València
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Alexandre VI
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Antic Testament
Antonio Palomino
Retrat d'Antonio Palomino Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, Còrdova 1655 – Madrid 1726) fou un pintor andalús del.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Antonio Palomino
Archivo Español de Arte
Archivo Español de Arte és una revista científica publicada per l’Instituto Diego Velázquez del CSIC (Madrid), fundada el 1940, i dedicada a la investigació de la Història de l'Art Espanyol i també de l'estranger en relació amb Espanya, des de l'edat mitjana fins als nostres dies.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Archivo Español de Arte
Última Comunió de la Magdalena
L'Última Comunió de la Magdalena, és una de les últimes obres de Jeroni Jacint Espinosa, signada i datada a 1665, usant la fórmula fat., abreviatura de faciebat, en pretèrit imperfet, en lloc del més comú fecit, fet, per indicar segons Orellana que el quadre no s'acaba.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Última Comunió de la Magdalena
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Barcelona
Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats
La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Catedral de València
Cocentaina
Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Cocentaina
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Constantí
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Contrareforma
Convent de la Mercè de València
El Reial Convent de la Mercè de València va ser un convent de l'Ordre Mercedària a València, fundat el 1238 i enderrocat el 1840.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Convent de la Mercè de València
Convent de Sant Doménec (València)
El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Convent de Sant Doménec (València)
Dalmàtica
'''Dalmàtica''' blanca La dalmàtica (del llatí dalmatica, "brusa de llana de la Dalmàcia", i en grec antic δαλματική) és una vestimenta litúrgica dels diaques de l'església catòlica i l'església anglicana.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Dalmàtica
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Desamortitzacions espanyoles
El miracle del Crist del Rescat
El El miracle del Crist del Rescat o Crist del Rescat és la primera obra pública conservada de del pintor espanyol Jeroni Jacint Espinosa, signada i datada amb precisió, fent constar la seua edat, vint-i-dos anys.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і El miracle del Crist del Rescat
Església de Sant Andreu
* Església de Sant Andreu Apòstol de l'Alcúdia, temple catòlic del municipi de l'Alcúdia (Ribera Alta, País Valencià).
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Església de Sant Andreu
Església de Sant Esteve (València)
L'església de Sant Esteve és una de les més antigues de la ciutat, ja present en la immediata conquesta de Jaume I. Es troba al barri de la Xerea, a la plaça de Sant Esteve, cantonada amb el carrer dels Venerables, a la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Església de Sant Esteve (València)
Església de Sant Joan de la Creu (València)
L'església de Sant Joan de la Creu (antigament de Sant Andreu) fou fundada després de la conquesta cristiana de la ciutat, i es construí sobre el solar d'una mesquita.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Església de Sant Joan de la Creu (València)
Església de Sant Nicolau (València)
L'església de Sant Nicolau, de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, ja apareix al Llibre del Repartiment el 1239.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Església de Sant Nicolau (València)
Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri
L'església de Sant Tomàs Apostol i Sant Felip Neri és un temple construït en el en estil barroc a la plaça de Sant Vicent Ferrer de la ciutat de València.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri
Esteve March
''Trobada de cavalleria'' Esteve March (València, Ca.1610 - Ca.1668) fou un pintor valencià de singular importància dins del panorama artístic valencià del barroc, de la mateixa generació que Jeroni Jacint Espinosa.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Esteve March
Faura
Faura és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre, dins la comarca històrica de les Valls.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Faura
Francesc Ribalta
''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Francesc Ribalta
Francisco de Zurbarán
Francisco de Zurbarán (Fuente de Cantos, Badajoz, 7 de novembre de 1598 - Madrid, 27 d'agost de 1664).
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Francisco de Zurbarán
Gaspar de la Huerta
'''Virtuts teologals''', detall de la pintura a l'oli del sostre de la Sala de la Glorificació, Galeria daurada del Palau Ducal de Gandia. Gaspar de la Huerta (Campillo de Altobuey, 1645 – València, 1714), fou un pintor barroc espanyol.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Gaspar de la Huerta
Hernando Yáñez de la Almedina
Presbiteri de la Catedral de València presidit pel retaule major, obra de Hernando Yáñez de la Almedina y Hernando de los Llanos Hernando o Fernando Yáñez de la Almedina (Almedina, Ciudad Real, cap al 1475 - Almedina, cap al 1537), fou un pintor castellà del Renaixement.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Hernando Yáñez de la Almedina
Iacopo da Varazze
Jacopo da Varazze o da Varagine, conegut també en català com a Jaume de Voràgine (Varazze, ca. 1230 - Gènova, 1298 o 99) va ser un frare dominic, arquebisbe de Gènova i conegut com a autor de la Legenda sanctorum o Llegenda àuria una de les obres més conegudes de l'Edat mitjana europea.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Iacopo da Varazze
Immaculada Concepció
La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Immaculada Concepció
Joan de Joanes
''El Sant Sopar'' (h. 1550), Museu del Prado Joan de Joanes (La Font de la Figuera, c. 1507- Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del Renaixement, fill de Vicent Macip.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Joan de Joanes
Joan Ribalta
''Preparatius per a la crucifixió'', oli sobre llenç, 310 x 237, Museu de Belles Arts de València. Signat per Juan Ribalta el 1615, als divuit anys. Joan Ribalta (Madrid, 1596-València, 1628) fou un pintor valencià del barroc, fill de Francesc Ribalta, amb qui es va formar, col·laborant en alguns dels treballs paterns i compartint el seu estil, per la qual que les seues obres sovint s'han confós, encara que ja Antonio Palomino advertia que «la manera del pare va ser més definida, i la del fill una mica més solta, i colpejada».
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Joan Ribalta
Joan Sarinyena
''Verge de l'Esperança'', procedent de la Cartoixa de Portaceli Joan Sarinyena (1545- València, 1619) fou un pintor actiu al País Valencià durant els últims anys del s. XVI i primeries del, introductor del nou llenguatge naturalista, en detriment de les fórmules idealitzants joanesques.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Joan Sarinyena
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Llíria
Llegenda àuria
La Llegenda àuria (llatí: Legenda aurea) de Iacopo da Varazze és una popular col·lecció d'hagiografies o Flos Sanctorum, això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Llegenda àuria
Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Llotja de la Seda
Lluís Bertran
Lluís Bertran Eixarch (València, 1 de gener de 1526 - 9 d'octubre de 1581), més conegut com a sant Lluís Bertran, és un sant espanyol de l'orde dels dominics, canonitzat pel papa Climent X en 1691.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Lluís Bertran
Manierisme
En el ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' (1558), de Pieter Brueghel el Vell, veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, mentre la vida continua tot entorn. L'obra es troba al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. ''El bibliotecari'' (1562), de Giuseppe Arcimboldo.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Manierisme
Massamagrell
Massamagrell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Massamagrell
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Màrtir
Miquel Joan Porta
''Èxtasi de Sant Francesc'' (1571), oli sobre taula (92,5 x 72,5 cm.), Museu de Belles Arts de València. Miquel Joan Porta (c. 1544-c. 1616), fou un pintor manierista català, nascut a Àger i actiu a València.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Miquel Joan Porta
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Morella
Museu de Belles Arts de Bilbao
El Museu de Belles Arts de Bilbao (en basc, Bilboko Arte Eder Museoa))), a la ciutat de Bilbao, és un dels principals museus de pintura i escultura del país. Va sorgir gràcies al patrocini de col·leccionistes locals, a una ciutat amb tradició artística més aviat curta i sense grans col·leccions de la noblesa o eclesiàstiques.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Museu de Belles Arts de Bilbao
Museu de Belles Arts de Castelló
El Museu de Belles Arts de Castelló, situat a la ciutat de Castelló de la Plana (País Valencià), és un museu d'art inaugurat l'any 1845.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Museu de Belles Arts de Castelló
Museu de Belles Arts de València
El Museu de Belles Arts de València o Museu de Sant Pius V és la pinacoteca més important de la ciutat de València i del País Valencià, i una de les primeres d'Espanya.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Museu de Belles Arts de València
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Museu del Prado
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Museu Nacional d'Art de Catalunya
Oliva (Safor)
Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Oliva (Safor)
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Orde de la Mercè
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Orde dels Frares Menors Caputxins
Pasqual Bailón
Pasqual Baylón Yubero (Torrehermosa, província de Saragossa, 16 de maig de 1540 - Vila-real, 17 de maig de 1592) va ser un frare franciscà descalç, germà llec.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Pasqual Bailón
Pasqual de Borja
Pasqual de Borja-Centelles i Ponce de León, Duc de Gandia, Marquès de Llombai i Comte d'Oliva (18 de març 1653—8 de desembre 1716).
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Pasqual de Borja
Pau Pontons i Blasco
Pau Pontons i Blasco (València, 1630 - València, 1691) va ser un pintor barroc valencià, deixeble de Pedro de Orrente.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Pau Pontons i Blasco
Pedro de Orrente
Pedro de Orrente (1580-1645), va ser un pintor barroc, natural de Múrcia però format a Toledo.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Pedro de Orrente
Pere Nolasc
fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Pere Nolasc
Pere Pasqual
Pere Pasqual és un sant mercedari, canonitzat el 1670.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Pere Pasqual
Pintura a l'oli
Plein air'' de Ramon Casas, pintura a l'oli sobre tela La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments molts dissolts en olis secantirs, com la llinosa, que fan d'aglutinant.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Pintura a l'oli
Rafael García Mahíques
Rafael García Mahíques (Llocnou de Sant Jeroni, 1954) és un historiador valencià, catedràtic d'Història de l'Art a la Universitat de València, i investigador principal del grup d'investigació APES, especialitzat en iconografia de la tradició cristiana.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Rafael García Mahíques
Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi
El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi
Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau
Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau és un oli sobre tela de 207 × 110 cm realitzat per Jeroni Jacint Espinosa l'any 1634.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau
Santa Maria de Morella
L'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella (Ports, País Valencià), a la plaça de Benet XIII, és un temple construït entre els segles i, amb estils gòtic i renaixentista.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Santa Maria de Morella
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Sogorb
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Universitat de València
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і València
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Valladolid
Vicenç d'Osca
Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Vicenç d'Osca
Vicent Macip
''Baptisme de Crist en el riu Jordà'' per Joan el Baptista (Seu de València) Vicent Macip (Albaida, ca. 1475 - València, 1551) va ser un pintor valencià d'estil quattrocentista, pare del també pintor renaixentista Joan Vicent Macip, més conegut com a Joan de Joanes.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Vicent Macip
Vicent Salvador i Gómez
Vicent Salvador i Gómez (València 1637-1678) fou un pintor valencià del Barroc.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Vicent Salvador i Gómez
Xelva
Xelva (en castellà i oficialment Chelva) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca dels Serrans.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і Xelva
1596
Països Catalans Resta del món.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і 1596
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і 1600
1616
Nicolau Copèrnic.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і 1616
1630
;Països Catalans.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і 1630
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і 1634
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і 1655
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і 1657
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і 1660
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і 1667
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Jeroni Jacint Espinosa і 8 de desembre
Vegeu també
Morts el 1667
- Adriaan Vlacq
- Albert II de Brandenburg-Ansbach
- Alexandre VII
- Alfonso Antonio de Sarasa
- Alonso Cano
- Christiaen van Couwenbergh
- Constantí I Mukhrani-batoni
- Cornelis de Wael
- Cornelis van Poelenburgh
- Edward Somerset
- Francesco Borromini
- Francesco Manelli
- Gabriel Metsu
- Grégoire de Saint-Vincent
- Jeroni Jacint Espinosa
- Joan VI d'Anhalt-Zerbst
- Johann Jakob Froberger
- Johann Schop
- Johann von Rist
- Joris van Son
- Juan Bautista del Mazo
- Lluïsa Enriqueta de Nassau
- Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg
- Melchiorre Gafa
- Nicolas Sanson
- Pedro Betancur
- Rodrigo de Arriaga
- Samuel Bochart
- Thomas de Keyser
Naixements del 1600
- Adriaan Vlacq
- Anders Bille
- Aniello Falcone
- Carles I d'Anglaterra
- Carlos Patiño
- Climent IX
- Daniel Stolz von Stolzenberg
- Date Tadamune
- Elionor Maria d'Anhalt-Bernburg
- François de Chancy
- Francisco de Melo Castro
- Gabriel Naudé
- Gabriel de Rochechouart de Mortemart
- Gioacchino Assereto
- Giovanna Garzoni
- Hans Gillisz Bollongier
- Heber MacMahon
- Jacques Blanchard
- Jeroni Jacint Espinosa
- Johann Schröder
- Juan Ricci
- Juan de Palafox y Mendoza
- Maria Celeste
- Nicolas Sanson
- Pedro Calderón de la Barca
- Pietro Paolo Sabbatini
- Simon Ives
- William Prynne
- William Scawen
Pintors espanyols del Barroc
- Agustín Leonardo de Argensola
- Alejandro González Velázquez
- Antoni Ponç i Piquer
- Antonio González Velázquez
- Antonio Palomino
- Antonio de Pereda
- Benito Manuel Agüero
- Carlos Luis de Ribera y Fieve
- Claudio Coello
- Cristòfol Valero
- Eugenio Cajés
- Evarist Muñoz
- Félix Castello
- Felipe Ramírez
- Francisco Herrera el Vell
- Francisco Preciado de la Vega
- Francisco Ricci
- Francisco de Zurbarán
- Gregori Bausà
- Jeroni Jacint Espinosa
- Joan Baptista Ravanals
- Joaquim Juncosa i Domadel
- José Antolínez
- Josep de Ribera
- Juan Antonio de Ribera y Fernández de Velasco
- Juan Bautista Maíno
- Juan Bautista del Mazo
- Juan Carreño de Miranda
- Juan Fernández (pintor)
- Juan García de Miranda
- Juan Ricci
- Juan de Arellano
- Juan de Espinosa
- Juan de Valdés Leal
- Juan van der Hamen y León
- Jusepe Leonardo
- Luis Paret y Alcázar
- Luis Tristán
- María de Abarca
- Mateo Cerezo
- Miguel Posadas
- Pau Pontons i Blasco
- Pedro de Camprobín
- Pedro de Orrente
- Sebastián Herrera Barnuevo
- Teodoro Ardemans
- Tomás Yepes
- Vicent Castelló
- Vicente Carducho
Pintors valencians
- Agustí Esteve i Marquès
- Alonso Sánchez Coello
- Ana Juan Gascón
- Antoni Cortina Farinós
- Antoni Gisbert i Pérez
- Antoni Ponç i Piquer
- Bernat Ferrandis i Badenes
- Carmen Calvo Sáenz de Tejada
- Cristòfol Valero
- Enric Simonet i Lombardo
- Esteve March
- Evarist Muñoz
- Francesc Domingo Marqués
- Francesc Miralles i Galaup
- Francesc Ribalta
- Gonçal Peris Sarrià
- Ignasi Pinazo i Camarlench
- Jacomart
- Jaume Mateu (pintor)
- Jeroni Jacint Espinosa
- Joan Baptista Ravanals
- Joan Ribalta
- Joan de Joanes
- Joaquim Agrasot Juan
- Joaquim Sorolla i Bastida
- José Camarón Boronat
- Josep Benlliure i Gil
- Julio Peris Brell
- Manuel Benedito Vives
- Mariano Salvador Maella Pérez
- Matilde Salvador i Segarra
- Miguel Posadas
- Nicolau Borràs Falcó
- Pau Pontons i Blasco
- Roderic d'Osona
- Salvador Martínez Cubells
- Tomás Yepes
- Vicent López i Portaña
- Vicent Macip
També conegut com Jacinto de Espinosa, Jeroni Jacint d'Espinosa.