Accés més ràpid que el navegador!
114 les relacions: Abolició dels senyorius a Espanya, Agost, Agricultura, Ajuntament, Almenara, Ampit, Anacoreta, Antiga Roma, Antoni Francesc Gaspar Ramos, Art gòtic, Autovia de la Mediterrània, Autovia Mudèjar, Álvaro Navarro Serra, Batlle, Benavites, Benicalaf, Benifairó de les Valls, Bous al carrer, Butlletí Oficial de l'Estat, Camp de Morvedre, Campanar, Carlisme, Castell d'Almenara, Castell de Sagunt, Castelló de la Plana, Cítric, Cúpula, Cisterna, Coalició Compromís, Comtat (edat mitjana), Conquesta de la ciutat de Balansiya, Creuer (arquitectura), Cristià, Dansa, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, Diputació de València, Dolçaina, Edat mitjana, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Enric Garcés i Garcés, Escala (element constructiu), Escut nobiliari de la família Vilarrasa en el Palau Senyorial, Esquerra, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià, Expulsió dels moriscos, Façana, Felip IV de Castella, Grutes de Sant Josep, Guerra Civil espanyola, ..., Heràldica, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Jeroni Munyós, Joan el Sense Fe, Jueus, La Vall d'Uixó, Mancomunitat de les Valls, Montsoriu (llinatge), Moriscos, Municipi, N-340, Nau (arquitectura), País Valencià, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pilota valenciana, Postguerra, Quart de les Valls, Quartell, Regadiu, Regidor, Renaixement, Sagunt, Santa Bàrbara, Segona República Espanyola, Tabal (instrument), Tambor (arquitectura), Taronger, Teatre romà de Sagunt, Terol, Torre de Benavites, Unió de Centre Democràtic, València, Valencià, Vall de Segó, Vila, Vila de la Unió, 1473, 1609, 1718, 1814, 1840, 1845, 1850, 1884, 1906, 1948, 1979, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2012, 2014, 4 de desembre. Ampliar l'índex (64 més) »
Abolició dels senyorius a Espanya
Labolició dels senyorius a Espanya va ser realitzada l'1 de juliol del 1811 per les Corts de Cadis, i constitueix la peça bàsica del conjunt de canvis que va significar la revolució burgesa a Espanya.
Nou!!: Faura і Abolició dels senyorius a Espanya · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Faura і Agost · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Faura і Agricultura · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Faura і Ajuntament · Veure més »
Almenara
Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Faura і Almenara · Veure més »
Ampit
Els parapets flanquegen la coberta de la capella de King's College, Cambridge. Un ampit, parapet, muralleta o catxapit és l'extensió de la paret a la vora d'un sostre, terrassa, balcó, passarel·la o una altra estructura similar.
Nou!!: Faura і Ampit · Veure més »
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Nou!!: Faura і Anacoreta · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Faura і Antiga Roma · Veure més »
Antoni Francesc Gaspar Ramos
, conegut simplement com a Toni Gaspar, és un polític socialista valencià, president de la Diputació de València (2018-2023), alcalde del municipi de Faura (Camp de Morvedre) (2003-2023) i diputat a les Corts Valencianes a la XI Legislatura (2023-2027).
Nou!!: Faura і Antoni Francesc Gaspar Ramos · Veure més »
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Nou!!: Faura і Art gòtic · Veure més »
Autovia de la Mediterrània
Lautovia de la Mediterrània o és una autovia de titularitat estatal que travessa Catalunya, el País Valencià, la Regió de Múrcia i Andalusia.
Nou!!: Faura і Autovia de la Mediterrània · Veure més »
Autovia Mudèjar
L'Autovia Mudèjar A-23 és una autovia de titularitat estatal que unirà Sagunt i el seu port amb el Túnel de Somport, vertebrant tot l'Aragó i comunicant el Pirineu central amb el Mediterrani.
Nou!!: Faura і Autovia Mudèjar · Veure més »
Álvaro Navarro Serra
Álvaro Navarro Serra (Faura, 17 de desembre de 1973), més conegut simplement com a Álvaro en el món de la pilota valenciana, és un ex-pilotaire, figura a batre en qualsevol de les pistes de qualsevol de les modalitats en què jugava gràcies per ser un esquerrà poderós i la seua professionalitat.
Nou!!: Faura і Álvaro Navarro Serra · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Faura і Batlle · Veure més »
Benavites
Benavites és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Faura і Benavites · Veure més »
Benicalaf
Església de Sant Jaume. Benicalaf (també conegut com a Benicalaf de les Valls o Benicalaf de Morvedre) va ser un lloc del municipi de Benavites, a la Vall de Segó (País Valencià).
Nou!!: Faura і Benicalaf · Veure més »
Benifairó de les Valls
Benifairó de les Valls és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Faura і Benifairó de les Valls · Veure més »
Bous al carrer
Bou al carrer a Alfara de Carles Bous a Albocàsser Verger Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya, sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.
Nou!!: Faura і Bous al carrer · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Faura і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Camp de Morvedre
El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del País Valencià.
Nou!!: Faura і Camp de Morvedre · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Faura і Campanar · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Faura і Carlisme · Veure més »
Castell d'Almenara
El castell d'Almenara, situat a la comarca de la Plana Baixa, és una fortalesa musulmana del, construïda sobre restes romanes, que es localitza en un pujol que domina el nucli urbà de la ciutat a la qual dona nom.
Nou!!: Faura і Castell d'Almenara · Veure més »
Castell de Sagunt
El castell de Sagunt és una fortalesa situada dalt la muntanya que protegix la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre, País Valencià).
Nou!!: Faura і Castell de Sagunt · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Faura і Castelló de la Plana · Veure més »
Cítric
Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.
Nou!!: Faura і Cítric · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Faura і Cúpula · Veure més »
Cisterna
L'aljub de sota el pati d'armes del castell de Montsoriu Cisterna medieval al Castell de Llorca (ara un recinte firal) 2.
Nou!!: Faura і Cisterna · Veure més »
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Nou!!: Faura і Coalició Compromís · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Faura і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Nou!!: Faura і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Nou!!: Faura і Creuer (arquitectura) · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Faura і Cristià · Veure més »
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Nou!!: Faura і Dansa · Veure més »
Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar
El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en català, "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar"), és una obra enciclopèdica dividida en 16 volums.
Nou!!: Faura і Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar · Veure més »
Diputació de València
La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.
Nou!!: Faura і Diputació de València · Veure més »
Dolçaina
Dolçainers d'Algemesí acompanyant la muixeranga durant les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí tocant la tradicional dolçaina valenciana La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits.
Nou!!: Faura і Dolçaina · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Faura і Edat mitjana · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Nou!!: Faura і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »
Enric Garcés i Garcés
Enric Garcés i Garcés (Faura, 1909 - Madrid, 1981)https://musicsperlacobla.cat/compositor.php?autor_id.
Nou!!: Faura і Enric Garcés i Garcés · Veure més »
Escala (element constructiu)
Escalinata del Palais Garnier. Escala helicoidal al museu del Vaticà Una escala o escalinata (o escala forana) és un element constructiu que permet de salvar una distància vertical mitjançant un seguit d'esglaons o graons.
Nou!!: Faura і Escala (element constructiu) · Veure més »
Escut nobiliari de la família Vilarrasa en el Palau Senyorial
L'escut nobiliari de la família Vilarrasa al palau Senyorial, està ubicat a la plaça major 7 i 8 del municipi de Faura, a la comarca del Camp de Morvedre, de la província de València, i es troba catalogat com a Bé d'interès cultural, com queda recollit en la fitxa BIC de la Direcció General de Patrimoni cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, encara que no està inscrit i no té nombre d'anotació ministerial.
Nou!!: Faura і Escut nobiliari de la família Vilarrasa en el Palau Senyorial · Veure més »
Esquerra
En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.
Nou!!: Faura і Esquerra · Veure més »
Esquerra Republicana del País Valencià
Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és la federació territorial del País Valencià d'Esquerra Republicana.
Nou!!: Faura і Esquerra Republicana del País Valencià · Veure més »
Esquerra Unida del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.
Nou!!: Faura і Esquerra Unida del País Valencià · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Faura і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: Faura і Façana · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Faura і Felip IV de Castella · Veure més »
Grutes de Sant Josep
Es coneix amb el nom de Coves de Sant Josep el paratge que inclou un conjunt de grutes i galeries d’origen càrstic que es van formar durant el Triàsic, fa prop de 250 milions d'anys, a uns dos quilòmetres del municipi valencià de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa).
Nou!!: Faura і Grutes de Sant Josep · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Faura і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Faura і Heràldica · Veure més »
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Nou!!: Faura і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »
Jeroni Munyós
fou un matemàtic, geògraf, enginyer i lingüista valencià.
Nou!!: Faura і Jeroni Munyós · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Faura і Joan el Sense Fe · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Faura і Jueus · Veure més »
La Vall d'Uixó
La Vall d'Uixó, també coneguda com la Vall, és un municipi del País Valencià localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà.
Nou!!: Faura і La Vall d'Uixó · Veure més »
Mancomunitat de les Valls
La Mancomunitat de les Valls és una mancomunitat de municipis del nord-est de la comarca valenciana del Camp de Morvedre, al límit amb la Plana Baixa, situada a la vall de Segó.
Nou!!: Faura і Mancomunitat de les Valls · Veure més »
Montsoriu (llinatge)
Els Montsoriu, o també Monsoriu, van ser un llinatge nobiliari català, que es va estendre per altres territoris de la Corona d'Aragó en distints moments de l'edat mitjana.
Nou!!: Faura і Montsoriu (llinatge) · Veure més »
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Nou!!: Faura і Moriscos · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Faura і Municipi · Veure més »
N-340
Indicador N-340. La carretera N-340 (o Carretera de la Mediterrània) uneix Cadis amb Barcelona per tota la costa de la Mediterrània.
Nou!!: Faura і N-340 · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Faura і Nau (arquitectura) · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Faura і País Valencià · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Faura і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Faura і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Faura і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Pilota valenciana
Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.
Nou!!: Faura і Pilota valenciana · Veure més »
Postguerra
La postguerra és el període posterior a la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social que ha causat el conflicte precedent.
Nou!!: Faura і Postguerra · Veure més »
Quart de les Valls
Quart de les Valls és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Faura і Quart de les Valls · Veure més »
Quartell
Quartell és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Faura і Quartell · Veure més »
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Nou!!: Faura і Regadiu · Veure més »
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Nou!!: Faura і Regidor · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Faura і Renaixement · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Faura і Sagunt · Veure més »
Santa Bàrbara
Santa Bàrbara (antigament anomenat les Planes de la Galera i, després, les Planes de Santa Bàrbara) és una vila i municipi de la comarca del Montsià (Catalunya).
Nou!!: Faura і Santa Bàrbara · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Faura і Segona República Espanyola · Veure més »
Tabal (instrument)
Tabalers d'Algemesí, València, junt a dolçainers acompanyant la muixeranga durant les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí El tabal o tabalet és un instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes –normalment de cuir–, que emet un so indeterminat.
Nou!!: Faura і Tabal (instrument) · Veure més »
Tambor (arquitectura)
sant Pere del Vaticà. En arquitectura, el tambor és un element que serveix de base per a una cúpula.
Nou!!: Faura і Tambor (arquitectura) · Veure més »
Taronger
miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.
Nou!!: Faura і Taronger · Veure més »
Teatre romà de Sagunt
El teatre romà de Sagunt fou construït al voltant del en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qual és capital.
Nou!!: Faura і Teatre romà de Sagunt · Veure més »
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Nou!!: Faura і Terol · Veure més »
Torre de Benavites
La torre de Benavites, torre de la Senyoria o casa del Marquès de Bèlgida, es troba en el municipi de Benavites, situada en el centre del poble, en la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Faura і Torre de Benavites · Veure més »
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Nou!!: Faura і Unió de Centre Democràtic · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Faura і València · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Faura і Valencià · Veure més »
Vall de Segó
Municipis de la Vall de Segó La Vall de Segó és una comarca històrica del País Valencià que actualment es troba integrada com a subcomarca al Camp de Morvedre, tret d'Almenara, que es troba a l'actual Plana Baixa.
Nou!!: Faura і Vall de Segó · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Faura і Vila · Veure més »
Vila de la Unió
Vista de Benifairó i Quartell des de l'ermita del Bon Succés La Vila de la Unió (en castellà i oficialment Villa de la Unión) fou un municipi valencià que va existir entre 1884 i 1902, fruit de la unió dels municipis de Faura i Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre), poblacions que, actualment conurbades, ja començaven a unir-se.
Nou!!: Faura і Vila de la Unió · Veure més »
1473
;Països Catalans.
Nou!!: Faura і 1473 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Faura і 1609 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Faura і 1718 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Faura і 1814 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Faura і 1840 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Faura і 1845 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Faura і 1850 · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Faura і 1884 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Faura і 1906 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Faura і 1948 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Faura і 1979 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Faura і 1992 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Faura і 1994 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Faura і 1996 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Faura і 1998 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Faura і 2000 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Faura і 2002 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Faura і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Faura і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Faura і 2006 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Faura і 2009 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Faura і 2010 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Faura і 2011 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Faura і 2012 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Faura і 2014 · Veure més »
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Faura і 4 de desembre · Veure més »
