Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Jamal-ad-Din al-Afghaní

Índex Jamal-ad-Din al-Afghaní

Jamal-ad-Din al-Afghaní (sayyid Jamāl ad-Dīn al-Afghānī), conegut també com a Jamal-ad-Din Assadabadí (sayyid Jamāl ad-Dīn Asadābādī) o simplement com a al-Afghaní (Assadabad, Iran, 1838/39 - Constantinoble, 9 de març de 1897), va ser un teòleg musulmà i activista polític, influent principalment a l'Orient Mitjà, l'Àsia del sud i Europa.

Taula de continguts

  1. 72 les relacions: Afganistan, Ahmed Urabi, Alemanya, Anatòlia, Assadabad (Iran), Avicenna, Azam Khan, Àsia Meridional, Bagdad, Buixehr, Calcuta, Constantinoble, El Caire, Encyclopædia Iranica, Estat de Hyderabad, Europa, Gran Khorasan, Hamadan, Iran, Iraq, Isfahan, Istanbul, Kabul, Karbala, La Meca, Londres, Múnic, Muhàmmad Àhmad, Musulmà, Najaf, Orient Mitjà, Panislamisme, París, Qazvín, Rússia, Rebel·lió índia de 1857, Reformisme islàmic, Sàyyid, Sudan, Tabriz, Tanzimat, Teheran, Teologia, Xir Ali, Xiraz, 1 de maig, 1838, 1839, 1856, 1857, ... Ampliar l'índex (22 més) »

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Afganistan

Ahmed Urabi

Ahmed Urabi o Orabi o Ourabi, també conegut com a Urabi Paixà, i encara com Ahmed Arabi o Arabí Paixà (Herya-Rozna, Al-Zaqāziq, 1 d'abril de 1841 - el Caire, 21 de setembre de 1911) fou un militar i líder nacional egipci.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Ahmed Urabi

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Alemanya

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Anatòlia

Assadabad (Iran)

Assadabad és una ciutat de l'Iran, a la regió anomenada el Djibal a 54 km al sud-oest de Hamadan i al vessant occidental dels Alwand Kuh.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Assadabad (Iran)

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Avicenna

Azam Khan

Muhammad Azam Khan (Kabul, 1820 - Shahrud, 1869) fou el cinquè fill de l'emir Dost Muhammad Khan i el tercer emir de la línia de governants muhammadzay de l'Afganistan.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Azam Khan

Àsia Meridional

Àsia Meridional. Köppen mapa classificació del clima del sud d'Àsia. Àsia Meridional o Àsia del Sud és la regió geogràfica del món que agrupa els estats de les zones veïnes del Subcontinent indi.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Àsia Meridional

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Bagdad

Buixehr

Bushehr Buixehr Bushire Bushir, Bushihr o Bushahr (en persa:بوشهر) és una ciutat de l'Iran amb una població de 165.377 habitants (cens del 2005), a la costa sud-oest del Golf Pèrsic.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Buixehr

Calcuta

Calcuta (oficialment Kolkata) és la capital de l'estat indi de Bengala Occidental, situada a la riba est del riu Hugli.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Calcuta

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Constantinoble

El Caire

La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і El Caire

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Encyclopædia Iranica

Estat de Hyderabad

L'estat de Hyderabad o Haiderabad fou un principat del Dècan a l'Índia que va existir entre 1724 i 1948.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Estat de Hyderabad

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Europa

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Gran Khorasan

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Hamadan

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Iran

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Iraq

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Isfahan

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Istanbul

Kabul

Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Kabul

Karbala

El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Karbala

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і La Meca

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Londres

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Múnic

Muhàmmad Àhmad

Muhàmmad Àhmad ibn Abd-Al·lah, conegut també com a Muhàmmad Àhmad al-Mahdí o simplement el Mahdí (regió de Dongola, 12 d'agost 1845 - 22 de juny del 1885) fou un líder religiós musulmà de la zona del Sudan angloegipci que liderà una revolta militar de caràcter messiànic i antiimperialista coneguda com a Guerra del Mahdí.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Muhàmmad Àhmad

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Musulmà

Najaf

Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Najaf

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Orient Mitjà

Panislamisme

Països de majoria musulmana. El panislamisme és un moviment polític que propugna la unitat dels musulmans sota un estat islàmic unificat — sovint un califat.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Panislamisme

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і París

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Qazvín

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Rússia

Rebel·lió índia de 1857

La rebel·lió índia de 1857 o la revolta dels sipais (1857 a 1858) va ser un període d'aixecaments dels sipais (les tropes d'indis nadius al servei de l'exèrcit britànic) contra la dominació britànica.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Rebel·lió índia de 1857

Reformisme islàmic

Muhàmmad Àbduh Sayyed Ahmed-Khan El reformisme islàmic o modernisme islàmic és un moviment que va prendre forma principalment a Egipte entre la fi del i principis del segle XX com a resposta a la influència occidental i al declivi del poder islàmic que s'estaven produint des del.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Reformisme islàmic

Sàyyid

Sàyyid (en plural) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Sàyyid

Sudan

El Sudan, oficialment República del Sudan és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Sudan

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Tabriz

Tanzimat

Tanzimat (تنظيمات), el significat del qual en turc és "regulació i organització", ve a definir el període entre 1839 i 1876 en què al si de l'Imperi Otomà es va executar una política de renovació a tots els nivells, en un intent de modernitzar l'imperi davant de la pressió de les potències occidentals, alhora que va procurar modernitzar l'aparell polític, econòmic, burocràtic i social que havien regit en la Sublim Porta en els segles anteriors.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Tanzimat

Teheran

Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Teheran

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Teologia

Xir Ali

Gran Joc. Xir Ali (1823-1879) fou emir de l'Afganistan del 1863 al 1869 (excepte entre 1866 i 1868).

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Xir Ali

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і Xiraz

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1 de maig

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1838

1839

;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1839

1856

;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1856

1857

;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1857

1866

;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1866

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1867

1868

;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1868

1869

;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1869

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1870

1871

;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1871

1875

;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1875

1879

199x199px;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1879

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1882

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1884

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1885

1886

;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1886

1887

;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1887

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1889

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1890

1891

;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1891

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1892

1896

;Països Catalans.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1896

1897

barceloní del Fort Pienc.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 1897

7 d'octubre

El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 7 d'octubre

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 8 de setembre

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Jamal-ad-Din al-Afghaní і 9 de març

També conegut com Al-Afganí, Djamal al-Din al-Afgani, Djamal al-Din al-Afghani, Jamal al-Din al-Afgani, Jamal al-Din al-Afghani, Sayyed Jamāl-al-dīn Asadābādī Afḡānī.

, 1866, 1867, 1868, 1869, 1870, 1871, 1875, 1879, 1882, 1884, 1885, 1886, 1887, 1889, 1890, 1891, 1892, 1896, 1897, 7 d'octubre, 8 de setembre, 9 de març.