Taula de continguts
35 les relacions: Ahlat, Alí ibn al-Athir, Alep, Alta Mesopotàmia, Arbela, As-Sàlih Ismaïl (zengita), Atabeg, Azerbaidjan, Bagdad, Cizre, Dinastia aiúbida, Diyarbakır, Harran, Imad-ad-Din Zengi I, Jibal, Khutba, Mardin, Mossul, Muïzz-ad-Din Sanjar-Xah, Muhàmmad Pahlawan, Nur-ad-Din Arslan-Xah I, Qutb-ad-Din Mawdud, Saladí, Sayf-ad-Din Ghazi II, Síria, Sinjar, Xah-i Arman, Zengita, 1170, 1175, 1183, 1186, 1193, 30 d'agost, 4 de març.
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Ahlat
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Veure Izz-ad-Din Massud I і Alí ibn al-Athir
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Alep
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Alta Mesopotàmia
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Veure Izz-ad-Din Massud I і Arbela
As-Sàlih Ismaïl (zengita)
Nur-ad-Din al-Màlik as-Sàlih Ismaïl ibn Nur-ad-Din Mahmud, més conegut senzillament com a as-Sàlih Ismaïl (1162-1181) fou emir zengita d'Alep i Damasc.
Veure Izz-ad-Din Massud I і As-Sàlih Ismaïl (zengita)
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Atabeg
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Azerbaidjan
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Bagdad
Cizre
Cizre (en kurd: Cizîr, en siríac: Gziro, en àrab Jazirat ibn Úmar que en turc és Cezire-i Ibn Ömer) és una ciutat de la província de Şırnak al sud-est de Turquia, poblada majoritàriament per kurds i assiris, a la riba del Tigris que forma la frontera entre Síria i Turquia al lloc on la distància entre Tigris i Eufrates és més gran i inicialment, amb un canal, formava una illa el que va produir el seu nom de Djazirat Ibn Umar d'època musulmana; degut a la força de l'aigua, el canal va substituir al llit del riu 8que es va assecar).
Veure Izz-ad-Din Massud I і Cizre
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Dinastia aiúbida
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Diyarbakır
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Harran
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Imad-ad-Din Zengi I
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Jibal
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Khutba
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Mardin
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Mossul
Muïzz-ad-Din Sanjar-Xah
Muizz al-Din Sandjar Shah fou emir zengita de Jazirat ibn Úmar.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Muïzz-ad-Din Sanjar-Xah
Muhàmmad Pahlawan
Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Muhàmmad Pahlawan
Nur-ad-Din Arslan-Xah I
Al-Màlik al-Àdil Nur-ad-Din Abu-l-Hàrith Arslan-Xah ibn Massud ibn Mawdud ibn Zengi fou el sisè atabeg zengita de Mossul, regnant de 1193 a 1211.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Nur-ad-Din Arslan-Xah I
Qutb-ad-Din Mawdud
Qutb-ad-Din Mawdud ibn Zengi al-Aradj —— (mort el 6 de setembre de 1170) fou atabeg zengita de Mossul.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Qutb-ad-Din Mawdud
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Saladí
Sayf-ad-Din Ghazi II
Sayf-ad-Din Ghazi ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Sayf-ad-Din Ghazi II (? - ?, 29 de juny de 1180) fou emir zengita de Mossul (1170-1180).
Veure Izz-ad-Din Massud I і Sayf-ad-Din Ghazi II
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Síria
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Sinjar
Xah-i Arman
XII Xah-i Arman (Rei dels Armenis) fou el títol que van portar els sobirans turcmans d'Akhlat entre el 1100 i el 1207.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Xah-i Arman
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Veure Izz-ad-Din Massud I і Zengita
1170
Països Catalans.
Veure Izz-ad-Din Massud I і 1170
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Izz-ad-Din Massud I і 1175
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Izz-ad-Din Massud I і 1183
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Izz-ad-Din Massud I і 1186
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Izz-ad-Din Massud I і 1193
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Izz-ad-Din Massud I і 30 d'agost
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Izz-ad-Din Massud I і 4 de març
També conegut com Izz al-Din Masud I.