Taula de continguts
113 les relacions: Agustín Rubín de Ceballos, Alfonso Manrique de Lara, Alonso Fernández de Córdoba y Figueroa, Alonso Suárez de Fuente del Salce, Andrés de Orbe y Larreátegui, Andrés Pacheco, Antonio de Sotomayor, Antonio Ibáñez de la Riva Herrera, Antonio Zapata y Cisneros, Auto de fe en la plaza Mayor de Madrid, Íñigo Manrique de Lara y Quiñones, Baltasar de Mendoza y Sandoval, Basílica d'Atocha, Bernardo de Sandoval y Rojas, Bernat Lluís Cotoner i Ballester, Bisbat de Cartagena, Buenaventura Fernández de Córdoba y Spínola, Carles II de Castella, Confessor, Conquesta de Sardenya (1717), Consistoris de Pius IV, Cristòfol de Gualbes, Dalmau Moner, Dídac d'Àustria, Diego de Arce y Reinoso, Diego de Astorga y Céspedes, Diego de Deza, Diego de Espinosa y Arévalo, Diego Sarmiento de Valladares, Dura lex, sed lex, El rey pasmado, Elio Antonio de Nebrija, Enric I de Portugal, Ermua, Exili austriacista, Expulsió dels jueus d'Espanya, Fabrizio Serbelloni, Felip Bertran, Felip II de Castella, Felipe Antonio Gil de Taboada, Fernando de Valdés y Salas, Fernando Niño de Guevara, Francesco del Giudice, Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón, Francisco Javier Mier y Campillo, Francisco Jiménez de Cisneros, Francisco Pérez de Prado y Cuesta, Francisco Ruiz (bisbe), Francmaçoneria a Espanya, Gabriel Casafages, ... Ampliar l'índex (63 més) »
Agustín Rubín de Ceballos
Agustín Rubín de Ceballos (Dueñas, 24 de juliol de 1724 - Madrid, 8 de febrer de 1793) va ser un religiós castellà, que va ser bisbe de Jaén (1780-1793) i inquisidor general (1784-1793), on va destacar per la seva activitat contra la censura i les idees de la revolució francesa.
Veure Inquisidor general і Agustín Rubín de Ceballos
Alfonso Manrique de Lara
Alfonso Manrique de Lara (Segura de León, 1471 - ?, 28 de setembre de 1538), també anomenat Alonso, va ser un religiós castellà, cardenal i membre de la Inquisició.
Veure Inquisidor general і Alfonso Manrique de Lara
Alonso Fernández de Córdoba y Figueroa
Alonso Fernández de Córdoba y FigueroaLa diversitat de noms amb què és citat aquest cardenal és bastant extensa.
Veure Inquisidor general і Alonso Fernández de Córdoba y Figueroa
Alonso Suárez de Fuente del Salce
Alonso Suárez de la Fuente del Sauce (Àvila, ? - Jaén, 1522), citada la segona part del cognom com Fuente del Saz o del Salce, va ser bisbe de Mondoñedo (1493-96), de Lugo (1496-1500) i de Jaén (1500-1522).
Veure Inquisidor general і Alonso Suárez de Fuente del Salce
Andrés de Orbe y Larreátegui
Andrés de Orbe y Larreátegui (Ermua, 1672- Madrid, 4 d'agost de 1740) va ser un religiós espanyol.
Veure Inquisidor general і Andrés de Orbe y Larreátegui
Andrés Pacheco
Andrés Pacheco (Puebla de Montalbán, 5 d'abril de 1550 - Madrid, 7 d'abril de 1626) va ser un religiós espanyol, bisbe de Segòvia (1588-1601) i de Conca (1601-1622), inquisidor general (1621-1626).
Veure Inquisidor general і Andrés Pacheco
Antonio de Sotomayor
Antonio de Sotomayor, O.P. (Valença do Miño, Portugal, 31 d'agost de 1557-Madrid, 3 de setembre de 1648) va ser un religiós dominic espanyol.
Veure Inquisidor general і Antonio de Sotomayor
Antonio Ibáñez de la Riva Herrera
Escut d'armes Antonio Ibáñez de la Riva Herrera (Solares, Cantabria, 1633 - Madrid 1710) fou un eclesiàstic i administrador espanyol.
Veure Inquisidor general і Antonio Ibáñez de la Riva Herrera
Antonio Zapata y Cisneros
Antonio Zapata y Cisneros, també denominat Antonio Zapata y Mendoza (Madrid, 8 d'octubre de 1550 - ib. 27 d'abril de 1635) va ser bisbe de Cadis i Pamplona, arquebisbe de Burgos i cardenal, conseller d'estat de Felip III, virrei de Nàpols i inquisidor general.
Veure Inquisidor general і Antonio Zapata y Cisneros
Auto de fe en la plaza Mayor de Madrid
Auto de fe en la plaza Mayor de Madrid, en català Acte de fe a la plaça Major de Madrid és un oli sobre llenç realitzat en 1683 pel pintor espanyol Francisco Rizi. Les seves dimensions són de 277 × 438 cm.
Veure Inquisidor general і Auto de fe en la plaza Mayor de Madrid
Íñigo Manrique de Lara y Quiñones
Íñigo Manrique de Lara y QuiñonesÉs citat habitualment només com Íñigo Manrique de Lara.
Veure Inquisidor general і Íñigo Manrique de Lara y Quiñones
Baltasar de Mendoza y Sandoval
Baltasar de Mendoza y Sandoval (Madrid, ca. 1653 - Segòvia, 4 de novembre de 1727) va ser un religiós castellà, bisbe de Segòvia (1699 - 1727) i Inquisidor General (1699 -1704) i membre del consell de regència entre la mort de Carles II i l'arribada de Felip V.
Veure Inquisidor general і Baltasar de Mendoza y Sandoval
Basílica d'Atocha
La Basílica d'Atocha és un temple catòlic al Districte de Retiro de la vila de Madrid.
Veure Inquisidor general і Basílica d'Atocha
Bernardo de Sandoval y Rojas
Bernardo de Sandoval y Rojas (Aranda de Duero, 20 d'abril de 1546 - Toledo, 7 de desembre de 1618) va ser un eclesiàstic, erudit i mecenes espanyol.
Veure Inquisidor general і Bernardo de Sandoval y Rojas
Bernat Lluís Cotoner i Ballester
Bernat Lluís Cotoner i Ballester (Palma, darreria del - Palerm, 23 de setembre de 1641), fill de família noble, es dedicà a l'estudi de les lleis, obtingué el doctorat en ambdós drets per la Universitat d'Avinyó, i de tornada a Palma exercí d'advocat fins que, al cap d'uns anys, s'ordenà sacerdot, fou beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia, i posteriorment rebé una canongia.
Veure Inquisidor general і Bernat Lluís Cotoner i Ballester
Bisbat de Cartagena
El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.
Veure Inquisidor general і Bisbat de Cartagena
Buenaventura Fernández de Córdoba y Spínola
Buenaventura Fernández de Córdoba-Figueroa y Spínola de la Cerda, anomenat també Ventura i a voltes el cognom Spínola com Espinosa, (Madrid, 23 de febrer de 1724-6 de gener de 1777) va ser un religiós i noble castellà, va ser cardenal de l'Església Catòlica i Patriarca de les Índies Occidentals.
Veure Inquisidor general і Buenaventura Fernández de Córdoba y Spínola
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Inquisidor general і Carles II de Castella
Confessor
Confessor és un terme propi del cristianisme, que pot utilitzar-se en dos sentits diferents: Confessor de la fe, un grau previ al de màrtir en el l'Església primitiva, o el sacerdot que administra el sagrament de la penitència.
Veure Inquisidor general і Confessor
Conquesta de Sardenya (1717)
La conquesta de Sardenya, també coneguda com l'expedició de Sardenya de 1717, va tenir lloc entre els mesos d'agost i novembre de 1717 entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic, i va anar a més el succés desencadenant de la Guerra de la Quàdruple Aliança.
Veure Inquisidor general і Conquesta de Sardenya (1717)
Consistoris de Pius IV
Pius IV Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per a la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius IV, amb la indicació de tots els nous cardenals creats (46 nous cardenals en 4 consistoris).
Veure Inquisidor general і Consistoris de Pius IV
Cristòfol de Gualbes
Cristòfol de Gualbes (Barcelona ? - ? 1490 o 1491), fou un religiós català, inquisidor general d'Aragó, conseller del príncep de Viana i ambaixador de la Generalitat de Catalunya davant el Papa.
Veure Inquisidor general і Cristòfol de Gualbes
Dalmau Moner
El beat Dalmau Moner (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1291 - Girona, 1341), conegut popularment com a Sant Dalmau, fou un eremita i frare dominic al convent de Girona.
Veure Inquisidor general і Dalmau Moner
Dídac d'Àustria
Dídac Fèlix d'Àustria i d'Àustria (Madrid, 12 de juliol de 1575 - ídem, 21 de novembre de 1582) va ser un infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal, fill de Felip II de Castella i la seva quarta esposa Anna d'Àustria, mort prematurament.
Veure Inquisidor general і Dídac d'Àustria
Diego de Arce y Reinoso
Diego de Arce y Reinoso (Zalamea de la Serena, 25 d'abril de 1585 - Madrid, 12 de setembre de 1665) va ser un religiós i jurista espanyol.
Veure Inquisidor general і Diego de Arce y Reinoso
Diego de Astorga y Céspedes
Diego de Astorga y Céspedes (Gibraltar, 1665 - Madrid, 9 de febrer de 1734) va ser un religiós espanyol, cardenal arquebisbe de Toledo, primat de l'Església a Espanya.
Veure Inquisidor general і Diego de Astorga y Céspedes
Diego de Deza
Diego de Deza OP (Toro, 1443/1444; Sevilla, 9 de juny de 1523)No es coneix la data de naixement de Deza.
Veure Inquisidor general і Diego de Deza
Diego de Espinosa y Arévalo
Diego de Espinosa y Arévalo (Martín Muñoz de las Posadas, ca.1512 - Madrid, 5 de setembre de 1572) va ser un religiós castellà.
Veure Inquisidor general і Diego de Espinosa y Arévalo
Diego Sarmiento de Valladares
Diego Sarmiento de Valladares (Vigo, 10 d'agost de 1611 - 29 de gener de 1695) va ser un religiós gallec, bisbe d'Oviedo (1668) i Plasència (1668-1677).
Veure Inquisidor general і Diego Sarmiento de Valladares
Dura lex, sed lex
Dura lex, sed lex és una expressió llatina, originària del dret romà, que traduïda literalment significa dura llei, però llei. En català, la seva traducció seria «la llei és dura, però és la llei» i defineix la necessitat i obligació d'aplicar la llei encara que pugui resultar d'excessiva severitat.
Veure Inquisidor general і Dura lex, sed lex
El rey pasmado
El rey pasmado és una pel·lícula còmica i històrica espanyola de 1991 dirigida per Imanol Uribe, basada en la novel·la de Gonzalo Torrente Ballester Crónica del rey pasmado.
Veure Inquisidor general і El rey pasmado
Elio Antonio de Nebrija
Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.
Veure Inquisidor general і Elio Antonio de Nebrija
Enric I de Portugal
Enric I de Portugal, dit el Cardenal o el Cast (Lisboa, 1512 - Almeirim, 1580), fou regent de Portugal (1562-1568) i rei de Portugal (1578-1580).
Veure Inquisidor general і Enric I de Portugal
Ermua
Ermua és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca del duranguesat amb una població de 16.449 habitants segons les dades de l'INE corresponents a l'any 2005.
Veure Inquisidor general і Ermua
Exili austriacista
Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Veure Inquisidor general і Exili austriacista
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Veure Inquisidor general і Expulsió dels jueus d'Espanya
Fabrizio Serbelloni
Fabrizio Serbelloni (Milà, 4 de novembre de 1695 – Roma, 7 de desembre de 1775) va ser un cardenal catòlic italià.
Veure Inquisidor general і Fabrizio Serbelloni
Felip Bertran
Felip Bertran (La Serra d'en Galceran, Regne de València, 1704- Madrid, Castella la Nova, 1783) va ser un religiós espanyol, bisbe de Salamanca (1763-1783) i inquisidor general d'Espanya, cavaller de l'Orde de Carles III.
Veure Inquisidor general і Felip Bertran
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Inquisidor general і Felip II de Castella
Felipe Antonio Gil de Taboada
Felipe Antonio Gil de Taboada (Bergazos, 1 de maig de 1668—Sevilla, 29 d'abril de 1722) va ser un religiós i home d'estat gallec que va exercir de president del Consell de Castella, bisbe d'Osma i arquebisbe de Sevilla, entre d'altres càrrecs.
Veure Inquisidor general і Felipe Antonio Gil de Taboada
Fernando de Valdés y Salas
Fernando de Valdés y Salas (Salas, Astúries, ? - Madrid, 10 de desembre de 1568) va ser un religiós asturià.
Veure Inquisidor general і Fernando de Valdés y Salas
Fernando Niño de Guevara
Fernando Niño de Guevara (Toledo, 1541 - Sevilla, 8 de gener de 1609) va ser un religiós espanyol, cardenal, arquebisbe de Sevilla i inquisidor general.
Veure Inquisidor general і Fernando Niño de Guevara
Francesco del Giudice
Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembre de 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.
Veure Inquisidor general і Francesco del Giudice
Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón
Francisco Antonio José de Lorenzana y Butrón (Lleó, 22 de setembre de 1722 - Roma, 16 d'abril de 1804) va ser un religiós espanyol.
Veure Inquisidor general і Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón
Francisco Javier Mier y Campillo
Francisco Javier Mier y Campillo (Alles, Astúries, 18 de febrer de 1748- Madrid, 12 de maig de 1818) va ser un religiós asturià, va ser el primer i penúltim inquisidor general després de la primera abolició del tribunal el 1813.
Veure Inquisidor general і Francisco Javier Mier y Campillo
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Veure Inquisidor general і Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Pérez de Prado y Cuesta
Francisco Pérez de Prado y Cuesta (Aranda de Duero, 1678 - Madrid, 1755) va ser un religiós espanyol, bisbe de Terol, comissari de croada i membre de la Inquisició que arribà a ser inquisidor general.
Veure Inquisidor general і Francisco Pérez de Prado y Cuesta
Francisco Ruiz (bisbe)
Francisco Ruiz, O.F.M. (Toledo, c.1476-Àvila, 23 d'octubre de 1528) va ser un religiós castellà, membre de l'orde de Sant Francesc, company i secretari del cardenal i arquebisbe de Toledo Francisco Jiménez de Cisneros.
Veure Inquisidor general і Francisco Ruiz (bisbe)
Francmaçoneria a Espanya
Segell de la Lògia Tartessos, de Sevilla. Gran Orient de França. Els orígens de la francmaçoneria a Espanya es remunten al.
Veure Inquisidor general і Francmaçoneria a Espanya
Gabriel Casafages
Gabriel Casafages o Casalfages o Casa-Sages fou un teòleg dominic barceloní.
Veure Inquisidor general і Gabriel Casafages
García de Loaysa y Mendoza
García de Loaysa y Mendoza, citat també com a Juan García de Loaysa (Talavera de la Reina, 1478 - Madrid, 22 d'abril de 1546) va ser un religiós espanyol de l'orde de sant Domènec, general d'aquest orde, cardenal, bisbe d'Osma i Sigüenza i arquebisbe de Sevilla.
Veure Inquisidor general і García de Loaysa y Mendoza
García Loaysa y Girón
García Loaysa y Girón (Talavera de la Reina, 1534 - Alcalá de Henares, 22 de febrer de 1599) va ser un religiós, escriptor i bibliòfil espanyol.
Veure Inquisidor general і García Loaysa y Girón
Gaspar Cervantes de Gaeta
Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511Tanmateix, en la Gran Enciclopèdia Catalana s'afirma que nasqué el 1512. – Tarragona, 17 d'octubre de 1575) fou un cardenal castellà del.
Veure Inquisidor general і Gaspar Cervantes de Gaeta
Gaspar de Quiroga y Vela
Gaspar de Quiroga y Vela.
Veure Inquisidor general і Gaspar de Quiroga y Vela
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Veure Inquisidor general і Il·lustració a Espanya
Innocenci VIII
Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492.
Veure Inquisidor general і Innocenci VIII
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Inquisidor general і Inquisició
Inquisició dels Països Baixos
La Inquisició dels Països Baixos va ser una estensió de la Inquisició espanyola als Països Baixos espanyols, establerta durant el regnat de Carles V. Com que la idea de la Inquisició no era congènita del temperament flamenc, el procés d'introducció va ser lent i gradual de principi a fi.
Veure Inquisidor general і Inquisició dels Països Baixos
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Veure Inquisidor general і Inquisició espanyola
Inquisidor
Acte de fe pintat per Pedro Berruguete l'any 1475, amb l'inquisidor sota pal·li amb l'hàbit de dominicInquisidor (del llatívv inquirere.
Veure Inquisidor general і Inquisidor
Jakob Sprenger
Jakob Sprenger OP (1435, Rheinfelden - 6 de desembre de 1495, Estrasburg) fou un frare dominic alemany, més conegut com a presumpte coautor del tractat medieval sobre bruixeria Malleus Maleficarum.
Veure Inquisidor general і Jakob Sprenger
Jerónimo Castillón y Salas
Jerónimo Castillón y Salas o Gerónimo (Ponzano, Osca, 30 de setembre de 1755 - Tarassona, 1835) va ser un religiós espanyol, bisbe de Tarassona i inquisidor general, el darrer abans de l'abolició definitiva del càrrec.
Veure Inquisidor general і Jerónimo Castillón y Salas
Jerónimo Manrique de Lara
Jerónimo Manrique de Lara (?,? - Àvila, 22 de setembre de 1595) va ser un religiós castellà, al servei de Felip II de Castella, que va ser bisbe de Cartagena i d'Àvila, membre de la Inquisició, que va arribar a ser inquisidor general, però amb un breu mandat de deu mesos.
Veure Inquisidor general і Jerónimo Manrique de Lara
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Veure Inquisidor general і Jerónimo Zurita y Castro
Joan d'Enguera
Joan d'Ènguera (València, segle XV - Valladolid, 15 de febrer de 1513) fou un religiós dominic espanyol i inquisidor general.
Veure Inquisidor general і Joan d'Enguera
Joan Tomàs de Rocabertí
Joan Tomàs de Rocabertí, citat també com Tomàs de Rocabertí, (Peralada, 4 de març de 1627 - Madrid, 13 de juny de 1699) fou un religiós català que va exercir diversos càrrecs eclesiàstics i civils rellevants.
Veure Inquisidor general і Joan Tomàs de Rocabertí
Josep Molines i Casadevall
Josep Molines i Casadevall (L'Hospitalet de Llobregat, 1645- Milà, 11 de gener de 1719), també conegut pel seu nom castellanitzat José Molines, va ser un religiós català, destacat en la seva tasca com auditor de Rota a Roma i com a representant diplomàtic de Felip V d'Espanya davant la Santa Seu.
Veure Inquisidor general і Josep Molines i Casadevall
Juan Bautista de Acevedo
Juan Bautista de Acevedo y Muñoz o Acebedo (Hoznayo, Trasmiera, 1555Segons el seu epitafi. - Madrid, 8 juliol 1608) va ser un religiós espanyol, bisbe de Valladolid, patriarca de les Índies Occidentals, inquisidor general i president del Consell de Castella.
Veure Inquisidor general і Juan Bautista de Acevedo
Juan Bautista de Arzamendi
Juan Bautista de Arzamendi (Mendarozketa, Zigoitia, 20 de gener de 1635 - Madrid, 30 d'octubre de 1705) va ser un religiós alabès, bisbe electe de Zamora i Pamplona -càrrecs que va refusar- i inquisidor general d'Espanya electe sense arribar a exercir el càrrec a causa de la seva mort.
Veure Inquisidor general і Juan Bautista de Arzamendi
Juan de Camargo y Angulo
Juan de Camargo y Angulo (Ágreda, 30 de juny de 1663- Madrid, 24 de maig de 1733) va ser un eclesiàstic castellà, que va esdevenir bisbe de Pamplona (1716-1725) comissari general de Croada (1720) i, després, inquisidor general d'Espanya (1720-1733), càrrec pel qual va ser, el 1724, membre del consell d'estat, assessor del rei Lluís I d'Espanya.
Veure Inquisidor general і Juan de Camargo y Angulo
Juan de Zúñiga y Flores
Juan de Zúñiga y Flores (Madrigal de las Altas Torres, 1541 o 1547 - Madrid, 20 de desembre de 1602) va ser un religiós i polític castellà, bisbe de Cartagena i inquisidor del Sant Ofici, va arribar a ser-ne inquisidor general uns pocs mesos.
Veure Inquisidor general і Juan de Zúñiga y Flores
Juan Everardo Nithard
Juan Everardo Nithard, conegut així a Espanya, de naixement, en alemany, Johann Eberhard Neidhardt (Falkenstein, Àustria, 8 de desembre de 1607 - Roma, Estats Pontificis, 1 de febrer de 1681) va ser un religiós austríac, membre de la Companyia de Jesús.
Veure Inquisidor general і Juan Everardo Nithard
Juan Gil
Juan Gil (Olvés, Saragossa, 1495? - Sevilla, novembre de 1555) va ser un teòleg protestant, processat i sentenciat a mort per la Inquisició, comunament anomenant pel seu nom llatínitzat com a Doctor Egidio.
Veure Inquisidor general і Juan Gil
Juan Miguélez de Mendaña y Osorio
Juan Miguélez de Mendaña y Osorio (Cubillos del Sil, 1656 - Tortosa, 15 de desembre de 1717), fou un eclesiàstic i home d'estat espanyol, conseller de la Inquisició, president de la Chancilleria de Granada, membre del Consell de Castella i bisbe de Tortosa.
Veure Inquisidor general і Juan Miguélez de Mendaña y Osorio
Juan Pardo de Tavera
Juan Pardo de Tavera (Toro, província de Zamora, 26 de maig de 1472 – Toledo, 1 d'agost de 1545) va ser un religiós castellà.
Veure Inquisidor general і Juan Pardo de Tavera
Juan Vigil de Quiñones y Labiada
Juan Vigil de Quiñones y Labiada (Caldones, concejo de Gijón, 1546/1547 - Segòvia, 1 de setembre de 1617) va ser un religiós asturià, bisbe de Valladolid (1607-1616) i de Segòvia (1616-1617).
Veure Inquisidor general і Juan Vigil de Quiñones y Labiada
La peste (sèrie de televisió)
La peste és una sèrie de televisió espanyola, una producció original de Movistar+ creada per Alberto Rodríguez i Rafael Cobos.
Veure Inquisidor general і La peste (sèrie de televisió)
La Serra d'en Galceran
La Serra d'en Galceran és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Veure Inquisidor general і La Serra d'en Galceran
La Verge dels Reis Catòlics
La Verge dels Reis Catòlics, procedent del Reial Monestir de San Tomás d'Àvila i actualment en el Museu del Prado, és un quadre al tremp d'ou sobre taula de 123 × 112 cm, i la seva data s'estableix entre 1491 i 1493.
Veure Inquisidor general і La Verge dels Reis Catòlics
Llegenda negra de la Inquisició espanyola
La llegenda negra de la Inquisició espanyola és un terme utilitzat per aquells autors que consideren l'existència d'una imatge fantasiada o exagerada de la Inquisició espanyola com a epítom del terror i la barbàrie humana.
Veure Inquisidor general і Llegenda negra de la Inquisició espanyola
Lluís de Granada
Fra Lluís de Granada O.P. (1504, Granada, Espanya - 31 de desembre de 1588, Lisboa, Portugal) fou un escriptor dominic espanyol.
Veure Inquisidor general і Lluís de Granada
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Veure Inquisidor general і Lluís I d'Espanya
Lluís Mercader
Lluís Mercader Escolano (Sagunt, 1444 - Bunyol, 9 de juliol de 1516) va ser un religiós cartoixà valencià, bisbe de Tortosa i inquisidor general als regnes d'Aragó i de Navarra.
Veure Inquisidor general і Lluís Mercader
Manuel Abad i Lasierra
Manuel Abad y Lasierra (Estadilla, Aragó, 1729 - Saragossa, 1806) va ser un eclesiàstic i historiador aragonès, primer bisbe d'Eivissa.
Veure Inquisidor general і Manuel Abad i Lasierra
Manuel Isidro de Orozco Manrique de Lara
Manuel Isidro de Orozco y Manrique de Lara (Madrid, 15 de maig de 1681-1 de febrer de 1745) o també conegut com Manuel Isidro Manrique de Lara, va ser un religiós espanyol.
Veure Inquisidor general і Manuel Isidro de Orozco Manrique de Lara
Manuel Quintano Bonifaz
Manuel Jacinto Quintano Bonifaz (Briviesca, setembre de 1696 – Madrid, 18 de desembre de 1774) va ser un religiós castellà, arquebisbe titular de Farsala i inquisidor general d'Espanya.
Veure Inquisidor general і Manuel Quintano Bonifaz
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Veure Inquisidor general і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Marianna del Palatinat-Neuburg
Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 28 d'octubre de 1667 - Guadalajara, 16 de juliol de 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatinat i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries.
Veure Inquisidor general і Marianna del Palatinat-Neuburg
Martín Ponce de León
Martín Ponce de León (? - Castella, 1500), conegut a Itàlia com Martino Ponzo, va ser un religiós castellà.
Veure Inquisidor general і Martín Ponce de León
Miguel de Morillo
Fra Miguel de Morillo, O.P. (Aragó, -Castella, ca. 1494) va ser un frare dominic, un dels primers inquisidors moderns de Castella nomenat pels Reis Catòlics.
Veure Inquisidor general і Miguel de Morillo
Nicolau Eimeric
Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.
Veure Inquisidor general і Nicolau Eimeric
Oviedo
Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.
Veure Inquisidor general і Oviedo
Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pasqual d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Mataró, 1626-Madrid, 1677) també conegut com a Pasqual Fernández de Córdoba i Aragó, va ser un religiós català, president del Consell d'Aragó i arquebisbe de Toledo.
Veure Inquisidor general і Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pedro Fernández de Temiño
Pedro Fernández de Temiño (Burgos, 1532 - ?, 29 d'agost de 1590) va ser un religiós castellà, bisbe d'Àvila entre 1581 i 1590.
Veure Inquisidor general і Pedro Fernández de Temiño
Pedro Ponce de León y Córdoba
Pedro Ponce de León y Córdoba (Còrdova, 1510 - Jaraicejo, 17 de gener de 1573) va ser un religiós andalús, bisbe de Ciudad Rodrigo i de Plasència i inquisidor general, a més d'un destacat erudit, bibliòfil i mecenes d'art.
Veure Inquisidor general і Pedro Ponce de León y Córdoba
Pedro Portocarrero y Manuel
Pedro Portocarrero y Manuel (Extremadura, ? - Conca, 20 de setembre de 1600) va ser un noble i religiós castellà, que ocupà els bisbats de Calahorra, Còrdova i Conca i el càrrec d'inquisidor general d'Espanya.
Veure Inquisidor general і Pedro Portocarrero y Manuel
Pere de Cadireta
Pere de Cadireta (Moià, Moianès - la Seu d'Urgell, 1277-1279), sovint anomenat també de la Cadireta, va ser un frare dominic.
Veure Inquisidor general і Pere de Cadireta
Pragmàtica Sanció de 1567
La Pragmàtica Sanció de 1567 o Pragmàtica antimorisca va ser un edicte reial en forma de pragmàtica sanció concebuda per l'Inquisidor general Diego de Espinosa i el rei Felip II de Castella.
Veure Inquisidor general і Pragmàtica Sanció de 1567
Ramón José de Arce
Ramón José de Arce y Uribarri Martínez de Ojeda y Fernández de Liencres (Selaya, 25 d'octubre de 1755 - París, 19 de febrer de 1844) fou un religiós càntabre.
Veure Inquisidor general і Ramón José de Arce
Ramon de Tàrrega
Ramon o Raimon de Tàrrega (principis del, Tàrrega, l'Urgell, llavors bisbat de Vic i ara de Solsona - Barcelona, 20 de setembre de 1371) anomenat per alguns el “Ramon Llull de Tàrrega”, fou un rabí, jueu convers, frare dominic i teòleg acusat d'heretgia.
Veure Inquisidor general і Ramon de Tàrrega
Reforma protestant a Espanya
espanyola, per la qual cosa probablement sigui el llibre escrit en castellà amb major nombre d'exemplars de la història. Reforma protestant a Espanya. La història de la reforma protestant a Espanya es remunta al, quan diversos creients espanyols es van sentir plenament d'acord amb els plantejaments de la Reforma protestant iniciada per Martí Luter a Alemanya.
Veure Inquisidor general і Reforma protestant a Espanya
Reformisme borbònic
El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.
Veure Inquisidor general і Reformisme borbònic
Reial Audiència de València
La Real Audiència de València o Audiència de València va ser una institució col·legiada creada en 1506 pel rei Ferran II el Catòlic per a tot el Regne de València amb funcions judicials i polítiques.
Veure Inquisidor general і Reial Audiència de València
San Pablo de Valladolid
San Pablo (en castellà Iglesia conventual de San Pablo), de l'orde dels dominics, és un dels temples més representatius de la ciutat de Valladolid (Castella i Lleó).
Veure Inquisidor general і San Pablo de Valladolid
Sixt V
Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit papa de Roma.
Veure Inquisidor general і Sixt V
Teresa (pel·lícula de 2023)
Teresa és una pel·lícula dramàtica dirigida per Paula Ortiz Consultado el 2 de diciembre de 2012.
Veure Inquisidor general і Teresa (pel·lícula de 2023)
The Fountain
The Fountain és una pel·lícula estatunidenca de 2006, de gènere ciència-ficció, fantasia i drama, dirigida per Darren Aronofsky, amb Hugh Jackman i Rachel Weisz en els papers principals.
Veure Inquisidor general і The Fountain
Tomás de Torquemada
Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.
Veure Inquisidor general і Tomás de Torquemada
Toribio de Mogrovejo
fou un religiós castellà de l'Església Catòlica que va exercir com a arquebisbe de Lima des de 1579 fins a la seva mort.
Veure Inquisidor general і Toribio de Mogrovejo
Tractat de Madrid (1667)
El tractat de Madrid va ser un tractat comercial signat el 23 de maig de 1667 a la ciutat de Madrid (Espanya), entre la monarquia hispànica i el Regne d'Anglaterra.
Veure Inquisidor general і Tractat de Madrid (1667)
Universitat d'Oviedo
La Universitat d'Oviedo, fundada a fins del per l'arquebisbe catòlic Fernando Valdés Salas, Inquisidor general de les Espanyes, va iniciar les seves activitats a Oviedo el 1608, mantenint avui seus també a Gijón i Mieres.
Veure Inquisidor general і Universitat d'Oviedo
Vidal Marín del Campo
Vidal Marín del Campo (Mora, 22 de febrer de 1653 - Madrid, 10 de març de 1709) va ser un religiós espanyol, bisbe de Ceuta (1694-1709) i inquisidor general (1705-1709).
Veure Inquisidor general і Vidal Marín del Campo
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Inquisidor general і 16 de setembre
També conegut com Gran Inquisidor.