Taula de continguts
32 les relacions: Alexandre de Bournonville, Arquebisbat de Barcelona, Barcelona, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Corona d'Aragó, Felip V d'Espanya, Francesco del Giudice, Guerra de Successió Espanyola, Inquisidor general, Isabel Farnese, Juan Bautista de Arzamendi, Julio Alberoni, L'Hospitalet de Llobregat, Milà, Regne de Nàpols, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Maria del Pi, Santa Seu, Tractat d'Utrecht, Tribunal de la Rota Romana, Triple Aliança (1717), 11 de gener, 1645, 1684, 1698, 1709, 1717, 1719, 2 de juny, 30 de setembre.
Alexandre de Bournonville
Alexander de Bournonville, Alexandre von Bournonville, Alexander II Hyppolite; Príncep de Bournonville i comte de Hennin (1616-1691) fou un militar flamenc.
Veure Josep Molines i Casadevall і Alexandre de Bournonville
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Veure Josep Molines i Casadevall і Arquebisbat de Barcelona
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Josep Molines i Casadevall і Barcelona
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Josep Molines i Casadevall і Carles II de Castella
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Josep Molines i Casadevall і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Josep Molines i Casadevall і Corona d'Aragó
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Josep Molines i Casadevall і Felip V d'Espanya
Francesco del Giudice
Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembre de 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.
Veure Josep Molines i Casadevall і Francesco del Giudice
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Josep Molines i Casadevall і Guerra de Successió Espanyola
Inquisidor general
LInquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola.
Veure Josep Molines i Casadevall і Inquisidor general
Isabel Farnese
Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.
Veure Josep Molines i Casadevall і Isabel Farnese
Juan Bautista de Arzamendi
Juan Bautista de Arzamendi (Mendarozketa, Zigoitia, 20 de gener de 1635 - Madrid, 30 d'octubre de 1705) va ser un religiós alabès, bisbe electe de Zamora i Pamplona -càrrecs que va refusar- i inquisidor general d'Espanya electe sense arribar a exercir el càrrec a causa de la seva mort.
Veure Josep Molines i Casadevall і Juan Bautista de Arzamendi
Julio Alberoni
Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.
Veure Josep Molines i Casadevall і Julio Alberoni
L'Hospitalet de Llobregat
L'Hospitalet de Llobregat, abreujat com L'H, és una ciutat i municipi a la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat.
Veure Josep Molines i Casadevall і L'Hospitalet de Llobregat
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Josep Molines i Casadevall і Milà
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Josep Molines i Casadevall і Regne de Nàpols
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Josep Molines i Casadevall і Roma
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Josep Molines i Casadevall і Sacre Imperi Romanogermànic
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Josep Molines i Casadevall і Santa Maria del Pi
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Josep Molines i Casadevall і Santa Seu
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Josep Molines i Casadevall і Tractat d'Utrecht
Tribunal de la Rota Romana
Palau de la Cancelleria a Roma, seu del tribunal El Tribunal de la Rota Romana (en llatí: Tribunal Apostolicum Rota Romanae) és el tribunal d'apel·lació de la Santa Seu, el tribunal eclesiàstic més alt de l'Església catòlica després del Tribunal Suprem de la Congregació per la Doctrina de la Fe i el Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica.
Veure Josep Molines i Casadevall і Tribunal de la Rota Romana
Triple Aliança (1717)
XVII. La Triple Aliança, pactada mitjançant la signatura del Tractat de la Haia establert el 4 de gener de 1717 a l'Haia, va ser la unió de les Províncies Unides dels Països Baixos, França, i el Regne Unit de la Gran Bretanya tractant d'obligar Espanya a complir les disposicions del Tractat d'Utrecht de 1713.
Veure Josep Molines i Casadevall і Triple Aliança (1717)
11 de gener
L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Josep Molines i Casadevall і 11 de gener
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Josep Molines i Casadevall і 1645
1684
;Països Catalans.
Veure Josep Molines i Casadevall і 1684
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Veure Josep Molines i Casadevall і 1698
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Josep Molines i Casadevall і 1709
1717
;Països Catalans.
Veure Josep Molines i Casadevall і 1717
1719
;Països Catalans.
Veure Josep Molines i Casadevall і 1719
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Josep Molines i Casadevall і 2 de juny
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Josep Molines i Casadevall і 30 de setembre
També conegut com Josep Molines, José Molines.