Taula de continguts
46 les relacions: Adelaida d'Anjou, Alan IV de Bretanya, Amalric I de Jerusalem, Angers, Balduí III de Jerusalem, Balduí IV de Jerusalem, Bertrada de Montfort, Bisbat d'Angers, Bisbat de Soissons, Comtat d'Angulema, Comtat d'Anjou, Comtat de Vexin, Comtat del Gâtinais, Comtat del Maine, Conan I de Bretanya, Courtenay, Ducat de Bretanya, Enric II d'Anglaterra, Ermengarda d'Anjou (duquessa de Borgonya), Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya), Folc I el Roig, Folc III Nerra, Folc IV el Tauró, Folc V d'Anjou, Gualter I de Vexin, Guillem Cliton, Guillem III d'Angulema, Guillem IX d'Aquitània, Guiu de Lusignan, Hug l'Abat, Ingelger, Isabel de Jerusalem, Jofré I Grisegonelle, Jofré II Martell, Jofré III el Barbut, Jofré IV d'Anjou, Jofré V d'Anjou, Jofré VI d'Anjou, Matilde d'Anglaterra, Melisenda de Jerusalem, Plantagenet, Regne d'Anglaterra, Regne de Jerusalem, Sibil·la d'Anjou, Sibil·la de Jerusalem, Teodoric d'Alsàcia.
- Angevins
- Comtes d'Anjou
- Famílies nobles de França
- Nissagues franques
- Reis de Jerusalem
Adelaida d'Anjou
Adelaida d'Anjou esmentada també com Blanca d'Anjou, o a vegades Adelaida del Gavaldà (~947 -1026) fou una dama medieval Era germana de Jofré I d'Anjou i filla de Folc II, comte d'Anjou, i de Gerberga.
Veure Ingelgerians і Adelaida d'Anjou
Alan IV de Bretanya
Alain IV de Bretanya conegut com a Alan Fergent (Alan IV Fergent) o Fergant (nascut vers 1060 - mort el 13 d'octubre de 1119), fill d'Hoel II de Bretanya i d'Havoisa de Bretanya, va ser comte de Cornualla, de Rennes i de Nantes i finalment duc de Bretanya de 1084 a 1112.
Veure Ingelgerians і Alan IV de Bretanya
Amalric I de Jerusalem
Amalric I de Jerusalem (1136 - 11 de juliol de 1174) va ser rei del regne llatí de Jerusalem des de 1162 fins a la seva mort.
Veure Ingelgerians і Amalric I de Jerusalem
Angers
Angers és un municipi francès, situat al departament de Maine i Loira i a la regió del País del Loira.
Veure Ingelgerians і Angers
Balduí III de Jerusalem
Coronació de Balduí III Balduí III (1130 – 10 de febrer de 1162) va ser rei de Jerusalem de 1143 a 1162.
Veure Ingelgerians і Balduí III de Jerusalem
Balduí IV de Jerusalem
Balduí IV (Jerusalem, 1161 – 16 de març de 1185), dit el Leprós, fill d'Amalaric I de Jerusalem i de la seva primera dona Agnès de Courtenay, fou Rei de Jerusalem des del 15 de juliol de 1174 fins a la seva mort el 1185.
Veure Ingelgerians і Balduí IV de Jerusalem
Bertrada de Montfort
Bertrada de Montfort (v 1070 - Abadia de Fontevrault 1117), reina consort de França (1092-1108).
Veure Ingelgerians і Bertrada de Montfort
Bisbat d'Angers
L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Veure Ingelgerians і Bisbat d'Angers
Bisbat de Soissons
catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi.
Veure Ingelgerians і Bisbat de Soissons
Comtat d'Angulema
Ubicació del comtat d'Angulema El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany.
Veure Ingelgerians і Comtat d'Angulema
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Veure Ingelgerians і Comtat d'Anjou
Comtat de Vexin
El Comtat de Vexin fou una jurisdicció feudal de França, que des del 911 va quedar dividit entre França i Normandia.
Veure Ingelgerians і Comtat de Vexin
Comtat del Gâtinais
El comtat del Gâtinais fou una jurisdicció feudal de França a la regió natural i històrica del Gatinais (Gâtinais).
Veure Ingelgerians і Comtat del Gâtinais
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Veure Ingelgerians і Comtat del Maine
Conan I de Bretanya
Conan I de Bretanya el Tort, també anomenat Conan I de Rennes (? - mort el 27 de juny del 992 a la batalla de Conquereuil), fou comte de Rennes (970-992) i duc de Bretanya des de 990 a 992.
Veure Ingelgerians і Conan I de Bretanya
Courtenay
* Courtenay (Dakota del Nord), població dels Estats Units a l'estat de Dakota del Nord.
Veure Ingelgerians і Courtenay
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Veure Ingelgerians і Ducat de Bretanya
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Veure Ingelgerians і Enric II d'Anglaterra
Ermengarda d'Anjou (duquessa de Borgonya)
Ermengarda d'Anjou, anomenada Blanca (assassinada el 18 de març de 1076 a l'església de Fleurey-sur-Ouche, fou una princesa de la família dels ingelgerians filla de Folc III ''Nerra'', comte d'Anjou, i d'Hildegarda de Lorena. Es va casar en primeres noces amb Jofré II Ferriol, comte del Gâtinais del que parí a.
Veure Ingelgerians і Ermengarda d'Anjou (duquessa de Borgonya)
Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya)
Ermengarda d'Anjou (Angers, 1067 - 1 de juny de 1146) fou una dama francesa, filla de Folc IV el Tauró, comte d'Anjou, i duquessa consort d'Aquitània (1087-1090) i de Bretanya (1096-1101).
Veure Ingelgerians і Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya)
Folc I el Roig
Folc I el Roig era fill del vescomte d'Anjou, Ingelger, al que va succeir el 888.
Veure Ingelgerians і Folc I el Roig
Folc III Nerra
Vestigis del Castell de Loches, una de les nombroses residències de Folc III Nerra. Folc III Nerra fou el fill i successor de Jofré I Grisegonelle al comtat d'Anjou.
Veure Ingelgerians і Folc III Nerra
Folc IV el Tauró
Folc IV el Tauró fou comte d'Anjou des del 1068.
Veure Ingelgerians і Folc IV el Tauró
Folc V d'Anjou
Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.
Veure Ingelgerians і Folc V d'Anjou
Gualter I de Vexin
Gualter (Walthar) I de Vexin, nascut cap a 920 o 925, mort després de 992, va ser comte de Vexin, d'Amiens i de Valois.
Veure Ingelgerians і Gualter I de Vexin
Guillem Cliton
miniatura Guillem de Normandia dit Guillem Cliton (25 d'octubre de 1102 — Alost, 28 de juliol de 1128), comte de Flandes de 1127 a 1128, va reivindicar el ducat de Normandia i el tron del Regne d'Anglaterra.
Veure Ingelgerians і Guillem Cliton
Guillem III d'Angulema
Guillem III Tallaferro (mort el març de 1028), esmentat també com a Guillem II (per ser el segon que portava el nom de Tallaferro) o Guillem IV (com el quart Guillem en la seva família), fou comte d'Angulema des de vers 988.
Veure Ingelgerians і Guillem III d'Angulema
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Veure Ingelgerians і Guillem IX d'Aquitània
Guiu de Lusignan
Guiu (Guy) de Lusignan, Guiu de Jerusalem o Guiu de Xipre (vers 1150 o 1159/1160 – Nicòsia, 18 de juliol de 1194) fou un cavaller francès que a través del matrimoni amb Sibil·la de Jerusalem va esdevenir rei de Jerusalem, i va portar al regne al desastre a la Batalla de Hattin el 1187; el 1189 va assetjar Acre, que va conquerir finalment Ricard Cor de Lleó.
Veure Ingelgerians і Guiu de Lusignan
Hug l'Abat
Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).
Veure Ingelgerians і Hug l'Abat
Ingelger
Ingelger fou comte d'Anjou del 877 al 909.
Veure Ingelgerians і Ingelger
Isabel de Jerusalem
Isabel I de Jerusalem (Nablus, 1172 - Acre, 1205) fou una reina de Jerusalem de 1192 a 1205.
Veure Ingelgerians і Isabel de Jerusalem
Jofré I Grisegonelle
Jofré I Grisegonelle fou comte d'Anjou del 942 al 960 succeint al seu pare Folc II el Bo com a comte d'Anjou Per reconciliar-se amb el comte de Blois es va casar amb Adelaida de Vermandois, germana de Leutgarda (dona de Tibau de Blois) però més tard (978) es va casar en segones noces amb Adelaida de Chalons, viuda del comte Lambert de Chalon i neta del comte Giselbert de Chalon.
Veure Ingelgerians і Jofré I Grisegonelle
Jofré II Martell
Jofré II Martell fou fill i successor de Folc III Nerra al Comtat d'Anjou el 1040.
Veure Ingelgerians і Jofré II Martell
Jofré III el Barbut
Jofré III el Barbut fou comte del Gatinais i comte d'Anjou.
Veure Ingelgerians і Jofré III el Barbut
Jofré IV d'Anjou
Jofré IV fou hereu d'Anjou i en alguns moments va substituir en el comtat al seu pare Folc IV el Tauró després del 1100.
Veure Ingelgerians і Jofré IV d'Anjou
Jofré V d'Anjou
Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.
Veure Ingelgerians і Jofré V d'Anjou
Jofré VI d'Anjou
Jofré VI d'Anjou o Geoffroy VI o Godofreu VI Plantagenet (Rouen 3 de juny de 1134 – Nantes 27 de juliol de 1158) fou comte d'Anjou, del Maine i de Nantes de 1156 a 1158, fill de Godofreu o Jofré V ''Plantagenet'' i de Matilde d'Anglaterra (Matilde l'Emperadriu).
Veure Ingelgerians і Jofré VI d'Anjou
Matilde d'Anglaterra
Matilde d'Anglaterra (vers 7 de febrer de 1102-10 de setembre de 1167), coneguda com a emperadriu Matilde (en francès: Mathilde o Mahaut l'emperesse, en anglès: Empress Matilda o Maud), va ser filla del rei Enric I d'Anglaterra i reina consort de l'emperador romanogermànic Enric V.
Veure Ingelgerians і Matilde d'Anglaterra
Melisenda de Jerusalem
Melisenda de Jerusalem Melisenda de Jerusalem, filla de Balduí II de Jerusalem i Mòrfia de Melitene, fou reina de Jerusalem.
Veure Ingelgerians і Melisenda de Jerusalem
Plantagenet
Plantagenet fou una dinastia d'origen francès que governà a Anglaterra des de l'extinció de la dinastia normanda el 1154 fins al 1485.
Veure Ingelgerians і Plantagenet
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Ingelgerians і Regne d'Anglaterra
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Veure Ingelgerians і Regne de Jerusalem
Sibil·la d'Anjou
Sibil·la d'Anjou (1112 – 1165) va ser comtessa consort de Flandes.
Veure Ingelgerians і Sibil·la d'Anjou
Sibil·la de Jerusalem
Sibil·la de Jerusalem (c. 1160 – 1190) fou reina de Jerusalem.
Veure Ingelgerians і Sibil·la de Jerusalem
Teodoric d'Alsàcia
Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.
Veure Ingelgerians і Teodoric d'Alsàcia
Vegeu també
Angevins
- Édouard Louis Trouessart
- Adèle Castillon
- André Bazin
- Charles Marie de Beaumont d'Autichamp
- Folc V d'Anjou
- Geoffroi de Vendôme
- Gustave Lefrançais
- Ingelgerians
- Jean Bodin
- Joseph Louis Proust
- Maria d'Anjou i d'Aragó
- Michel Eugène Chevreul
- Pierre-Jean David d'Angers
- Renat I
- Renat II de Lorena
- Valérie Trierweiler
Comtes d'Anjou
- Artur I de Bretanya
- Carles I d'Anjou
- Carles I de Valois
- Carles II d'Anjou
- Enric II d'Anglaterra
- Enric II el Jove
- Felip VI de França
- Folc I el Roig
- Folc II el Bo
- Folc III Nerra
- Folc IV el Tauró
- Folc V d'Anjou
- Ingelger
- Ingelgerians
- Joan II de França
- Joan Tristany de França
- Jofré I Grisegonelle
- Jofré II Martell
- Jofré III el Barbut
- Jofré IV d'Anjou
- Jofré V d'Anjou
- Llista de comtes i ducs d'Anjou
- Lluís I de Provença
- Ricard Cor de Lleó
- Robert el Fort
Famílies nobles de França
- Casa d'Armanyac
- Casa de Broglie
- Casal de Béthune
- Casal de Rohan
- Comtat de Montdidier
- Dinastia Bonaparte
- Dinastia borbònica
- Dinastia normanda
- Família Borja
- Família Levis
- Família d'Amboise
- Ingelgerians
- Matilde de Caríntia
- Pipínids
- Plantagenet
- Senyoria de Dampierre
- Senyoria de Vergy
- Sibil·la de Jerusalem
- Trencavell
Nissagues franques
- Bosònides
- Dinastia carolíngia
- Giràrdides
- Ingelgerians
- Nibelúngides
- Pipínids
Reis de Jerusalem
- Amalric I de Jerusalem
- Amalric II de Lusignan
- Balduí I de Jerusalem
- Balduí II de Jerusalem
- Balduí III de Jerusalem
- Balduí IV de Jerusalem
- Balduí V de Jerusalem
- Conrad IV d'Alemanya
- Conrad de Montferrat
- Enric II de Xampanya
- Enric II de Xipre
- Folc V d'Anjou
- Guiu de Lusignan
- Ingelgerians
- Joan II de Jerusalem
- Joan de Brienne
- Jofré de Bouillon
- Llista de reis de Jerusalem
També conegut com Ingelgerià.