Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Ingelgerians

Índex Ingelgerians

Els Ingelgerians són un llinatge de la noblesa franca, sorgit d'Ingelger, vescomte d'Angers; són coneguts també com els Folc-Jofre d'Anjou o primera dinastia d'Anjou.

Taula de continguts

  1. 46 les relacions: Adelaida d'Anjou, Alan IV de Bretanya, Amalric I de Jerusalem, Angers, Balduí III de Jerusalem, Balduí IV de Jerusalem, Bertrada de Montfort, Bisbat d'Angers, Bisbat de Soissons, Comtat d'Angulema, Comtat d'Anjou, Comtat de Vexin, Comtat del Gâtinais, Comtat del Maine, Conan I de Bretanya, Courtenay, Ducat de Bretanya, Enric II d'Anglaterra, Ermengarda d'Anjou (duquessa de Borgonya), Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya), Folc I el Roig, Folc III Nerra, Folc IV el Tauró, Folc V d'Anjou, Gualter I de Vexin, Guillem Cliton, Guillem III d'Angulema, Guillem IX d'Aquitània, Guiu de Lusignan, Hug l'Abat, Ingelger, Isabel de Jerusalem, Jofré I Grisegonelle, Jofré II Martell, Jofré III el Barbut, Jofré IV d'Anjou, Jofré V d'Anjou, Jofré VI d'Anjou, Matilde d'Anglaterra, Melisenda de Jerusalem, Plantagenet, Regne d'Anglaterra, Regne de Jerusalem, Sibil·la d'Anjou, Sibil·la de Jerusalem, Teodoric d'Alsàcia.

  2. Angevins
  3. Comtes d'Anjou
  4. Famílies nobles de França
  5. Nissagues franques
  6. Reis de Jerusalem

Adelaida d'Anjou

Adelaida d'Anjou esmentada també com Blanca d'Anjou, o a vegades Adelaida del Gavaldà (~947 -1026) fou una dama medieval Era germana de Jofré I d'Anjou i filla de Folc II, comte d'Anjou, i de Gerberga.

Veure Ingelgerians і Adelaida d'Anjou

Alan IV de Bretanya

Alain IV de Bretanya conegut com a Alan Fergent (Alan IV Fergent) o Fergant (nascut vers 1060 - mort el 13 d'octubre de 1119), fill d'Hoel II de Bretanya i d'Havoisa de Bretanya, va ser comte de Cornualla, de Rennes i de Nantes i finalment duc de Bretanya de 1084 a 1112.

Veure Ingelgerians і Alan IV de Bretanya

Amalric I de Jerusalem

Amalric I de Jerusalem (1136 - 11 de juliol de 1174) va ser rei del regne llatí de Jerusalem des de 1162 fins a la seva mort.

Veure Ingelgerians і Amalric I de Jerusalem

Angers

Angers és un municipi francès, situat al departament de Maine i Loira i a la regió del País del Loira.

Veure Ingelgerians і Angers

Balduí III de Jerusalem

Coronació de Balduí III Balduí III (1130 – 10 de febrer de 1162) va ser rei de Jerusalem de 1143 a 1162.

Veure Ingelgerians і Balduí III de Jerusalem

Balduí IV de Jerusalem

Balduí IV (Jerusalem, 1161 – 16 de març de 1185), dit el Leprós, fill d'Amalaric I de Jerusalem i de la seva primera dona Agnès de Courtenay, fou Rei de Jerusalem des del 15 de juliol de 1174 fins a la seva mort el 1185.

Veure Ingelgerians і Balduí IV de Jerusalem

Bertrada de Montfort

Bertrada de Montfort (v 1070 - Abadia de Fontevrault 1117), reina consort de França (1092-1108).

Veure Ingelgerians і Bertrada de Montfort

Bisbat d'Angers

L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Veure Ingelgerians і Bisbat d'Angers

Bisbat de Soissons

catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi.

Veure Ingelgerians і Bisbat de Soissons

Comtat d'Angulema

Ubicació del comtat d'Angulema El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany.

Veure Ingelgerians і Comtat d'Angulema

Comtat d'Anjou

Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Veure Ingelgerians і Comtat d'Anjou

Comtat de Vexin

El Comtat de Vexin fou una jurisdicció feudal de França, que des del 911 va quedar dividit entre França i Normandia.

Veure Ingelgerians і Comtat de Vexin

Comtat del Gâtinais

El comtat del Gâtinais fou una jurisdicció feudal de França a la regió natural i històrica del Gatinais (Gâtinais).

Veure Ingelgerians і Comtat del Gâtinais

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Veure Ingelgerians і Comtat del Maine

Conan I de Bretanya

Conan I de Bretanya el Tort, també anomenat Conan I de Rennes (? - mort el 27 de juny del 992 a la batalla de Conquereuil), fou comte de Rennes (970-992) i duc de Bretanya des de 990 a 992.

Veure Ingelgerians і Conan I de Bretanya

Courtenay

* Courtenay (Dakota del Nord), població dels Estats Units a l'estat de Dakota del Nord.

Veure Ingelgerians і Courtenay

Ducat de Bretanya

El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.

Veure Ingelgerians і Ducat de Bretanya

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Veure Ingelgerians і Enric II d'Anglaterra

Ermengarda d'Anjou (duquessa de Borgonya)

Ermengarda d'Anjou, anomenada Blanca (assassinada el 18 de març de 1076 a l'església de Fleurey-sur-Ouche, fou una princesa de la família dels ingelgerians filla de Folc III ''Nerra'', comte d'Anjou, i d'Hildegarda de Lorena. Es va casar en primeres noces amb Jofré II Ferriol, comte del Gâtinais del que parí a.

Veure Ingelgerians і Ermengarda d'Anjou (duquessa de Borgonya)

Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya)

Ermengarda d'Anjou (Angers, 1067 - 1 de juny de 1146) fou una dama francesa, filla de Folc IV el Tauró, comte d'Anjou, i duquessa consort d'Aquitània (1087-1090) i de Bretanya (1096-1101).

Veure Ingelgerians і Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya)

Folc I el Roig

Folc I el Roig era fill del vescomte d'Anjou, Ingelger, al que va succeir el 888.

Veure Ingelgerians і Folc I el Roig

Folc III Nerra

Vestigis del Castell de Loches, una de les nombroses residències de Folc III Nerra. Folc III Nerra fou el fill i successor de Jofré I Grisegonelle al comtat d'Anjou.

Veure Ingelgerians і Folc III Nerra

Folc IV el Tauró

Folc IV el Tauró fou comte d'Anjou des del 1068.

Veure Ingelgerians і Folc IV el Tauró

Folc V d'Anjou

Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.

Veure Ingelgerians і Folc V d'Anjou

Gualter I de Vexin

Gualter (Walthar) I de Vexin, nascut cap a 920 o 925, mort després de 992, va ser comte de Vexin, d'Amiens i de Valois.

Veure Ingelgerians і Gualter I de Vexin

Guillem Cliton

miniatura Guillem de Normandia dit Guillem Cliton (25 d'octubre de 1102 — Alost, 28 de juliol de 1128), comte de Flandes de 1127 a 1128, va reivindicar el ducat de Normandia i el tron del Regne d'Anglaterra.

Veure Ingelgerians і Guillem Cliton

Guillem III d'Angulema

Guillem III Tallaferro (mort el març de 1028), esmentat també com a Guillem II (per ser el segon que portava el nom de Tallaferro) o Guillem IV (com el quart Guillem en la seva família), fou comte d'Angulema des de vers 988.

Veure Ingelgerians і Guillem III d'Angulema

Guillem IX d'Aquitània

Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.

Veure Ingelgerians і Guillem IX d'Aquitània

Guiu de Lusignan

Guiu (Guy) de Lusignan, Guiu de Jerusalem o Guiu de Xipre (vers 1150 o 1159/1160 – Nicòsia, 18 de juliol de 1194) fou un cavaller francès que a través del matrimoni amb Sibil·la de Jerusalem va esdevenir rei de Jerusalem, i va portar al regne al desastre a la Batalla de Hattin el 1187; el 1189 va assetjar Acre, que va conquerir finalment Ricard Cor de Lleó.

Veure Ingelgerians і Guiu de Lusignan

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Veure Ingelgerians і Hug l'Abat

Ingelger

Ingelger fou comte d'Anjou del 877 al 909.

Veure Ingelgerians і Ingelger

Isabel de Jerusalem

Isabel I de Jerusalem (Nablus, 1172 - Acre, 1205) fou una reina de Jerusalem de 1192 a 1205.

Veure Ingelgerians і Isabel de Jerusalem

Jofré I Grisegonelle

Jofré I Grisegonelle fou comte d'Anjou del 942 al 960 succeint al seu pare Folc II el Bo com a comte d'Anjou Per reconciliar-se amb el comte de Blois es va casar amb Adelaida de Vermandois, germana de Leutgarda (dona de Tibau de Blois) però més tard (978) es va casar en segones noces amb Adelaida de Chalons, viuda del comte Lambert de Chalon i neta del comte Giselbert de Chalon.

Veure Ingelgerians і Jofré I Grisegonelle

Jofré II Martell

Jofré II Martell fou fill i successor de Folc III Nerra al Comtat d'Anjou el 1040.

Veure Ingelgerians і Jofré II Martell

Jofré III el Barbut

Jofré III el Barbut fou comte del Gatinais i comte d'Anjou.

Veure Ingelgerians і Jofré III el Barbut

Jofré IV d'Anjou

Jofré IV fou hereu d'Anjou i en alguns moments va substituir en el comtat al seu pare Folc IV el Tauró després del 1100.

Veure Ingelgerians і Jofré IV d'Anjou

Jofré V d'Anjou

Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.

Veure Ingelgerians і Jofré V d'Anjou

Jofré VI d'Anjou

Jofré VI d'Anjou o Geoffroy VI o Godofreu VI Plantagenet (Rouen 3 de juny de 1134 – Nantes 27 de juliol de 1158) fou comte d'Anjou, del Maine i de Nantes de 1156 a 1158, fill de Godofreu o Jofré V ''Plantagenet'' i de Matilde d'Anglaterra (Matilde l'Emperadriu).

Veure Ingelgerians і Jofré VI d'Anjou

Matilde d'Anglaterra

Matilde d'Anglaterra (vers 7 de febrer de 1102-10 de setembre de 1167), coneguda com a emperadriu Matilde (en francès: Mathilde o Mahaut l'emperesse, en anglès: Empress Matilda o Maud), va ser filla del rei Enric I d'Anglaterra i reina consort de l'emperador romanogermànic Enric V.

Veure Ingelgerians і Matilde d'Anglaterra

Melisenda de Jerusalem

Melisenda de Jerusalem Melisenda de Jerusalem, filla de Balduí II de Jerusalem i Mòrfia de Melitene, fou reina de Jerusalem.

Veure Ingelgerians і Melisenda de Jerusalem

Plantagenet

Plantagenet fou una dinastia d'origen francès que governà a Anglaterra des de l'extinció de la dinastia normanda el 1154 fins al 1485.

Veure Ingelgerians і Plantagenet

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Veure Ingelgerians і Regne d'Anglaterra

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Veure Ingelgerians і Regne de Jerusalem

Sibil·la d'Anjou

Sibil·la d'Anjou (1112 – 1165) va ser comtessa consort de Flandes.

Veure Ingelgerians і Sibil·la d'Anjou

Sibil·la de Jerusalem

Sibil·la de Jerusalem (c. 1160 – 1190) fou reina de Jerusalem.

Veure Ingelgerians і Sibil·la de Jerusalem

Teodoric d'Alsàcia

Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.

Veure Ingelgerians і Teodoric d'Alsàcia

Vegeu també

Angevins

Comtes d'Anjou

Famílies nobles de França

Nissagues franques

Reis de Jerusalem

També conegut com Ingelgerià.