Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ingelgerians

Índex Ingelgerians

Els Ingelgerians són un llinatge de la noblesa franca, sorgit d'Ingelger, vescomte d'Angers; són coneguts també com els Folc-Jofre d'Anjou o primera dinastia d'Anjou.

47 les relacions: Adelaida d'Anjou, Alan IV de Bretanya, Amalric I de Jerusalem, Angers, Balduí III de Jerusalem, Balduí IV de Jerusalem, Bertrada de Montfort, Bisbat d'Angers, Bisbat de Soissons, Comtat d'Angulema, Comtat d'Anjou, Comtat de Vexin, Comtat del Gâtinais, Comtat del Maine, Conan I de Bretanya, Courtenay, Ducat de Bretanya, Enric II d'Anglaterra, Ermengarda d'Anjou (duquessa de Borgonya), Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya), Folc I el Roig, Folc III Nerra, Folc IV el Tauró, Folc V d'Anjou, Gualter I de Vexin, Guillem Cliton, Guillem III d'Angulema, Guillem IX d'Aquitània, Guiu de Lusignan, Hug l'Abat, Ingelger, Isabel de Jerusalem, Jofré I Grisegonelle, Jofré II Martell, Jofré III el Barbut, Jofré IV d'Anjou, Jofré V d'Anjou, Jofré VI d'Anjou, Matilde d'Anglaterra, Melisenda de Jerusalem, Plantagenet, Regne d'Anglaterra, Regne de Jerusalem, Sibil·la d'Anjou, Sibil·la de Jerusalem, Teodoric d'Alsàcia, 1060.

Adelaida d'Anjou

Adelaida d'Anjou esmentada també com Blanca d'Anjou, o a vegades Adelaida del Gavaldà (~947 -1026) fou una dama medieval Era germana de Jofré I d'Anjou i filla de Folc II, comte d'Anjou, i de Gerberga.

Nou!!: Ingelgerians і Adelaida d'Anjou · Veure més »

Alan IV de Bretanya

Alain IV de Bretanya conegut com a Alan Fergent (Alan IV Fergent) o Fergant (nascut vers 1060 - mort el 13 d'octubre de 1119), fill d'Hoel II de Bretanya i d'Havoisa de Bretanya, va ser comte de Cornualla, de Rennes i de Nantes i finalment duc de Bretanya de 1084 a 1112.

Nou!!: Ingelgerians і Alan IV de Bretanya · Veure més »

Amalric I de Jerusalem

Amalric I de Jerusalem (1136 - 11 de juliol de 1174) va ser rei del regne llatí de Jerusalem des de 1162 fins a la seva mort.

Nou!!: Ingelgerians і Amalric I de Jerusalem · Veure més »

Angers

Angers és un municipi francès, situat al departament de Maine i Loira i a la regió del País del Loira.

Nou!!: Ingelgerians і Angers · Veure més »

Balduí III de Jerusalem

Coronació de Balduí III Balduí III (1130 – 10 de febrer de 1162) va ser rei de Jerusalem de 1143 a 1162.

Nou!!: Ingelgerians і Balduí III de Jerusalem · Veure més »

Balduí IV de Jerusalem

Balduí IV (Jerusalem, 1161 – 16 de març de 1185), dit el Leprós, fill d'Amalaric I de Jerusalem i de la seva primera dona Agnès de Courtenay, fou Rei de Jerusalem des del 15 de juliol de 1174 fins a la seva mort el 1185.

Nou!!: Ingelgerians і Balduí IV de Jerusalem · Veure més »

Bertrada de Montfort

Bertrada de Montfort (v 1070 - Abadia de Fontevrault 1117), reina consort de França (1092-1108).

Nou!!: Ingelgerians і Bertrada de Montfort · Veure més »

Bisbat d'Angers

L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: Ingelgerians і Bisbat d'Angers · Veure més »

Bisbat de Soissons

catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi. El bisbat de Soissons (francès: Diocèse de Soissons, llatí: Dioecesis Suessionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: Ingelgerians і Bisbat de Soissons · Veure més »

Comtat d'Angulema

Ubicació del comtat d'Angulema El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany.

Nou!!: Ingelgerians і Comtat d'Angulema · Veure més »

Comtat d'Anjou

Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: Ingelgerians і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat de Vexin

El Comtat de Vexin fou una jurisdicció feudal de França, que des del 911 va quedar dividit entre França i Normandia.

Nou!!: Ingelgerians і Comtat de Vexin · Veure més »

Comtat del Gâtinais

El comtat del Gâtinais fou una jurisdicció feudal de França a la regió natural i històrica del Gatinais (Gâtinais).

Nou!!: Ingelgerians і Comtat del Gâtinais · Veure més »

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Nou!!: Ingelgerians і Comtat del Maine · Veure més »

Conan I de Bretanya

Conan I de Bretanya el Tort, també anomenat Conan I de Rennes (? - mort el 27 de juny del 992 a la batalla de Conquereuil), fou comte de Rennes (970-992) i duc de Bretanya des de 990 a 992.

Nou!!: Ingelgerians і Conan I de Bretanya · Veure més »

Courtenay

* Courtenay (Dakota del Nord), població dels Estats Units a l'estat de Dakota del Nord.

Nou!!: Ingelgerians і Courtenay · Veure més »

Ducat de Bretanya

El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.

Nou!!: Ingelgerians і Ducat de Bretanya · Veure més »

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Nou!!: Ingelgerians і Enric II d'Anglaterra · Veure més »

Ermengarda d'Anjou (duquessa de Borgonya)

Ermengarda d'Anjou, anomenada Blanca (assassinada el 18 de març de 1076 a l'església de Fleurey-sur-Ouche, fou una princesa de la família dels ingelgerians filla de Folc III ''Nerra'', comte d'Anjou, i d'Hildegarda de Lorena. Es va casar en primeres noces amb Jofré II Ferriol, comte del Gâtinais del que parí a.

Nou!!: Ingelgerians і Ermengarda d'Anjou (duquessa de Borgonya) · Veure més »

Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya)

Ermengarda d'Anjou (Angers, 1067 - 1 de juny de 1146) fou una dama francesa, filla de Folc IV el Tauró, comte d'Anjou, i duquessa consort d'Aquitània (1087-1090) i de Bretanya (1096-1101).

Nou!!: Ingelgerians і Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya) · Veure més »

Folc I el Roig

Folc I el Roig era fill del vescomte d'Anjou, Ingelger, al que va succeir el 888.

Nou!!: Ingelgerians і Folc I el Roig · Veure més »

Folc III Nerra

Vestigis del Castell de Loches, una de les nombroses residències de Folc III Nerra. Folc III Nerra fou el fill i successor de Jofré I Grisegonelle al comtat d'Anjou.

Nou!!: Ingelgerians і Folc III Nerra · Veure més »

Folc IV el Tauró

Folc IV el Tauró fou comte d'Anjou des del 1068.

Nou!!: Ingelgerians і Folc IV el Tauró · Veure més »

Folc V d'Anjou

Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.

Nou!!: Ingelgerians і Folc V d'Anjou · Veure més »

Gualter I de Vexin

Gualter (Walthar) I de Vexin, nascut cap a 920 o 925, mort després de 992, va ser comte de Vexin, d'Amiens i de Valois.

Nou!!: Ingelgerians і Gualter I de Vexin · Veure més »

Guillem Cliton

miniatura Guillem de Normandia dit Guillem Cliton (25 d'octubre de 1102 — Alost, 28 de juliol de 1128), comte de Flandes de 1127 a 1128, va reivindicar el ducat de Normandia i el tron del Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Ingelgerians і Guillem Cliton · Veure més »

Guillem III d'Angulema

Guillem III Tallaferro (mort el març de 1028), esmentat també com a Guillem II (per ser el segon que portava el nom de Tallaferro) o Guillem IV (com el quart Guillem en la seva família), fou comte d'Angulema des de vers 988.

Nou!!: Ingelgerians і Guillem III d'Angulema · Veure més »

Guillem IX d'Aquitània

Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.

Nou!!: Ingelgerians і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »

Guiu de Lusignan

Guiu (Guy) de Lusignan, Guiu de Jerusalem o Guiu de Xipre (vers 1150 o 1159/1160 – Nicòsia, 18 de juliol de 1194) fou un cavaller francès que a través del matrimoni amb Sibil·la de Jerusalem va esdevenir rei de Jerusalem, i va portar al regne al desastre a la Batalla de Hattin el 1187; el 1189 va assetjar Acre, que va conquerir finalment Ricard Cor de Lleó.

Nou!!: Ingelgerians і Guiu de Lusignan · Veure més »

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Nou!!: Ingelgerians і Hug l'Abat · Veure més »

Ingelger

Ingelger fou comte d'Anjou del 877 al 909.

Nou!!: Ingelgerians і Ingelger · Veure més »

Isabel de Jerusalem

Isabel I de Jerusalem (Nablus, 1172 - Acre, 1205) fou una reina de Jerusalem de 1192 a 1205.

Nou!!: Ingelgerians і Isabel de Jerusalem · Veure més »

Jofré I Grisegonelle

Jofré I Grisegonelle fou comte d'Anjou del 942 al 960 succeint al seu pare Folc II el Bo com a comte d'Anjou Per reconciliar-se amb el comte de Blois es va casar amb Adelaida de Vermandois, germana de Leutgarda (dona de Tibau de Blois) però més tard (978) es va casar en segones noces amb Adelaida de Chalons, viuda del comte Lambert de Chalon i neta del comte Giselbert de Chalon.

Nou!!: Ingelgerians і Jofré I Grisegonelle · Veure més »

Jofré II Martell

Jofré II Martell fou fill i successor de Folc III Nerra al Comtat d'Anjou el 1040.

Nou!!: Ingelgerians і Jofré II Martell · Veure més »

Jofré III el Barbut

Jofré III el Barbut fou comte del Gatinais i comte d'Anjou.

Nou!!: Ingelgerians і Jofré III el Barbut · Veure més »

Jofré IV d'Anjou

Jofré IV fou hereu d'Anjou i en alguns moments va substituir en el comtat al seu pare Folc IV el Tauró després del 1100.

Nou!!: Ingelgerians і Jofré IV d'Anjou · Veure més »

Jofré V d'Anjou

Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.

Nou!!: Ingelgerians і Jofré V d'Anjou · Veure més »

Jofré VI d'Anjou

Jofré VI d'Anjou o Geoffroy VI o Godofreu VI Plantagenet (Rouen 3 de juny de 1134 – Nantes 27 de juliol de 1158) fou comte d'Anjou, del Maine i de Nantes de 1156 a 1158, fill de Godofreu o Jofré V ''Plantagenet'' i de Matilde d'Anglaterra (Matilde l'Emperadriu).

Nou!!: Ingelgerians і Jofré VI d'Anjou · Veure més »

Matilde d'Anglaterra

Matilde d'Anglaterra (vers 7 de febrer de 1102-10 de setembre de 1167), coneguda com a emperadriu Matilde (en francès: Mathilde o Mahaut l'emperesse, en anglès: Empress Matilda o Maud), va ser filla del rei Enric I d'Anglaterra i reina consort de l'emperador romanogermànic Enric V. El seu pare la va designar hereva al tron anglès, però la noblesa no li donà suport i preferí coronar Esteve de Blois.

Nou!!: Ingelgerians і Matilde d'Anglaterra · Veure més »

Melisenda de Jerusalem

Melisenda de Jerusalem Melisenda de Jerusalem, filla de Balduí II de Jerusalem i Mòrfia de Melitene, fou reina de Jerusalem.

Nou!!: Ingelgerians і Melisenda de Jerusalem · Veure més »

Plantagenet

Plantagenet fou una dinastia d'origen francès que governà a Anglaterra des de l'extinció de la dinastia normanda el 1154 fins al 1485.

Nou!!: Ingelgerians і Plantagenet · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Ingelgerians і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Ingelgerians і Regne de Jerusalem · Veure més »

Sibil·la d'Anjou

Sibil·la d'Anjou (1112 – 1165) va ser comtessa consort de Flandes.

Nou!!: Ingelgerians і Sibil·la d'Anjou · Veure més »

Sibil·la de Jerusalem

Sibil·la de Jerusalem (c. 1160 – 1190) fou reina de Jerusalem.

Nou!!: Ingelgerians і Sibil·la de Jerusalem · Veure més »

Teodoric d'Alsàcia

Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.

Nou!!: Ingelgerians і Teodoric d'Alsàcia · Veure més »

1060

Sense descripció.

Nou!!: Ingelgerians і 1060 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ingelgerià.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »