Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Anarquia d'Anglaterra, Artur Lemoyne de La Borderie, Auray, Balduí VII de Flandes, Bretó, Clohars-Carnoët, Comtat de Cornualla, Comtat de Nantes, Comtat de Rennes, Conan II, Conan III el Gros, Enric I d'Anglaterra, Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya), Folc III Nerra, Folc IV el Tauró, Geoffroy Grenonat, Guillem I d'Anglaterra, Havoisa de Bretanya, Hoel II de Bretanya, Jerusalem, Kemper, Llista de governants de Bretanya, Matilde d'Anglaterra, Primera Croada, Rennes, Robert II de Normandia, Tinchebray, Wallingford (Oxfordshire), 1084, 1087, 1090, 1093, 1096, 1103, 1106, 1110, 1112, 1116.
Anarquia d'Anglaterra
L"Anarquia" fou un període històric que es va desenvolupar a Anglaterra durant el regnat del rei Esteve de Blois (1135-1154), que es va caracteritzar per la inestabilitat i la guerra civil.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Anarquia d'Anglaterra · Veure més »
Artur Lemoyne de La Borderie
Artur Lemoyne de La Borderie (Vitré, 1827- Roazhon 1901) fou un historiador bretó.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Artur Lemoyne de La Borderie · Veure més »
Auray
Auray (en bretó An Alre) és un municipi francès, situat al departament d'Ar Mor-Bihan i a la regió de Bretanya.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Auray · Veure més »
Balduí VII de Flandes
Balduí VII de Flandes conegut com a Balduí VII la Destral (vers 1093 - † 1119 a Roulers) era fill del comte Robert II de Flandes i de Clemència de Borgonya (1071 - † després de 1134) i fou comte de Flandes de 1111 a 1119.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Balduí VII de Flandes · Veure més »
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Bretó · Veure més »
Clohars-Carnoët
Clohars-Carnoët (en bretó Kloar-Karnoed) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Finisterre.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Clohars-Carnoët · Veure més »
Comtat de Cornualla
Modern país de Cornuaille El comtat de Cornualla fou una jurisdicció feudal de Bretanya; apareix al segle IX si bé la successió és dubtosa en el.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Comtat de Cornualla · Veure més »
Comtat de Nantes
El comtat de Nantes fou una jurisdicció feudal de França que formava una marca fronterera amb Bretanya.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Comtat de Nantes · Veure més »
Comtat de Rennes
El comtat de Rennes fou una jurisdicció feudal de Bretanya centrada a Rennes.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Comtat de Rennes · Veure més »
Conan II
Conan II de Bretanya (nascut a Rennes el 1030 i mort davant Château-Gontier l'11 de desembre de 1066), fill del duc Alan III de Bretanya i de Berta de Blois (o Berta de Blois-Chartes), fou duc de Bretanya de 1040 a la seva mort el 1066.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Conan II · Veure més »
Conan III el Gros
Conan III el Gros (1095 - 17 de setembre de 1148) fou duc de Bretanya i comte de Rennes del 1112 al 1148.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Conan III el Gros · Veure més »
Enric I d'Anglaterra
Enric I d'Anglaterra (versemblantment Selby, Yorkshire, setembre del 1068- Lyons-la-Forêt, a prop de Rouen, Normandia 1135) fou rei d'Anglaterra de l'any 1100 fins a la seva mort.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Enric I d'Anglaterra · Veure més »
Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya)
Ermengarda d'Anjou (Angers, 1067 - 1 de juny de 1146) fou una dama francesa, filla de Folc IV el Tauró, comte d'Anjou, i duquessa consort d'Aquitània (1087-1090) i de Bretanya (1096-1101).
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya) · Veure més »
Folc III Nerra
Vestigis del Castell de Loches, una de les nombroses residències de Folc III Nerra. Folc III Nerra fou el fill i successor de Jofré I Grisegonelle al comtat d'Anjou.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Folc III Nerra · Veure més »
Folc IV el Tauró
Folc IV el Tauró fou comte d'Anjou des del 1068.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Folc IV el Tauró · Veure més »
Geoffroy Grenonat
Geoffroy Grenonat dit le Moustachu (el Bigoti), (mort a Quimper el 25 d'octubre de 1084), fou comte de Rennes de 1066 a 1084.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Geoffroy Grenonat · Veure més »
Guillem I d'Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »
Havoisa de Bretanya
Havoisa de Bretanya o Hawisa de Bretanya en bretó Hawiz Breizh (1027 - 1072) fou la filla del duc Alan III de Bretanya i germana del duc Conan II de Bretanya.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Havoisa de Bretanya · Veure més »
Hoel II de Bretanya
Hoel II de Bretanya (Hoel de Cornualla o més acuradament Hoel V de Cornualla) dit Houel Huuel en bretó i Hoël de Cornouaille en francès (vers 1030Jean-Christophe Cassard, Houel Huuel: comte de Cornouaille puis duc de Bretagne (circa 1030-1084), volum CXVII, Quimper, Société archéologique du Finistère, 1988 (ISSN 0249-6763), pàgs. 95-117 - 13 d'abril de 1084), fill gran d'Alan Canhiart, comte de Cornualla, i de Judit de Nantes filla i hereva de Judicael, comte de Nantes, fou comte de Cornualla i de Nantes, i després duc de Bretanya de 1066 a 1084.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Hoel II de Bretanya · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Jerusalem · Veure més »
Kemper
Kemper (francès Quimper) és una ciutat de França, a la regió de Bretanya, capital del departament de Finisterre i del broiù de Bro Kernev.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Kemper · Veure més »
Llista de governants de Bretanya
Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Llista de governants de Bretanya · Veure més »
Matilde d'Anglaterra
Matilde d'Anglaterra (vers 7 de febrer de 1102-10 de setembre de 1167), coneguda com a emperadriu Matilde (en francès: Mathilde o Mahaut l'emperesse, en anglès: Empress Matilda o Maud), va ser filla del rei Enric I d'Anglaterra i reina consort de l'emperador romanogermànic Enric V. El seu pare la va designar hereva al tron anglès, però la noblesa no li donà suport i preferí coronar Esteve de Blois.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Matilde d'Anglaterra · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Primera Croada · Veure més »
Rennes
Rennes (antigament Roaçona o Resna, en bretó Roazhon, en gal·ló Resnn) és un municipi francès, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regió de Bretanya.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Rennes · Veure més »
Robert II de Normandia
Robert II de Normandia (vers 1051-10 de febrer del 1134) va ser duc de Normandia des de l'any 1087 fins al 1106, i pretendent al tron d'Anglaterra.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Robert II de Normandia · Veure més »
Tinchebray
Tinchebray és un municipi delegat francès, situat al departament de l'Orne i a la regió de Normandia.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Tinchebray · Veure més »
Wallingford (Oxfordshire)
Wallingford és un municipi del Regne Unit, situat al sud del comtat d'Oxfordshire (Anglaterra).
Nou!!: Alan IV de Bretanya і Wallingford (Oxfordshire) · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і 1084 · Veure més »
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і 1087 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і 1090 · Veure més »
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і 1093 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і 1096 · Veure més »
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і 1103 · Veure més »
1106
Sense descripció.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і 1106 · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і 1110 · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і 1112 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alan IV de Bretanya і 1116 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alain IV Fergent, Alain IV de Bretanya, Alan IV, Alan IV Fergent, Alan IV de Bretanaya.
