Taula de continguts
74 les relacions: Índies, Élisa Bonaparte, Baiona, Batalla de Waterloo, Carlo Buonaparte, Carolina Bonaparte, Charles Lucien Bonaparte, Clovis Dardentor, Constitució Espanyola de 1812, Corts de Cadis, Ducat d'Orleans, Església de Sant Jaume (Palma), Espanya, Estatut de Baiona, Ferran VII d'Espanya, Feudalisme, França, Furs, Govern dels cent dies, Jérôme Bonaparte, Joaquim Maria Bover de Rosselló, Josep Bonaparte, Jules Verne, Lluís Felip I de França, Louis Bonaparte, Louis Lucien Bonaparte, Lucien Bonaparte, Mallorca, Monarquia absoluta, Napoléon Louis Bonaparte, Napoleó Bonaparte, Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte, Napoleó II, Napoleó III, Paulina Bonaparte, Pierre Napoléon Bonaparte, Primer Imperi Francès, Rafael del Riego, Regne d'Holanda, Restauració (absolutisme), Segon Imperi Francès, Serf, 1768, 1777, 1782, 1784, 1796, 1801, 1802, 1804, ... Ampliar l'índex (24 més) »
- Famílies nobles de França
Índies
Papua Occidental Les Índies (pluralització Índia, ja que aquest era el territori de referència) foren diverses regions d'Àsia i Amèrica, denominades fins al s. XIX.
Veure Dinastia Bonaparte і Índies
Élisa Bonaparte
Élisa Bonaparte, nascuda com Maria-Anna (1777- 1820) va ser una princesa francesa i altesa imperial (1804), germana de Napoleó Bonaparte.
Veure Dinastia Bonaparte і Élisa Bonaparte
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Veure Dinastia Bonaparte і Baiona
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.
Veure Dinastia Bonaparte і Batalla de Waterloo
Carlo Buonaparte
Carlo Maria Buonaparte (Ajaccio (Còrsega), 27/29 de març del 1746 – Montpeller, 24 de febrer de 1785) va ser un advocat i polític que va servir com a assistent personal del líder revolucionari Pasquale Paoli i més tard com a representant de Còrsega a la cort de Lluís XVI.
Veure Dinastia Bonaparte і Carlo Buonaparte
Carolina Bonaparte
Retrat de Carolina Bonaparte vestida de manera tradicional napolitana, de Giuseppe Cammarano Marie-Annonciade Bonaparte (Ajaccio, 1782 - Florència, Gran Ducat de Toscana, 1839) fou germana petita de Napoleó Bonaparte i esposa del mariscal de França Joachim Murat.
Veure Dinastia Bonaparte і Carolina Bonaparte
Charles Lucien Bonaparte
Charles Lucien (Carlo) Jules Laurent Bonaparte, segon príncep de Canino i Musignano (París, 24 de maig del 1803 - 29 de juliol del 1857) fou un naturalista i ornitòleg francès.
Veure Dinastia Bonaparte і Charles Lucien Bonaparte
Clovis Dardentor
Clovis Dardentor és una novel·la de ficció de l'escriptor Juli Verne publicada el 1896.
Veure Dinastia Bonaparte і Clovis Dardentor
Constitució Espanyola de 1812
1.
Veure Dinastia Bonaparte і Constitució Espanyola de 1812
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Veure Dinastia Bonaparte і Corts de Cadis
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Veure Dinastia Bonaparte і Ducat d'Orleans
Església de Sant Jaume (Palma)
LEsglésia de Sant Jaume és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al carrer homònim.
Veure Dinastia Bonaparte і Església de Sant Jaume (Palma)
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Dinastia Bonaparte і Espanya
Estatut de Baiona
Josep Bonaparte. L'Estatut de Baiona, Carta de Baiona o Constitució de Baiona es considera una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada pel germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui ell va confiar el territori espanyol ocupat, el 8 de juliol de 1808 a la ciutat de Baiona (França).
Veure Dinastia Bonaparte і Estatut de Baiona
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Dinastia Bonaparte і Ferran VII d'Espanya
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Dinastia Bonaparte і Feudalisme
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Dinastia Bonaparte і França
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.
Veure Dinastia Bonaparte і Furs
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Veure Dinastia Bonaparte і Govern dels cent dies
Jérôme Bonaparte
, fou príncep francès i altesa imperial (1806 i 1852), fill de Charles-Marie Bonaparte i de Maria-Létizia Ramolino, era el germà més petit de Napoleó I. Fou le roi Jérôme Napoléon, príncep francès; rei de Westfàlia de 1807 a 1813.
Veure Dinastia Bonaparte і Jérôme Bonaparte
Joaquim Maria Bover de Rosselló
Joaquim Maria Bover de Rosselló (Sevilla, 1810 - Ciutat de Mallorca, 1865) va ser un polígraf mallorquí.
Veure Dinastia Bonaparte і Joaquim Maria Bover de Rosselló
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Veure Dinastia Bonaparte і Josep Bonaparte
Jules Verne
, de nom complet Jules Gabriel Verne, fou un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics.
Veure Dinastia Bonaparte і Jules Verne
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Veure Dinastia Bonaparte і Lluís Felip I de França
Louis Bonaparte
'''Lluís Napoleó''' Lluís Napoleó Bonaparte o Lluís I d'Holanda (Lodewijk Napoleon en neerlandès), príncep francès, rei d'Holanda, comte de Saint-Leu (2 de setembre de 1778 - 25 de juliol de 1846) va ser un dels germans de l'emperador Napoleó I de França, fills de Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino.
Veure Dinastia Bonaparte і Louis Bonaparte
Louis Lucien Bonaparte
Louis Lucien Bonaparte Bleschamp (Thorngrove, Worcestershire, Anglaterra, 4 de gener de 1813 - Fano, Itàlia, 3 de novembre de 1891) fou un filòleg i polític francès.
Veure Dinastia Bonaparte і Louis Lucien Bonaparte
Lucien Bonaparte
Lucien Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 21 de març de 1775 - Viterbo, Estats Pontificis, 29 de juny de 1840) príncep de Canino i segon germà de Napoleó I. Capella dels Bonaparte a Canino Després de fer els estudis a França retornà a Còrsega el 1792, i acompanyà Pasquale Paoli en la seva campanya, però no tardà a separar-se d'ell, anant a Marsella amb tota la seva família.
Veure Dinastia Bonaparte і Lucien Bonaparte
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Dinastia Bonaparte і Mallorca
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Veure Dinastia Bonaparte і Monarquia absoluta
Napoléon Louis Bonaparte
Napoléon-Louis Bonaparte o Lluís II d'Holanda, príncep francès i altesa imperial (1804), príncep reial d'Holanda (1806) (en neerlandès Napoleon Lodewijk II), va néixer a París l'11 d'octubre del 1804 i va morir a Forlì (Itàlia) el 17 de març del 1831.
Veure Dinastia Bonaparte і Napoléon Louis Bonaparte
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Dinastia Bonaparte і Napoleó Bonaparte
Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte
El Príncep Imperial el 1874 Lluís Napoleó, del seu nom complet Napoleó Eugeni Lluís Joan Josep Napoleó, príncep imperial francès (París, 16 de març del 1856 - Sud-àfrica, 1 de juny del 1879), fou l'únic fill de Napoleó III, emperador de França i de la seva esposa Eugènia de Montijo.
Veure Dinastia Bonaparte і Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte
Napoleó II
Napoleó Francesc Josep Carles Bonaparte (París, 20 de març de 1811 - Viena, 22 de juliol de 1832), també conegut com a Napoleó II, Emperador dels francesos, era fill de Napoleó I i de l'emperadriu Maria Lluïsa.
Veure Dinastia Bonaparte і Napoleó II
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Dinastia Bonaparte і Napoleó III
Paulina Bonaparte
Paulina Bonaparte (en francès Marie Paulette o Pauline Bonaparte), també coneguda com a Paulina Borghese, princesa de França, Princesa i duquessa de Guastalla (Ajaccio, Còrsega, 20 d'octubre del 1780- Florència, 9 de juny del 1825) va ser la germana petita i la preferida de Napoleó I.
Veure Dinastia Bonaparte і Paulina Bonaparte
Pierre Napoléon Bonaparte
Pierre Napoléon Bonaparte (Roma, Itàlia, 11 d'octubre de 1815 - Versalles, França, 7 d'abril de 1881) 5.è príncep de Canino, fou un aventurer, militar i escriptor, fill de Lucien Bonaparte i Alexandrine de Bleschamps.
Veure Dinastia Bonaparte і Pierre Napoléon Bonaparte
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Dinastia Bonaparte і Primer Imperi Francès
Rafael del Riego
Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.
Veure Dinastia Bonaparte і Rafael del Riego
Regne d'Holanda
El Regne d'Holanda va ser instituït per Napoleó el 5 de juny del 1806, abolint la República Batava i fent de manera que la província més influent donés nom a tot el país.
Veure Dinastia Bonaparte і Regne d'Holanda
Restauració (absolutisme)
La Restauració és el sistema polític que apareix a Europa a l'inici del quan, després de la derrota de Napoleó, l'any 1814, les potències europees es reuneixen en el Congrés de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema polític.
Veure Dinastia Bonaparte і Restauració (absolutisme)
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Veure Dinastia Bonaparte і Segon Imperi Francès
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Veure Dinastia Bonaparte і Serf
1768
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1768
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Dinastia Bonaparte і 1777
1782
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1782
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia Bonaparte і 1784
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia Bonaparte і 1796
1801
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1801
1802
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1802
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia Bonaparte і 1804
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Dinastia Bonaparte і 1807
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1814
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia Bonaparte і 1825
1830
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1830
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia Bonaparte і 1831
1832
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1832
1839
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1839
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1848
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia Bonaparte і 1851
1854
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1854
1856
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1856
1860
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1860
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1862
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1870
1873
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1873
1878
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1878
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1879
1893
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1893
1921
Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1921
1923
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1923
1926
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1926
1945
;Països Catalans.
Veure Dinastia Bonaparte і 1945
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Dinastia Bonaparte і 1950
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Dinastia Bonaparte і 1986
Vegeu també
Famílies nobles de França
- Casa d'Armanyac
- Casa de Broglie
- Casal de Béthune
- Casal de Rohan
- Comtat de Montdidier
- Dinastia Bonaparte
- Dinastia borbònica
- Dinastia normanda
- Família Borja
- Família Levis
- Família d'Amboise
- Ingelgerians
- Matilde de Caríntia
- Pipínids
- Plantagenet
- Senyoria de Dampierre
- Senyoria de Vergy
- Sibil·la de Jerusalem
- Trencavell
També conegut com Casa de Bonaparte, Casa dels Bonaparte, Família Bonaparte.