Taula de continguts
54 les relacions: Acre (Israel), Amalric II de Xipre, Armènia, Armènia Menor, Àixraf, Batlle (antic règim), Beirut, Cambridge University Press, Carles I d'Anjou, Casa de Lusignan, Comtat de Trípoli, Croades, Famagusta, Francès, Frederic II de Sicília, Galilea, Grec, Hug III de Xipre, Hug IV de Xipre, Il-kanat, Joan II de Jerusalem, Juny, Lleó VI d'Armènia, Mahmud Ghazan, Mamelucs, Nicòsia, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Orde Sobirà i Militar de Malta, Palestina, Papa Climent V, Principat d'Antioquia, Qalàwun, Regne de Jerusalem, Regne de Xipre, República de Gènova, Setge d'Acre, Sultà, Terra Santa, Tir, Trípoli, Xipre, 1270, 1299, 1317, 15 d'agost, 16 d'octubre, 20 de maig, 24 de juny, 26 d'abril, ... Ampliar l'índex (4 més) »
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Veure Enric II de Xipre і Acre (Israel)
Amalric II de Xipre
Amalric de Lusignan (en francès, príncep de Tir i governador-rector-regent de Xipre (aprox. 1272 – Nicòsia, 5 de juny de 1310), de la família Lusignan, fill d'Hug III de Xipre i Isabel d'Ibelin; va usurpar el tron de Xipre al seu germà gran Enric II i es va mantenir al poder fins que fou assassinat quatre anys després.
Veure Enric II de Xipre і Amalric II de Xipre
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Enric II de Xipre і Armènia
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Veure Enric II de Xipre і Armènia Menor
Àixraf
* Islam: Àixraf (àrab: أشرف) és el nom donat als que reclamen ser descendents de Mahoma per via de la seva filla Fàtima; la paraula és el plural de xarīf (xerif "noble") derivat de xarafa "d'alt bressol".
Veure Enric II de Xipre і Àixraf
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Veure Enric II de Xipre і Batlle (antic règim)
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Veure Enric II de Xipre і Beirut
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Enric II de Xipre і Cambridge University Press
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Enric II de Xipre і Carles I d'Anjou
Casa de Lusignan
reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia.
Veure Enric II de Xipre і Casa de Lusignan
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Veure Enric II de Xipre і Comtat de Trípoli
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Enric II de Xipre і Croades
Famagusta
Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.
Veure Enric II de Xipre і Famagusta
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Enric II de Xipre і Francès
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Veure Enric II de Xipre і Frederic II de Sicília
Galilea
Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.
Veure Enric II de Xipre і Galilea
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Enric II de Xipre і Grec
Hug III de Xipre
Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).
Veure Enric II de Xipre і Hug III de Xipre
Hug IV de Xipre
Hug IV de Xipre o Hug IV de Lusignan, (1293 a 1296 - 10 d'octubre 1359) va ser rei de Xipre del 31 de març del 1324 fins a la seva abdicació, el 24 de novembre de 1358 i, en teoria, rei de Jerusalem, com Hug II, fins a la seva mort, a més de príncep titular de Antioquia i comte titular de Trípoli.
Veure Enric II de Xipre і Hug IV de Xipre
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Enric II de Xipre і Il-kanat
Joan II de Jerusalem
Joan I de Xipre (1259 o 1267 - Nicòsia, 20 de maig de 1285) va ser el fill gran d'Hug III de Xipre i d'Isabel d'Ibelin.
Veure Enric II de Xipre і Joan II de Jerusalem
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Enric II de Xipre і Juny
Lleó VI d'Armènia
Lleó VI o Levon de Lusignan (1342-29 de novembre de 1393) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Joan de Lusignan i nebot de Constantí IV d'Armènia Menor (Guiu de Lusignan), cridat pels nakharark després de l'assassinat de Constantí VI el 1373.
Veure Enric II de Xipre і Lleó VI d'Armènia
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Veure Enric II de Xipre і Mahmud Ghazan
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Veure Enric II de Xipre і Mamelucs
Nicòsia
Nicòsia (Turc;, romanitzat: Nikosia; Àrab xipriota: Nikusiya) amb una població de 339.000 habitants el 2015, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia.
Veure Enric II de Xipre і Nicòsia
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Enric II de Xipre і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Enric II de Xipre і Orde del Temple
Orde Sobirà i Militar de Malta
El Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, més conegut com l'Orde Sobirà i Militar de Malta, és un orde religiós catòlic amb un caràcter, tradicionalment, militar, cavalleresc i noble.
Veure Enric II de Xipre і Orde Sobirà i Militar de Malta
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure Enric II de Xipre і Palestina
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Veure Enric II de Xipre і Papa Climent V
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Veure Enric II de Xipre і Principat d'Antioquia
Qalàwun
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).
Veure Enric II de Xipre і Qalàwun
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Veure Enric II de Xipre і Regne de Jerusalem
Regne de Xipre
El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.
Veure Enric II de Xipre і Regne de Xipre
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Enric II de Xipre і República de Gènova
Setge d'Acre
El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.
Veure Enric II de Xipre і Setge d'Acre
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Veure Enric II de Xipre і Sultà
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Veure Enric II de Xipre і Terra Santa
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Veure Enric II de Xipre і Tir
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Veure Enric II de Xipre і Trípoli
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Enric II de Xipre і Xipre
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Enric II de Xipre і 1270
1299
; Països Catalans.
Veure Enric II de Xipre і 1299
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Enric II de Xipre і 1317
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Enric II de Xipre і 15 d'agost
16 d'octubre
El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.
Veure Enric II de Xipre і 16 d'octubre
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Enric II de Xipre і 20 de maig
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Enric II de Xipre і 24 de juny
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Enric II de Xipre і 26 d'abril
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Enric II de Xipre і 26 d'agost
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Veure Enric II de Xipre і 29 de juliol
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Enric II de Xipre і 31 de març
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Enric II de Xipre і 5 d'abril