Taula de continguts
325 les relacions: Administrador de Infraestructuras Ferroviarias, Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, Alta Velocitat Espanyola, Amer, Ample ferroviari ibèric, Amposta, Aragó, Ariza, Baeza, Balaguer, Baldomero Espartero, Balsareny, Banc de Tortosa, Banc Mundial, Banyoles, Barcelona, Berga, Bordeus, Cal Rosal, Cambrils, Camins de Ferro de Barcelona a Girona, Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya, Camprodon, Carbó, Carles Emili Montañès i Criquillion, Casp, Castella, Castellar de n'Hug, Castellbisbal, Catalunya, Catalunya Ràdio, Cellers, Cervera de la Marenda, Colònia tèxtil, Collserola, Comissió Europea, Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona, Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona, Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant, Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, Companyia General dels Ferrocarrils Catalans, Comunitat Econòmica Europea, Confederació Nacional del Treball, Corrent continu, Cremallera de Montserrat, Cremallera de Núria, ... Ampliar l'índex (275 més) »
Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) és una empresa estatal i fou creada a través de la Llei Ferroviària aprovada a Espanya quan la Unió Europea va sol·licitar la progressiva liberalització del mercat del ferrocarril.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat
Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat
Alta Velocitat Espanyola
Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial creada el 1992 de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Alta Velocitat Espanyola
Amer
Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Amer
Ample ferroviari ibèric
L'ample ferroviari ibèric o ample ibèric, de 1668 mm, és l'ample de via fèrria que s'ha usat històricament per a les línies estratègiques de ferrocarril d'Espanya i Portugal.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ample ferroviari ibèric
Amposta
Amposta és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Montsià, al delta de l’Ebre.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Amposta
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Aragó
Ariza
Ariza (Fariza en aragonès) és un municipi de l'Aragó de la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ariza
Baeza
Font de Santa Maria i catedral de Baeza La ciutat de Baeza es troba en el centre geogràfic de la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Baeza
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Balaguer
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Baldomero Espartero
Balsareny
Balsareny és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Balsareny
Banc de Tortosa
El Banc de Tortosa (Banco de Tortosa en castellà) va ser una entitat de crèdit que se constitueix a Tortosa, en forma de societat anònima, el 29 de setembre de 1881 amb un capital de 5 milions de pessetes.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Banc de Tortosa
Banc Mundial
El Banc Mundial és una institució financera internacional que proporciona préstecs als països en vies de desenvolupament per als programes de capital.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Banc Mundial
Banyoles
Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Banyoles
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Barcelona
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Berga
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Bordeus
Cal Rosal
Cal Rosal és un nucli de població situat al peu del riu Llobregat, en el punt on conflueixen els termes municipals d'Avià, Berga i Olvan a la comarca del Berguedà, que va desenvolupar-se a partir d'una colònia tèxtil, i protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Cal Rosal
Cambrils
Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Cambrils
Camins de Ferro de Barcelona a Girona
Camins de Ferro de Barcelona a Girona més tard anomenada Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres fou la companyia ferroviària catalana que uní Girona i Barcelona mitjançant el ferrocarril.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Camins de Ferro de Barcelona a Girona
Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya
Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya o Caminos de Hierro del Nordeste de España (NEE) va ser una companyia de ferrocarrils constructora i explotadora de la línia d'ample mètric entre Barcelona i Martorell.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya
Camprodon
Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Camprodon
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Carbó
Carles Emili Montañès i Criquillion
Carles Emili Montañès i Criquillion (Barcelona, 1877 - Madrid, 1974) va ser un enginyer industrial que treballà en dues companyies de tramvies de Barcelona, tingué un paper important en la fundació de la Barcelona Traction, Light and Power i de Ferrocarrils de Catalunya (1912).
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Carles Emili Montañès i Criquillion
Casp
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Casp
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Castella
Castellar de n'Hug
Castellar de n'Hug és un municipi de la comarca del Berguedà, al límit amb el Ripollès.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Castellar de n'Hug
Castellbisbal
Escut '''no oficial''' de Castellbisbal Castellbisbal és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Castellbisbal
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Catalunya
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Catalunya Ràdio
Cellers
Cellers és un poble del Pallars Jussà que forma part del municipi de Castell de Mur.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Cellers
Cervera de la Marenda
Cervera de la Marenda (o simplement Cervera) (oficialment en francès Cerbère) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, de 1.378 habitants, a la Catalunya del Nord.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Cervera de la Marenda
Colònia tèxtil
Colònia Sedó, des del camí de les Hortes (Esparreguera) Una colònia tèxtil és un tipus específic de colònia industrial que a Catalunya va aparèixer entre la segona meitat del i inicis del XX, amb uns trets molt específics pel que fa al model industrial, empresarial i social.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Colònia tèxtil
Collserola
La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Collserola
Comissió Europea
La Comissió Europea és el braç executiu de la Unió Europea (UE).
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Comissió Europea
Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona
La Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona tingué l'explotació del ferrocarril de Girona a Olot, que es clausurà el 1969.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona
Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona
La Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona(LRT) era una companyia ferroviària catalana.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona
Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona
Estació del Nord (Ferrocarrils del Nord) ara reconvertida en una estació d'autobusos i equipaments públics La Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona fou una societat creada el 1852 vinculada a Manuel Girona i Agrafel.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona
Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona
La Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB) anteriorment anomenada Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell i abans anomenada Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya, enllaçà Barcelona amb Tarragona via Martorell.
Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró
Foto dels impulsors, accionistes i enginyers que feren possible el Ferrocarril de Mataró a l'estació terme de Barcelona La Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró fundada el 6 de juny de 1845 construí el primer ferrocarril de la península Ibèrica entre Barcelona i Mataró.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró
Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya
estació del Nord de València, era l'Estació terme de la companyia del Nord a la ciutat La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya (Abreujadament: Nord o Norte Oficialment: Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España Popularment: Ferrocarrils del Nord) fou una companyia ferroviària fundada el 29 de desembre de 1858.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya
Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant
A l'estació de Mataró encara podem observar una campana amb el nom de la companyia que va explotar línia del maresme entre 1898 i 1941 La Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA o MSA),Entrada a l'Enciclopèdia Catalana fundada el 1856, fou unes de les companyies ferroviàries més importants de l'Estat Espanyol.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant
Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França
La Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) era una companyia ferroviària catalana.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França
Companyia General dels Ferrocarrils Catalans
La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) va ser una empresa privada ferroviària catalana que va explotar, entre els anys 1919 i 1976, les línies de tren d'ample ferroviari mètric que discorrien entre el Barcelonès, el Baix Llobregat, l'Anoia, el Bages i el Berguedà, conegudes popularment com el Carrilet.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Companyia General dels Ferrocarrils Catalans
Comunitat Econòmica Europea
La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des de l'1 de gener del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra, els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Comunitat Econòmica Europea
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Confederació Nacional del Treball
Corrent continu
bateria. 2.- Amb una rectificació de mitja ona. 3.- Amb una rectificació d'ona completa El corrent continu (CC o DC Direct current) és un tipus de corrent elèctric on el sentit de circulació del flux de càrregues elèctriques no varia.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Corrent continu
Cremallera de Montserrat
El Cremallera de Montserrat és el ferrocarril que uneix Monistrol de Montserrat amb el Monestir de Montserrat, mitjançant la tècnica de cremallera.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Cremallera de Montserrat
Cremallera de Núria
El Cremallera de Núria és una línia ferroviària de tren cremallera que connecta Ribes de Freser amb Queralbs i la Vall de Núria, a la comarca catalana del Ripollès.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Cremallera de Núria
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Cuba
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Dècada del 1950
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Dècada del 1960
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Dictadura de Primo de Rivera
Diputació de Lleida
La Diputació de Lleida és una institució de l'Estat Espanyol que forma part de l'Administració Local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Lleida.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Diputació de Lleida
Eduard Maristany i Gibert
Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 26 de desembre de 1855 - 1941) va ser enginyer de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França i posteriorment de la Madrid-Saragossa-Alacant (les dues companyies es fusionaren) on ascendí fins a arribar a ser-ne el director.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Eduard Maristany i Gibert
El Papiol
El Papiol és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, que s'estén entre els darrers contraforts de la serra de Collserola, el riu Llobregat i la riera de Rubí.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і El Papiol
Emilio Mola Vidal
Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Emilio Mola Vidal
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Espanya
Estació d'Espanya
Barcelona - Pl.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Estació d'Espanya
Estació d'Universitat Autònoma
Universitat Autònoma és una estació de ferrocarril propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) situada al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès a la comarca del Vallès Occidental.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Estació d'Universitat Autònoma
Estació de Plaça de Catalunya
Plaça de Catalunya (Rodalies i FGC) o Catalunya (Metro) és un intercanviador multimodal ferroviari situat a la plaça del mateix nom de Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Estació de Plaça de Catalunya
Estació de Sant Vicenç de Calders
Sant Vicenç de Calders és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al municipi del Vendrell a la comarca del Baix Penedès, en el barri l'Estació de Sant Vicenç de Calders.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Estació de Sant Vicenç de Calders
Estació del Nord (Barcelona)
LEstació Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Estació del Nord (Barcelona)
Explotació de Ferrocarrils per l'Estat
Explotació de Ferrocarrils per l'Estat (EFE o ESTADO) fou un ens públic dependent del ministeri d'obres públiques espanyol fundat el 1926.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Explotació de Ferrocarrils per l'Estat
Fàbrica de Ciment Asland
La Fàbrica de Ciment Asland, actualment convertida en Museu del Ciment Asland, és una fàbrica modernista del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà).
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Fàbrica de Ciment Asland
Fèlix Macià i Bonaplata
Fèlix Macià i Bonaplata (Barcelona, 1831 – 5 d'octubre de 1891) fou un enginyer, polític i empresari català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i alcalde de Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Fèlix Macià i Bonaplata
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ferrocarril
Ferrocarril de Sarrià a Barcelona
Plaça de Catalunya el 1865. Estació de Provença El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB) va ser una empresa que va explotar entre el 1874 i 1977 el ferrocarril del mateix nom, conegut popularment com a tren de Sarrià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ferrocarril de Sarrià a Barcelona
Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses
Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses fou una societat que explotà el ferrocarril que anava de Granollers a Sant Joan de les Abadesses a més de ser propietària de les mines de carbó d'Ogassa i Sant Martí de Surroca el qual es transportava mitjançant la línia ferroviària.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses
Ferrocarril Metropolità de Barcelona
Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) és una companyia pública de ferrocarril establerta l'any 1920 per construir una línia de ferrocarril metropolità a la ciutat de Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ferrocarril Metropolità de Barcelona
Ferrocarrils de Catalunya
Ferrocarrils de Catalunya (FCC) (Ferrocarriles de Cataluña en castellà) fou una companyia privada que uní Barcelona amb el Vallès, en ferrocarril, a través de la Serra de Collserola promoguda per la Barcelona Traction.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ferrocarrils de Catalunya
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Feve
Mapa de la xarxa de Rodalia i Regionals Feve (Ferrocarrils de Via Estreta,Decret llei 11/1965 del 23 de setembre. Butlletí Oficial de l'Estat Número 230. 25 de setembre de 1965 http://www.boe.es/boe/dias/1965/09/25/pdfs/A13102-13102.pdf en castellà Ferrocarriles de Vía Estrecha) va ser una companyia ferroviària pública espanyola que explotava les línies de tren d'un ample de via inferior a l'ample ibèric.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Feve
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Figueres
Flaçà
Flaçà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès, a la riba dreta del Ter.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Flaçà
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і França
Francesc Gumà i Ferran
Francesc Gumà i Ferran (Vilanova i la Geltrú, 27 de març de 1833 – 16 de desembre de 1912) fou un empresari i polític català, fill de Sebastià Gumà i Soler i Marina Sinforosa Ferran Quadras.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Francesc Gumà i Ferran
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Franquisme
Frederick Stark Pearson
Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 3 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 7 de maig de 1915).
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Frederick Stark Pearson
Freser
El Freser és un riu de Catalunya d'orientació nord-sud, que destaca perquè és l'afluent d'origen pirenaic més important del riu Ter.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Freser
Funicular de Vallvidrera
El funicular de Vallvidrera és un funicular de Barcelona que uneix la part alta del barri de Sarrià amb Vallvidrera.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Funicular de Vallvidrera
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Generalitat de Catalunya
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Girona
Gran Depressió
La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Gran Depressió
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Granollers
Guardiola de Berguedà
Guardiola de Berguedà és un municipi de la comarca del Berguedà, situat a l'Alt Berguedà.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Guardiola de Berguedà
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Guerra Civil espanyola
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Història de Catalunya
Història de la telefonia a Catalunya
La història de la telefonia a Catalunya, es remunta a finals del.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Història de la telefonia a Catalunya
Història del ferrocarril a Espanya
La història del ferrocarril a Espanya comença al amb la construcció de les primeres línies ferroviàries i s'estén fins a l'actualitat, i aquest sistema de transport s'ha convertit en un dels elements més importants de la societat i l'economia espanyoles.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Història del ferrocarril a Espanya
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Igualada
L'Havana
L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і L'Havana
L'Hospitalet de l'Infant
L'Hospitalet de l'Infant és un centre urbà de la costa tarragonina, integrat al terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i situat a l'extrem sud-occidental de la comarca del Baix Camp.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і L'Hospitalet de l'Infant
La Cava
La Cava és un poble situat al Delta de l'Ebre a la comarca del Baix Ebre.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і La Cava
La Maquinista Terrestre i Marítima
Barceloneta La Maquinista Terrestre i Marítima foau una catalana fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt (Valentín Esparó y Consocios, procedent de la liquidació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia el 1839) i la societat «La Barcelonesa» (posteriorment Tous, Ascacíbar i Cia), fundada el 1848 per Nicolau Tous i Soler, Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, ubicada a l'antic Convent de Sant Agustí Nou.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і La Maquinista Terrestre i Marítima
La Molina
La Molina és una entitat de població del municipi d'Alp, a la Baixa Cerdanya.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і La Molina
La Pobla de Segur
Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і La Pobla de Segur
La Puebla de Híjar
La Puebla de Híjar (nom castellà oficial; La Puebla d'Íxar en aragonès) és un municipi d'Aragó, a la província de Terol i enquadrat a la comarca del Baix Martín.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і La Puebla de Híjar
La Tor de Querol
La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i la vall pirinenca del Querol o Aravó.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і La Tor de Querol
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і La Vanguardia
Línia Barcelona-Vallès
La línia Barcelona-Vallès és una línia ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Vallès Occidental travessant la serra de Collserola.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Línia Barcelona-Vallès
Línia d'alta velocitat
Línies de gran velocitat a Europa. AGV. ICE-3. AVE. Itàlia: ETR 500. Shinkansen E5 del Japó. Una línia d'alta velocitat o línia de gran velocitat (LAV o LGV) és una línia de ferrocarril que permet que hi circulin trens d'alta velocitat.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Línia d'alta velocitat
Línia Lleida - la Pobla de Segur
La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur com a nuclis més importants connectant el Pla de Lleida i el Prepirineu.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Línia Lleida - la Pobla de Segur
Línia Palamós-Girona-Banyoles
La línia Palamós-Girona-Banyoles era una línia de ferrocarril que unia les localitats de Palamós, Girona i Banyoles.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Línia Palamós-Girona-Banyoles
Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona
La línia Sant Feliu de Guíxols - Girona era una línia de ferrocarril que unia les ciutats de Sant Feliu de Guíxols i Girona des de la seva inauguració el 29 de juny de 1892 fins que fou clausurat el 10 d'abril de 1969.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona
Línia Tortosa - la Cava
estació del Carrilet de Tortosa La línia Tortosa - la Cava, també conegut com lo Carrilet de la Cava o Carrilet del Delta de l'Ebre, era una línia de ferrocarril que unia les poblacions de Tortosa i la Cava.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Línia Tortosa - la Cava
Les Planes (Barcelona)
Les Planes de Vallvidrera és un nucli del barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, del districte de Sarrià - Sant Gervasi, a la ciutat Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Les Planes (Barcelona)
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Lió
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Lleida
Llerona
Llerona és un nucli de població que forma part de les Franqueses del Vallès, al Vallès Oriental.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Llerona
Llista de topònims d'Ogassa
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'Ogassa, al Ripollès.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Llista de topònims d'Ogassa
Locomotora 1-1-1
La Locomotora de vapor 1-1-1 "Mataró" és una locomotora fabricada per l'empresa La Maquinista Terrestre y Marítima i que es troba conservada actualment al Museu del Ferrocarril de Catalunya, amb el número de registre 00002 d'ençà que va ingressar el 1981.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Locomotora 1-1-1
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Londres
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Madrid
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Mancomunitat de Catalunya
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Manresa
Manuel Girona i Agrafel
Manuel Girona i Agrafel (Barcelona 1 de gener de 1817 - Barcelona, 31 d'octubre de 1905) Segons alguns autors va néixer a Barcelona l'any 1817,Cabana i Vancells, Francesc (2001).
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Manuel Girona i Agrafel
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Mar Mediterrània
Marià Puig i Valls
Marià Puig i Valls (Tarragona, 4 d'agost de 1843 - Barcelona, 28 de gener de 1928) fou un polític català.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Marià Puig i Valls
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Marsella
Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Martorell
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Mataró
Móra la Nova
Móra la Nova i la forma popular i tradicional los/els Masos de Móra és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Móra la Nova
Metro de Barcelona
El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Metro de Barcelona
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Mina Grott
La Mina Grott és un túnel, de quasi un quilòmetre i mig, situat al terme municipal de Barcelona, que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Mina Grott
Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat d'Espanya, el titular del qual és el ministre o ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
Miquel Biada i Bunyol
Foto dels impulsors, accionistes i enginyers que feren possible el Ferrocarril de Mataró a l'estació terme de Barcelona Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789 – Mataró, 1848) fou un armador i empresari català, un dels principals responsables de la construcció de la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Miquel Biada i Bunyol
Molins de Rei
Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Molins de Rei
Mollerussa
Mollerussa és un municipi de Catalunya capital de la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Mollerussa
Mollet del Vallès
Mollet del Vallès és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Mollet del Vallès
Montcada i Reixac
Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Montcada i Reixac
Museu del Ferrocarril de Catalunya
El Museu del Ferrocarril de Catalunya és un equipament patrimonial dedicat a promoure i divulgar el coneixement sobre el ferrocarril; està ubicat a la localitat de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), just al costat de l'estació de tren.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Museu del Ferrocarril de Catalunya
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Octubre
Ogassa
Ogassa és un municipi català del Ripollès, al centre-nord de la regió de l'Alt Ter.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ogassa
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Olot
Olvan
Olvan és un municipi de la comarca del Berguedà.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Olvan
Palamós
Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Palamós
Pantà de la Baells
El pantà de la Baells és un embassament que pertany al riu Llobregat, creat per una presa situada al municipi de Cercs, que s'estén pels termes de Cercs, La Quar i Vilada, a la comarca del Berguedà.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Pantà de la Baells
Pantà de Vallvidrera
El pantà de Vallvidrera és una presa que es troba dins del terme municipal de Barcelona, en el barri de Vallvidrera, a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, i recull les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Pantà de Vallvidrera
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і París
Parc Natural del Delta de l'Ebre
305px Arrossars del Delta de l'Ebre El Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona i a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Parc Natural del Delta de l'Ebre
PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і PDF
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Península Ibèrica
Plaça de Catalunya (Barcelona)
La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Plaça de Catalunya (Barcelona)
Platja
Platja a la península de Darss, Pomerània Occidental Platja de còdols a Veneçuela. Un noi jugant a la platja de Porto Covo (Portugal). Una platja o lido és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones).
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Platja
Portbou
Portbou és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Portbou
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Primera Guerra Mundial
Província de Jaén
Serra de Cazorla i la Serra de Segura. Jaén és una província d'Andalusia, en la part d'Andalusia Oriental.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Província de Jaén
Puig-reig
Puig-reig (pron. local) és un municipi de la comarca del Berguedà.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Puig-reig
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Puigcerdà
Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
La Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fou un organisme estatal espanyol de transport ferroviari existent com a tal entre 1941 i 2004.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
Renfe Operadora
Renfe Operadora (sorgida de l'antiga Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles) és una empresa depenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via fèrria.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Renfe Operadora
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Reus
Revolució Industrial a Catalunya
La Revolució Industrial a Catalunya és la transposició a Catalunya, a partir de l'any 1832 de la Revolució Industrial que s'havia iniciat a Anglaterra a la segona meitat del i fortament vinculat amb el desenvolupament de la indústria del cotó.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Revolució Industrial a Catalunya
Ribes de Freser
Ribes de Freser és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al cor de la vall homònima, al Pirineu oriental.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ribes de Freser
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ripoll
Roda de Berà
Roda de Berà (antigament també Roda de Barà) és un municipi de la comarca del Tarragonès.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Roda de Berà
Rodalia de Barcelona
Rodalia de Barcelona és un servei transport públic de tren de rodalia a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Rodalia de Barcelona
Ronda de la Universitat
Font del Trinxa, obra de Josep Campeny i Santamaria La Ronda de la Universitat forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de la ciutat nova o Eixample.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Ronda de la Universitat
Roses
Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Roses
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Sabadell
Sallent
Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Sallent
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Salou
Salt
Salt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Salt
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Sant Andreu de Palomar
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Sant Feliu de Guíxols
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Sant Joan de les Abadesses
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Sant Martí de Provençals
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Saragossa
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Sarrià (Barcelona)
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Segona República Espanyola
Sent Gironç
Sent Gironç o Sent Guironç (en occità; en francès i nom oficial, Saint-Girons) és un municipi del departament de l'Arieja, a la regió d'Occitània.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Sent Gironç
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Setembre
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Tarragona
Túnel de la Torreta
El túnel de la Torreta, també conegut com a túnel de l'Argentera és un túnel ferroviari que es troba entre els municipis de l'Argentera i Pradell de la Teixeta que pertany a la línia de ferrocarril Barcelona – Reus- Mora la Nova – Flix.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Túnel de la Torreta
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Tercera Guerra Carlina
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Terrassa
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Tortosa
Tramvia
Tramvia a París, França Tramvia a Berlín, Alemanya Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Tramvia
Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga
Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (originalment en castellà, Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga) era la societat, creada el 1881, que va construir i explotar la Línia Manresa-Berga-Guardiola de via estreta, també coneguda popularment com a carrilet Manresa-Berga o el carrilet, que va circular entre Manresa i la colònia Rosal a Olvan primer (1885), i fins a Guardiola de Berguedà més tard (1904), i que va deixar de circular entre 1972 i 1973.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga
Transports de Barcelona
Transports de Barcelona (TB) és una companyia pública de transport establerta l'any 1911 per gestionar línies de tramvia i posteriorment els autobusos de la ciutat de Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Transports de Barcelona
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Tremp
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Unió Europea
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Unió General de Treballadors
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Valladolid
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Vallès
Valls
Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Valls
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Vic
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Vilanova i la Geltrú
Volt
El volt és la unitat derivada del SI de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Volt
Xarxa ferroviària de Catalunya
Línies de rodalia, regional i alta velocitat a la Sagrera, Barcelona Línia de metro a Sant Antoni, Barcelona Línia de tramvia a Cornellà La xarxa ferroviària de Catalunya està formada per una xarxa de ferrocarrils d'ample ibèric, ample estàndard, ample mètric i altres tipus de ferrocarrils com el tramvia, funiculars i trens cremallera.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і Xarxa ferroviària de Catalunya
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1 d'abril
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1 de febrer
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 10 d'agost
10 de desembre
El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 10 de desembre
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 11 de febrer
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 12 de juliol
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 13 d'agost
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 13 de febrer
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 13 de novembre
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 14 d'agost
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 14 de novembre
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 15 de desembre
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 15 de setembre
17 d'agost
El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 17 d'agost
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 17 d'octubre
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 17 de juny
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 18 de juliol
1833
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1833
1843
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1843
1844
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1844
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1848
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1852
1854
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1854
1855
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1855
1856
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1856
1860
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1860
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1861
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1862
1863
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1863
1865
Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1865
1874
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1874
1875
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1875
1877
; Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1877
1878
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1878
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1879
1880
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1880
1881
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1881
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1882
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1884
1886
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1886
1887
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1887
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1889
1891
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1891
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1892
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1894
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1895
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1898
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 19 de maig
1904
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1904
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1905
1906
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1906
1907
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1907
1908
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1908
1911
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1911
1912
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1912
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1914
1917
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1920
1921
Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1921
1922
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1922
1924
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1924
1926
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1926
1927
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1927
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1928
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1929
1930
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1932
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1936
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1937
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1939
1941
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1941
1946
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1946
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1949
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1950
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1951
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1956
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1958
1962
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1962
1964
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1964
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1965
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1968
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1969
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1970
1971
;Països Catalans.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1971
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1972
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1973
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1975
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1976
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1977
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1978
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1980
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1981
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1982
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1984
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1985
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1992
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1993
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1994
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1996
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 1999
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 2 de juny
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 2 de maig
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 20 de gener
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 20 de juny
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 2005
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 2007
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 2008
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 2013
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 2020
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 21 de juliol
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 23 de juliol
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 24 de febrer
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 24 de gener
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 25 de maig
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 26 de gener
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 28 d'octubre
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 28 de desembre
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 28 de febrer
29 de febrer
El 29 de febrer és el seixantè dia dels anys de traspàs del calendari gregorià.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 29 de febrer
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 30 de juny
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 31 de desembre
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 4 de juliol
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 6 de juny
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 7 de novembre
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Veure Història del ferrocarril a Catalunya і 8 de juliol
, Cuba, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dictadura de Primo de Rivera, Diputació de Lleida, Eduard Maristany i Gibert, El Papiol, Emilio Mola Vidal, Espanya, Estació d'Espanya, Estació d'Universitat Autònoma, Estació de Plaça de Catalunya, Estació de Sant Vicenç de Calders, Estació del Nord (Barcelona), Explotació de Ferrocarrils per l'Estat, Fàbrica de Ciment Asland, Fèlix Macià i Bonaplata, Ferrocarril, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses, Ferrocarril Metropolità de Barcelona, Ferrocarrils de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Feve, Figueres, Flaçà, França, Francesc Gumà i Ferran, Franquisme, Frederick Stark Pearson, Freser, Funicular de Vallvidrera, Generalitat de Catalunya, Girona, Gran Depressió, Granollers, Guardiola de Berguedà, Guerra Civil espanyola, Història de Catalunya, Història de la telefonia a Catalunya, Història del ferrocarril a Espanya, Igualada, L'Havana, L'Hospitalet de l'Infant, La Cava, La Maquinista Terrestre i Marítima, La Molina, La Pobla de Segur, La Puebla de Híjar, La Tor de Querol, La Vanguardia, Línia Barcelona-Vallès, Línia d'alta velocitat, Línia Lleida - la Pobla de Segur, Línia Palamós-Girona-Banyoles, Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona, Línia Tortosa - la Cava, Les Planes (Barcelona), Lió, Lleida, Llerona, Llista de topònims d'Ogassa, Locomotora 1-1-1, Londres, Madrid, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Manuel Girona i Agrafel, Mar Mediterrània, Marià Puig i Valls, Marsella, Martorell, Mataró, Móra la Nova, Metro de Barcelona, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mina Grott, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya, Miquel Biada i Bunyol, Molins de Rei, Mollerussa, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Museu del Ferrocarril de Catalunya, Octubre, Ogassa, Olot, Olvan, Palamós, Pantà de la Baells, Pantà de Vallvidrera, París, Parc Natural del Delta de l'Ebre, PDF, Península Ibèrica, Plaça de Catalunya (Barcelona), Platja, Portbou, Primera Guerra Mundial, Província de Jaén, Puig-reig, Puigcerdà, Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, Renfe Operadora, Reus, Revolució Industrial a Catalunya, Ribes de Freser, Ripoll, Roda de Berà, Rodalia de Barcelona, Ronda de la Universitat, Roses, Sabadell, Sallent, Salou, Salt, Sant Andreu de Palomar, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí de Provençals, Saragossa, Sarrià (Barcelona), Segona República Espanyola, Sent Gironç, Setembre, Tarragona, Túnel de la Torreta, Tercera Guerra Carlina, Terrassa, Tortosa, Tramvia, Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, Transports de Barcelona, Tremp, Unió Europea, Unió General de Treballadors, Valladolid, Vallès, Valls, Vic, Vilanova i la Geltrú, Volt, Xarxa ferroviària de Catalunya, 1 d'abril, 1 de febrer, 10 d'agost, 10 de desembre, 11 de febrer, 12 de juliol, 13 d'agost, 13 de febrer, 13 de novembre, 14 d'agost, 14 de novembre, 15 de desembre, 15 de setembre, 17 d'agost, 17 d'octubre, 17 de juny, 18 de juliol, 1833, 1843, 1844, 1848, 1852, 1854, 1855, 1856, 1860, 1861, 1862, 1863, 1865, 1874, 1875, 1877, 1878, 1879, 1880, 1881, 1882, 1884, 1886, 1887, 1889, 1891, 1892, 1894, 1895, 1898, 19 de maig, 1904, 1905, 1906, 1907, 1908, 1911, 1912, 1914, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1924, 1926, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1936, 1937, 1939, 1941, 1946, 1949, 1950, 1951, 1956, 1958, 1962, 1964, 1965, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1984, 1985, 1992, 1993, 1994, 1996, 1999, 2 de juny, 2 de maig, 20 de gener, 20 de juny, 2003, 2004, 2005, 2007, 2008, 2013, 2020, 21 de juliol, 23 de juliol, 24 de febrer, 24 de gener, 25 de maig, 26 de gener, 28 d'octubre, 28 de desembre, 28 de febrer, 29 de febrer, 30 de juny, 31 de desembre, 4 de juliol, 6 de juny, 7 de novembre, 8 de juliol.