Taula de continguts
102 les relacions: Aül, Afganistan, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet llatí, Alfabetisme, Balasagun, Banda dels Vuit (Unió Soviètica), Bixkek, Bumin, Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Caterina II de Rússia, Comunitat d'Estats Independents, Conca del Tarim, Constitució, Cop d'estat a la Unió Soviètica, Dècada del 1920, Dia Internacional dels Treballadors, Estats Pontificis, França, Frunze, Gansu, Gaochang, Genguis Khan, Giovanni da Pian del Carpine, Glàsnost, Guillaume de Rubrouck, Hami, Haplogrup R1a del cromosoma Y, Història d'Àsia, Història de l'Uzbekistan, Història de la Unió Soviètica, Història del Kazakhstan, Història del Tadjikistan, Història del Turkmenistan, Horda d'Or, Ióssif Stalin, Ienissei, Imperi Mongol, Imperi Rus, Islandesos, Jotxi, Jungària, Jurtxets, Kaixgar, Kanat, Kanat de Kokand, Kanat de Txagatai, Kanat Uigur, Kara-khitai, ... Ampliar l'índex (52 més) »
Aül
Exemple d'aüls al Daguestan fotografiats per Prokudin-Gorski entre el 1905 i el 1915 Un aül (del rus аул) és un tipus de vila fortificada que es troba sovint a les muntanyes del Caucas, especialment al Daguestan.
Veure Història del Kirguizstan і Aül
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Història del Kirguizstan і Afganistan
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Veure Història del Kirguizstan і Alfabet àrab
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Història del Kirguizstan і Alfabet ciríl·lic
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Història del Kirguizstan і Alfabet llatí
Alfabetisme
Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.
Veure Història del Kirguizstan і Alfabetisme
Balasagun
Balasagun (Balassagun, Balasaghun, Karabalsagun; 八剌沙衮.
Veure Història del Kirguizstan і Balasagun
Banda dels Vuit (Unió Soviètica)
El Comitè Estatal per a l'Estat d'Emergència (Государственный комитет по чрезвычайному положению, transcrit Gosudarstvenny komitet po txrezvytxainomu polojeniyu, abreujat com a ГКЧП o GKTxP), també conegut com a Banda dels Vuit, fou un grup de vuit conspiradors, alts càrrecs del KGB i el PCUS, que organitzaren el Cop d'estat a la Unió Soviètica contra Mikhaïl Gorbatxov entre el 18 i el 20 d'agost del 1991.
Veure Història del Kirguizstan і Banda dels Vuit (Unió Soviètica)
Bixkek
Bixkek (Бишкек) és la capital del Kirguizstan.
Veure Història del Kirguizstan і Bixkek
Bumin
Bumin (mort el 552) fou el primer kagan dels turcs.
Veure Història del Kirguizstan і Bumin
Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, més conegut com a simplement Politburó (rus: Политбюрó) va ser el màxim òrgan del govern i direcció del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
Veure Història del Kirguizstan і Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Veure Història del Kirguizstan і Caterina II de Rússia
Comunitat d'Estats Independents
La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество НезависимыхГосударств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.
Veure Història del Kirguizstan і Comunitat d'Estats Independents
Conca del Tarim
La conca del Tarim és una regió natural de la Xina en la regió autònoma de Xinjiang, formada pel riu Tarim i la seva àrea.
Veure Història del Kirguizstan і Conca del Tarim
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Història del Kirguizstan і Constitució
Cop d'estat a la Unió Soviètica
El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.
Veure Història del Kirguizstan і Cop d'estat a la Unió Soviètica
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Veure Història del Kirguizstan і Dècada del 1920
Dia Internacional dels Treballadors
El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.
Veure Història del Kirguizstan і Dia Internacional dels Treballadors
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Història del Kirguizstan і Estats Pontificis
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Història del Kirguizstan і França
Frunze
* Mikhaïl Frunze, líder bolxevic.
Veure Història del Kirguizstan і Frunze
Gansu
() és una província situada al nord-oest de la República Popular de la Xina.
Veure Història del Kirguizstan і Gansu
Gaochang
Gaochang és el lloc d'un antiga ciutat oasi construïda a la vora nord de l'inhòspit desert de Taklamakan, al peu de les muntanyes Flamejants a Xinjiang, Xina.
Veure Història del Kirguizstan і Gaochang
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Veure Història del Kirguizstan і Genguis Khan
Giovanni da Pian del Carpine
Giovanni da Piano dei Carpini, també conegut com a Jean de Plan Carpin o Joannes de Plano (Pian del Carpine, Umbria, vers el 1182 - Antivari, Dalmàcia, 1 d'agost de 1252), fou un religiós italià al que el papa Innocenci IV va enviar a la cort mongola en una missió diplomàtica davant Güyük Khan, per mirar de convèncer el kan de convertir-se al cristianisme.
Veure Història del Kirguizstan і Giovanni da Pian del Carpine
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.).
Veure Història del Kirguizstan і Glàsnost
Guillaume de Rubrouck
Guillaume de Rubrouck o Willem van Ruysbroeck, també anomenat Rubruquis (Rubrouck, 1215-1295) fou un religiós franciscà i viatger medieval que fou enviat com a ambaixador davant els tàrtars i mongols pel rei Lluís IX de França.
Veure Història del Kirguizstan і Guillaume de Rubrouck
Hami
Hami o Kumul (uigur: قۇمۇل/Kumul; xinès: 哈密; pinyin: Hāmì) és un oasi, ciutat i prefectura a la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Veure Història del Kirguizstan і Hami
Haplogrup R1a del cromosoma Y
R1a és un haplogrup del cromosoma Y definit pels marcadors M420, M449, M511 i M513; descendeix de l'haplogrup R i el seu subclade principal i predominant és M17.
Veure Història del Kirguizstan і Haplogrup R1a del cromosoma Y
Història d'Àsia
La Ruta de la Seda connectava diverses civilitzacions al llarg d'Àsia. Àsia l'any 1200, abans de l'Imperi Mongol. Mapa d'Àsia, 1892. La història d'Àsia és la història col·lectiva que agrupa les històries de diversos pobles que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades vinculades per la massa interior de l'estepa euroasiàtica: el Pròxim Orient, l'Àsia del Sud, l'Àsia Oriental i les estepes centrals.
Veure Història del Kirguizstan і Història d'Àsia
Història de l'Uzbekistan
Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.
Veure Història del Kirguizstan і Història de l'Uzbekistan
Història de la Unió Soviètica
La història de la Unió Soviètica començà formalment el desembre de 1922, al subscriure's el Tractat de Creació de l'URSS entre les repúbliques socialistes soviètiques de Rússia, Belarús, Ucraïna i Transcaucàsica (Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia), ja amb els bolxevics dirigint els soviets de cada nació i després de vèncer a la Guerra Civil Russa, posterior a la Revolució d'Octubre de 1917.
Veure Història del Kirguizstan і Història de la Unió Soviètica
Història del Kazakhstan
Localització del Kazakhstan La història del Kazakhstan descriu el passat humà en la part més àmplia del cinturó de l'estepa eurasiàtica que fou la llar i la cruïlla de camins per a nombrosos grups humans, començant per l'extint pitecantrop i el sinantrop -1.000.000 - 800.000 aC a les Muntanyes Karatau, la mar Càspia i àrees de Balkhaix; l'Home de Neandertal fa 140.000 anys a les Muntanyes Karatau i Kazakhstan Central, i l'arribada de l'Homo Sapiens modern, entre 40 i 12.000 anys aC al sud, centre i est del Kazakhstan.
Veure Història del Kirguizstan і Història del Kazakhstan
Història del Tadjikistan
Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).
Veure Història del Kirguizstan і Història del Tadjikistan
Història del Turkmenistan
Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.
Veure Història del Kirguizstan і Història del Turkmenistan
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Veure Història del Kirguizstan і Horda d'Or
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Veure Història del Kirguizstan і Ióssif Stalin
Ienissei
El Ienissei (del rus: Енисе́й; tr; Горлог мүрэн, Gorlog müren; Улуг-Хем, Uluğ-Hem; Ким суг, Kim sug) és el més gran dels sistemes fluvials que flueixen cap a l'oceà Àrtic i el cinquè riu més llarg del món.
Veure Història del Kirguizstan і Ienissei
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Veure Història del Kirguizstan і Imperi Mongol
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Història del Kirguizstan і Imperi Rus
Islandesos
Els islandesos són els membres d'un grup ètnic germànic i d'una nació que són nadius d'Islàndia i els seus descendents que s'hi identifiquen.
Veure Història del Kirguizstan і Islandesos
Jotxi
Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.
Veure Història del Kirguizstan і Jotxi
Jungària
Jungària (tr; tr; en xinès simplificat: 准噶尔 i en xinès tradicional: 準噶爾, segons la transcripció pinyin Zhǔngáěr, Джунгария Djungària) és una zona subdesèrtica del nord-oest de la Xina que correspon a la meitat nord del Xinjiang.
Veure Història del Kirguizstan і Jungària
Jurtxets
Els jurtxets (xinès tradicional: 女眞, transcrit jou-tchen; xinès simplificat: 女真; pinyin: nǚzhēn; transcripció arabopersa jurtxe) fou un poble tungús de Manxúria que va habitar la regió al voltant del riu Amur, que actualment marca la frontera oriental entre Rússia i la Xina.
Veure Història del Kirguizstan і Jurtxets
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Veure Història del Kirguizstan і Kaixgar
Kanat
Un kanat és una entitat política governada per un kan.
Veure Història del Kirguizstan і Kanat
Kanat de Kokand
El Kanat de Kokand fou un estat de l'Àsia Central que va existir el 1709-1876 en el territori dels actuals Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizstan.
Veure Història del Kirguizstan і Kanat de Kokand
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Veure Història del Kirguizstan і Kanat de Txagatai
Kanat Uigur
El kanat Uigur com estat es va fundar després del 744, quan Kutlugh Bilgä va assolir el poder al kanat dels Turcs Orientals.
Veure Història del Kirguizstan і Kanat Uigur
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Veure Història del Kirguizstan і Kara-khitai
Karlucs
Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.
Veure Història del Kirguizstan і Karlucs
Kazakhs
Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan.
Veure Història del Kirguizstan і Kazakhs
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Veure Història del Kirguizstan і Kazakhstan
Khitan
Els kitan o khitan (transcripció antiga xinesa K'i-tan; 契丹; pinyin: Qìdān), Khitai o Khitaï (transcripció arabo-persa) o Kitat (en mongol) foren un grup mongol nòmada de l'Àsia oriental, que apareixen esmentats per primer cop a les fonts xineses vers 405 o 406 quan estaven establerts a l'oest del riu Leao-ho, entre aquest i el seu afluent en Chara-mouren a la que després fou província de Jehol.
Veure Història del Kirguizstan і Khitan
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Història del Kirguizstan і Khwarizm
Kirguís
El kirguís (en alfabet ciríl·lic, кыргызча o кыргыз тили; en alfabet aràbic, قىرعىز تىلى; en alfabet llatí, kırgızça o kırgız tili) és una llengua turquesa, una de les dues que són oficials al Kirguizstan, junt amb el rus.
Veure Història del Kirguizstan і Kirguís
Kirguisos
Els kirguisosPlural segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: o els kirguísPlural invariable segons l'Institut d'Estudis Catalans: són un poble d'origen turcomongol i constitueixen una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la República Popular de la Xina.
Veure Història del Kirguizstan і Kirguisos
Kirguizstan
El Kirguizstan, antigament Kirguizistan, (Кыргызстан, Qırğızstan), oficialment denominat República Kirguís (Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika), és un estat de l'Àsia Central.
Veure Història del Kirguizstan і Kirguizstan
Llengües altaiques
Les llengües altaiques són una macrofamília lingüística hipotètica que s'estén des dels Balcans fins a la Sibèria oriental, amb 105 milions de parlants.
Veure Història del Kirguizstan і Llengües altaiques
Llengua txagatai
La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy； turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia Central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al.
Veure Història del Kirguizstan і Llengua txagatai
Massís de l'Altai
El cim del Belukha, al '''massís d'Altai''' LAltai (nom en mongol i rus, Алтай; en xinès, Kin Shan) és una regió muntanyosa situada a l'oest de Sibèria (Rússia) i Mongòlia, a la frontera amb la Xina i el Kazakhstan.
Veure Història del Kirguizstan і Massís de l'Altai
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Veure Història del Kirguizstan і Mikhaïl Gorbatxov
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Veure Història del Kirguizstan і Mongols
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Història del Kirguizstan і Moscou
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Història del Kirguizstan і Musulmà
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Veure Història del Kirguizstan і Nestorianisme
Oirat
Els oirat (plural oirats) són un dels pobles turcomongols que viuen al nord dels markit, a l'oest del llac Baikal.
Veure Història del Kirguizstan і Oirat
Organització no governamental
Una organització no governamental, abreviat generalment com a ONG, és una organització privada independent de governs i organismes internacionals que no l'ha creada cap estat.
Veure Història del Kirguizstan і Organització no governamental
Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa
L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), és l'organització intergovernamental de seguretat més gran del món amb estatus d'observador a les Nacions Unides.
Veure Història del Kirguizstan і Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa
Pamir
Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia Central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.
Veure Història del Kirguizstan і Pamir
Partit Comunista de Kirguízia
El Partit Comunista de Kirguízia (Коммунистическая партия Киргизии, kirguís Кыргызстан Коммунисттик партиясы) fou el partit polític governant i la branca del Partit Comunista de la Unió Soviètica en la República Socialista Soviètica del Kirguizstan (actual Kirguizstan).
Veure Història del Kirguizstan і Partit Comunista de Kirguízia
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Veure Història del Kirguizstan і Partit Comunista de la Unió Soviètica
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Veure Història del Kirguizstan і Perestroika
Pobles turquesos
Els pobles turquesos del nord i el centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família turquesa, i que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus.
Veure Història del Kirguizstan і Pobles turquesos
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus.
Veure Història del Kirguizstan і Polonesos
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Veure Història del Kirguizstan і Protoindoeuropeu
Província d'Oix
La província d'Oix (en kirguís: Ош областы; en rus: Ошская область) és una província (óblast) del Kirguizstan.
Veure Història del Kirguizstan і Província d'Oix
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Veure Història del Kirguizstan і Qarakhànida
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Veure Història del Kirguizstan і Referèndum
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Veure Història del Kirguizstan і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís
República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís (o dels Kirguís - en rus Киргизская Автономная Советская Социалистическая Республика, transcrit Kirgizskaia Avtonómnaia Sotsialistitxéskaia Sovétskaia Respúblika) és el nom que va portar una república autònoma dins de la República Federativa Socialista Soviètica Russa quan fou fundada el 26 d'agost de 1920 fins que fou rebatejada com a República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh o dels Kazakhs el 15 de juny de 1925.
Veure Història del Kirguizstan і República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís
República Socialista Soviètica del Kirguizstan
La República Socialista Soviètica del Kirguizstan (RSS del Kirguizstan) és el nom que va rebre el Kirguizstan quan va formar part de la Unió Soviètica.
Veure Història del Kirguizstan і República Socialista Soviètica del Kirguizstan
Repúbliques de la Unió Soviètica
Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: сою́зные респу́блики, transcripció: soiúznie respúbliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
Veure Història del Kirguizstan і Repúbliques de la Unió Soviètica
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Veure Història del Kirguizstan і Ruta de la seda
Saian
Les muntanyes Saian (Саяны, Saiani, en rus; Соёоны нуруу, Soioni nuruu en mongol; Kokmen durant el període dels göktürks) són una serralada entre el nord de Mongòlia i el sud de Sibèria, a Rússia (Buriàtia, oblast d’Irkutsk, Krai de Krasnoiarsk, República de Tuva i Khakàssia) En el passat, va servir com a frontera entre Mongòlia i Rússia.
Veure Història del Kirguizstan і Saian
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Veure Història del Kirguizstan і Sant Petersburg
Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (Генеральный секретарь Центрального Комитета Коммунистической партии Советского Союза, abreujadament Генеральный секретарь ЦК КПСС - o primer secretari entre 1953 i 1965) era la denominació sinònima al de líder de la Unió Soviètica (URSS) després de la consolidació del poder per part de Ióssif Stalin durant la dècada de 1920.
Veure Història del Kirguizstan і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Veure Història del Kirguizstan і Sibèria
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Veure Història del Kirguizstan і Soviet
Soviet Suprem
El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.
Veure Història del Kirguizstan і Soviet Suprem
Tadjiks
Nenes tadjiks Els tadjiks (en persa: تاجيک tājīk; en tadjik: Тоҷик; en rus: Таджики; en pinyin: tâjíkè zú) són un poble de l'Àsia Central que parla el tadjik, una llengua irànica considerada un dialecte oriental del persa.
Veure Història del Kirguizstan і Tadjiks
Tian Shan
Posta de sol al Khan Tengri El Tian Shan (en xinès: 天山; en pinyin: Tiān Shān; 'muntanyes Celestials'), també conegut com a Tien Shan i Tangri Tagh ('muntanyes dels Esperits') en llengua uigur, és una serralada muntanyosa situada a l'Àsia Central.
Veure Història del Kirguizstan і Tian Shan
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Veure Història del Kirguizstan і Tsar
Turcs Orientals
kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.
Veure Història del Kirguizstan і Turcs Orientals
Ucraïnesos
Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.
Veure Història del Kirguizstan і Ucraïnesos
Uigurs
Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر,, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès.
Veure Història del Kirguizstan і Uigurs
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Història del Kirguizstan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Veure Història del Kirguizstan і Uzbeks
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Veure Història del Kirguizstan і Vall de Ferganà
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història del Kirguizstan і 11 de març
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Història del Kirguizstan і 1953
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Història del Kirguizstan і 1985
També conegut com Història del Kirguizistan.