Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Khitan

Índex Khitan

Els khitans usant àligues per caçar, pintat durant la Dinastia Song xinesa. Els kitan o khitan (transcripció antiga xinesa K'i-tan; 契丹; pinyin: Qìdān), Khitai o Khitaï (transcripció arabo-persa) o Kitat (en mongol) foren un grup mongol nòmada de l'Àsia oriental, que apareixen esmentats per primer cop a les fonts xineses vers 405 o 406 quan estaven establerts a l'oest del riu Leao-ho, entre aquest i el seu afluent en Chara-mouren a la que després fou província de Jehol.

86 les relacions: Alashan, Balhae, Batalla del Talas, Corea, Darien, Dinastia Song, Donghu, Gansu, Genguiskhànides, Gobi, Han Zhao, Hebei, Ienissei, Jehol, Jin posteriors, Jurchens, Kaixgar, Kirguís, Manxúria, Muhan, Ordos, Orkhon, Pequín, Qarakhànida, Riu Groc, Riu Ussuri, Sant Petersburg, Shanxi, Sichuan, Taiyuan, Tang posteriors, Tangut, Turcs Orientals, Uigur, Vladivostok, Xiongnu, 1 de gener, 1004, 1007, 1009, 1014, 1017, 1031, 1044, 1101, 1114, 1116, 1120, 1122, 1123, ..., 1124, 1125, 1368, 1922, 405, 406, 560, 696, 697, 734, 735, 751, 755, 840, 922, 923, 924, 925, 926, 927, 936, 938, 942, 944, 946, 947, 951, 960, 968, 975, 979, 982, 983, 986, 989, 990. Ampliar l'índex (36 més) »

Alashan

La regió del bucle d'Ordos, amb les muntanyes a l'esquerra del riu Groc Les parts altes tenen boscos i praderes. L'altiplà d'Alashan (escrit també Alaschan, mongol Agaghshan, Alaghshan i altres variants) és un altiplà de la Xina i Mongòlia que té una superfície de 673.400 km².

Nou!!: Khitan і Alashan · Veure més »

Balhae

Territori Balhae el 930 Balhae (698–926) (en alfabet hangul: 발해, en xinès: 渤海, en rus: Бохай o Пархэ) va ser un regne multiètnic format pels Goguryeo i la tribu Mohe que ocupà Manxúria i el nord de la península de Corea, posteriorment a la caiguda de Goguryeo.

Nou!!: Khitan і Balhae · Veure més »

Batalla del Talas

La batalla del Talas (o batalla d'Artlakh) (怛羅斯會戰) (معركة نهر طلاس) fou una batalla decisiva lliurada el 751 a la vora del riu Talas entre una força d'àrabs i Kirguís i les tropes xineses de la Dinastia Tang, llavors sota l'Emperador Xuanzong (juntament amb diversos altres pobles i nacions associades amb el territori geogràfic involucrat) per no només el control de la regió de Sirdarià, sinó també l'àrea estratègica de l'Àsia Central.

Nou!!: Khitan і Batalla del Talas · Veure més »

Corea

Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud.

Nou!!: Khitan і Corea · Veure més »

Darien

* Darien (Connecticut).

Nou!!: Khitan і Darien · Veure més »

Dinastia Song

La dinastia Song (en xinès) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.

Nou!!: Khitan і Dinastia Song · Veure més »

Donghu

Els donghu eren un poble nòmada que va viure a les actuals Xina i Mongòlia, a l'estepa eurasiàtica.

Nou!!: Khitan і Donghu · Veure més »

Gansu

() és una província situada al nord-oest de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Khitan і Gansu · Veure més »

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Nou!!: Khitan і Genguiskhànides · Veure més »

Gobi

El Gobi (en mongol: Говь; en xinès: 戈壁; en pinyin: gē bì, abans conegut com a Xamo) és una vasta regió desèrtica o una estepa desèrtica d'1.036.000 km², situada entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia.

Nou!!: Khitan і Gobi · Veure més »

Han Zhao

Han Zhao fou una dinastia del nord de la Xina del.

Nou!!: Khitan і Han Zhao · Veure més »

Hebei

(Postal System Pinyin: Hopeh) és una província del nord de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Khitan і Hebei · Veure més »

Ienissei

El Ienissei (del rus Енисей) és el més gran dels sistemes fluvials que flueixen cap a l'Oceà Àrtic i el cinquè riu més llarg del món.

Nou!!: Khitan і Ienissei · Veure més »

Jehol

Jehol o Rehe (xinès simplificat: 热河省; xinès tradicional: 熱河省; pinyin: Rèhé shěng; literalment "Riu Calent"), fou una antiga província xinesa formada per part de les actuals províncies de Hebei, Shanxi i la regió de Mongòlia Interior, al nord-est de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Khitan і Jehol · Veure més »

Jin posteriors

La dinastia dels Jin posteriors (transcripció antiga Tsin posteriors o Heou Tsin) fou una efímera dinastia del nord de la Xina.

Nou!!: Khitan і Jin posteriors · Veure més »

Jurchens

Els jurchens (xinès tradicional: 女眞, transcrit jou-tchen; xinès simplificat: 女真; pinyin: nǚzhēn; transcripció arabopersa jurtxe) fou un poble tungús de Manxúria que va habitar la regió al voltant del riu Amur, que actualment marca la frontera oriental entre Rússia i la Xina.

Nou!!: Khitan і Jurchens · Veure més »

Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر/K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什Kāshí o Kāshígéěr; en pinyin: Kāshí), és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Khitan і Kaixgar · Veure més »

Kirguís

El kirguís (en alfabet ciríl·lic, Кыргызча o Кыргыз тили; en alfabet aràbic, قىرعىز تىلى; en alfabet llatí, Kırgızça o Kırgız tili) és una llengua turquesa, una de les dues que són oficials al Kirguizistan, junt amb el rus.

Nou!!: Khitan і Kirguís · Veure més »

Manxúria

Límits històrics de Manxúria, destacant l'actual Manxúria xinesa en color més fosc Manxúria (manxú: Manju,, rus: Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de la Xina i que té una superfície de 801.600 km².

Nou!!: Khitan і Manxúria · Veure més »

Muhan

Muhan fou el segon gran khan dels turcs (553-572) i primer khan dels turcs orientals.

Nou!!: Khitan і Muhan · Veure més »

Ordos

Laltiplà d'Ordos o desert d'Ordos (xinès 鄂尔多斯沙漠; hanyu pinyin: È'ěrduōsī Shāmò) és un desert i estepa a un altiplà al sud de la Mongòlia Interior (Xina).

Nou!!: Khitan і Ordos · Veure més »

Orkhon

El riu Orkhon (mongol: Орхон гол, Orkhon gol), també anomenat Ongkin, és un riu de Mongòlia.

Nou!!: Khitan і Orkhon · Veure més »

Pequín

Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).

Nou!!: Khitan і Pequín · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: Khitan і Qarakhànida · Veure més »

Riu Groc

El riu Groc o Huang He / Huang Ho (en xinès:; pinyin: Huáng Hé; mongol: Hatan Gol, 'riu Reina')Aquest és el nom amb què se l'anomena a l'interior de Mongòlia Interior.

Nou!!: Khitan і Riu Groc · Veure més »

Riu Ussuri

Situació del riu Ussuri El riu Ussuri és un riu a l'est de la Manxúria interior (nord-est de la Xina) i al sud de la Manxúria exterior (Extrem orient rús).

Nou!!: Khitan і Riu Ussuri · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, "ciutat de Sant Pere" en alemany), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a Leningrad (Ленинград, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Nevà, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Khitan і Sant Petersburg · Veure més »

Shanxi

(pinyin: Shansi) és una província septentrional de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Khitan і Shanxi · Veure més »

Sichuan

(Postal Pinyin: Szechwan i Szechuan) és una província de la zona centreoriental de la República Popular de la Xina amb capital a Chengdu.

Nou!!: Khitan і Sichuan · Veure més »

Taiyuan

Centre de Taiyuan Taiyuan, T'ai-yüano T'ai-yuan és una de les principals ciutats industrials de la Xina, capital de la província de Shansi, i està situada a la part nord de la conca del riu Fen.

Nou!!: Khitan і Taiyuan · Veure més »

Tang posteriors

Els Tang posteriors foren una efímera dinastia del nord de la Xina.

Nou!!: Khitan і Tang posteriors · Veure més »

Tangut

Els tangut eren un poble d'arrel tibetana establerts a l'oest de la Mongòlia, a la regió de l'Ordos i l'Alashan (al Kansu).

Nou!!: Khitan і Tangut · Veure més »

Turcs Orientals

khanat Turc Occidental i en blau, el Khanat Turc Oriental El khanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.

Nou!!: Khitan і Turcs Orientals · Veure més »

Uigur

L'uigur és una llengua túrquica de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era cristiana.

Nou!!: Khitan і Uigur · Veure més »

Vladivostok

Vladivostok (en rus: Владивосток) és una ciutat russa de l'extrem orient, capital del territori de Primórie (o el Litoral), prop de les fronteres de la Xina i Corea del Nord, situada en un port natural vora el golf de Pere el Gran.

Nou!!: Khitan і Vladivostok · Veure més »

Xiongnu

Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.

Nou!!: Khitan і Xiongnu · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Khitan і 1 de gener · Veure més »

1004

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1004 · Veure més »

1007

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1007 · Veure més »

1009

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1009 · Veure més »

1014

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1014 · Veure més »

1017

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1017 · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1031 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1044 · Veure més »

1101

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1101 · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1114 · Veure més »

1116

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1116 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1120 · Veure més »

1122

L'any 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.

Nou!!: Khitan і 1122 · Veure més »

1123

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1123 · Veure més »

1124

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1124 · Veure més »

1125

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1125 · Veure més »

1368

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 1368 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Khitan і 1922 · Veure més »

405

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 405 · Veure més »

406

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 406 · Veure més »

560

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 560 · Veure més »

696

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 696 · Veure més »

697

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 697 · Veure més »

734

L'any 734 (DCCXXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Khitan і 734 · Veure més »

735

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 735 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 751 · Veure més »

755

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 755 · Veure més »

840

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 840 · Veure més »

922

L'any 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en dimarts.

Nou!!: Khitan і 922 · Veure més »

923

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 923 · Veure més »

924

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 924 · Veure més »

925

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 925 · Veure més »

926

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 926 · Veure més »

927

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 927 · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 936 · Veure més »

938

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 938 · Veure més »

942

L'any 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Khitan і 942 · Veure més »

944

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 944 · Veure més »

946

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 946 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 947 · Veure més »

951

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 951 · Veure més »

960

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 960 · Veure més »

968

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 968 · Veure més »

975

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 975 · Veure més »

979

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 979 · Veure més »

982

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 982 · Veure més »

983

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 983 · Veure més »

986

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 986 · Veure més »

989

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 989 · Veure més »

990

Sense descripció.

Nou!!: Khitan і 990 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dinastia Liao, Khitai, Khitaï, Kitan, Kitat, Leao, Liao.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »