Taula de continguts
83 les relacions: Abadia, Agnès de Peitieu, Alfons el Bataller, Alfons Jordà, Alfred Pillet, Aragó, Batalla d'Inab, Batalla de Cutanda, Bertran de Sant Gèli, Còrdova, Clarmont d'Alvèrnia, Comtat d'Alvèrnia, Comtat d'Angulema, Comtat de Barcelona, Comtat de La Marca, Comtat de Poitiers, Comtat de Tolosa, Comtat del Maine, Constantinoble, Croada del 1101, Decameró, Dinastia almoràvit, Ducat d'Aquitània, Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya), Felipa Matilde de Tolosa, Folc IV el Tauró, Folc V d'Anjou, Gascunya, Giovanni Boccaccio, Guillem III de Tolosa, Guillem IV de Tolosa, Guillem VIII d'Aquitània, Guillem X d'Aquitània, Heraclea Cibistra, Hug VI de Lusignan, Jerusalem, Jofré IV d'Anjou, Llemotges, Llista de trobadors, Lluís VI de França, Martí de Riquer i Morera, Mirabeau, Niort, Occità, Occitània, Oléron, Parthenay, Pasqua (festivitat), Poitiers, Primera Croada, ... Ampliar l'índex (33 més) »
- Ducs d'Aquitània
- Ducs de Gascunya
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Abadia
Agnès de Peitieu
Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Agnès de Peitieu
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Alfons el Bataller
Alfons Jordà
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Alfons Jordà
Alfred Pillet
Alfred Pillet (Breslau, Baixa Silèsia, Prússia, 25 de gener de 1875 - Königsberg, Prússia (actual Kaliningrad), 27 d'octubre de 1928) fou un romanista i filòleg alemany.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Alfred Pillet
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Aragó
Batalla d'Inab
La batalla d'Inab, també dita batalla d'Ard al-Hâtim o de Fons Muratus, es lliurà el 29 de juny del 1149, durant la Segona Croada.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Batalla d'Inab
Batalla de Cutanda
La batalla de Cutanda de 1120 significà consolidació del domini d'Alfons I d'Aragó sobre Saraqusta.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Batalla de Cutanda
Bertran de Sant Gèli
Bertran de Saint-Gilles (Bertran de Tolosa o Bertran I de Tolosa o de Sant Gèli), (vers 1065 -† 1112) fou comte de Tolosa, comte de Rouergue i Sant Gèli, comte d'Albi, Carcí i Nimes, marquès i duc de Gòtia i Septimània o Narbona (on de fet governaven els vescomtes) i comte i marquès de Provença del 1096 al 1108 com a Bertran II.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Bertran de Sant Gèli
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Còrdova
Clarmont d'Alvèrnia
Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Clarmont d'Alvèrnia
Comtat d'Alvèrnia
El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).
Veure Guillem IX d'Aquitània і Comtat d'Alvèrnia
Comtat d'Angulema
Ubicació del comtat d'Angulema El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Comtat d'Angulema
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Comtat de Barcelona
Comtat de La Marca
El comtat de La Marca - la Marcha, la Marche - fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, al Llemosí, que forma la regió històrica occitana de la Marca llemosina.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Comtat de La Marca
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Comtat de Poitiers
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Comtat de Tolosa
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Comtat del Maine
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Constantinoble
Croada del 1101
La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Croada del 1101
Decameró
El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la literatura medieval europea.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Decameró
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Dinastia almoràvit
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Ducat d'Aquitània
Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya)
Ermengarda d'Anjou (Angers, 1067 - 1 de juny de 1146) fou una dama francesa, filla de Folc IV el Tauró, comte d'Anjou, i duquessa consort d'Aquitània (1087-1090) i de Bretanya (1096-1101).
Veure Guillem IX d'Aquitània і Ermengarda d'Anjou (duquessa de Bretanya)
Felipa Matilde de Tolosa
Felipa o Felipa Matilde de Tolosa (morta el 1117) fou duquessa d'Aquitània per matrimoni amb Guillem IX el Trobador i pretesa hereva del comtat de Tolosa i els seus drets.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Felipa Matilde de Tolosa
Folc IV el Tauró
Folc IV el Tauró fou comte d'Anjou des del 1068.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Folc IV el Tauró
Folc V d'Anjou
Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Folc V d'Anjou
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Gascunya
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Giovanni Boccaccio
Guillem III de Tolosa
Guillem III de Tolosa del Llenguadoc, dit Tallaferro, (vers 975 - † 1037) fou comte de Tolosa, d'Albi, i de Nimes, amb drets feudals a Septimània i al Carci de 978 a 1037.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Guillem III de Tolosa
Guillem IV de Tolosa
Guillem IV de Tolosa († 1094) va ser comte de Tolosa de 1060 a 1094.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Guillem IV de Tolosa
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Veure Guillem IX d'Aquitània і Guillem VIII d'Aquitània
Guillem X d'Aquitània
Conversió d'en Guillem per Sant Bernat de Claravall, oli de Wouter Crabeth II (1641) Guillem X d'Aquitània, anomenat el de Tolosa o el Sant, va néixer en 1099 i va ser el darrer comte de Poitiers i l'últim membre de la dinastia dels Rainúlfides.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Guillem X d'Aquitània
Heraclea Cibistra
Heraclea Cibistra, Cibistra o Kibistra prop de la moderna Ereğli (Konya) a Turquia), fou una ciutat de l'antiguitat coneguda simplement com a Cibistra. Cibistra (llatí Cybistra, grec Kybistra) fou una fortalesa a Capadòcia, propera a la de Castabala i a la ciutat de Tiana, a mig camí entre Mazaca i les Portes Cilícies, més propera a aquestes (2/3 des Mazaca a Cibistra i 1/3 des aquesta a les Portes).
Veure Guillem IX d'Aquitània і Heraclea Cibistra
Hug VI de Lusignan
Hug VI, dit el Dimoni (c. 1039/1043 – c. 1103/1110), fou senyor de Lusignan i comte de La Marca (com a Hug I).
Veure Guillem IX d'Aquitània і Hug VI de Lusignan
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Jerusalem
Jofré IV d'Anjou
Jofré IV fou hereu d'Anjou i en alguns moments va substituir en el comtat al seu pare Folc IV el Tauró després del 1100.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Jofré IV d'Anjou
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Llemotges
Llista de trobadors
La llista de trobadors i trobadores (trobairitz) és classificada segons el lloc de procedència i comprèn aquells poetes i compositors medievals que van escriure poesia lírica i poemes en occità.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Llista de trobadors
Lluís VI de França
Lluís VI de França, el Gras o el Batallador, (1081 - Bethisy, Picardia, 1137) va ser rei de França entre 1108 i 1137.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Lluís VI de França
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Martí de Riquer i Morera
Mirabeau
* Mirabeau o Mirabèu (Valclusa), municipi francès del departament de la Valclusa, regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Mirabeau
Niort
Niort és un comuna francesa al departament de Deux-Sèvres a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Niort
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Occità
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Occitània
Oléron
Foto aèria d'Oléron Lilla d'Oléron o lilla d'Oleró (en francès: Île d'Oléron) és una illa de la costa francesa a l'oceà Atlàntic (situada a l'oest de Rochefort), al costat sud de l'estret Pertuis d'Antioche.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Oléron
Parthenay
Parthenay és un municipi francès, situat al departament de Deux-Sèvres i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Parthenay
Pasqua (festivitat)
La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").
Veure Guillem IX d'Aquitània і Pasqua (festivitat)
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Poitiers
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Primera Croada
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Principat d'Antioquia
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Veure Guillem IX d'Aquitània і Ramir II d'Aragó
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Veure Guillem IX d'Aquitània і Ramon IV de Tolosa
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Regne de Castella
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Regne de Lleó
Saintes
Saintes (antigament escrit Xaintes i Xainctes) o Santes és un municipi francès, situat al departament del Charente Marítim i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Saintes
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Veure Guillem IX d'Aquitània і Sanç Ramires
Setge d'Aurenja
Alfons Jordà va succeir el seu germà Bertran de Tolosa el 1112 i el 1113 els nobles de Tolosa van cridar Guillem IX d'Aquitània per lluitar contra el nou comte, que va ser educat al comtat de Sant Gèli del marquesat de Provença, ja que Tolosa havia estat ocupada per Guillem IX d'Aquitània, fins que Felipa de Tolosa el va abandonar el 1116 i es va retirar a l'abadia de Fontevraud, mentre Guillem es dirigia a la Península per lluitar contra els almoràvits al costat d'Alfons el Bataller a la batalla de Cutanda, i en la seva absència els nobles van revoltar-se, oferint el comtat a Alfons Jordà.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Setge d'Aurenja
Setge de Làrida (1122)
El Setge de Làrida de 1122 fou un dels episodis de les campanyes d'Alfons el Bataller.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Setge de Làrida (1122)
Setge de Saraqusta (1118)
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Setge de Saraqusta (1118)
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Trobador
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Turc
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Vescomtat de Narbona
Vida (literatura trobadoresca)
Vida del trobador Pistoleta, en tinta vermella, precedint el text d'una de les seves obres; BnF ms. 12473 fol. 123, cançoner K Vida (occità vida, plural vidas) és el terme que designa una breu biografia, escrita en occità antic d'un trobador o trobairitz.
Veure Guillem IX d'Aquitània і Vida (literatura trobadoresca)
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 10 de febrer
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1089
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1093
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1094
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1102
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1113
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1116
1117
;Països Catalans.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1117
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1122
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1123
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1126
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1136
1137
;Països Catalans.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1137
1149
;Països Catalans.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 1149
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 18 de maig
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 28 de juny
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 28 de novembre
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 29 d'octubre
9 d'abril
El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.
Veure Guillem IX d'Aquitània і 9 d'abril
Vegeu també
Ducs d'Aquitània
- Acfred I d'Aquitània
- Austrobald de Tolosa
- Bigó
- Desideri de Tolosa
- Ebles Manzer
- Elionor d'Aquitània
- Enric II d'Anglaterra
- Enric VI d'Anglaterra
- Eudes I d'Aquitània
- Gonçal de Borbó i Dampierre
- Guillem I d'Aquitània
- Guillem II d'Aquitània
- Guillem III d'Aquitània
- Guillem IV d'Aquitània
- Guillem IX d'Aquitània
- Guillem V d'Aquitània
- Guillem VI d'Aquitània
- Guillem VII d'Aquitània
- Guillem VIII d'Aquitània
- Guillem X d'Aquitània
- Hunald I d'Aquitània
- Hunald II
- Llop I d'Aquitània
- Lluís V de França
- Lluís VII de França
- Odó de Poitiers
- Rainulf I de Poitiers
- Rainulf II de Poitiers
- Ricard Cor de Lleó
- Waifré
Ducs de Gascunya
- Aichinà
- Bernat II Tumapaler
- Comtat de Fesensac
- Ducat de Gascunya
- Elionor d'Aquitània
- Enric II d'Anglaterra
- Garcia I Centul
- Genial
- Guillem IX d'Aquitània
- Guillem VIII d'Aquitània
- Llop I d'Aquitània
- Llop II
- Llop III Centul
- Lluís VII de França
- Odó de Poitiers
- Ricard Cor de Lleó
- Sanç I Llop
- Sanç V Guillem de Gascunya
- Seguí I
- Seguí II
També conegut com Gilhem de Peiteu, Guilhèm d'Aquitània, Guilhèm de Peitieus, Guillem IV el Jove, Guillem IX de Peitieu, Guillem IX de Poitiers, Guillem V de Tolosa, Guillem VII de Poitiers.