Taula de continguts
34 les relacions: Alfons Jordà, Arles, Baus, Berenguer Ramon I de Provença, Casal de Barcelona, Catalans, Comtat de Forcalquer, Conrad III d'Alemanya, Corona d'Aragó, Croada d'al-Mariyya, Dolça de Provença, Estefania de Provença, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gerberga de Provença, Guillem Hug dels Baus, Guillem Ramon I de Montcada, Hug II dels Baus, Llista de comtes de Provença, Niça, Provença, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon I dels Baus, Ramon V de Tolosa, República de Gènova, Riquilda de Polònia, Segona Croada, Senyoria dels Baus, Torre de setge, 1144, 1155, 1162, 1166.
Alfons Jordà
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Veure Guerres baussenques і Alfons Jordà
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Guerres baussenques і Arles
Baus
Els Baus (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços"; en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Guerres baussenques і Baus
Berenguer Ramon I de Provença
Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).
Veure Guerres baussenques і Berenguer Ramon I de Provença
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Guerres baussenques і Casal de Barcelona
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Guerres baussenques і Catalans
Comtat de Forcalquer
Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença.
Veure Guerres baussenques і Comtat de Forcalquer
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Veure Guerres baussenques і Conrad III d'Alemanya
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Guerres baussenques і Corona d'Aragó
Croada d'al-Mariyya
La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.
Veure Guerres baussenques і Croada d'al-Mariyya
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Veure Guerres baussenques і Dolça de Provença
Estefania de Provença
va ser una aristòcrata occitana, filla de Gerbert de Gavaldà i Gerberga de Provença.
Veure Guerres baussenques і Estefania de Provença
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Guerres baussenques і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Gerberga de Provença
Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112).
Veure Guerres baussenques і Gerberga de Provença
Guillem Hug dels Baus
Guillem Hug dels Baus (1050-1110), fill d'Hug I dels Baus, pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.
Veure Guerres baussenques і Guillem Hug dels Baus
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Veure Guerres baussenques і Guillem Ramon I de Montcada
Hug II dels Baus
Hug II dels Baus (? - Sardenya, 1179) fou el primer fill de Ramon I dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.
Veure Guerres baussenques і Hug II dels Baus
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Veure Guerres baussenques і Llista de comtes de Provença
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Veure Guerres baussenques і Niça
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Guerres baussenques і Provença
Ramon Berenguer II de Provença
Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).
Veure Guerres baussenques і Ramon Berenguer II de Provença
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Veure Guerres baussenques і Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Guerres baussenques і Ramon Berenguer IV
Ramon I dels Baus
Ramon I dels Baus (vers 1110 - Barcelona, 1150) fou el segon fill de Guillem Hug dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.
Veure Guerres baussenques і Ramon I dels Baus
Ramon V de Tolosa
Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).
Veure Guerres baussenques і Ramon V de Tolosa
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Guerres baussenques і República de Gènova
Riquilda de Polònia
Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).
Veure Guerres baussenques і Riquilda de Polònia
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Veure Guerres baussenques і Segona Croada
Senyoria dels Baus
Escut dels Senyors dels Baus Llista dels senyors dels Baus, de gran importància a l'edat mitjana a la zona de la Provença i que tenien com a seu el castell situat a l'actual poble de Baus.
Veure Guerres baussenques і Senyoria dels Baus
Torre de setge
Una torre de setge o torre ambulant és un tipus de variant ofensiva d'un enginy militar emprat en l'època dels antics romans i en l'Edat Mitjana per a superar les muralles dels enemics o dipositar-hi dalt d'aquestes diveros homes armats perquè ells la puguin prendre més fàcilment.
Veure Guerres baussenques і Torre de setge
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guerres baussenques і 1144
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guerres baussenques і 1155
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Guerres baussenques і 1162
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guerres baussenques і 1166